dimarts, 27 d’octubre del 2009

El biòtop submarí de la Torre

Avui s'ha fet la presentació de l'estudi per a la creació d'un biòtop submarí davant la platja de Torredembarra. El projecte de biòtop presenta alguns aspectes innovadors molt interessants.

Per començar, el material que el formarà serà roca calcària calcítica en forma de lumaquel·la, que és una roca calcària molt pura, amb el 98% de carbonat càlcic i nombroses restes de petxines, que ja estaven a sota el mar fa uns 25 milions d'anys. Aquesta roca és relativament porosa i permet l'establiment d'una comunitat bacteriana que facilita la colonització per algues, però prou compacta com per aguantar la pressió dels 30 metres d'aigua sense deformar-se.

Un altre aspecte novedós és que tindrà forma de muntanya. L'obra consistirà en amuntegar blocs de roca d'un metre cúbic cada un fins a formar una muntanya d'uns 80 metres d'ample a la base i uns 15 metres d'alçada sobre el fons de sorra i fang a uns 30 metres de fondària. Donada la mida grossa dels blocs de roca, cal esperar que hi quedaran nombrosos forats que podran servir de refugi dels animals.

A la presentació d'avui s'ha donat a conèixer el resultat d'un any d'estudis del lloc on s'ha d'ubicar aquesta estructura, que és a una milla de terra davant de Clarà, aproximadament. La memòria tècnica és molt més extensa que les exigències legals d'avaluació d'impacte ambiental, i aporten dades científiques sobre corrents, dinàmica de sediments i dispersió de contaminants d'una zona poc estudiada. Només per això ja val la pena l'esforç realitzat fins ara!

Per fer la presentació s'ha fletat un catamarà amb totes les "patums" a bord: alcalde, regidors de la Torre, Creixell i Altafulla, representants del Departament d'agricultura i pesca, representants de costes, capitania del port, confraria de pescadors, patronat de turisme, patrocinadors particulars... i segur que me'n deixo alguns! I a més un núvol de periodistes.

Desitjo de veritat que aquest projecte arribi a bon port. Serà una ocasió magnífica per estudiar l'establiment de les comunitats biològiques en un ambient "natural" i segur que dóna un impuls a un tipus de turisme submarinista que ara no tenim.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Seguiment dels eriçons 2009

En la campanya de seguiment de la posidònia també fem el seguiment dels eriçons de mar comuns, perquè es tracta d'una altra espècie bioindicadora de l'estat de salut d'un ecosistema. Els eriçons de mar comuns (Paracentrotus lividus) són uns equinoderms que toleren petites quantitats de contaminació per matèria orgànica a l'aigua.

S'alimenten d'algues, fulles de posidònia i petits animalons que hi viuen. Principalment els trobem entre les escletxes de les roques de poca fondària (les Roquetes i l'Antina), però també poden viure entre els brots de posidònia al mig de la praderia.

El nombre d'eriçons de mar dins la praderia presenta fortes oscil·lacions d'un any a l'altre. Sembla que aquests animals prefereixen la zona de la Barra de Tres (A1, B1 i C1) que les praderies mitjanes sobre la sorra (A2, B2 i C2). Potser el motiu és que alternen ecosistemes de praderia amb ecosistemes d'algues fotòfiles. A més fondària (Barra del Brut, 16 metres de fondària) són inexistents i en canvi trobem l'eriçó violeta (Sphaerechinus granularis).

Aquest any 2009 hem trobat significativament menys eriçons que l'any passat a totes les zones, excepte davant de Clarà (zona B1) on s'han recuperat els valors de l'any 2006 després de dos anys molt pobres.

Enguany també hem comptat els eriçons de les Roquetes entre Cal Bofill i el Pes. La densitat mitjana obtinguda és de 0'4 eriçons per metre quadrat, força menor que els valors dins la praderia. És significatiu que la densitat augmenta on la roca és més ampla i per tant hi poden haver més escletxes. També és significatiu que en els primers 50 metres des de Cal Bofill no hi hagi ni un eriçó, malgrat a la roca hi hagi escletxes. L'explicació l'hem de buscar en l'activitat depredadora humana, ja que mentres nosaltres comptavem eriçons (era el mes d'agost) vam trobar dos grups de gent que n'havien recol·lectat unes bosses per al consum propi.

Vull recordar que aquesta espècie està regulada i el marisqueig d'eriçons només es pot fer durant l'hivern i fins el mes de març ja que a l'estiu és època de cria i no es poden pescar.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Campanya de seguiment de la posidònia 2009


Aquest estiu del 2009, i ja en fa set, he fet el seguiment de l'estat de les praderies de posidònia de la platja de la Torre.
La posidònia (Posidonia oceanica) és molt important tant pel seu paper com a lloc de cria de molts animals marins, com a clarificadora de l'aigua, com esmorteïdora del poder erosiu de les onades... per això es considera que és un bioindicador de l'estat del fons marí.
El seguiment es fa en 5 punts a l'atzar de cada una de les 7 zones preestablertes, que cada any són les mateixes. Els paràmetres que es mesuren són la densitat dels brots de posidònia (en nombre de plantes per metre quadrat), el percentatge de cobertura del fons (tenint en compte que les fulles recobreixen uns 10 cm de diàmetre al voltant del peu), el nombre d'eriçons per metre quadrat dins la praderia i el nombre de caralls de Jan per metre quadrat dins la praderia. De totes aquestes variables estudiades la més m'interessa és la densitat de brots a cada zona.


En general la densitat de fulles és menor a més fondària (zona C3) , però aquesta és una característica que es produeix sempre, ja que a menys fondària (zones A1 i B1) hi arriba més llum i la planta pot fer la fotosíntesi amb més facilitat. Per altra banda, les zones a prop de Creixell (C1, C2 i C3) estan més a prop de l'emissari de la depuradora i això dificulta el creixement de la posidònia i està més esclarissada. Les zones més denses (B1 i B2) corresponen a la part de la platja davant de Clarà, on no hi ha tanta concurrència de banyistes. Finalment, davant les cases de Baix a Mar hi trobem posidònies amb una situació intermèdia.

Quan comparem els resultats d'enguany amb els de l'any passat podem veure que els valors obtinguts no són tan bons, sembla que hi ha hagut un empitjorament de la praderia a totes les zones respecte de l'any 2008. I aquestes diferències són significatives estadísticament. Això fa pensar que últimament ha empitjorat la qualitat del fons marí i el mar s'ha ressentit de l'activitat humana, per exemple amb les emissions de la depuradora.

Si fem la comparació amb les dades de 2003 (les primeres de la sèrie), trobem que les diferències són insignificants en la majoria de zones, excepte les B2 i C2 que actualment estan millor que fa set anys.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

El sostre del Tarragonès

Un any més, els amics d'ERC de la Pobla de Montornès han organitzat una caminada fins el Pic de la Mola per penjar l'estelada.

El Pic de la Mola, amb 318 metres d'alçada és el sostre del Tarragonès i fa partió entre els termes de Creixell, Bonastre i la Pobla de Montornès.
Sortint de la Pobla, hem seguit el GR-92 fins a prop del Mas de Mercadé i l'hem deixat per atravessar la urbanització del Castell de Montornès. A la dreta de la urbanització hem agafat un camí força esborrat que segueix la carena que pràcticament fa la partió de terme entre Creixell i la Pobla. Quan arribes dalt, trobes el camí que ve de Mas Gibert i has de seguir a l'esquerra. Segueix pujant, i aviat trobes una pedra molt grossa que és la fita de la partió de termes. Just abans d'arribar al cim, el camí passa molt a la vora del penya-segat i tens unes vistes magnífiques del Baix Penedès, cap a llevant, i del Tarragonès, cap a garbí.

Avui ha fet un dia radiant amb molt bona visibilitat i hem pogut gaudir d'una lliçó de geografia en directe. Es veien les muntanyes del Montsià, Cap de Salou, Serra de Llaberia, Mola de Colldejou, La Mussara, Miramar, Montmell ..., els pobles de La Torre, Altafulla, Tarragona, la Riera, el Catllar, Bràfim, Rodonyà, Roda, Creixell... i les masies de més aprop.
Hem tornat pel mas de la Trunyella i la urbanització del Castell de Montornès.

dijous, 1 d’octubre del 2009

Vermut literari

Els del Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'han empescat una nova manera de promoure la literatura i els autors locals. En diuen Patrimoni literari i consisteix en fer lectures de textos d'autors locals en el mateix lloc que descriuen o que situen la seva obra.

El primer va ser el Josep Gual, que ens va portar pel Roquer dels Munts i vam repassar els noms de les roques, des del Racó de l'Art fins la platja del Canyadell. També vam aprofitar per llegir un poema de Mossèn Joaquim Boronat sobre el Cap Gros i un fragment de la Geografia de les veus del David Nel·lo que parla dels Munts. Era el mes de juny i feia bo de fer un capbussó en arribar al final del trajecte.


En aquesta ocasió serà la Maria Rosa Riambau qui ens porti literàriament dels Muntanyans a Turquia, passant per un món interior molt particular. Com que els llocs on se situa la seva obra són molt variats, ens quedarem a Cal Coca a fer un vermut. Els textos més coneguts de la Maria Rosa són els Itineraris que va publicar a la revista La Sínia al llarg dels 50 números de la primera època. Però també té cròniques de viatges, petits contes i poesies.



Des del Centre d'Estudis s'ha fet una selecció i s'ha recollit en un petit llibret sota el títol Maria Rosa Riambau: Retalls d'una vida i que llegirem el diumenge 4 d'octubre a les 12 del migdia a la plaça de les Monges, davant de Cal Coca. Hi haurà vermut, pel mòdic preu de 5 euros.