Realitat virtual

Aquesta emblemàtica obra de René Magritte és una al·legoria de la relació que establim moltes vegades amb el món virtual d'internet: les xarxes socials, els jocs d'ordinador, ... Moltes vegades en tenim prou amb un viatge virtual a través del ciberespai a un lloc que voldríem conèixer. De vegades ens conformem amb un contacte a través del facebook en comptes de trobar-nos amb els amics. És una llàstima que aquest espai virtual ens faci perdre l'espai real! Perquè això no és una pipa!

Per cert, què fa un madridista després de guanyar copa, lliga i champions?

Evidentment, tanca la play-station.

La veritable història de l'Arc de Sant Martí

Sempre m'havien explicat, i jo m'havia cregut, que l'arc de Sant Martí era un fenomen òptic de refracció de la llum. Que els diferents colors són els diferents tipus de radiacions electromagnètiques de diferent longitud d'ona que formen la llum blanca i que el nostre ull ho identifica com a colors diferents.

Fins i tot, la professora de cultura clàssica em va explicar una vegada que l'arc de Sant Martí és el camí que Iris (la missatgera de les bones notícies) utilitza per anar a trobar als déus de l'Olimp.

L'altre dia, buscant una altra cosa per internet, em vaig trobar amb una historieta la mar de bonica sobre l'arc de Sant Martí. Joan Moreira Ramos, en el llibre "Del folklore tortosí", recull la següent història i ara no en tinc cap dubte: aquesta és la veritable història d'aquest meteor.

Quan els homes fan bondat a la terra, al cel estan de festa, i els que més xalen són els angelets. Dancen, salten, corren i de vegades es tiren flors. Amb fones fetes de fil d'or es tiren clavells, roses, lliris blaus, ginesta, conillets i flors de tots colors, posant-se uns a una banda del sol i els altres a l'altra. Però un dia es van engrescar massa i es tiraven taronges, trencant un o dos estels.

Empipat Nostre Senyor, i perquè no tornés a passar, va cridar a Sant Martí, que havia sigut soldat, el va fer pujar a cavall i el va enviar a senyalar fins on els angelets tenien permís per tirar flors. Quan Sant Martí arriba al lloc, es treu l'espasa i amb la punta marca una gran rodona i els va dir "d'aquí no es passa!"

El camí que fan les flors és la ratlla de Sant Martí. Si els angelets tiren flors al matí, com que estan plenes de rosada, plou; i si les tiren a la tarda, com que estan eixutes, no.

Neteja submarina

El dissabte 7 de novembre vam dur a terme la quarta edició de la neteja submarina del litoral torrenc. Dissabte al matí ens vam aplegar una vintena de submarinistes amb quatre barques i ens vam llançar a la mar, en el sentit més literal. L'aigua estava força freda, en comparació amb la setmana passada, però en qüestió de moments ja estavem millor dins l'aigua que a fora.

Enguany hem netejat la part submarina del Roquer dels Munts i hem tingut poca feina perquè no hi havia gaire runa. Cada any, dels quatre, s'ha netejat una part diferent del litoral de la Torre. El 2006 es va netejar l'Antina des de davant de l'estació fins a Baix a Mar; el 2007 va fer mala mar i vam anar per terra a netejar el Roquer des del Réc de Sant Joan al Canyadell; el 2008, l'Antina, les Roquetes i la Barra de Tres des del Bloc fins el Club Marítim; i enguany la part submergida del Roquer.

La neteja submarina l'organitza la policia local i la regidoria d'esports. De fet, és el Jesús Molné qui va al capdavant i es cuida de coordinar els bussejadors, cossos de seguretat, brigada de neteja per reciclar el que es reculli, periodistes... i tothom que faci falta. La Patrícia, des de la regidoria d'esports, s'ocupa de la logística dels cartells, esmorzar, documentació,... i diplomes de participació. Entre tots dos fan un bon treball en equip. Moltes felicitats per la feina ben feta i moltes gràcies als submarinistes i barquers que han participat. L'any vinent hi tornarem, i espero que sigui a l'estiu perquè l'aigua no està tant freda i com que hi ha més gent a la platja tot plegat té més ressò.

Tabús i eufemismes

Resulta que hi ha coses que no es poden dir pel seu nom, perquè fa lleig, perquè és una grolleria o perquè creen alarma social.
Tots sabem que si tens calfreds, febre, mal de cap, dolors articulars, tos i mocs és molt probable que sigui grip. Però no patiu, que si aneu al metge us dirà que teniu una viriasi o un procés viral, que feu repòs i que és qüestió d'una setmana o vuit dies.

Aquests dies que ha començat a canviar el temps moltes criatures han caigut malaltes amb refredats, mals de coll i processos virals. Les aules de les escoles estan en quadre, però ningú reconeix que hi hagi casos de grip, i molt menys de grip A. És clar, com que no s'analiza!
Comentaven unes mares a la porta d'un col·legi que a Sanitat de Tarragona reconeixen que el 36% dels casos de grip són del tipus A (o grip nova), però que només fan anàlisis aleatòries dels malalts i que es tracta d'una estimació aproximada. Els pediatres tenen més interès en veure les criatures al final del procés per comprovar que no hi ha complicacions, que no pas quan comencen a tenir febre.
En fi, si aquesta grip és tan poc virulenta com sembla i hem d'acabar tenint-la tothom (encara que sigui sota un eufemisme) potser algú s'ha passat creant una alarma injustificada.
A veure si serà veritat que es tracta de distreure l'atenció de temes econòmics?

El biòtop submarí de la Torre

Avui s'ha fet la presentació de l'estudi per a la creació d'un biòtop submarí davant la platja de Torredembarra. El projecte de biòtop presenta alguns aspectes innovadors molt interessants.

Per començar, el material que el formarà serà roca calcària calcítica en forma de lumaquel·la, que és una roca calcària molt pura, amb el 98% de carbonat càlcic i nombroses restes de petxines, que ja estaven a sota el mar fa uns 25 milions d'anys. Aquesta roca és relativament porosa i permet l'establiment d'una comunitat bacteriana que facilita la colonització per algues, però prou compacta com per aguantar la pressió dels 30 metres d'aigua sense deformar-se.

Un altre aspecte novedós és que tindrà forma de muntanya. L'obra consistirà en amuntegar blocs de roca d'un metre cúbic cada un fins a formar una muntanya d'uns 80 metres d'ample a la base i uns 15 metres d'alçada sobre el fons de sorra i fang a uns 30 metres de fondària. Donada la mida grossa dels blocs de roca, cal esperar que hi quedaran nombrosos forats que podran servir de refugi dels animals.

A la presentació d'avui s'ha donat a conèixer el resultat d'un any d'estudis del lloc on s'ha d'ubicar aquesta estructura, que és a una milla de terra davant de Clarà, aproximadament. La memòria tècnica és molt més extensa que les exigències legals d'avaluació d'impacte ambiental, i aporten dades científiques sobre corrents, dinàmica de sediments i dispersió de contaminants d'una zona poc estudiada. Només per això ja val la pena l'esforç realitzat fins ara!

Per fer la presentació s'ha fletat un catamarà amb totes les "patums" a bord: alcalde, regidors de la Torre, Creixell i Altafulla, representants del Departament d'agricultura i pesca, representants de costes, capitania del port, confraria de pescadors, patronat de turisme, patrocinadors particulars... i segur que me'n deixo alguns! I a més un núvol de periodistes.

Desitjo de veritat que aquest projecte arribi a bon port. Serà una ocasió magnífica per estudiar l'establiment de les comunitats biològiques en un ambient "natural" i segur que dóna un impuls a un tipus de turisme submarinista que ara no tenim.

Seguiment dels eriçons 2009

En la campanya de seguiment de la posidònia també fem el seguiment dels eriçons de mar comuns, perquè es tracta d'una altra espècie bioindicadora de l'estat de salut d'un ecosistema. Els eriçons de mar comuns (Paracentrotus lividus) són uns equinoderms que toleren petites quantitats de contaminació per matèria orgànica a l'aigua.

S'alimenten d'algues, fulles de posidònia i petits animalons que hi viuen. Principalment els trobem entre les escletxes de les roques de poca fondària (les Roquetes i l'Antina), però també poden viure entre els brots de posidònia al mig de la praderia.

El nombre d'eriçons de mar dins la praderia presenta fortes oscil·lacions d'un any a l'altre. Sembla que aquests animals prefereixen la zona de la Barra de Tres (A1, B1 i C1) que les praderies mitjanes sobre la sorra (A2, B2 i C2). Potser el motiu és que alternen ecosistemes de praderia amb ecosistemes d'algues fotòfiles. A més fondària (Barra del Brut, 16 metres de fondària) són inexistents i en canvi trobem l'eriçó violeta (Sphaerechinus granularis).

Aquest any 2009 hem trobat significativament menys eriçons que l'any passat a totes les zones, excepte davant de Clarà (zona B1) on s'han recuperat els valors de l'any 2006 després de dos anys molt pobres.

Enguany també hem comptat els eriçons de les Roquetes entre Cal Bofill i el Pes. La densitat mitjana obtinguda és de 0'4 eriçons per metre quadrat, força menor que els valors dins la praderia. És significatiu que la densitat augmenta on la roca és més ampla i per tant hi poden haver més escletxes. També és significatiu que en els primers 50 metres des de Cal Bofill no hi hagi ni un eriçó, malgrat a la roca hi hagi escletxes. L'explicació l'hem de buscar en l'activitat depredadora humana, ja que mentres nosaltres comptavem eriçons (era el mes d'agost) vam trobar dos grups de gent que n'havien recol·lectat unes bosses per al consum propi.

Vull recordar que aquesta espècie està regulada i el marisqueig d'eriçons només es pot fer durant l'hivern i fins el mes de març ja que a l'estiu és època de cria i no es poden pescar.

Campanya de seguiment de la posidònia 2009

Aquest estiu del 2009, i ja en fa set, he fet el seguiment de l'estat de les praderies de posidònia de la platja de la Torre.

La posidònia (Posidonia oceanica) és molt important tant pel seu paper com a lloc de cria de molts animals marins, com a clarificadora de l'aigua, com esmorteïdora del poder erosiu de les onades... per això es considera que és un bioindicador de l'estat del fons marí.

El seguiment es fa en 5 punts a l'atzar de cada una de les 7 zones preestablertes, que cada any són les mateixes. Els paràmetres que es mesuren són la densitat dels brots de posidònia (en nombre de plantes per metre quadrat), el percentatge de cobertura del fons (tenint en compte que les fulles recobreixen uns 10 cm de diàmetre al voltant del peu), el nombre d'eriçons per metre quadrat dins la praderia i el nombre de caralls de Jan per metre quadrat dins la praderia. De totes aquestes variables estudiades la més m'interessa és la densitat de brots a cada zona.

En general la densitat de fulles és menor a més fondària (zona C3) , però aquesta és una característica que es produeix sempre, ja que a menys fondària (zones A1 i B1) hi arriba més llum i la planta pot fer la fotosíntesi amb més facilitat. Per altra banda, les zones a prop de Creixell (C1, C2 i C3) estan més a prop de l'emissari de la depuradora i això dificulta el creixement de la posidònia i està més esclarissada. Les zones més denses (B1 i B2) corresponen a la part de la platja davant de Clarà, on no hi ha tanta concurrència de banyistes. Finalment, davant les cases de Baix a Mar hi trobem posidònies amb una situació intermèdia.

Quan comparem els resultats d'enguany amb els de l'any passat podem veure que els valors obtinguts no són tan bons, sembla que hi ha hagut un empitjorament de la praderia a totes les zones respecte de l'any 2008. I aquestes diferències són significatives estadísticament. Això fa pensar que últimament ha empitjorat la qualitat del fons marí i el mar s'ha ressentit de l'activitat humana, per exemple amb les emissions de la depuradora.

Si fem la comparació amb les dades de 2003 (les primeres de la sèrie), trobem que les diferències són insignificants en la majoria de zones, excepte les B2 i C2 que actualment estan millor que fa set anys.