dimarts, 21 de juliol del 2009

El manteniment dels camins

Alguns anys, quan plou a la primavera, les branques dels esbarzers, els fonolls i altres les plantes de la vora del camí, mica en mica envaeixen el lloc de pas i els camins es desdibuixen i acaben per desaparèixer. Els senders i els camins de carro normalment es mantenen nets de passar-hi. En aquest sentit, els excursionistes a peu, a cavall o en bicicleta tenen un paper importantíssim (les motos, els quads i altres vehicles de motor solen erosionar el sòl i encara és pitjor).

Hi ha alguns camins, però, que queden abandonats a trams. Potser perquè les obres d'una carretera l'han tallat i ja no porten a cap banda, potser perquè hi ha una pista més ampla a prop que va al mateix lloc... La qüestió és que comences a seguir-ne un i en sec et trobes sense camí i enmig del no-res.

A la xarxa de senders GR (i també els PR) hi ha persones encarregades del manteniment del camí. Normalment cada grup excursionista local es cuida de mantenir un o diversos camins. Ells són els encarregats de resseguir les marques de pintura que ens diuen la direcció correcta, també es cuiden de tallar les branques, apartar els troncs o les pedres grosses que han caigut al mig, fins i tot n'hi ha que refan els marges de les vores.

El GR-92 al seu pas pel Baix Gaià, com a mínim per La Pobla de Montornès, Torredembarra i Altafulla, està sota la tutela del grup excursionista de Puigpelat. Recentment han fet una labor de manteniment i des d'aquí vull agrair públicament aquesta feina anònima, però molt valorada per qui camina.
Els camins rurals són alguna cosa més que enllaços entre els pobles; en sí mateixos tenen tot el valor de les històries dels llocs i les persones que els transiten. Segur que val la pena conservar-los!

dilluns, 13 de juliol del 2009

GR-11

Als qui ens agrada caminar esperem les vacances per fer llargues travesses de diversos dies. I per no perdre's el millor és seguir un camí ben senyalitzat. Alguns camins són temàtics com la Ruta del Císter, que ens descobreix els monestirs cistercencs de la Catalunya Nova; altres posen l'accent en el punt d'arribada com el Camí de Santiago; i d'altres senzillament ens van descobrint les belleses al nostre pas. Els GR (senders de gran recorregut) són camins d'aquest últim grup, no tenen res d'espectacular però ens mostren el millor dels llocs per on passen, ja sigui un castell, una font, un arbre centenari o una estructura geològica particular.
La senyalització dels GR sempre és una marca de pintura blanca i vermella a la vora del camí, ja sigui sobre una pedra o un arbre, i quan es creua amb altres camins també hi pot haver un pal indicador. Hi ha una xarxa de senders GR que recorre tot Europa unint pobles i nacions.
De tots els GR que tenim aprop n'hi ha un que em sedueix especialment, és el GR-11 o sender del Pirineu. Aquest camí transcorre del Mediterrani a l'Atlàntic seguint els Pirineus pel vessant sud, tot passant per Euskadi, Navarra, Aragó, Andorra i Catalunya. Uns 500 km de camí senyalitzat per passar pels llocs més emblemàtics del Pirineu, des del Cap d'Híger a Irún al Cap de Creus a Cadaqués.
D'aquest sender ja n'havia recorregut diversos trams abans, però sempre de la part del mig: Vall d'Aran, Andorra, Ripollès, Pallars, Aragó... però, com és l'inici? quina és la primera (o l'última) senyal del camí? Doncs aquestes vacances he anat al Cap de Creus per començar el GR-11 des de l'extrem i aquesta és la primera marca que ens indica el camí.
Efectivament és diferent de les altres!