Últimament m'han preguntat per què no utilitzo el bloc per parlar de política municipal, amb el munt de coses que estan passant a l'ajuntament (i més que en vindran). La resposta és molt senzilla: no m'agrada fer safareig. Certament el govern municipal trontolla i pertot hi ha moviments i reunions, però la discreció és una virtud que aprecio i no la vull trair.
Si vaig crear aquest bloc va ser per parlar en cada moment de les coses que em vinguessin de gust, aquelles on et sents més còmoda i en pots parlar lliurement. Com indica el mateix títol, m'interessa molt la biologia però també m'agrada saltar de tema en tema i així continuaré.
dissabte, 31 de maig del 2008
dissabte, 24 de maig del 2008
La columna de Winogradsky
Fa un parell de mesos vaig anar al Cosmocaixa amb els alumnes de 4rt d'ESO i vaig quedar embadalida davant dues columnes de Winogradsky. Això són unes provetes de vidre d'un metre d'alçada que contenen terra, aigua i aire i que reprodueixen les condicions ambientals al fons d'un llac d'aigua dolça.
Al sistema només hi entra energia en forma de llum, i tota la matèria es recicla. Al llarg dels dies, el sistema evoluciona fins a trobar el seu equilibri i es pot mantenir així indefinidament, ja que està constituït per bacteris, algues i fongs representants de tots els nivells tròfics. Normalment triga de 6 a 8 setmanes a trobar l'equilibri.
Com que sóc com sóc, em vaig quedar amb les ganes de provar-ho. Fa tres setmanes una alumna de batxillerat va treure el tema i vam decidir muntar una columna d'aquestes al laboratori del col·legi. De moment els canvis són notables però encara no s'ha estabilitzat.
Aquest és l'aspecte que tenia el primer dia.
Al sistema només hi entra energia en forma de llum, i tota la matèria es recicla. Al llarg dels dies, el sistema evoluciona fins a trobar el seu equilibri i es pot mantenir així indefinidament, ja que està constituït per bacteris, algues i fongs representants de tots els nivells tròfics. Normalment triga de 6 a 8 setmanes a trobar l'equilibri.
Com que sóc com sóc, em vaig quedar amb les ganes de provar-ho. Fa tres setmanes una alumna de batxillerat va treure el tema i vam decidir muntar una columna d'aquestes al laboratori del col·legi. De moment els canvis són notables però encara no s'ha estabilitzat.
Aquest és l'aspecte que tenia el primer dia.
Al cap de 19 dies les algues han espessit molt l'aigua i la terra s'ha començat a enfosquir.
diumenge, 4 de maig del 2008
Bones notícies per la posidònia
Aquest pont he començat la temporada de banys a la platja i només posar el cap a l'aigua he vist un brot de posidònia a les Roquetes. Després d'una passada ràpida, que l'aigua està força freda, he comptat 9 brots a les Roquetes i 4 a l'Antina. És la millor observació a poca fondària des de l'estiu del 2004.
El 2003, després de molts anys que les Roquetes fóssin un desert, vaig poder observar 9 brots de posidònia entre les escletxes de les roques. Van sobreviure la pressió dels banyistes de l'estiu i els temporals de l'hivern, i a l'any següent ja n´hi havia en 14 llocs. L'hivern del 2004-05 va ser força mogut i la sorra del fons va cobrir parcialment les Roquetes, la majoria de brots van desaparèixer i només en van quedar 2. Els dos últims estius no hi ha hagut posidònia a poc fondo.
Un dia d'aquests aniré més preparada i cartografiaré els brots per fer-los el seguiment tot l'estiu.
El 2003, després de molts anys que les Roquetes fóssin un desert, vaig poder observar 9 brots de posidònia entre les escletxes de les roques. Van sobreviure la pressió dels banyistes de l'estiu i els temporals de l'hivern, i a l'any següent ja n´hi havia en 14 llocs. L'hivern del 2004-05 va ser força mogut i la sorra del fons va cobrir parcialment les Roquetes, la majoria de brots van desaparèixer i només en van quedar 2. Els dos últims estius no hi ha hagut posidònia a poc fondo.
Un dia d'aquests aniré més preparada i cartografiaré els brots per fer-los el seguiment tot l'estiu.
dijous, 1 de maig del 2008
El misteri de la VIDA
Aquesta és la primera foto d'un nou ésser viu.
Fa unes hores els dos progenitors d'aquest nou Paracentrotus lividus estaven tan feliços pasturant per les Roquetes, on han tornat al cap d'un temps. Poc s'ho pensaven que aquest matí vindrien unes ganàpies gegants, els treurien de l'aigua i els farien escupir els gàmetes en un plat per fer una fecundació in vitro.
Doncs sí. Aquest matí, sota la mirada vigilant d'una webcam acoblada al microscopi, hem pogut seguir les evolucions d'uns espermatozous per fecundar uns òvuls i després les primeres divisions cel·lulars dels nous zigots. UNA PASSADA!!
Ara només falta que en dos o tres dies els embrions evolucionin fins a larves pluteus i les anem a alliberar al mar.
Cadascú disfruta del pont com li sembla, no?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)