Posidònia i altres herbes

Redescobrint el Montsant

2010-11-01T20:11:00.001+01:00

Feia molt de temps que no anava al Montsant, i encara més a la zona de la Morera. Avui l'Eli ens ha portat a fer una via ferrata a la Morera del Montsant.

L'Elisabet és una habitual dels raids de muntanya i coneix molt bé les tècniques de l'escalada, l'orientació, la btt, ... i moltes altres activitats emocionants. Avui ens ha fet de guia i ens ha portat a fer la cabra pel Montsant.

Això de les vies ferrates requereix més preparació física de la que sembla. Segurament demà em faran mal tots els músculs, els que sé que tinc i els que desconec! Però ha estat molt divertit i he redescobert el Montsant. L'he trobat molt net i molt viu. Els colors de la tardor destaquen els diferents tipus d'arbres i la diversitat encara semblava més exagerada.

Anem a veure peixos!

2010-08-11T00:33:00.000+02:00

Aquest cap de setmana anirem per quart any consecutiu a veure peixos a l'Antina.

L'activitat té una primera part teòrica, que serà divendres dia 13 a les 7 del vespre a la sala de reunions del casal municipal on revisarem les característiques ecològiques de les Roquetes i l'Antina i els detalls que ens permeten distingir les diferents espècies de peixos més comunes de la zona.

La segona part és la sortida al mar per veure els peixos en viu i intentar identificar-los. Aquesta segona part es durà a terme dissabte dia 14 a les 10 del matí davant de Cal Bofill. Cal dur ulleres, tub i aletes.

Les activitats són gratuïtes i hi esteu tots convidats!

Organitza el Centre d'Estudis Sinibald de Mas.

Nedant entre coralls

2010-08-02T23:13:00.000+02:00

Un dels llocs més bonics que he visitat durant les vacances és el fons marí del parc de Cahuita, a la riba caribenya de Costa Rica. Aquest és un parc natural marí i terrestre. La part terrestre consisteix en una selva molt frondosa que arriba a la costa i acaba en unes platges de sorra blanca, flanquejades de palmeres que s'arriben a mullar amb la marea alta.

A la part submarina hi ha "el arrecife". Pròpiament no és un escull coral·lí, sinó que és un fons de grava i roques sobre les quals hi ha una gran varietat de coralls. Naturalment els animals que s'hi troben no tenen res a veure amb els que veiem a l'Antina ni a la Barra de Tres: peixos de colors, eriçons de pues llargues, taurons...

Com que té molt poca fondària qualsevol que sàpiga nedar pot contemplar l'espectacle amb les ulleres i el tub. És talment com nedar en un aquari!

També vam poder veure el temible peix-lleó, que encara que sigui de mida petita té unes pues molt verinoses i és molt voraç.

Tortuguero (1a part)

2010-07-25T22:05:00.001+02:00

El que més m'ha impressionat de les vacances ha estat veure en directe la reproducció de les tortugues marines. Des de la còpula, dins el mar, fins la posta d'ous a la platja i el neixement de les petites tortuguetes.

Tant la tortuga verda com la tortuga llaüt són uns animals esplèndids! Amb una closca de més d'un metre de llargada són molt matusseres per caminar per la platja, però molt elegants quan "volen" pel mar. Poder veure en directe, i a tocar, alguns d'aquests animals em va impressionar més del que em pensava.

El Parc Nacional de Tortuguero, a la riba caribenya de Costa Rica, és una reserva on es protegeixen especialment les tortugues marines ja que és un dels llocs de reproducció de diverses espècies. L'estudi de les tortugues es fa en coordinació amb diverses entitats científiques internacionals, ja que les tortugues marines són migratòries i visiten mars molt allunyats del lloc de neixement. Per això l'interès científic que desperten també té un abast internacional.

Bona part del turisme de la zona està dedicat a l'observació d'aquests animals. Per poder veure la posta d'ous cal anar a la platja a la nit, i sempre acompanyat d'un guia acreditat. Quan la tortuga arriba a la sorra no se l'ha de molestar, cal deixar que trii un lloc per fer el niu, que faci el clot a la sorra i que comenci a pondre els ous. Aquests moments inicials són importants perquè estigui confiada i decideixi fer la posta. Si hi ha alguna cosa que l'espanta o se sent amenaçada marxarà sense pondre els ous i es perdrà aquella descendència. Per això cal que els observadors vagin vestits de color fosc, sense llanternes i en silenci. Un cop ha començat a deixar els ous al niu, ja ens hi podem acostar, naturalment sense fer gaire soroll.

Llavors els turistes ens posem darrera l'animal i el guia se situa al costat de la tortuga, i amb una llanterna de llum vermella molt tènue il·lumina la part posterior de l'animal i pots veure els ous que van caient dins el niu. Són uns ous rodons i tous, una mica més grossos que els de gallina. En una temporada, una mateixa tortuga verda pot fer quatre o cinc postes amb intervals d'uns quinze dies. En la primera posta pot arribar a deixar uns 200 ous a la platja i en les successives cada vegada menys, fent una mitjana d'uns 100 ous per posta. És impressionant veure com un darrera l'altre van caient els ous i el niu s'omple fins al capdamunt!

Després, amb les potes del darrera, tapa la part superior del niu, escampa sorra al voltant i fa un altre clot que despisti els depredadors; encara que en aquest procés de vegades fa malbé els nius d'altres tortugues que han vingut abans. Aquest fet no fa intervenir als científics que les estudien, diuen que és llei de la naturalesa!

Quan la tortuga ja ha acabat i comença el retorn al mar, els científics les agafen per mesurar-les, marcar-les i fins i tot posar-los algun dispositiu GPS per comprovar els llocs de migració. Després de molestar-la una estona es deixa que retorni al mar.

Al cap d'unes setmanes (entre 45 i 70 dies, segons les espècies) els ous eclosionen i les tortuguetes surten en direcció al mar. Aquest viatge el fan de nit, però tot i així la taxa de mortalitat és molt elevada perquè aquest moment és quan són més vulnerables als depredadors. Els mascles no tornaran mai més a terra, i les femelles poden trigar fins a 20 o 50 anys (segons les espècies) a ser fèrtils i tenir la necessitat de pondre els ous. Això sí, sempre tornen a la mateixa platja on han nascut!

Vaig tenir la sort de veure diverses tortugues verdes ponent ous a Tortuguero i, al cap d'un parell de dies, una desena de tortuguetes llaüt recent nascudes anaven cap el mar a una platja de Cahuita, més al sud.

Doncs sí, he anat de vacances!

2010-07-20T01:08:00.004+02:00

A hores d'ara tothom sap que he marxat uns dies de vacances. Sembla que a l'Ajuntament feia nosa i l'alcalde ha esperat que marxés per aprovar els pressupostos. Potser m'hauria d'enfadar per la poca consideració que té a la meva persona i al meu vot, però les coses tenen la importància que se'ls dóna i ara mateix estic molt satisfeta de les meves merescudes vacances i no em puc enfadar.

He anat a un lloc fantàstic, amb una naturalesa exhuberant on he gaudit (i molt) d'uns dies de tranquil·litat i contemplació d'un país on la vida transcorre a un altre ritme i la gent és molt amable.

Costa Rica, amb un territori que no arriba a ser el doble de Catalunya, és un mosaic de paisatges i ecosistemes que fan les delícies de qualsevol naturalista. En un parell de setmanes hem fet unes dues mil fotos de flors, ocells, peixos, muntanyes, gent, cocodrils, ... Tot és bonic, tot és diferent,... tot val la pena ser fotografiat!

Com diuen allí: ¡¡PURA VIDA!!

Els fruits de la posidònia

2010-06-13T20:44:00.009+02:00

Avui a vora mar he trobat això:

Sembla una oliva o una gla tova, però jo diria que és un fruit de la posidònia perquè s'assembla molt a les referències que he trobat. I ho dic així perquè em pensava que els fruits de les posidònies eren més petits i de color fosc.

L'he tallat pel mig i he vist que no té pinyol, sinó que és una baia. És un fruit carnós amb una llavor que sembla una pipa grossa i verda.

Aquesta cosa de color clar que té adherida és una colònia de briozous, uns animalons que sovint es troben al damunt de les fulles de la planta.

Tàperes

2010-06-05T18:23:00.000+02:00

Avui he après que les tàperes són les poncelles de la planta taperera (Capparis spinosa). Sempre m'havia semblat que era un fruit, però resulta que el fruit s'anomena taperot i també és comestible.
Tant les tàperes com els taperots es conserven uns dies en salmorra o en vinagre i després es mengen en amanides.
Avui n'he collit unes quantes i provaré de deixar-les uns dies amb aigua i sal, perquè n'he tastat una directament i li he trobat un gust massa fort i picant.

La planta és una mena d'arbust de fulles carnoses i branques espinoses que creix sovint sobre les parets. Aquesta es troba a la Muralla Romana de Tarragona.

Les Guilleries

2010-05-18T17:30:00.000+02:00

Aquest diumenge hem anat quasi tota la "germanor" a la caminada de les Guilleries. Quan arriba el mes de maig és cita obligada anar a Osona a aquesta activitat.

La caminada popular per les Guilleries, que ja va per l'edició número 27, surt i arriba del Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. L'itinerari és diferent cada any, però els camins per on discorre sempre valen la pena. Són uns 18 quilòmetres per la muntanya, amb cinc avituallament i uns 700 participants que al llarg del matí gaudim de l'activitat a l'aire lliure.

Està molt ben organitzat, es nota l'experiència dels anys. Tu vas caminant i no t'has de preocupar de res, perquè el camí està molt ben indicat, si tens set trobes aigua, als avituallaments hi ha sucs de fruita i galetes per picar i quan penses que ja és hora d'esmorzar arribes a una masia on t'han preparat uns entrepans de butifarra amb un porró de vi.

Enguany hem trobat força fang, tot i que és un terreny amb poca argila, però aquests últims 15 dies havia plogut molt. Bé, tot l'hivern que plou molt!

Sakura

2010-04-30T16:57:00.002+02:00

En un comentari de l'entrada anterior la Rosalia m'ha recordat uns versos que llegia l'àvia Rosalia quan jo era petita:

Cirerer petit, Cirerer florit que fas arracades
Diga’m: Quina mà te les ve a cercar quan les tens granades?
Diga’m sense por qui et cull la dolçor d’aquesta florida?
El què ara és tan blanc després serà sang que allarga la vida.
...
Quan arriba el mes d’abril ni les oques són tant blanques
Sóc un cirerer tranquil sense frissament de branques
...
Joan Maria Guasch

Ja ho diuen: "Cada cosa al seu temps i les cireres pel juny". Doncs... abans de les cireres hi ha les flors del cirerer i l'abril és el moment.

Els cirerers, al igual que altres arbres de la mateixa família, treuen les flors abans que les fulles i ens ofereixen un espectacle de la naturalesa que els japonesos han convertit en una festa nacional i que anomenen sakura.

Un cirerer florit és un espectacle efímer, ja que les flors perden els pètals ben aviat i el vent els escampa deixant el terra blanc, com si es tractés d'una nevada tardana. De seguida surten les fulles i es van formant les cireres.

La florida dels cirerers anuncia l'arribada del bon temps i un canvi en el ritme de vida, o no?

Un poema per Sant Jordi

2010-04-22T17:40:00.003+02:00

Fa tants dies que no actualitzo el bloc que em sembla que ja no el llegirà ningú! Però vaja...
Com que demà és Sant Jordi, aquí deixo uns versos del meu poeta preferit: en Joan Salvat-Papasseit (Sí, ja sé que no és precisament un poeta actual i que sona una mica carrincló, però què vols que et digui... a mi m'agrada!)

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
                          envejosa
                                         a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
—qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
                         i el cantarà l'alosa.

Poema de la rosa als llavis (1923)

Fanals més respectuosos

2010-02-02T23:24:00.005+01:00

Quan l'any 1994 es va construir el passeig marítim s'hi van posar uns fanals amb forma de chupa-chups que enviaven la llum cap a tot arreu, amb la clara infracció de qualsevol normativa sobre contaminació lumínica.

Des que l'any 2001 va començar a caminar el Consell de Sostenibilitat, que demanem canvis en la il·luminació d'aquest passeig; tant si és competència de l'ajuntament com si és la demarcació de Costes qui posa el mobiliari urbà. De sempre se'ns ha dit que hi havia molts fanals de recanvi i que a mesura que s'haguessin de comprar ja s'anirien canviant.

Es veu que aquest dia ja ha arribat i des d'aquest gener tenim fanals nous al passeig! Tan se val que sigui per la insistència d'alguns o per les sancions que poden caure si no es compleix la normativa. La qüestió és que tenim uns fanals més respectuosos que, evidentment, fan menys llum que els anteriors. Però ja se sap que a la nit és fosc, no?

N'hem trobat!

2010-01-23T15:31:00.007+01:00

Avui dissabte he baixat al Brut de Viló i he trobat flors de posidònia!

Des de Cap d'any que sé que ha florit la posidònia d'aquí, però fins avui no hi he pogut anar, entre la feina, el mal temps i el refredat han passat tres setmanes llargues. Ahir va fer més sol, la mar estava més quieta i l'aigua més transparent, però era dia de calces velles i jo havia de treballar! Avui ha vingut el Xavi de Vilafranca i hem anat nedant des de la platja fins la Barra de Tres.
La praderia en aquesta època està IMPRESSIONANT! Les fulles de posidònia són més curtes però més tendres, tenen un verd viu, gairebé translúcid i pocs epífits. Hi ha moltes nacres i molts, moltíssims eriçons, tant els Paracentrotus lividus ( que són els comuns) com els Sphaerechinus granularis de color lila (que normalment estan a més fondària). En canvi hem trobat pocs peixos i tots estaven encauats, com si els féssim nosa.
Les fotos no són res de l'altre món perquè amb la màquina nova encara no m'aclareixo i una cosa és fer fotos a terra i l'altre és sota l'aigua, amb els guants i a només 12ºC!
Però així que pugui hi tornaré.

Ha florit la posidònia!

2010-01-06T21:30:00.008+01:00

El canvi d'any ha portat una molt bona notícia, enguany la posidònia ha florit a les nostres costes!
La posidònia és una planta fanerògama que té totes les estructures típiques de les plantes terrestres (arrel, tija, fulles, flors i fruits), però la vida submarina té característiques peculiars.

La reproducció, per exemple, normalment es produeix de manera asexual a través d'esqueixos o de brots que surten del rizoma principal. Però també pot ser a través de flors i fruits, tal com correspon a una planta fanerògama. En aquest cas, la pol·linització no es pot deixar al càrrec dels insectes ja que sota l'aigua no n'hi ha i per aquest motiu no cal que les flors siguin vistoses, ni que desprenguin aromes intenses.

Els grans de pol·len que surten dels estams s'agrupen en uns filaments mucosos que afavoreixen que siguin capturats pels pistils, on fecundaran les cèl·lules femenines i formaran els fruits. Les flors són de color verd i estan agrupades en unes inflorescències que semblen un manyoc de fulles més estretes que la resta. Entre aquestes fulles hi ha els estams i els pistils.

La floració de la posidònia és un fenomen excepcional a la costa catalana, i una mica menys rar a les Illes Balears. Per produir-se calen unes condicions ambientals determinades que encara no es coneixen prou, tot i que s'apunta que un dels factors pugui ser l'elevada temperatura de l'aigua del mar. En aquest cas, potser el canvi climàtic els portarà floracions més sovint a les nostres platges.

Aquestes flors que hem trobat han sortit de les xarxes d'una barca de la Torre, segurament ja estaves arrencades quan les van pescar i per això tenien aquest aspecte pansit, però no poden haver vingut de gaire lluny. Seguiré la pista per veure si en puc fotografiar alguna de viva al seu ambient!

Realitat virtual

2009-12-01T18:09:00.005+01:00

Aquesta emblemàtica obra de René Magritte és una al·legoria de la relació que establim moltes vegades amb el món virtual d'internet: les xarxes socials, els jocs d'ordinador, ... Moltes vegades en tenim prou amb un viatge virtual a través del ciberespai a un lloc que voldríem conèixer. De vegades ens conformem amb un contacte a través del facebook en comptes de trobar-nos amb els amics. És una llàstima que aquest espai virtual ens faci perdre l'espai real! Perquè això no és una pipa!

Per cert, què fa un madridista després de guanyar copa, lliga i champions?

Evidentment, tanca la play-station.

La veritable història de l'Arc de Sant Martí

2009-11-15T17:37:00.007+01:00

Sempre m'havien explicat, i jo m'havia cregut, que l'arc de Sant Martí era un fenomen òptic de refracció de la llum. Que els diferents colors són els diferents tipus de radiacions electromagnètiques de diferent longitud d'ona que formen la llum blanca i que el nostre ull ho identifica com a colors diferents.

Fins i tot, la professora de cultura clàssica em va explicar una vegada que l'arc de Sant Martí és el camí que Iris (la missatgera de les bones notícies) utilitza per anar a trobar als déus de l'Olimp.

L'altre dia, buscant una altra cosa per internet, em vaig trobar amb una historieta la mar de bonica sobre l'arc de Sant Martí. Joan Moreira Ramos, en el llibre "Del folklore tortosí", recull la següent història i ara no en tinc cap dubte: aquesta és la veritable història d'aquest meteor.

Quan els homes fan bondat a la terra, al cel estan de festa, i els que més xalen són els angelets. Dancen, salten, corren i de vegades es tiren flors. Amb fones fetes de fil d'or es tiren clavells, roses, lliris blaus, ginesta, conillets i flors de tots colors, posant-se uns a una banda del sol i els altres a l'altra. Però un dia es van engrescar massa i es tiraven taronges, trencant un o dos estels.

Empipat Nostre Senyor, i perquè no tornés a passar, va cridar a Sant Martí, que havia sigut soldat, el va fer pujar a cavall i el va enviar a senyalar fins on els angelets tenien permís per tirar flors. Quan Sant Martí arriba al lloc, es treu l'espasa i amb la punta marca una gran rodona i els va dir "d'aquí no es passa!"

El camí que fan les flors és la ratlla de Sant Martí. Si els angelets tiren flors al matí, com que estan plenes de rosada, plou; i si les tiren a la tarda, com que estan eixutes, no.

Neteja submarina

2009-11-08T19:25:00.003+01:00

El dissabte 7 de novembre vam dur a terme la quarta edició de la neteja submarina del litoral torrenc. Dissabte al matí ens vam aplegar una vintena de submarinistes amb quatre barques i ens vam llançar a la mar, en el sentit més literal. L'aigua estava força freda, en comparació amb la setmana passada, però en qüestió de moments ja estavem millor dins l'aigua que a fora.

Enguany hem netejat la part submarina del Roquer dels Munts i hem tingut poca feina perquè no hi havia gaire runa. Cada any, dels quatre, s'ha netejat una part diferent del litoral de la Torre. El 2006 es va netejar l'Antina des de davant de l'estació fins a Baix a Mar; el 2007 va fer mala mar i vam anar per terra a netejar el Roquer des del Réc de Sant Joan al Canyadell; el 2008, l'Antina, les Roquetes i la Barra de Tres des del Bloc fins el Club Marítim; i enguany la part submergida del Roquer.

La neteja submarina l'organitza la policia local i la regidoria d'esports. De fet, és el Jesús Molné qui va al capdavant i es cuida de coordinar els bussejadors, cossos de seguretat, brigada de neteja per reciclar el que es reculli, periodistes... i tothom que faci falta. La Patrícia, des de la regidoria d'esports, s'ocupa de la logística dels cartells, esmorzar, documentació,... i diplomes de participació. Entre tots dos fan un bon treball en equip. Moltes felicitats per la feina ben feta i moltes gràcies als submarinistes i barquers que han participat. L'any vinent hi tornarem, i espero que sigui a l'estiu perquè l'aigua no està tant freda i com que hi ha més gent a la platja tot plegat té més ressò.

Tabús i eufemismes

2009-11-05T19:59:00.004+01:00

Resulta que hi ha coses que no es poden dir pel seu nom, perquè fa lleig, perquè és una grolleria o perquè creen alarma social.
Tots sabem que si tens calfreds, febre, mal de cap, dolors articulars, tos i mocs és molt probable que sigui grip. Però no patiu, que si aneu al metge us dirà que teniu una viriasi o un procés viral, que feu repòs i que és qüestió d'una setmana o vuit dies.

Aquests dies que ha començat a canviar el temps moltes criatures han caigut malaltes amb refredats, mals de coll i processos virals. Les aules de les escoles estan en quadre, però ningú reconeix que hi hagi casos de grip, i molt menys de grip A. És clar, com que no s'analiza!
Comentaven unes mares a la porta d'un col·legi que a Sanitat de Tarragona reconeixen que el 36% dels casos de grip són del tipus A (o grip nova), però que només fan anàlisis aleatòries dels malalts i que es tracta d'una estimació aproximada. Els pediatres tenen més interès en veure les criatures al final del procés per comprovar que no hi ha complicacions, que no pas quan comencen a tenir febre.
En fi, si aquesta grip és tan poc virulenta com sembla i hem d'acabar tenint-la tothom (encara que sigui sota un eufemisme) potser algú s'ha passat creant una alarma injustificada.
A veure si serà veritat que es tracta de distreure l'atenció de temes econòmics?

El biòtop submarí de la Torre

2009-10-27T22:18:00.005+01:00

Avui s'ha fet la presentació de l'estudi per a la creació d'un biòtop submarí davant la platja de Torredembarra. El projecte de biòtop presenta alguns aspectes innovadors molt interessants.

Per començar, el material que el formarà serà roca calcària calcítica en forma de lumaquel·la, que és una roca calcària molt pura, amb el 98% de carbonat càlcic i nombroses restes de petxines, que ja estaven a sota el mar fa uns 25 milions d'anys. Aquesta roca és relativament porosa i permet l'establiment d'una comunitat bacteriana que facilita la colonització per algues, però prou compacta com per aguantar la pressió dels 30 metres d'aigua sense deformar-se.

Un altre aspecte novedós és que tindrà forma de muntanya. L'obra consistirà en amuntegar blocs de roca d'un metre cúbic cada un fins a formar una muntanya d'uns 80 metres d'ample a la base i uns 15 metres d'alçada sobre el fons de sorra i fang a uns 30 metres de fondària. Donada la mida grossa dels blocs de roca, cal esperar que hi quedaran nombrosos forats que podran servir de refugi dels animals.

A la presentació d'avui s'ha donat a conèixer el resultat d'un any d'estudis del lloc on s'ha d'ubicar aquesta estructura, que és a una milla de terra davant de Clarà, aproximadament. La memòria tècnica és molt més extensa que les exigències legals d'avaluació d'impacte ambiental, i aporten dades científiques sobre corrents, dinàmica de sediments i dispersió de contaminants d'una zona poc estudiada. Només per això ja val la pena l'esforç realitzat fins ara!

Per fer la presentació s'ha fletat un catamarà amb totes les "patums" a bord: alcalde, regidors de la Torre, Creixell i Altafulla, representants del Departament d'agricultura i pesca, representants de costes, capitania del port, confraria de pescadors, patronat de turisme, patrocinadors particulars... i segur que me'n deixo alguns! I a més un núvol de periodistes.

Desitjo de veritat que aquest projecte arribi a bon port. Serà una ocasió magnífica per estudiar l'establiment de les comunitats biològiques en un ambient "natural" i segur que dóna un impuls a un tipus de turisme submarinista que ara no tenim.

Seguiment dels eriçons 2009

2009-10-25T17:47:00.007+01:00

En la campanya de seguiment de la posidònia també fem el seguiment dels eriçons de mar comuns, perquè es tracta d'una altra espècie bioindicadora de l'estat de salut d'un ecosistema. Els eriçons de mar comuns (Paracentrotus lividus) són uns equinoderms que toleren petites quantitats de contaminació per matèria orgànica a l'aigua.

S'alimenten d'algues, fulles de posidònia i petits animalons que hi viuen. Principalment els trobem entre les escletxes de les roques de poca fondària (les Roquetes i l'Antina), però també poden viure entre els brots de posidònia al mig de la praderia.

El nombre d'eriçons de mar dins la praderia presenta fortes oscil·lacions d'un any a l'altre. Sembla que aquests animals prefereixen la zona de la Barra de Tres (A1, B1 i C1) que les praderies mitjanes sobre la sorra (A2, B2 i C2). Potser el motiu és que alternen ecosistemes de praderia amb ecosistemes d'algues fotòfiles. A més fondària (Barra del Brut, 16 metres de fondària) són inexistents i en canvi trobem l'eriçó violeta (Sphaerechinus granularis).

Aquest any 2009 hem trobat significativament menys eriçons que l'any passat a totes les zones, excepte davant de Clarà (zona B1) on s'han recuperat els valors de l'any 2006 després de dos anys molt pobres.

Enguany també hem comptat els eriçons de les Roquetes entre Cal Bofill i el Pes. La densitat mitjana obtinguda és de 0'4 eriçons per metre quadrat, força menor que els valors dins la praderia. És significatiu que la densitat augmenta on la roca és més ampla i per tant hi poden haver més escletxes. També és significatiu que en els primers 50 metres des de Cal Bofill no hi hagi ni un eriçó, malgrat a la roca hi hagi escletxes. L'explicació l'hem de buscar en l'activitat depredadora humana, ja que mentres nosaltres comptavem eriçons (era el mes d'agost) vam trobar dos grups de gent que n'havien recol·lectat unes bosses per al consum propi.

Vull recordar que aquesta espècie està regulada i el marisqueig d'eriçons només es pot fer durant l'hivern i fins el mes de març ja que a l'estiu és època de cria i no es poden pescar.

Campanya de seguiment de la posidònia 2009

2009-10-18T19:41:00.007+02:00

Aquest estiu del 2009, i ja en fa set, he fet el seguiment de l'estat de les praderies de posidònia de la platja de la Torre.

La posidònia (Posidonia oceanica) és molt important tant pel seu paper com a lloc de cria de molts animals marins, com a clarificadora de l'aigua, com esmorteïdora del poder erosiu de les onades... per això es considera que és un bioindicador de l'estat del fons marí.

El seguiment es fa en 5 punts a l'atzar de cada una de les 7 zones preestablertes, que cada any són les mateixes. Els paràmetres que es mesuren són la densitat dels brots de posidònia (en nombre de plantes per metre quadrat), el percentatge de cobertura del fons (tenint en compte que les fulles recobreixen uns 10 cm de diàmetre al voltant del peu), el nombre d'eriçons per metre quadrat dins la praderia i el nombre de caralls de Jan per metre quadrat dins la praderia. De totes aquestes variables estudiades la més m'interessa és la densitat de brots a cada zona.

En general la densitat de fulles és menor a més fondària (zona C3) , però aquesta és una característica que es produeix sempre, ja que a menys fondària (zones A1 i B1) hi arriba més llum i la planta pot fer la fotosíntesi amb més facilitat. Per altra banda, les zones a prop de Creixell (C1, C2 i C3) estan més a prop de l'emissari de la depuradora i això dificulta el creixement de la posidònia i està més esclarissada. Les zones més denses (B1 i B2) corresponen a la part de la platja davant de Clarà, on no hi ha tanta concurrència de banyistes. Finalment, davant les cases de Baix a Mar hi trobem posidònies amb una situació intermèdia.

Quan comparem els resultats d'enguany amb els de l'any passat podem veure que els valors obtinguts no són tan bons, sembla que hi ha hagut un empitjorament de la praderia a totes les zones respecte de l'any 2008. I aquestes diferències són significatives estadísticament. Això fa pensar que últimament ha empitjorat la qualitat del fons marí i el mar s'ha ressentit de l'activitat humana, per exemple amb les emissions de la depuradora.

Si fem la comparació amb les dades de 2003 (les primeres de la sèrie), trobem que les diferències són insignificants en la majoria de zones, excepte les B2 i C2 que actualment estan millor que fa set anys.

El sostre del Tarragonès

2009-10-12T17:18:00.007+02:00

Un any més, els amics d'ERC de la Pobla de Montornès han organitzat una caminada fins el Pic de la Mola per penjar l'estelada.

El Pic de la Mola, amb 318 metres d'alçada és el sostre del Tarragonès i fa partió entre els termes de Creixell, Bonastre i la Pobla de Montornès.
Sortint de la Pobla, hem seguit el GR-92 fins a prop del Mas de Mercadé i l'hem deixat per atravessar la urbanització del Castell de Montornès. A la dreta de la urbanització hem agafat un camí força esborrat que segueix la carena que pràcticament fa la partió de terme entre Creixell i la Pobla. Quan arribes dalt, trobes el camí que ve de Mas Gibert i has de seguir a l'esquerra. Segueix pujant, i aviat trobes una pedra molt grossa que és la fita de la partió de termes. Just abans d'arribar al cim, el camí passa molt a la vora del penya-segat i tens unes vistes magnífiques del Baix Penedès, cap a llevant, i del Tarragonès, cap a garbí.

Avui ha fet un dia radiant amb molt bona visibilitat i hem pogut gaudir d'una lliçó de geografia en directe. Es veien les muntanyes del Montsià, Cap de Salou, Serra de Llaberia, Mola de Colldejou, La Mussara, Miramar, Montmell ..., els pobles de La Torre, Altafulla, Tarragona, la Riera, el Catllar, Bràfim, Rodonyà, Roda, Creixell... i les masies de més aprop.
Hem tornat pel mas de la Trunyella i la urbanització del Castell de Montornès.

Vermut literari

2009-10-01T23:33:00.008+02:00

Els del Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'han empescat una nova manera de promoure la literatura i els autors locals. En diuen Patrimoni literari i consisteix en fer lectures de textos d'autors locals en el mateix lloc que descriuen o que situen la seva obra.

El primer va ser el Josep Gual, que ens va portar pel Roquer dels Munts i vam repassar els noms de les roques, des del Racó de l'Art fins la platja del Canyadell. També vam aprofitar per llegir un poema de Mossèn Joaquim Boronat sobre el Cap Gros i un fragment de la Geografia de les veus del David Nel·lo que parla dels Munts. Era el mes de juny i feia bo de fer un capbussó en arribar al final del trajecte.

En aquesta ocasió serà la Maria Rosa Riambau qui ens porti literàriament dels Muntanyans a Turquia, passant per un món interior molt particular. Com que els llocs on se situa la seva obra són molt variats, ens quedarem a Cal Coca a fer un vermut. Els textos més coneguts de la Maria Rosa són els Itineraris que va publicar a la revista La Sínia al llarg dels 50 números de la primera època. Però també té cròniques de viatges, petits contes i poesies.

Des del Centre d'Estudis s'ha fet una selecció i s'ha recollit en un petit llibret sota el títol Maria Rosa Riambau: Retalls d'una vida i que llegirem el diumenge 4 d'octubre a les 12 del migdia a la plaça de les Monges, davant de Cal Coca. Hi haurà vermut, pel mòdic preu de 5 euros.

Diada Nacional de Catalunya

2009-09-11T11:36:00.001+02:00

L'estelada del Bloc (alies Alfa-omega)

Teatre per la Festa Major

2009-08-31T23:30:00.005+02:00

El Grup d'Aficionats a l'Art ha estrenat obra per la Festa Major!

Dissabte 29 es va estrenar l'obra "Mareig" de Jordi Sánchez a la sala del Casal de Torredembarra, dins els actes de la Festa Major de Santa Rosalia.

En aquesta ocasió, l'elenc de la Torre, sota la direcció de Carles Marquès, ens ofereix aquesta "òpera prima" del conegut actor i guionista de "Plats Bruts". L'obra és un embolic de relacions entre uns personatges de procedència diversa que coincideixen en un vaixell de vacances a Mallorca. El ritme del guió exigeix molta concentració dels actors i actrius, sobretot del Joan Maria Vidal i del Martí Martí, que han de doblar personatges.

A l'estrena de dissabte es van exhaurir les localitats i al Casal no hi cabia ningú més. Els qui volgueu veure l'espectacle podeu triar entre divendres 4 de setembre a les 11 de la nit i diumenge 6 a dos quarts de vuit del vespre.

Les llàgrimes de Sant Llorenç

2009-08-10T16:34:00.004+02:00

Cada any, entre mig juliol i mig agost, l'òrbita de la Terra travessa el rastre deixat per la cua d'un cometa, que és una zona on hi ha molta pols còsmica. A causa de la força de la gravetat terrestre, alguns fragments rocosos es precipiten sobre el planeta i es posen incandescents en entrar a l'atmosfera, convertint-se en meteorits. Com que són de mida petita cremen completament mentre són a l'atmosfera i només deixen un rastre de llum en forma d'estrella fugaç.

Aquest fenomen rep el nom popular de pluja d'estrelles o les llàgrimes de Sant Llorenç, perquè la festivitat del Sant s'escau el dia 10 d'agost, i al voltant d'aquesta data és quan el fenomen és més acusat.

Enguany està anunciat pels dies 11 i 12, i no es preveu que sigui tan vistós com altres vegades, ja que la lluna està en fase minvant però encara fa molta llum i només es podran veure els meteorits més grossos.

Això si no hi ha núvols!

Pins per al record

2009-08-04T17:25:00.005+02:00

Aquesta setmana passada no ha fet massa vent, però n'ha fet prou com per trencar dos pins enormes del Roquer.

La foto parla per sí sola. És com si hagués caigut una gran pedra sobre la capçada d'aquests arbres i el tronc no hagués aguantat el pes. Però en realitat l'únic pes que han hagut de suportar és el pes dels anys.

Aquests pins en concret els coneixia molt bé. Quan era petita veníem molts dissabtes amb la família. La mare i la canalla jugàvem a la platja del Canyadell tot el dia, el pare venia en acabar de treballar i dinàvem de picnic sota els pins, després anàvem a fer musclos o el pare pescava amb canya des del Rellotge o la Bramadora.

Amb la urbanització d'aquesta zona i, sobretot, quan van obrir el carrer, ja van desaparèixer altres pins que acompanyaven a aquests. Ara ja en queden dos menys!

El manteniment dels camins

2009-07-21T17:58:00.007+02:00

Alguns anys, quan plou a la primavera, les branques dels esbarzers, els fonolls i altres les plantes de la vora del camí, mica en mica envaeixen el lloc de pas i els camins es desdibuixen i acaben per desaparèixer. Els senders i els camins de carro normalment es mantenen nets de passar-hi. En aquest sentit, els excursionistes a peu, a cavall o en bicicleta tenen un paper importantíssim (les motos, els quads i altres vehicles de motor solen erosionar el sòl i encara és pitjor).

Hi ha alguns camins, però, que queden abandonats a trams. Potser perquè les obres d'una carretera l'han tallat i ja no porten a cap banda, potser perquè hi ha una pista més ampla a prop que va al mateix lloc... La qüestió és que comences a seguir-ne un i en sec et trobes sense camí i enmig del no-res.

A la xarxa de senders GR (i també els PR) hi ha persones encarregades del manteniment del camí. Normalment cada grup excursionista local es cuida de mantenir un o diversos camins. Ells són els encarregats de resseguir les marques de pintura que ens diuen la direcció correcta, també es cuiden de tallar les branques, apartar els troncs o les pedres grosses que han caigut al mig, fins i tot n'hi ha que refan els marges de les vores.

El GR-92 al seu pas pel Baix Gaià, com a mínim per La Pobla de Montornès, Torredembarra i Altafulla, està sota la tutela del grup excursionista de Puigpelat. Recentment han fet una labor de manteniment i des d'aquí vull agrair públicament aquesta feina anònima, però molt valorada per qui camina.

Els camins rurals són alguna cosa més que enllaços entre els pobles; en sí mateixos tenen tot el valor de les històries dels llocs i les persones que els transiten. Segur que val la pena conservar-los!

GR-11

2009-07-13T16:45:00.005+02:00

Als qui ens agrada caminar esperem les vacances per fer llargues travesses de diversos dies. I per no perdre's el millor és seguir un camí ben senyalitzat. Alguns camins són temàtics com la Ruta del Císter, que ens descobreix els monestirs cistercencs de la Catalunya Nova; altres posen l'accent en el punt d'arribada com el Camí de Santiago; i d'altres senzillament ens van descobrint les belleses al nostre pas. Els GR (senders de gran recorregut) són camins d'aquest últim grup, no tenen res d'espectacular però ens mostren el millor dels llocs per on passen, ja sigui un castell, una font, un arbre centenari o una estructura geològica particular.

La senyalització dels GR sempre és una marca de pintura blanca i vermella a la vora del camí, ja sigui sobre una pedra o un arbre, i quan es creua amb altres camins també hi pot haver un pal indicador. Hi ha una xarxa de senders GR que recorre tot Europa unint pobles i nacions.

De tots els GR que tenim aprop n'hi ha un que em sedueix especialment, és el GR-11 o sender del Pirineu. Aquest camí transcorre del Mediterrani a l'Atlàntic seguint els Pirineus pel vessant sud, tot passant per Euskadi, Navarra, Aragó, Andorra i Catalunya. Uns 500 km de camí senyalitzat per passar pels llocs més emblemàtics del Pirineu, des del Cap d'Híger a Irún al Cap de Creus a Cadaqués.

D'aquest sender ja n'havia recorregut diversos trams abans, però sempre de la part del mig: Vall d'Aran, Andorra, Ripollès, Pallars, Aragó... però, com és l'inici? quina és la primera (o l'última) senyal del camí? Doncs aquestes vacances he anat al Cap de Creus per començar el GR-11 des de l'extrem i aquesta és la primera marca que ens indica el camí.

Efectivament és diferent de les altres!

Preparatius de vacances

2009-06-28T20:24:00.006+02:00

Aquest és l'entrenament per les vacances: gent, calor, caminar i... paella!

Ens hem guanyat una paella caminant de l'Ametlla a l'Ampolla. No hem estat gaire originals perquè hem trobat una gentada que feia el mateix camí que nosaltres. Però l'esforç val la pena, perquè aquesta part de la costa és impressionant!

Després de l'esforç: cabussó i cervesa fresqueta.

Ja tenim guia submergible

2009-06-21T16:52:00.004+02:00

Ahir dissabte, amb una mica de retard sobre l'horari previst vam fer la presentació de la guia submergible de la vida marina de la platja de la Torre.

Avui comença l'estiu, ja tenim la guia dels peixos i només falta tenir vacances per poder-ne treure tot el profit!

El bot

2009-06-19T17:08:00.018+02:00

A la primera visita de l'any al Brut de Viló he trobat un habitant inesperat: un bot (Mola mola). Els bots són uns peixos grossos (poden fer fins a 3 m de llarg) però aquest no ho era gaire, no arribava als 50 cm. La seva forma és molt curiosa, són gairebé rodons, en forma de disc, amb una aleta dorsal semblant a un tauró, una aleta caudal ampla i curta que sembla que no tingui cua, i unes aletes pectorals força petites. La pell és dura com una cuirassa.

És un mal nedador i normalment està a prop de la superfície de l'aigua deixant-se portar pels corrents. El seu nom científic, Mola mola, fa referència a què sembla una pedra de molí (que en llatí es diu mola). No és habitual trobar bots tan aprop de la platja, però tampoc és un cas únic.

És un peix comestible. Abans de cuinar-lo cal treure'n la closca i el greix, i només s'aprofita la musculatura lateral i el budell. O sigui que d'un peix d'uns cinc quilos a penes se'n treu mig quilo de tall. Abans de guisar-lo, la part comestible s'ha de rentar bé i deixar-la 24 hores en sal. Després es bull una mica i es treuen les boletes de greix que queden. La musculatura ja es pot cuinar, però el budell s'ha de deixar unes hores en vinagre i escaldar. Normalment es cou amb romesco o es bull amb patates i allioli.

Ara feia molts anys que no en veia cap, ni viu ni mort, i tan aprop de terra no n'havia vist mai. Em sembla que l'últim el vaig veure en una cassola amb romesco.

Un nou bloc

2009-06-05T22:39:00.004+02:00

Avui dia 5 de juny, dia mundial del Medi Ambient, és el dia que engega un nou projecte en forma de bloc d'internet: la secció de ciències i tecnologia del Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'ha incorporat a la blogosfera.

Amb la intenció de fer una actualització setmanal, en aquest bloc hi podrem trobar apunts sobre diferents temes de ciència, sostenibilitat, nutrició, tecnologia, botànica, zoologia... més o menys relacionats amb la Torre. Aquest és un bloc col·lectiu i cal esperar que sigui divers.

El trobareu a http://sinibald.cat/ciencies/ i també en un apartat del web del Centre d'Estudis http://www.sinibald.cat/

Bona sort i llarga vida!

Comença la temporada

2009-05-31T16:39:00.007+02:00

Encara que les dutxes de la platja no estiguin instal·lades, encara que no hi hagi socorristes, encara que no hagi passat la màquina a netejar la sorra, encara que la platja dels Muntanyans no tingui Bandera Blava, encara que no hagi arribat Sant Joan... com que fa "sol i sípies" comença la temporada de bany!!

Avui a la platja hi havia força gent i l'aigua estava estupenda. He estat més de mitja hora passant revista al fons del mar (només a les Roquetes i l'Antina) i tot era al seu lloc: juvenils d'oblades nedant en petites moles al mig de l'aigua, serrans, donzelles, mabretes i variades una mica més aprop del fons, eriçons a les escletxes de les roques, algun burret desafiant defensant el seu territori, les primeres Acetabularia encara sense disc, algunes Padina pavonica petitonetes (ja creixeran) i una dotzena de brots de posidònia, que, com cada any, són la promesa de què poden tornar a poblar l'Antina però no ho acaben de fer.

Ja tinc ganes de "passar revista" al Brut de Viló per veure si les posidònies de la Barra de Tres s'han malmès gaire amb els temporals d'aquest hivern!

Núvols de col·lecció

2009-05-28T19:29:00.004+02:00

Dissabte vaig caçar un núvol que encara no tenia a la col·lecció. Es tracta d'un cumulonimbus amb mamma.

Aquest tipus de núvol sol anunciar pluja, ja que la seva evolució normal és créixer fins que descarrega. Els cumulonimbus són núvols potents, molt gruixuts que no deixen passar gaire llum i per això a sota és molt fosc. Les mammes són com bosses penjants, amenaçadores. Com diria l'Obèlix: sembla que el cel vulgui caure sobre els nostres caps. Per sort dissabte no va arribar a ploure, sinó que es va girar vent i es va endur la nuvolada. I encara sort! perquè erem molt lluny d'un sopluig.

La foto és de l'ermita de Santa Llúcia a Sobremunt (Lluçanès, Osona).

Herbes remeieres

2009-05-24T20:10:00.007+02:00

Quan arriba final de curs i veus perillar la integritat mental el millor que es pot fer és desconnectar.

Doncs això, aquest cap de setmana he fugit del món i m'he passejat per les Guilleries buscant herbes remeieres amb un grup de gent que en saben molt. A les vores de les rieres (a Osona les rieres tenen aigua, no com aquí!), dels rius i dels embassaments hi ha mil plantes de tota mena que serveixen per cinquantamil aplicacions.

He descobert la saponània o herba sabonera, de la qual havia sentit a parlar però no la coneixia. Viu en llocs humits, a la vora dels rius i rieres i segurament per això no l'havia vista abans. Les seves propietats la fan útil tant per a ús extern (acné, caiguda del cabell...) com per a ús intern per tractar problemes de fetge o bronquitis. Però el més representatiu, i que per això té aquest nom, és que produeix escuma i es pot usar com a sabó per rentar.

Una altra cosa que he comprovat és que les plantes en llocs humits creixen més que al secà. Les farigoles feien més de dos pams d'alçada! Però feien una olor més suau, diluïda.

Ja ho deia el meu avi Jaume (que cada dia es menjava un plat de sopa de farigola per sopar) que les úniques farigoles bones eren les dels Munts o les de Sant Antoni, perquè les de Montornès ja eren massa fluixes.

La Nicole, per exemple

2009-05-14T16:36:00.005+02:00

La Nicole és una nena de quatre anys que pateix un tipus de leucèmia i a la seva edat ja s'ha sotmès a dues operacions de transplantament de moll de l'òs. Aquestes dues intervencions no han tingut èxit perquè entre la família no hi ha ningú que sigui més del 50% compatible amb ella per poder donar-li teixit sa per al transplantament.

Davant d'aquesta situació, els oncòlegs han apuntat la possibilitat que els pares tinguin un altre fill genèticament compatible amb la Nicole que li pugui proporcionar cèl·lules mare del cordó umbilical. Aquestes cèl·lules transplantades al moll de l'òs normalitzaran la formació de les cèl·lules sanguínies i la Nicole podrà superar la leucèmia.

Però la Nicole no necessita un germà qualsevol, sinó que ha de tenir unes característiques histològiques determinades. Des de 2006 les lleis espanyoles permeten l'aplicació de tècniques de selecció d'embrions amb finalitats terapèutiques, però no és fins a l'octubre de 2008 que es va obtenir el primer "nen-medicament" a Espanya.

La qüestió no és mèdica, doncs diversos hospitals espanyols tenen els equips tècnics i humans necessaris per fer aquest tipus d'anàlisis i teràpies de reproducció assistida. Es tracta d'una qüestió legal, ja que la Secretaría de la Comisión Nacional de Reproducción Humana Asistida del Ministerio de Sanidad y Consumo ha de donar el vist-i-plau a tots i cada un dels casos.

En el cas de la Nicole, el mes de novembre de 2008 es van començar els tràmits de sol·licitud dels permisos, la documentació completa va arribar al Ministerio de Sanidad y Consumo el mes de gener i no s'ha resolt fins el mes de maig. I a més s'ha resolt de manera negativa: els metges i els pares de la Nicole NO tenen autorització per a fer un nen-medicament per a la Nicole. La recomanació és un tercer transplantament de medul·la òssia d'un altre donant.

Els pares, i també els metges que atenen la Nicole, creuen que la opció d'un germà "a la carta" és la que resoldrà de manera definitiva la leucèmia de la nena i per això s'han decidit per anar a l'estranger a realitzar aquest tractament de reproducció assistida. Sortosament la Nicole està estable i respon bé a la medicació, de manera que encara pot esperar uns mesos que neixi el seu germà (o germana).

I jo em pregunto, per què hi ha d'haver un comité d'experts al ministeri de sanitat que dictamini qui pot beneficiar-se d'aquestes teràpies i qui no? Els metges que atenen cada pacient no tenen prou criteri per determinar la conveniència o no d'un tractament? Si a l'estranger no hi han posat pegues, perquè en posen a Madrid? Que entri o no a la seguritat social es pot discutir, però per què negar una teràpia mèdica? I a més, com poden trigar 4 mesos a decidir una cosa de vida o mort? I l'angoixa dels pares de veure que passen els dies i no s'aclareix res? I la Nicole? No hi pensen en la Nicole?

La Nicole està malalta i la tecnologia ha de servir per millorar la qualitat de vida de tothom.

Premi pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas

2009-05-09T18:48:00.003+02:00

El Centre d'Estudis Sinibald de Mas ha estat guardonat per l'Institut Ramon Muntaner amb el premi RECERCAT 2009 com a entitat cultural de recerca i difusió de la cultura.

El veredicte es va fer públic el passat dimarts 5 de maig i el reconeixement es durà a terme el proper dissabte 16 de maig a Figueres, en el marc de la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana que se celebra anualment dins dels actes de la Capital de la Cultura Catalana.

Moltes felicitats a tots els socis (uns 200) i especialment a l'Esteve Morros com a president i a tota la junta, que amb el seu saber fer difonen els valors culturals en l'àmbit local i porten el nom de la Torre a tot Catalunya.

Per Sant Jordi una rosa... molt personal

2009-04-23T15:16:00.004+02:00

Si l’has vista i t’ha agradat,
cull la rosa.
Malgrat no s’hagi badat,
cull la rosa.
No la deixis refiat
de trobar-la.
Ves que no l’hagin tallada,
o jegui ja, desfullada,
al cercar-la.

Maria-Rosa Wennberg

Exposició al Caixaforum

2009-04-21T22:22:00.004+02:00

Aquesta tarda he anat amb un grup del Centre d'Estudis Sinibald de Mas a veure una exposició a Tarragona. És una visió molt particular sobre l'evolució dels animals. És ben bé l'evolució explicada amb els peus. (però ben explicada, eh?)

L'exposició consta d'una vintena de fotografies d'Ingo Arndt de la planta de l'extremitat posterior de diversos animals. Es pot observar la gran varietat de formes, que va relacionada amb la funció específica de la locomoció de l'animal.

És molt interessant la comparació que es pot fer dels diferents grups de vertebrat, però no li trobo tant de sentit que també hi hagi les potes dels artròpodes, els tentacles del pop o els peus ambulaclals de l'estrella de mar.

Les fotografies són espectaculars. Sobre un fons negre es mostren les plantes dels 25 animals a tot color i en gran format, on es poden apreciar tots els detalls. Val la pena fer la visita guiada.

Quina monada!

2009-04-11T17:05:00.004+02:00

Us en recordeu de les mones de rotllo? Abans als forns pastaven el pa, i per Pasqua feien mones de pasta adobada. Com que avui havia de ploure a bots i barrals i tenim alguns fillols i filloles per complaure ens hem dedicat a fer mones. De bon matí, tres de les germanes (encara en tinc més) hem muntat l'obrador, seguint les instruccions del llibre "Coques i corassons i altres llepolies de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta" de Cossetània Edicions.

La recepta que nosaltres hem fet no és la que al llibre surt com a Mona, sinó la que les autores anomenen Bollos i que a altres llocs en diuen Pandurmiendos, nom que trobem estupendu.

Fem un volcà amb un quilo de farina de força, tres ous, dues tasses de sucre, una tassa d'oli, dues tasses de llet, cent grams de llevat de forner, un bon grapat de matafaluga i celiandre, la ratlladura d'una llimona i mitja culleradeta de sal. A mesura que ho anem pastant ens demanarà més farina (fins a mig quilo més). Ho deixem reposar un parell d'hores. Amb aquestes quantitats surten sis mones d'una bona mida. Fem les peces i les deixem reposar una hora més.

Hem fet massapà i n'hem farcit la meitat. També les podíem haver farcit de cabell d'àngel. Al moment d'enfornar les hem pintades amb oli i espolsades amb sucre. Amb el forn ben fort triguen un quart d'hora (oju, no es cremin del cul!).

Com que un dels fillols és celíac, li hem fet una variant: la mateixa recepta canviant la farina de força per farina de blat de moro i d'arròs a parts iguals. El llevat també ha de ser apte per a celíacs. No ha quedat ben bé igual, però farà el fet.

També hem volgut provar de fer la recepta que el llibre dóna com a Mona, i que s'assembla més a les mones de pastisseria. La nostra és amb xocolata!

A la foto en nota que són artesanes (no n'hi ha dues d'iguals) però no en podeu apreciar l'olor.

Sobre la vida i la mort

2009-04-05T12:17:00.010+02:00

M'interessa la mort perquè m'interessa la vida. Al cap i a la fi la mort és el final de la vida i l'una i l'altra van inevitablement juntes, complementàries, necessàries...

De com seria un món sense mort ja ho ha respost en José Saramago en una novela. La veritat és que no seria cap bona idea. Els éssers vius, i nosaltres entre ells, neixen, creixen, es reprodueixen i moren. Si no hem de morir no ens podem reproduir, perquè l'espai i els recursos són limitats. Mica en mica la població envelleix i es torna més dependent. És evident que la mort és necessària per renovar la població.

Però a mi no em preocupa la mort en general, ni tan sols la meva mort, sinó les situacions en les que es produeix (o no). Trobo preocupant arribar al final de la vida amb les facultats molt minvades, donant molta feina als que tens al voltant i veure que la mort no acaba de venir. Hi ha persones en aquesta situació que demanen la mort i els metges no els hi poden donar per qüestions legals. Fins a quin punt cadascú de nosaltres no hauria de poder decidir sobre la pròpia vida i la pròpia mort?

Mentres tenim la vida, la nostra vida, sota el nostre control és igual l'edat i l'estat d'envelliment. Mentres tenim coses a fer en aquest món, persones per estimar, llocs per visitar, il·lusions per acomplir... només ens ha de preocupar que la mort no arribi abans d'hora i ens quedem a mig fer. Només tenim una oportunitat de viure i val la pena aprofitar-la.

Tot plegat és un tema que em preocupa i no el sé expressar en paraules. Potser més valen les del poeta:

Res no és mesquí

perquè els dies no passen;

i no arriba la mort ni si l'heu demanada.

I si l'heu demanada us dissimula un clot

perquè per tornar a néixer necessiteu morir.

I no som mai un plor
sinó un somriure fi

que es dispersa com grills de taronja.

Es veu que la Pasqua i la primavera em conviden a la reflexió sobre la vida i la mort.
Bones vacances de Setmana Santa i Bona Pasqua!

Contradiccions

2009-03-27T17:48:00.003+01:00

De vegades la senyalització del trànsit és ben curiosa. El carrer nou és zona peatonal i els cotxes només poden creuar-lo o hi poden transitar vehicles autoritzats en l'horari establert, tot i així a l'hivern hi han posat aquests senyals. Si véns del carrer Francesc Moragas, a l'esquerra de la foto, creues recte amunt i ja està. Si se t'acut girar cap a la plaça de la Font trobes la prohibició de passar. Però si véns de la plaça de les monges et trobes la obligatorietat de seguir recte i al cap de pocs metres ja no pots passar.

Potser a la cruïlla han d'instal·lar un aspirador que xucli els vehicles cap a la xarxa de pluvials o un teletransportador com a Star Treck.

Donar sang

2009-03-19T17:13:00.007+01:00

Donar: verb transitiu. Cedir alguna cosa gratuïtament, sense rebre res a canvi.

Sang: Líquid que forma part del medi intern del cos, constituït per plasma i elements cel·lulars (eritròcits, leucòcits i plaquetes).

Donar sang: Acte de generositat que pot salvar la vida del receptor. Per donar sang només cal:

tenir 18 anys (o més)

pesar més de 50 quilos

estar bé de salut

i anar al casal de Torredembarra avui 19 de març de 5 a 9 del vespre, o qualsevol dia al Banc de teixits de l'hospital Joan XXIII de Tarragona.

La sang no es pot fabricar a cap laboratori i qualsevol persona pot donar un 10% de la seva sang sense córrer cap risc. Al contrari, després de donar sang et quedes molt a gust per haver ajudat a salvar una vida.

Us hi convido a totes i a tots.

Primavera

2009-03-14T17:05:00.002+01:00

Encara falta una setmana per la data exacta, però avui ja es respira PRIMAVERA.

Buscava una altra cançó del Serrat, però aquesta encara m'agrada més!

8 de març

2009-03-08T20:22:00.003+01:00

Avui 8 de març se celebra el dia internacional de la dona treballadora. Jo no sóc gaire partidària dels "dia de...". Els drets s'han de tenir tots els dies de l'any i la igualtat d'oportunitats és un dret massa important per ser només un dia.

Per això felicito a totes les dones i els homes que treballen per la igualtat de drets entre les persones, sense comptar el gènere.

El Bull

2009-02-28T12:44:00.005+01:00

El bull és l'estómac de tonyina sec que es cuina amb romesco o allipebre. Seria l'equivalent als "callos"però amb bèstia de mar i cuinat a l'estil mariner.

La cuina a l'allipebre, o al romesco, és una manera de guisar que és bona per a quasi tot. Es tracta de fer una picada amb alls crus i/o escalivats, pebrot de romesco escaldat, una llesca de pa torrat (o sense torrar, o xopa de vi, o sense pa...), un grapat d'ametlles torrades (o crues, o fregides, o sense ametlles...) i un tomàquet escalivat (o sense tomàquet).

Es deixata la picada amb una mica d'aigua i es tira a la cassola amb oli ben calent (compte que espatega!). A continuació s'hi tira el tall (que pot ser bull, pop, peix...) i les patates tallades, en l'ordre que convingui segons el temps de cocció que necessiti el tall, es cobreix d'aigua i es deixa fer xup-xup. Quan les patates són quasi cuites, s'hi tira un grapadet de fesols bullits (sempre hi ha qui no n'hi posa...).

Per la recepta que he donat ja s'entén que a cada casa es fa d'una manera, i fins i tot se li canvia el nom entre romesco i allipebre. En el sentit estricte, la picada de l'allipebre només porta alls i pebrot sec.

Demà se celebrarà la desena diada del bull. Aquesta festa ha rebut moltes crítiques perquè diuen que es fa per promoure el turisme, però a l'hora de la veritat l'aforament és força limitat i s'han de reservar els tiquets amb antelació, cosa que provoca que quasi tots els comensals siguin de la Torre o de l'entorn de les cuineres. I això no és precisament promoció turística!

Enguany també es recupera la tercera mostra del bull, que és la versió més popular de la diada i sembla que en el futur tindrà més continuitat.

Per cert, en el cartell d'enguany es fa referència a l'allipebre amb desencert. Al cartell s'hi veu una cabeça d'alls i un molinet de pebre, donant a entendre que són dos dels ingredients fonamentals. En realitat hi hauria d'haver els alls i un pebrot de romesco, ja que quan els pescadors i la gent gran de Baix a Mar diuen "pebre" volen dir "pebrot sec". I aquests sí que són els ingredients fonamentals!

Per molts anys, Darwin!

2009-02-11T19:08:00.005+01:00

El dia 12 de febrer de 1809 va neixer Charles Darwin, o sigui que ara faria 200 anyets. Enguany també es compleixen els 150 anys de la publicació del seu tractat científic més emblemàtic "L'origen de les espècies", que va ser tota una revolució en el món de la ciència i hi ha qui encara no ho ha paït.

Encara que la Teoria de l'evolució s'atribueixi a Darwin, no va ser l'únic naturalista que va plantejar aquesta explicació per justificar la variabilitat dins les espècies i el possible origen comú de molts (o tots) els éssers vius. El jove Alfred Wallace va estar a punt de publicar els seus estudis abans que el cinquanton Darwin. En tot cas, alguna cosa estava canviant en la comunitat científica anglesa del segle XIX.

Anys després, quan es van creuar els estudis fets per Darwin amb els de Gregor Mendel la biologia va començar a avançar a passos de gegant.

Per això la comunitat científica internacional ha declarat l'any 2009 com l'any Darwin.

Què se n'ha fet de les "minves de gener"?

2009-02-08T11:19:00.004+01:00

Les minves de gener és el nom que rep una situació marítima pròpia de l'hivern que consisteix en un període llarg de pressions atmosfèriques molt altes i falta de vent, que provoca que la mar estigui molt plana i reculi. Als pescadors artesanals de Baix a Mar ja els agraden aquest períodes de bonança!

A la platja de la Torre hi ha diversos símptomes que indiquen les minves. Una és que augmenta l'amplada de la platja. Però el Bloc també es veu diferent perquè es pot apreciar molt bé l'esglaó que normalment queda al nivell del mar i en canvi amb les minves sobresurt ben bé mig metre, o més. Al Roquer dels Munts també es nota el descens del nivell del mar, sobretot en llocs com el Codolar, però quan no hi havia port encara es veia millor.

Enguany no hi ha hagut minves, i si no s'espavila ja no hi serà a temps! Em sembla recordar que l'any passat tampoc n'hi va haver. Deu ser cosa del canvi climàtic, que fa variar la posició de les baixes pressions i les altes pressions de tot l'hemisferi nord.

Aquesta foto és de les Roques Arriades, al costat de la Roca Foradada, abans de la construcció del port. És de l'any 1993 i per on passa aquest home caminant normalment hi havia un metre d'aigua.

Treballs de recerca

2009-01-31T15:16:00.005+01:00

He estat molts dies sense actualitzar el bloc, massa dies. Part de la culpa la tenen els treballs de recerca de batxillerat.

Els alumnes de batxillerat tenen la obligació de fer un treball de recerca, com una assignatura més. Aquest treball és una investigació sobre qualsevol tema d'interès de l'alumne que, dirigit per un professor, es pretén que aprengui i apliqui el mètode científic. Al nostre centre, els alumnes comencen a triar el tema cap el mes de febrer del primer curs i els treballs escrits s'entreguen a principis el mes de gener del segon curs i a continuació fan la defensa oral davant d'un tribunal de tres professors. O sigui que ara han acabat uns alumnes i ja n'hi ha uns altres a punt de començar.

He de reconèixer que el treball de recerca m'agrada. És d'aquelles situacions en les quals, com a professora, pots aprendre al mateix temps que els alumnes; i això sempre és un repte.

D'entre els treballs que he avaluat enguany n'hi ha un que m'ha agradat especialment sobre els gels. Amb aquest nom potser d'entrada només ens ve al cap el gel de bany, però aquestes dissolucions tenen característiques extraordinàries i la Sílvia, l'alumna, ha trobat la manera de posar-les de manifest i donar a conèixer algunes aplicacions. La més espectacular és l'esferificació dels aliments líquids. Una passada!

Felicitació de Nadal

2008-12-24T15:24:00.005+01:00

HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA

Ho sap tothom, i és profecia.

la meva mare ho va dir un dia

quan m'acotxava amb blats lleugers;

enllà del somni ho repetia

l'aigua dels astres mitjancers

i els vidres balbs d'una establia

tota d'arrels, al fosc d'un prat:

A cal fuster hi ha novetat.

J.V.Foix

Us desitjo un Bon Nadal i un millor any (dos mil) Nou!

Llençar pedres al riu

2008-12-19T12:49:00.008+01:00

Fa poc ha aparegut als diaris una notícia ben curiosa: el govern de Catalunya vol prohibir llençar pedres al riu.

Dit així sembla una bestiesa, perquè els rius estan plens de pedres. Què hi fa si hi ha una pedra més o menys? Si no deixessin llençar pedres als embassaments ho entendria, perquè els embassaments han de contenir aigua i si hi posem pedres hi cap menys aigua, però què li fa al riu?

La prohibició està emmarcada dins la modificació de la llei de pesca en aigües continentals i fa referència a tècniques de pesca que s'ajuden d'espantar els peixos i conduir-los cap una trampa. Amb aquesta llei també es prohibeix picar a l'aigua i altres estratègies per espantar els peixos. Potser seria millor prohibir directament aquestes pesqueres i no prohibir genèricament llençar pedres al riu.

Sembla que a algú li molesta que hi hagi qui es diverteixi amb un entreteniment tan senzill.

Nova edició del "Ranxets"

2008-12-13T17:08:00.005+01:00

Ahir vam presentar la nova edició del "Ranxets. La cuina a Torredembarra". Aquesta vegada l'edició és a través de l'Editorial Cossetània de Valls, que l'inclou dins la col·lecció "El cullerot".

No cal dir que els autors i les autores estem molt satisfets de tornar a trobar a les llibreries aquesta obra que està sent un best seller de les publicacions locals, des de fa 21 anys.

Ara ja no hi ha excusa per no regalar-lo.

Campanya de seguiment de la posidònia 2008

2008-12-09T23:05:00.005+01:00

Com cada any, i ja en fa sis, a l'estiu he fet el seguiment de les praderies de posidònia de la Barra de Tres a set punts de mostreig de la platja. Enguany, per problemes tècnics, no he pogut fer dos dels mostrejos. La dada més interessant sempre és la densitat dels feixos dins la praderia.
La taula mostra els resultats de densitat dels sis anys en cada un dels punts.
Els valors d'aquest estiu milloren els de l'any passat en els tres punts a prop de Baix a Mar (A1, B1 i A2) i empitjoren els valors a prop de Creixell (C1 i C2). Tot i així les diferències són petites. Cal analitzar més detingudament del dades abans de treure conclusions, però a primer cop d'ull sembla que estem en una situació en la que es manté la qualitat de la praderia d'un any a l'altre.
Aviat serà el moment de tornar a fer una cartografia per veure si l'extensió de la praderia ha patit variacions des del 2003. Però aquesta és una empresa que no puc fer jo sola. A veure qui m'ajudarà.

Parheli

2008-11-26T19:32:00.005+01:00

He estat endreçant fotos i he trobat aquestes de l'octubre. En general m'agrada observar la natura, i en particular m'agraden el mar i el cel i per això procuro fer fotos quan hi ha algun fenomen especial.

Un parheli és un fenomen òptic que, de vegades, fa el sol quan hi ha núvols alts. També s'anomena "fals sol" perquè al costat del Sol s'hi veu un disc brillant més petit que sembla un solet. Si els núvols enteranyinen tot el cel, es pot veure un parheli a cada costat i en disposició simètrica. No és fàcil de veure i en canvi tot sovint hi ha núvols alts. Em va fer il·lusió poder fer la foto.

El paper de les posidònies a la platja

2008-11-07T18:25:00.008+01:00

Un comentari anònim a l'escrit anterior suggeria la instal·lació d'un "mur verd" per protegir el passeig marítim de l'embat dels temporals i minimitzar la pèrdua de sorra. Aquesta solució ja existeix a la naturalesa (que és més sàvia del que volem creure) i es tracta de les fulles mortes de la posidònia.

A final d'estiu la posidònia perd part de les fulles i els temporals de tardor les treuen a la platja. Si no retirem les fulles de vora mar, amb successius tràngols les onades poden erosionar la muntanya de fulles o se'n poden amuntegar més. Mica en mica la sorra es va barrejant amb les fulles mortes i aquestes es pudreixen, deixant la característica olor de mar i sent lloc de proliferació d'insectes i bacteris. L'arquetip de platja mediterrània està format per l'acumulació successiva de capes de sorra i fulles de posidònia, amb una estructura més ferma que si fos sorra sola. D'aquestes platges n'hi ha a les Balears (les fotografies són de platges de Formentera).
A casa nostra no tenim grans praderies de posidònia que proporcionin fulles en abundància, a penes si trobem algun gallot de tant en tant a la part de Baix a Mar i els Muntanyans i alguna raconada de fulles a la platja de la Paella. Temps enrera, quan arribava la tardor es posaven feixos de joncs i d'altres herbes a vora mar, davant dels Muntanyans i Baix a Mar i s'evitava que la platja s'estrenyés massa. Un cop passat l'hivern, els joncs estaven tan barrejats amb la sorra que no es podien separar.

Actualment no tenim prou fulles de posidònia per esperar aquest fenomen de manera natural. Si posem herbes o joncs durant l'hivern no podem pretendre treure-les a l'estiu, que segur que ens faran nosa per a l'aprofitament turístic de la platja. També ens podem plantejar repoblar amb posidònia l'Antina i les Roquetes, però aquesta és una empresa molt ambiciosa, a llarg termini i que no té l'èxit assegurat.

Després del tràngol

2008-11-04T18:34:00.004+01:00

Aquests dies passats hi ha hagut temporal a la platja. Com sempre, es va negar el passeig i la sorra va arribar a la via. En veure Baix a Mar tot ple de sorra alguns es pregunten per què encara no hem fet un muret que delimiti la platja del passeig i així protegiríem els carrers i el passeig.

No em cansaré de dir que aquesta construcció és inapropiada per la platja de Baix a Mar. No és que sigui una mania meva, sinó que altres que en saben més que jo i ho han estudiat abastament han demostrat que les onades que xoquen en un mur dur no dissipen la seva energia i quan reculen mar endins s'emporten els granets de sorra. I la platja de Baix a Mar és prou estreta com per no permetre que es dissipi l'energia de les onades abans d'arribar al passeig.

Certament, és una molèstia escombrar els carrers després del tràngol i retornar la sorra a la platja amb una excavadora. Però és millor això que no que les onades s'enduguin la sorra mar endins. Almenys la podem recollir i no la perdem per sempre!

La Cerdanya des de l'aire

2008-10-28T12:58:00.005+01:00

Diumenge vaig pujar fins als núvols. Bé això és un dir, perquè feia un dia ras amb una visibilitat magnífica.

A gairebé 2.000 metres sobre la plana ceretana la tardor es veia així de bé. Va ser un dia rodó!

Uns dies fora

2008-10-20T20:11:00.007+02:00

Acabo d'arribar de Belfort, d'un intercanvi amb estudiants. Que freds són aquests francesos!! Això sí, tenen unes muntanyes... i uns boscos... i uns rius...

La tardor és molt fotogènica als boscos caducifolis centreeuropeus, però prefereixo la gent típicament mediterrània.

Fent amics a la Pobla

2008-10-12T13:49:00.002+02:00

Com cada 12 d'octubre des de fa 5 anys, els companys d'ERC de la Pobla de Montornès han pujat al Pic de la Mola per penjar l'estelada.

Avui el temps ha aguantat fins al final i no ens ha plogut, encara que el cel era força amenaçador.

Boletus edulis

2008-10-08T17:51:00.006+02:00

El cep és una de les espècies de bolets comestibles més apreciades. Es pot trobar en boscos caducifolis -fagedes, rouredes...- i en alzinars. El capell té forma convexa i pot tenir coloracions variades en diversos tons de marró. Per sota no té làmines, sinó porus que formen una esponja. El peu és abombat de color gris-marró i nu (sense anelles).

Hem d'anar amb compte de no confondre'l amb el mataparents (Boletus satanas) que, com indica el seu nom, és tòxic i pot donar algun disgust gros. La carn del mataparents es torna blavosa al cap d'una estona de tallar-la, en canvi la carn del cep és blanca i de sabor molt fi. Als individus vells cal retirar-los l'esponja, i de vegades cal treure´ls la pell.

Els ceps són bons de moltes maneres, fins i tot crus. Per fer carpaccio de ceps:

Tallem els ceps (nets i crus) en làmines molt fines i les escampem en un plat. Al damunt hi espolsem una mica de sal i formatge parmesà. Ho amanim amb oli d'oliva i ho deixem reposar almenys una hora.

Escapada

2008-10-07T17:33:00.003+02:00

Aquest cap de setmana m'he pogut escapar al Pirineu i practicar l'esport de no fer res. Només passejar per la muntanya, gaudir del paisatge i caçar núvols. És molt relaxant!

Hi havia qui arriscava més dalt d'un globus. Aviat seré jo qui hi pugi!

Lectures

2008-09-25T17:05:00.003+02:00

Està bé llegir. A mi m'agrada, llàstima que no sempre tinc prou temps! Normalment prefereixo llegir per aprendre coses noves: textos científics o assajos. A l'estiu, que tinc més temps, també m'embolico amb alguna novel·la llarga d'aquestes de 800 pàgines. Però també m'agrada molt el teatre.

Llegir teatre no és fàcil. No hi ha tantes descripcions com a la novel·la i t'has d'imaginar els personatges i les situacions. Quan es fa una lectura dramatitzada, com que hi ha diversos lectors és més fàcil de posar-te en situació, però quan llegeixes per tu és fàcil perdre't i sovint cal rellegir dues o tres vegades alguna escena per acabar d'entendre alguna situació.

Aquests dies, alguns de l'elenc hem llegit una desena d'obres per trobar-ne una per representar: Pirandello, Dario Fo, Woody Allen, De Filippo, ... i finalment ens hem quedat a casa i hem triat "Mareig" de Jordi Sánchez, el de "Plats Bruts". Aquesta setmana ja hem començat amb els preparatius i espero que a l'estiu estarem en condicions d'estrenar.

Diada Nacional

2008-09-11T15:59:00.004+02:00

El gegant de Prats de Lluçanès sempre porta l'estelada, encara que això li hagi ocasionat més d'un problema.
Aquí queda la foto, en el centenari d'aquesta senyera.

Més lluny, hem d’anar més lluny,
dels arbres caiguts que ara ens empresonen
i quan, els haurem guanyat
tinguem ben present no aturar-nos.

(del Viatge a Ítaca)

25 anys

2008-08-28T12:02:00.003+02:00

No me n'he pogut estar. Avui el Mario i jo fem les "bodes de plata". Com passa el temps!!

28 d'agost de 1983

Erem joves i guapos, No?

Resum de la neteja

2008-08-19T15:19:00.004+02:00

La neteja submarina de dissabte va ser un gran èxit:

40 submarinistes

341 kg de brossa recollida

7 embarcacions de suport

Moltes gràcies a totes i a tots!! especialment al Jesús Molné que és l'ànima del projecte.

Codium vermilara

2008-08-17T17:05:00.003+02:00

Aquesta alga verda d'aspecte molsut i ramificat és força abundant des de les Roquetes fins al Brut, però és més freqüent a la Barra de Tres. Els individus solen estar escampats per la roca sense formar aglomeracions, sinó que es troba barrejada amb altres algues fotòfiles (les que necessiten molta llum) com Codium bursa i Cystoseira sp.

Quan hi ha temporal, sobretot a la tardor, aquestes algues s'arrenquen i surten a la platja. A Baix a Mar, de petits, en dèiem "perruquetes", perquè jugàvem posant-nos-les al cap com si fos una perruca. No sé si encara n'hi diuen.

Neteja del fons marí

2008-08-12T13:11:00.003+02:00

Qui vulgui participar a la neteja del fons marí que passi per la Botiga del Mar a reservar l'ampolla d'aire.

Per donar suport moral, només cal presentar-se a Cal Bofill dissabte a les 10 del matí.

Ens hi veiem!!

Homo ... sapiens?

2008-07-30T20:45:00.010+02:00

Que l'home (en sentit genèric: home i dona) és un animal no ho dubta ningú: és pluricel·lular, amb cèl·lules eucariotes, heteròtrofes, sense paret cel·lular; té coordinació nerviosa i hormonal, sensibilitat (en sentit genèric: capta estímuls exteriors) i moviment.

Per definició, l'home és un animal racional. Té un complex cervell que li permet fer funcions tan complicades com expressar emocions, desenvolupar i utilitzar la tecnologia, crear art i utilitzar el llenguatge.

En la funció del llenguatge es posa en marxa un complex mecanisme d'abstracció d'idees i la seva transmissió a través de lletres escrites o l'articulació de sons. Però el llenguatge és més que això: són les paraules amb doble sentit, les frases fetes, el to i el context de les frases, el sentit de l'humor... En aquests aspectes és on es manifesta realment la intel·ligència i el bagatge cultural de cadascú.

Però, i si l'acudit no s'entén? I si només es pren de forma literal el que diuen les paraules? I si es treu de context la ironia? Llavors sí que estem ben posats! I si no, mira l'embolic que li han muntat al Lluís Suñé per un comentari sobre les balances fiscals.

El sentit de l'humor enriqueix l'ésser humà i és una llàstima que alguns individus, com Daniel Tercero de "la voz de Barcelona", en tinguin tan poc.

Tempus fugit

2008-07-29T20:11:00.002+02:00

Aquest cap de setmana ha fet un any que vaig encetar aquest bloc.

La veritat és que ha passat volant! He estat capaç de penjar 42 post en 52 setmanes (una mitjana una mica inferior a un post setmanal). Ja m'està bé! Potser els temes que tracto no desperten gaire interès, però escriure m'ajuda a endreçar les idees i amb això ja en tinc prou.

Apa, encetem el segon any!

Padina pavonica

2008-07-28T11:30:00.004+02:00

Tot i ser una alga bruna té color blanquinós. La seva forma enrotllada com una paperina és molt característica i no es pot confondre amb cap altra alga; com a molt et pots pensar que és la posta d'ous d'algun animal.

La Padina pavonica és una alga que viu en ambients molt il·luminats (fotòfila), agafada a les roques i pedres, tant en superfícies verticals com horitzontals. Moltes vegades entra en competència amb Acetabularia acetabulum i entre les dues ocupen bona part de les roques més superficials a l'espigó del port de la Torre. També en trobem a les Roquetes barrejades amb altres espècies d'algues brunes. És pròpia del Mediterrani i d'algunes zones de l'Atlàntic, a les platges de La Palma n´hi vaig veure.

Tenir consciència

2008-07-24T19:28:00.009+02:00

Cada any per Nadal l'Agrupament Escolta "Els Salats" de la Torre engega una campanya de recollida d'ampolles de cava. Els nens i les nenes, acompanyats pels caps, passen pels carrers del poble a la recerca d'ampolles buides. També durant l'any, són molts els veïns i veïnes que recullen les ampolles per tal que els escoltes puguin obtenir uns petits ingressos amb la seva venda. Realment, al cap dels anys, s'ha creat una consciència col·lectiva per al reciclatge d'aquest material.

Però...
les ampolles de l'any passat no s'han portat a cap cava. Per motius organitzatius o logístics o estructurals (o per oblit) algunes ampolles de cava recollides l'últim Nadal han quedat emmagatzemades a una casa particular. Potser els escoltes desvetllen consciències ecològiques i solidàries, però tenir 1.246 ampolles de cava al garatge en dipòsit és un acte de solidaritat amb els escoltes que com a mínim es mereix un reconeixement. Demano un fort aplaudiment pel Jordi i la Maria i una estirada d'orelles als Caps Escoltes responsables de la recollida.

Si les voleu comptar són 27 ampolles d'ample per 10 files d'alçada i per 4 fileres de gruix, més les del davant que encara estan dretes i unes 50 més que estan per rentar (que sinó fan pudor).

Això sí. Arrenglerades i netes fan molt de goig!

Acetabularia acetabulum

2008-07-22T22:59:00.007+02:00

Aquesta alga correspon al grup de les algues verdes, encara que sigui de color blanquinós. Té forma de paraigua segmentat d'un centímetre de diàmetre i normalment es troba formant rotllos. És freqüent que tingui altres algues calcàries més petites al damunt.

Vista al microscopi s'aprecien els segments del disc i les ramificacions de les algues epífites.

Viu en zones molt il·luminades, al damunt de roques i en aigües tranquil·les. A la platja de la Torre la podem trobar a les Roquetes i l'Antina, però també a les roques de l'espigó del port. Apareix cap el mes de juny i dura tot l'estiu. Després es mor fins l'any següent. És endèmica de la Mediterrània.

Algues

2008-07-20T10:48:00.010+02:00

Les algues són uns organismes eucariotes i fotosintètics que viuen en el medi aquàtic. Hi ha algues marines i d'altres d'aigua dolça. N'hi ha d'unicel·lulars i d'altres de pluricel·lulars. Les algues unicel·lulars (i les formades per poques cèl·lules) formen part del plàncton i tenen vida lliure en la massa d'aigua. D'altres algues pluricel·lulars formen part del bentos i viuen agafades al substracte. Només unes poques espècies, com els sargassos, viuen a la deriva tot i tenir grans dimensions.

Totes les algues disposen de clorofil·la per tal de realitzar la fotosíntesi, però algunes tenen, a més, altres pigments que els permeten captar la llum. Segons quins siguin aquests pigments parlarem d'algues verdes (si només tenen clorofil·la), algues brunes (si tenen fucoxantina) i algues vermelles (amb ficocianina i ficoeritrina). Un altre grup són les algues diatomees, que són unicel·lulars i cada individu està envoltat d'una teca de sílice, una mena de capseta amb forma característica per a cada espècie. Un altre grup d'algues són els dinoflagel·lats, que també són unicel·lulars i tenen moviment propi gràcies a un flagel.

La majoria d'algues tenen una paret cel·lular d'agar-agar, una substància mucilaginosa que els ajuda a mantenir aigua al voltant de la cèl·lula i té diverses aplicacions en alimentació, farmàcia i cosmètica.

Les algues s'han classificat tradicionalment dins del món vegetal, encara que actualment aquesta classificació està superada. Actualment, atenent al nombre i característiques de les cèl·lules, els organismes es consideren agrupats en 5 regnes: animals, vegetals, fongs, protoctists i moneres.

El regne vegetal es reserva per aquells organismes fotosintètics pluricel·lulars que tenen les cèl·lules envoltades d'una paret de cel·lulosa. Els més senzills (les molses i les falgueres) no tenen teixits ben diferenciats, però els vegetals més complexos (les fanerògames) tenen diferents tipus de teixits que duen a terme funcions específiques (protecció, transport, magatzem, ...).

El regne dels protoctists està format per organismes unicel·lulars o pluricel·lulars que no tenen diferenciació en teixits. Les cèl·lules d'aquests organismes són eucariotes, poden ser autòtrofes o heteròtrofes i poden tenir paret cel·lular o no, i si en tenen poden ser de composició diversa segons els grups. Aquesta definició pot semblar molt àmplia, però serveix sobretot per poder agrupar aquells organismes més senzills que havíen estat classificats dins el regne vegetal o el regne animal ( les algues i els protozous) perquè hi tenen semblances i diferenciar-los dels bacteris (formats per cèl·lules procariotes i classificats en el regne dels moneres).

En successius posts aniré descrivint les principals algues del nostre litoral.

De vacances al paradís

2008-07-15T23:46:00.008+02:00

He estat uns dies fora, de vacances al paradís. Com a mínim és un paradís per a una profe de ciències com jo.

He pogut veure en directe colades basàltiques, lapilli, malpaís, tubs volcànics, laurisilva, bosc de pins, codesos, observatori astrofísic, cons volcànics, mar de núvols, pluja horitzontal, vents alisis sobre l'Atlàntic, mar encalmada (a l'Atlàntic), sargantanes, chorvas piquirrojas, falgueres, platges de sorra, platges de conadells, platges de roca, caldera volcànica, meteorització, tiles, cactus, atzavares, dragos, ...

Amb raó a l'illa de La Palma li diuen la isla bonita.

Gestió de la platja (2a part): el "muret" del passeig

2008-06-29T16:10:00.010+02:00

El mar i l'aire es comporten com una màquina de gran potència. L'energia prové sobretot de la calor del sol. La terra i l'aigua s'escalfen i es refreden de manera diferent al llarg del dia i la nit i el resultat són les onades i els vents. A més, el sistema també està afectat per la pressió atmosfèrica, l'estació de l'any, i altres factors. Per la seva part, la platja està formada per molts granets de sorra que es poden moure de forma independent els uns dels altres quan reben l'embat de les onades o dels cops d'aire.

L'aigua en moviment empeny els granets de sorra cap el mig de la platja seca fins que l'onada ha dissipat l'energia que portava, deixa tot allò que arrossegava i llavors recula l'aigua sola perquè ja no té energia per arrossegar res. Per això, la mar ens torna els plàstics i deixalles sòlides que li hem abocat.

Si el recorregut que pot fer l'aigua és petit en comparació amb l'energia que porta, quan recula encara té prou energia per emportar-se els grans de sorra mar endins, i es produeix l'erosió.

En les platges estretes, com davant de Baix a mar, cal que deixem espai de sobres per tal que les onades més grosses dissipin l'energia, encara que sigui pel damunt del passeig i s'escampi la sorra pels carrers. En aquest cas, es pot recollir amb l'escombra i retornar-la a la platja. Si en aquests casos posem un mur dur que delimiti la platja del passeig, quan les onades hi arriben, reboten i fan la platja encara més estreta.

En les platges amples, com davant de la Paella, ni tan sols les onades més grosses es queden sense platja per córrer i sempre acaben dissipant l'energia. En aquest cas no tindria importància la presència del mur dur si no fos que el vent també juga el seu paper.

El moviment de l'aire també desplaça els grans de sorra, de vegades fent petits saltets i de vegades "volant" diversos metres. Quan els grans de sorra xoquen amb un objecte sòlid es deturen de cop i s'amunteguen a sobrevent de l'objecte, que pot ser una petita irregularitat del terreny o un mur. Els muntanyans es formen així.

Precisament, aquest hivern hem comprovat l'eficàcia de les xarxes de la platja de Paella per a retenir la sorra que arrossega el vent.

*La imatge és del llibre de text de 2n de batxillerat de ciències de la terra i del medi ambient d'editorial Castellnou.

Lectures

2008-06-16T23:46:00.005+02:00

Ara que es comença a respirar l'aire de l'estiu ve molt de gust triar un llibre per entretenir-se. Em sembla que rellegiré "Diez negritos" de l'Àgatha Christie. Té un argument que em resulta familiar i últimament està de moda a la Torre.

Gestió de la platja (1a part): "planxat" de la sorra

2008-06-10T11:07:00.009+02:00

Ningú no pot negar que el valor amb més atractiu turístic de la Torre és la seva platja, i per això es dediquen tants diners i esforços en el seu manteniment i millora. De vegades, però, les actuacions sobre la platja es fan amb molt bona voluntat però pocs coneixements tècnics, per exemple la neteja de la sorra.

Evidentment una platja que aspiri a ser turística i tenir una bandera blava ha de tenir un sistema de neteja eficaç. I els treballadors de la neteja han de tenir unes condicions laborals dignes. En aquest sentit, la neteja mecànica de la sorra és un avenç difícil de renunciar-hi.

Però sovint veiem "la màquina" que passa platja amunt i platja avall pentinant la sorra i deixant-la ben llisa (sense que això vulgui dir que està més neta que abans). Aquesta és una posició "antinatural" de la sorra, ja que el moviment de l'aire i les onades modelen petites dunes que alhora eviten moviments més grans de la sorra i al final pemeten que els granets de sediment no marxin gaire lluny i segueixin a la platja. Si "planxem" aquestes petites ondulacions, el vent no troba obstacle i s'endú els grans de sorra fins el passeig i més enllà. La solució a aquest problema passa per permetre que es formi un petit muntanyà a mitja platja i s'escombri el passeig marítim retornant la sorra a la platja.

Aquesta era la situació a Baix a mar abans de la construcció del passeig. Recordo perfectament que des de la vorera de les cases de primera línia no es veia la vora del mar perquè la sorra de mitja platja t'ho tapava.

Algú pot pensar que el problema també es pot solucionar posant un "muret" entre el passeig i la sorra, però aquesta no és una bona solució i serà el tema d'un altre post.

Per què no escric sobre política municipal

2008-05-31T13:26:00.005+02:00

Últimament m'han preguntat per què no utilitzo el bloc per parlar de política municipal, amb el munt de coses que estan passant a l'ajuntament (i més que en vindran). La resposta és molt senzilla: no m'agrada fer safareig. Certament el govern municipal trontolla i pertot hi ha moviments i reunions, però la discreció és una virtud que aprecio i no la vull trair.

Si vaig crear aquest bloc va ser per parlar en cada moment de les coses que em vinguessin de gust, aquelles on et sents més còmoda i en pots parlar lliurement. Com indica el mateix títol, m'interessa molt la biologia però també m'agrada saltar de tema en tema i així continuaré.

La columna de Winogradsky

2008-05-24T15:50:00.007+02:00

Fa un parell de mesos vaig anar al Cosmocaixa amb els alumnes de 4rt d'ESO i vaig quedar embadalida davant dues columnes de Winogradsky. Això són unes provetes de vidre d'un metre d'alçada que contenen terra, aigua i aire i que reprodueixen les condicions ambientals al fons d'un llac d'aigua dolça.

Al sistema només hi entra energia en forma de llum, i tota la matèria es recicla. Al llarg dels dies, el sistema evoluciona fins a trobar el seu equilibri i es pot mantenir així indefinidament, ja que està constituït per bacteris, algues i fongs representants de tots els nivells tròfics. Normalment triga de 6 a 8 setmanes a trobar l'equilibri.

Com que sóc com sóc, em vaig quedar amb les ganes de provar-ho. Fa tres setmanes una alumna de batxillerat va treure el tema i vam decidir muntar una columna d'aquestes al laboratori del col·legi. De moment els canvis són notables però encara no s'ha estabilitzat.

Aquest és l'aspecte que tenia el primer dia.

Al cap de 19 dies les algues han espessit molt l'aigua i la terra s'ha començat a enfosquir.

Bones notícies per la posidònia

2008-05-04T15:54:00.007+02:00

Aquest pont he començat la temporada de banys a la platja i només posar el cap a l'aigua he vist un brot de posidònia a les Roquetes. Després d'una passada ràpida, que l'aigua està força freda, he comptat 9 brots a les Roquetes i 4 a l'Antina. És la millor observació a poca fondària des de l'estiu del 2004.

El 2003, després de molts anys que les Roquetes fóssin un desert, vaig poder observar 9 brots de posidònia entre les escletxes de les roques. Van sobreviure la pressió dels banyistes de l'estiu i els temporals de l'hivern, i a l'any següent ja n´hi havia en 14 llocs. L'hivern del 2004-05 va ser força mogut i la sorra del fons va cobrir parcialment les Roquetes, la majoria de brots van desaparèixer i només en van quedar 2. Els dos últims estius no hi ha hagut posidònia a poc fondo.

Un dia d'aquests aniré més preparada i cartografiaré els brots per fer-los el seguiment tot l'estiu.

El misteri de la VIDA

2008-05-01T15:56:00.004+02:00

Aquesta és la primera foto d'un nou ésser viu.

Fa unes hores els dos progenitors d'aquest nou Paracentrotus lividus estaven tan feliços pasturant per les Roquetes, on han tornat al cap d'un temps. Poc s'ho pensaven que aquest matí vindrien unes ganàpies gegants, els treurien de l'aigua i els farien escupir els gàmetes en un plat per fer una fecundació in vitro.

Doncs sí. Aquest matí, sota la mirada vigilant d'una webcam acoblada al microscopi, hem pogut seguir les evolucions d'uns espermatozous per fecundar uns òvuls i després les primeres divisions cel·lulars dels nous zigots. UNA PASSADA!!

Ara només falta que en dos o tres dies els embrions evolucionin fins a larves pluteus i les anem a alliberar al mar.

Cadascú disfruta del pont com li sembla, no?

Per Sant Jordi un poema i una rosa

2008-04-23T18:22:00.008+02:00

Proverbi

Així la rosa enduta pel torrent,

així l'espurna de mimosa al vent,

la teva vida, sota el firmament.

Joan Salvat-Papasseit

Post-estrena teatral

2008-04-19T10:00:00.011+02:00

He trigat més d'una setmana a refer-me de l'estrena de l'obra. El Nadal de Totperca S.A. ha estat un èxit de públic i de crítica. La veritat és que els membres de l'elenc també estem molt contents amb el resultat.

La Maria-Rosa Wennberg diu que plega de directora. Més ben dit, la família li prohibeix que continui. Està a punt de complir 90 anys i més val que no tingui l'obligació de l'assaig setmanal i la responsabilitat de coordinar una altra obra teatral. M'ha proposat com a directora de l'elenc i de moment no ho he acceptat. Crec que la persona que dirigeixi l'elenc s'ha de consensuar entre tots i ha de ser acceptada per tothom.

És cert que m'afalaga que pensi en mi per aquesta feina, i crec que soc capaç de dirigir una obra de teatre, però cadascú és com és i jo soc exigent i disciplinada, però no tinc gaire "intel·ligència emocional", o sigui que amb el tracte amb les persones de vegades tinc "un pronto" que em fa desagradable. És quan la virtud es torna defecte.

Si al final entre tots em trien com a directora que recordin els versos del Serrat:

No tomes solo una parte,
tómame como me doy
enter@ y tal como soy
no vayas a equivocarte.

Sinceramente tuy@

Resposta al MEME de l'aigua

2008-04-07T19:14:00.016+02:00

A través del Siscu de la Muralla m'ha arribat aquest meme, i jo el passo a la Susanna Navarro, la Carme Mas i l'Albert (des d'Andorra).

1) Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

No. Crec que les consultes populars han de servir per dissenyar polítiques generals d'actuació, però la gestió d'una crisi puntual s'ha de resoldre buscant la millor solució tècnica.

2) Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?

La població del Camp de Tarragona ja fa molt de temps que estem sensibilitzats pel tema de l'aigua, i crec que estem estalviant-ne força.

3) Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?

Les mesures s'han aplicat massa tard i no hem arribat a temps. Ja fa massa anys que anem acumulant un dèficit d'aigua per culpa de la sequera, d'una banda, i de la mala gestió, d'una altra. Ara ens trobem en una situació límit que s'haurà de resoldre de manera expeditiva, encara que no ens agradi.

4) S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?

Sí. S'haurien de demanar responsabilitats als gestors de l'aigua que durant molts anys han actuat com si el recurs fos il·limitat i han permès un creixement desenfrenat de les poblacions. No han volgut escoltar les veus que parlaven d'una gestió de l'oferta en comptes d'una gestió de la demanda i ara aquesta demanda no es pot sostenir.

Per resoldre la sequera no sé si és millor posar un ciri a Santa Rita (la patrona dels impossibles) o a Santa Bàrbara (la patrona dels llamps i els trons).

El Nadal de TOTPERCA S.A.

2008-03-30T19:47:00.005+02:00

Ja tenim l'obra de teatre a punt!

Amb tres mesos de retard, divendres estrenem l'obra de teatre "El Nadal de Totpercà S.A." d'Elisa Crehuet. Dissabte vam fer la preestrena a la Mostra de teatre amateur de l'Ametlla de mar. Ens va sortir molt bé i vam prendre nota d'alguns petits detalls per tal que a la Torre encara surti millor.

L'obra és una farsa sobre l'ambient nadalenc consumista. En aquesta obra no hi ha un actor o actriu que porti el pes de la representació, sinó que a totes les escenes hi surten molts personatges i cal que els actors i actrius facin més d'un paper al llarg de la representació. Per això ha sigut força complicat assajar.

Hi participen 17 actrius i actors i 9 tècnics (llums, vestuari, maquillatge, fusteria, ...). Coordinar i dirigir tant de personal té molt de mèrit, la Maria-Rosa Wennberg ha fet una feina titànica. També hem comptat amb l'Elisa Crehuet, l'autora de l'obra, com a directora de luxe en diversos assajos.

Les representacions seran al Casal Municipal divendres 4 i dissabte 5 a les 10 de la nit i diumenge 6 a les 6 de la tarda. Les entrades són numerades.

La fotografia és del muntatge de l'escenari a l'Ametlla de mar.

Això ja em ratlla!

2008-03-18T16:22:00.005+01:00

No és que m'agradi fer les feines de casa. Però n'hi ha una que em ratlla més que les altres que és estendre i plegar una rentadora plena de MITJONS. Primer no acabes mai de posar agulles d'estendre. Després s'han d'aparellar. I el dia que els has de recollir a correcuita perquè cauen gotes... ja no t'ho explico!

Biblioteca nova!!

2008-03-16T20:25:00.003+01:00

Diuen que tot el que val, costa. La nova biblioteca municipal no escapa a aquesta dita. Ha costat molts anys de promeses i tres anys més d'obres, però realment ha valgut la pena. La biblioteca Mestra Maria Antònia és un equipament modern que compta amb llibres, revistes, mediateca i internet. Com que forma part de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya es poden demanar volums que es trobin en altres biblioteques de la xarxa.

Les arcades que contenien la bòbila de la fàbrica de refractaris ara són el cos principal de la biblioteca. L'espai és ampli i lluminós. També hi ha un espai reservat per als més petits (fins a 12 anys) amb les taules i cadires de la seva mida i tot tipus de llibres, tant de consulta com literatura i còmics. Al costat hi ha l'edifici de nova planta on hi trobem la sala de lectura informal de diaris i revistes; a la planta superior té una sala per poder fer treballs en grup, una aula multimèdia i l'arxiu.

Dóna la impressió que té poques taules i pocs punts de lectura, comparat amb el gran nombre de volums que conté i l'espai que ocupa. Però les biblioteques modernes estan més pensades pel préstec de llibres, que per ser sala de lectura.

Enhorabona a tots els torrencs i torrenques, sobretot a l'Anna, que n'és la directora, i a la resta de treballadores que veuran molt dignificada la seva dedicació.

Campanya electoral

2008-03-06T12:17:00.005+01:00

Hi ha una cosa que no acabo d'entendre d'aquesta campanya electoral que ja s'acaba. El lògic i normal és que cada partit polític promocioni el cap de llista de la seva circumscripció, però perquè hi ha cartells amb la Carme Chacón o amb el Duran i Lleida per tot el poble?

Els experts en màrqueting deuen haver arribat a la conclusió que cal posar cares conegudes al cartell, però, què hi pinten l'Herrera i el Ridao si tampoc els podem votar? I a més, com coneixerem els candidats de Tarragona si no els promocionen? En aquest tema tenen tanta culpa els partits com els periodistes perquè a les falques publicitàries i a les notícies no surten els caps de llista de Girona o Tarragona, només els de Barcelona. I després ens queixarem del centralisme de Madrid!

Potser es tracta del primer pas per canviar la llei electoral i fer de Catalunya circumscripció única!

Jo ja sé que votaré el Lluís Suñé, perquè és proper, perquè estic d'acord amb els seus plantejaments, i perquè quan no hi estic d'acord ho podem discutir tranquil·lament, i també perquè és de la Torre.

Divendres!!

2008-02-29T19:26:00.004+01:00

Avui tinc complexe d'Obelix. No, no m'he menjat cap senglar rostit, però porto tota la setmana barallant-me amb la col·lecció de roques i minerals de col·legi. He canviat els cartellets identificatius de les roques, els fòssils i els minerals de les vitrines del col·legi.

Sembla una tonteria, però primer s'han d'escriure a mà la llarga llista de noms; alguns són impronunciables, sobretot els fòssils. Després s'han d'escriure a l'ordinador per imprimir-los. Després retallar els cartellets. Per altra banda s'han de treure de les vitrines per poder netejar els vidres i treure la pols de les pedres. El més entretingut és substituir la cartolina de cada peana. Finalment s'han de tornar a posar bé. Com que estic parlant de 30 prestatges amb 8 o 10 pedres cada un, venen a ser entre 250 i 300 cartellets. Quasi res.

Tot això ho he fet per renta-li una mica la cara al laboratori de cole. Demà tenim portes obertes i esperem visita. Això vol dir que toca treballar. Si voleu venir el Sagrat Cor estarà obert al matí d'11 h a 13 h.

Projecte Comenius

2008-02-26T12:34:00.007+01:00

Fa molts dies que no actualitzo el bloc. Ja em semblava que no era fàcil posar un post setmanal. Però vaja. El que ara em roba el temps és el Projecte Comenius "Ser jove en una ciutat antiga" que fem a col·legi.

Un projecte Comenius és un conjunt d'activitats educatives amb un fil conductor que es realitzen en diversos centres educatius de diferents països europeus simultàniament. Cada projecte es du a terme amb els socis que et poses d'acord. La durada d'un projecte és de tres anys, tot i que a partir d'ara seran de dos. Els temes i les activitats s'acorden entre els centres participants. Si l'oficina Comenius europea aprova el projecte, es poden rebre subvencions. Evidentment s'han de complir uns terminis i uns protocols i omplir una paperassa per tal d'acollir-s'hi.

El projecte que fem al Col·legi Sagrat Cor és sobre aspectes turístics de les ciutats implicades: Tarragona, Lemgo (Alemanya) i Flen (Suècia). Els alumnes que hi participen són de secundària (4rt d'ESO i 1r de batxillerat). Els idiomes de comunicació són l'anglès (principalment) i l'espanyol, ja que tots tres centres els tenen com a segona i tercera llengua. Les activitats es distribueixen entre els dos cursos, però el més esperat és l'intercanvi dels alumnes de 1r de batxillerat.

Els professors i professores també fem intercanvi. A part de viatjar per veure els centres educatius en directe, també compartim experiències (educatives, naturalment) en la resolució de conflictes escolars, organització, ... salvant les grans distàncies que marquen els diferents sistemes educatius. En tot plegat el correu electrònic és una gran eina i encara que no vulguis t'has d'espavilar amb els idiomes.

Poc m'ho pensava fa deu o quinze anys que fent de professora tombaria per Europa, parlaria en anglès i em comunicaria amb l'ordinador com si ho hagués fet tota la vida!

Les sueques i els suecs

2008-02-07T22:42:00.000+01:00

Aquesta setmana passada he estat a Flen, a uns 120 km a l'oest d'Estocolm, i he pogut veure com viuen i treballen els suecs. M'han xocat moltes coses, la primera la tranquil·litat que tenen per tot. La primera impressió és que gasten molta "catxassa". No tenen pressa per res, ni per caminar, ni per parlar, ni per complir els teminis, ni per acabar les reunions... Però això no vol dir que no facin la feina, perquè la fan i bé.

També m'han sorprès els horaris. Al matí es lleven com nosaltres, entre les set i les vuit segons les activitats del dia. Comencen a l'institut a dos quarts de nou. Paren a les 11 per dinar. És sorprenent que a l'hora del pati s'entaulin per menjar un plat de sopa i unes mandonguilles o uns arengs. De fet, només tenen mitja hora, que l'aprofiten menjant. Les classes segueixen fins la una, o les dues o les tres, segons els cursos i els dies de la setmana. A les sis el sopar i després vida familiar, perquè al carrer és fosc i negre des de les quatre de la tarda i fa un fred que pela.

Una altra impressió que m'he emportat de l'institut és la sensació de caos i desordre. Els grups d'alumnes varien en cada assignatura i canvien d'aula. A més, no fan tots el mateix horari perquè hi ha classes d'una hora i d'una hora i mitja. Sempre veus gent amunt i avall. Molts professors manen la feina als seus alumnes i els deixen el temps lliure per fer-ho en grups o en treball individual. Aquest sistema aquí seria impensable.

Això sí, fa un fred que pela. A les cases i a l'institut la temperatura és agradable, però al carrer no s´hi pot estar.

Records des de Flen

2008-02-05T13:00:00.000+01:00

Records des de Flen.

És mentida que Suècia sempre estigui tota nevada. He hagut d'anar molt lluny per poder fer aquesta foto. A la part central del país no ha nevat en tot l'hivern i ara només estan a 0ºC. Sembla que el canvi climàtic arriba a tot arreu.

Els adolescents i la "teoria de les mares"

2008-01-22T09:15:00.000+01:00

Quan erem petits, amb els germans i cosins, sempre dèiem que la mare dels altres és millor que la teva.

La mare pròpia sòl ser aquella dona que t'està a sobre contínuament donant ordres (pentina't! vés a buscar això! no toquis!...) i et tracta sempre com si fossis una criatura. En canvi la tieta és una dona que et tracta amb més condescendència i amb la que hi pots parlar com una persona adulta.

Més d'una vegada hagués canviat de mare amb la meva cosina Cristina, o amb la Laura, perquè a elles els passava el mateix però amb la seva mare.

Ja ho diu ma germana: les mares són com les cartes, el bon joc sempre el tenen els altres.

No és una qüestió objectiva, sinó de percepció. La canalla i els adolescents volen ser tractats com adults, però als pares i mares ens costa d'acceptar que els fills creixen i ja no són uns nens. De fet és més fàcil tractar com adult als amics i amigues dels teus fills que als teus fills propis.

El problema és que això no ho veus fins que no estas a l'altre costat i et toca fer de mare.

Per una agenda d'educació

2008-01-09T18:34:00.001+01:00

Torredembarra s'està convertint en una petita ciutat amb un gran potencial humà i cultural. A més dels estudis reglats que cursen els joves des de l'educació infantil fins el batxillerat, hi ha nombroses entitats culturals, acadèmies i fins i tot l'Ajuntament des de les regidories o des del Patronat de Cultura que al llarg de l'any organitzen cursos de tota mena: des de ioga a balls de saló, passant per classes d'idiomes, tallers ocupacionals, català per a nouvinguts, teatre, dansa, graduat escolar per adults, manualitats, gralles,... tant per a infants com per a adults.

D'altra banda, tot i aquesta gran oferta, moltes vegades la informació no arriba als destinataris. Quan ens interessa algun d'aquests cursos no sabem on dirigir-nos ni quin és el període d'inscripció, ni quins requisits es necessiten i aquesta falta d'informació fa que aquests recursos estiguin desaprofitats.

Des de l'Alternativa Baix Gaià proposem que la regidoria d'educació vertebri d'alguna manera tota aquesta informació i en faci difusió. Seria molt interessant tenir una base de dades amb tots els cursos que es fan al nostre municipi, començat pels ensenyaments reglats que ofereixen els Centres d'Educació Infantil i Primària i els Instituts d'Ensenyament Secundari de la nostra vila, amb tota l'oferta de Cicles Formatius i Programes de Transició al Treball. També les Llars d'Infants, públiques i privades, que hi ha a la vila. Així com els cursos que ofereix l'Escola Municipal de Música. Quantes places ofereixen, les dates d'inscripció, els requisists de matrícula, els preus...de tots aquests centres.

En aquesta agenda d'educació també hi ha d'haver l'oferta privada de les acadèmies d'idiomes, dansa, teatre, reforç escolar... i les entitats culturals que organitzen cursos pels seus associats o oberts al públic, com el Grup de Dones o els Grallers.
Tota aquesta informació pot estar disponible a la Web de l'Ajuntament o editada en forma de llibret. Només cadria actualitzar-la anualment i seria una eina molt útil per a tota la població.

Des de l'ABG animem a la Regidoria d'Educació que faci seva la proposta i reculli i difongui tota aquesta informació com més aviat millor, i si pot ser abans del període de preinscripció als centres escolars (març-abril de 2008).

Bon Nadal

2007-12-23T20:19:00.001+01:00

Com que no podem estrenar l'obra de teatre perquè tenim un actor malalt, us deixo la poesia del Pep Rosanes-Creus que recita una actriu dins l'obra "El Nadal de Totpercà S.A."

Per Nadal cada ovella al seu corral!
Tots ho deien: els galls i les gallines,
els nens, les iaies i les noies fines.
I ara el corral s'ha fet industrial!

Per Nadal, cada ovella al seu corral!
Ho cantava el despatx, també les mines,
i és cant dels àngels, com si fossin nines.
I ara el corral s'ha fet industrial!

On tenim el corral, és un misteri,
els homes pensen en el seu tiberi.
I de fet no deixa de ser normal.

Ja veieu si tenim bona fortuna
mentre els fluorescents ens fan de lluna.
Perquè el corral ara és industrial! (Pep Rosanes-Creus)

Patronat de Turisme

2007-12-18T20:06:00.001+01:00

Molts estarem d'acord que Torredembarra és una localitat turística, amb una població que es multiplica a l'estiu gràcies als visitants. Si bé és cert que hi ha una bona part d'aquests visitants que són habitants de segones residències, també hi ha un gruix de turistes que només estan de passada un dia, o bé que pernocten en els pocs establiments turístics de la població.

Els turistes a Torredembarra sobretot busquen platja i activitats aquàtiques, però també un ambient distès, aire pur, música, cinema, teatre, esports, menjar bé, anar de festa, passejar, comprar, ... Són moltes i molt variades les activitats que poden agradar als visitants i que nosaltres, com a població turística, els podem oferir. En aquest sentit, és la iniciativa privada qui ha de jugar fort oferint restaurants, bars, concerts, botigues, activitats esportives i culturals ... El sector econòmic que viu del turisme és qui s'ha d'arriscar i oferir uns productes atractius, tant pels torrencs i torrenques com per atreure els visitants cap a Torredembarra.

En aquest context, el paper del Patronat de Turisme ha de ser la promoció de la població i del sector turístic local, ha de tenir un paper dinamitzador de l'economia divulgant arreu les bondats del nostre paisatge, dels nostres establiments, de les nostres activitats, de la nostra gastronomia, de les nostres festes... El Patronat de Turisme, i la Regidoria de Turisme, no han de basar la seva acció en l'organització d'activitats, sinó que han de promocionar les activitats que organitzen les altres regidories, les entitats culturals i esportives, promoure esdeveniments organitzats per agrupacions d'empresaris i comerciants, facilitar als gremis o associacions que organitzin fires i mercats... Només en el cas que les entitats turístiques es vegin molt limitades han de recórrer al Patronat per organitzar les activitats.

Aquest plantejament no és nou ja que els estatuts del Patronat de Turisme recullen com a objectius del Patronat un seguit d'actuacions de promoció i divulgació turística del municipi, però no contemplen com a objectiu l'organització d'esdeveniments de cap mena. En definitiva, el Patronat de Turisme només ha de facilitar i divulgar les activitats que es desenvolupen a Torredembarra fent d'aparador d'aquest poble viu, amb l'antelació necessària a fi d'arribar al públic al qual s'adreça la promoció.

No hablaré en clase

2007-12-02T16:16:00.000+01:00

Ahir hi va haver sessió de teatre al casal. L'elenc de la Cala ens va presentar "No hablaré en clase", una adaptació teatral que ens parla de l'escola a l'època franquista. Em vaig fer un tip de riure des del principi fins al final, tot i que la realitat que reflecteix és força agre.

Hi vaig reconèixer la meva escola, tant al col·legi Antoni Roig com a l'institut. Des del decorat: aquelles parets pintades la meitat de dalt blanques i la meitat de baix marrons, la pissarra amb la "consigna" i la data, el mapa d'España, la bandera amb el gallinot, les files de pupitres... Fins els personatges: em va semblar reconèixer la senyoreta Viñas, i el Sr. Montón de León, i aquella xiqueta (que no posaré el nom) que sempre ho feia tot malament i rebia les pitjors clatellades... També vaig reconèixer algunes situacions, els problemes surrealistes de matemàtiques, les lectures amb un vocabulari incomprensible,... i les cançons!

Vist amb ulls de criatura no em semblava tan terrible, potser perquè no teníem amb què comparar, nosaltres només erem canalla, havíem d'anar a l'escola i l'escola era així. Però ara, vist amb la distància de l'edat i amb l'experiència de professora sí que puc comparar i trobo que realment era una menjada de coco molt gran, no és estrany que molts perdessin les ganes d'estudiar... i ja ens n'hem sortit prou bé.

La collita del 57

2007-11-25T14:12:00.001+01:00

Ahir vam anar de festa!

Tota una colla de iaios del 57 van celebrar que enguany n'han fet 50. Jo hi vaig anar d'acompanyant (perquè sóc més jove, eh!).

Aquestes són les fotos de quaranta i pico torreros, torreres, baix-a-marins i baix-a-marines que estan a la ratlla dels 50. Com que són tants no caben en una sola foto.

Per molts anys ho pugueu celebrar amb tant de bon rotllo!

El Siscu de la Muralla ha fet un blog comemoratiu que he lincat aquí al costat.

Muntanyans II, enèssim capítol

2007-11-08T16:55:00.000+01:00

Per fi tenim bones notícies pels Muntanyans! La partida de 10 milions d'euros del pressupost de l'estat són un bon motiu per seure i negociar una paralització de la urbanització.
Dimarts passat, Jordi Valls, exregidor de Vilanova i la Geltrú, ens va explicar com ho van fer a la seva platja llarga. Les semblances del seu cas amb el nostre són molt grans: un pla parcial aprovat i en vies d'execució, un espai que és zona humida encara que no estigui en cap catàleg, pressió popular... fins i tot les fotos que va mostrar semblaven els Muntanyans de la Torre! També hi ha la gran diferència de la unanimitat del consistori vilanoví que no es dóna en el consistori torrenc, però que esperem que mica en mica hi sigui.
Aquesta setmana tots els diaris s'han fet ressò de la notícia, tot i que alguna informació apareguda no pot ser certa. El Punt de dimarts 6 de novembre deia:

"Les hectàrees en joc. Els terrenys que es puguin comprar s'haurien d'incorporar a l'espai d'interès natural (EIN) de la platja de Torredembarra i Creixell.(...) Va ser aquest darrer partit qui va dur a la comissió de Medi Ambient i Habitatge una sèrie d'esmenes per incorporar a l'EIN, de manera immediata, més de 95.000 hectàrees, més de la meitat de les 168.248 afectades per la polèmica. (...)"

Si una hectàrea són 100m X 100m, 95.000 Ha són 950.000.000 de m2. Ve a ser com una franja d'1 km d'amplada al llarg de 950 km de costa. No està mal que l'ampliació de l'EIN ocupi gairebé tota la costa mediterrània de la península!

El ple de les ordenances fiscals

2007-10-29T22:34:00.000+01:00

Avui al ple de l'Ajuntament s'han aprovat les ordenances fiscals del 2008. L'augment de l'IBI era el tema calent i era previsible que l'equip de govern estés a favor i l'oposició en contra. CIU ha proposat que l'IBI pugés només un 2'4% en comptes del 4'5% proposat pel govern i que altres impostos que no varien també pugessin el 2'4%, raonament recolzat pel representant del PP.

Per la seva part l'Agrupació ha argumentat que l'augment era abusiu. Per la nostra part, a l'ABG considerem que l'augment seria correcte si darrera hi hagués un pla de mandat amb uns objectius clars, però com que no és el cas hem votat en contra.

A part del propi tema de debat s'han vist uns moviments sospitosos d'acostament de CIU al govern. ¿O no és sospitós que després de la proposta "sorpresa" de CIU l'alcalde ja portava els càlculs fets del quoficient que representava la variació del percentatge? ¿O no és sospitós que faltés un membre del grup de CIU i l'ordenança s'aprovés pel vot de qualitat de l'alcalde?

M'estic tornant molt malpensada i em sembla que l'entrada de CIU al govern només és qüestió de dies.

De totes maneres la perla l'ha posat el Sr. Ripoll quan ha dit que el pla de mandat i el model de ciutat l'havia de fer l'oposició.

Manda huevos!