Com que no podem estrenar l'obra de teatre perquè tenim un actor malalt, us deixo la poesia del Pep Rosanes-Creus que recita una actriu dins l'obra "El Nadal de Totpercà S.A."
Per Nadal cada ovella al seu corral!
Tots ho deien: els galls i les gallines,
els nens, les iaies i les noies fines.
I ara el corral s'ha fet industrial!
Per Nadal, cada ovella al seu corral!
Ho cantava el despatx, també les mines,
i és cant dels àngels, com si fossin nines.
I ara el corral s'ha fet industrial!
On tenim el corral, és un misteri,
els homes pensen en el seu tiberi.
I de fet no deixa de ser normal.
Ja veieu si tenim bona fortuna
mentre els fluorescents ens fan de lluna.
Perquè el corral ara és industrial! (Pep Rosanes-Creus)
diumenge, 23 de desembre del 2007
dimarts, 18 de desembre del 2007
Patronat de Turisme
Molts estarem d'acord que Torredembarra és una localitat turística, amb una població que es multiplica a l'estiu gràcies als visitants. Si bé és cert que hi ha una bona part d'aquests visitants que són habitants de segones residències, també hi ha un gruix de turistes que només estan de passada un dia, o bé que pernocten en els pocs establiments turístics de la població.
Els turistes a Torredembarra sobretot busquen platja i activitats aquàtiques, però també un ambient distès, aire pur, música, cinema, teatre, esports, menjar bé, anar de festa, passejar, comprar, ... Són moltes i molt variades les activitats que poden agradar als visitants i que nosaltres, com a població turística, els podem oferir. En aquest sentit, és la iniciativa privada qui ha de jugar fort oferint restaurants, bars, concerts, botigues, activitats esportives i culturals ... El sector econòmic que viu del turisme és qui s'ha d'arriscar i oferir uns productes atractius, tant pels torrencs i torrenques com per atreure els visitants cap a Torredembarra.
En aquest context, el paper del Patronat de Turisme ha de ser la promoció de la població i del sector turístic local, ha de tenir un paper dinamitzador de l'economia divulgant arreu les bondats del nostre paisatge, dels nostres establiments, de les nostres activitats, de la nostra gastronomia, de les nostres festes... El Patronat de Turisme, i la Regidoria de Turisme, no han de basar la seva acció en l'organització d'activitats, sinó que han de promocionar les activitats que organitzen les altres regidories, les entitats culturals i esportives, promoure esdeveniments organitzats per agrupacions d'empresaris i comerciants, facilitar als gremis o associacions que organitzin fires i mercats... Només en el cas que les entitats turístiques es vegin molt limitades han de recórrer al Patronat per organitzar les activitats.
Aquest plantejament no és nou ja que els estatuts del Patronat de Turisme recullen com a objectius del Patronat un seguit d'actuacions de promoció i divulgació turística del municipi, però no contemplen com a objectiu l'organització d'esdeveniments de cap mena. En definitiva, el Patronat de Turisme només ha de facilitar i divulgar les activitats que es desenvolupen a Torredembarra fent d'aparador d'aquest poble viu, amb l'antelació necessària a fi d'arribar al públic al qual s'adreça la promoció.
Els turistes a Torredembarra sobretot busquen platja i activitats aquàtiques, però també un ambient distès, aire pur, música, cinema, teatre, esports, menjar bé, anar de festa, passejar, comprar, ... Són moltes i molt variades les activitats que poden agradar als visitants i que nosaltres, com a població turística, els podem oferir. En aquest sentit, és la iniciativa privada qui ha de jugar fort oferint restaurants, bars, concerts, botigues, activitats esportives i culturals ... El sector econòmic que viu del turisme és qui s'ha d'arriscar i oferir uns productes atractius, tant pels torrencs i torrenques com per atreure els visitants cap a Torredembarra.
En aquest context, el paper del Patronat de Turisme ha de ser la promoció de la població i del sector turístic local, ha de tenir un paper dinamitzador de l'economia divulgant arreu les bondats del nostre paisatge, dels nostres establiments, de les nostres activitats, de la nostra gastronomia, de les nostres festes... El Patronat de Turisme, i la Regidoria de Turisme, no han de basar la seva acció en l'organització d'activitats, sinó que han de promocionar les activitats que organitzen les altres regidories, les entitats culturals i esportives, promoure esdeveniments organitzats per agrupacions d'empresaris i comerciants, facilitar als gremis o associacions que organitzin fires i mercats... Només en el cas que les entitats turístiques es vegin molt limitades han de recórrer al Patronat per organitzar les activitats.
Aquest plantejament no és nou ja que els estatuts del Patronat de Turisme recullen com a objectius del Patronat un seguit d'actuacions de promoció i divulgació turística del municipi, però no contemplen com a objectiu l'organització d'esdeveniments de cap mena. En definitiva, el Patronat de Turisme només ha de facilitar i divulgar les activitats que es desenvolupen a Torredembarra fent d'aparador d'aquest poble viu, amb l'antelació necessària a fi d'arribar al públic al qual s'adreça la promoció.
diumenge, 2 de desembre del 2007
No hablaré en clase
Ahir hi va haver sessió de teatre al casal. L'elenc de la Cala ens va presentar "No hablaré en clase", una adaptació teatral que ens parla de l'escola a l'època franquista. Em vaig fer un tip de riure des del principi fins al final, tot i que la realitat que reflecteix és força agre.
Hi vaig reconèixer la meva escola, tant al col·legi Antoni Roig com a l'institut. Des del decorat: aquelles parets pintades la meitat de dalt blanques i la meitat de baix marrons, la pissarra amb la "consigna" i la data, el mapa d'España, la bandera amb el gallinot, les files de pupitres... Fins els personatges: em va semblar reconèixer la senyoreta Viñas, i el Sr. Montón de León, i aquella xiqueta (que no posaré el nom) que sempre ho feia tot malament i rebia les pitjors clatellades... També vaig reconèixer algunes situacions, els problemes surrealistes de matemàtiques, les lectures amb un vocabulari incomprensible,... i les cançons!
Vist amb ulls de criatura no em semblava tan terrible, potser perquè no teníem amb què comparar, nosaltres només erem canalla, havíem d'anar a l'escola i l'escola era així. Però ara, vist amb la distància de l'edat i amb l'experiència de professora sí que puc comparar i trobo que realment era una menjada de coco molt gran, no és estrany que molts perdessin les ganes d'estudiar... i ja ens n'hem sortit prou bé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)