diumenge, 31 de maig del 2009

Comença la temporada

Encara que les dutxes de la platja no estiguin instal·lades, encara que no hi hagi socorristes, encara que no hagi passat la màquina a netejar la sorra, encara que la platja dels Muntanyans no tingui Bandera Blava, encara que no hagi arribat Sant Joan... com que fa "sol i sípies" comença la temporada de bany!!

Avui a la platja hi havia força gent i l'aigua estava estupenda. He estat més de mitja hora passant revista al fons del mar (només a les Roquetes i l'Antina) i tot era al seu lloc: juvenils d'oblades nedant en petites moles al mig de l'aigua, serrans, donzelles, mabretes i variades una mica més aprop del fons, eriçons a les escletxes de les roques, algun burret desafiant defensant el seu territori, les primeres Acetabularia encara sense disc, algunes Padina pavonica petitonetes (ja creixeran) i una dotzena de brots de posidònia, que, com cada any, són la promesa de què poden tornar a poblar l'Antina però no ho acaben de fer.


Ja tinc ganes de "passar revista" al Brut de Viló per veure si les posidònies de la Barra de Tres s'han malmès gaire amb els temporals d'aquest hivern!

dijous, 28 de maig del 2009

Núvols de col·lecció

Dissabte vaig caçar un núvol que encara no tenia a la col·lecció. Es tracta d'un cumulonimbus amb mamma.



Aquest tipus de núvol sol anunciar pluja, ja que la seva evolució normal és créixer fins que descarrega. Els cumulonimbus són núvols potents, molt gruixuts que no deixen passar gaire llum i per això a sota és molt fosc. Les mammes són com bosses penjants, amenaçadores. Com diria l'Obèlix: sembla que el cel vulgui caure sobre els nostres caps. Per sort dissabte no va arribar a ploure, sinó que es va girar vent i es va endur la nuvolada. I encara sort! perquè erem molt lluny d'un sopluig.

La foto és de l'ermita de Santa Llúcia a Sobremunt (Lluçanès, Osona).

diumenge, 24 de maig del 2009

Herbes remeieres

Quan arriba final de curs i veus perillar la integritat mental el millor que es pot fer és desconnectar.

Doncs això, aquest cap de setmana he fugit del món i m'he passejat per les Guilleries buscant herbes remeieres amb un grup de gent que en saben molt. A les vores de les rieres (a Osona les rieres tenen aigua, no com aquí!), dels rius i dels embassaments hi ha mil plantes de tota mena que serveixen per cinquantamil aplicacions.

He descobert la saponània o herba sabonera, de la qual havia sentit a parlar però no la coneixia. Viu en llocs humits, a la vora dels rius i rieres i segurament per això no l'havia vista abans. Les seves propietats la fan útil tant per a ús extern (acné, caiguda del cabell...) com per a ús intern per tractar problemes de fetge o bronquitis. Però el més representatiu, i que per això té aquest nom, és que produeix escuma i es pot usar com a sabó per rentar.


Una altra cosa que he comprovat és que les plantes en llocs humits creixen més que al secà. Les farigoles feien més de dos pams d'alçada! Però feien una olor més suau, diluïda.

Ja ho deia el meu avi Jaume (que cada dia es menjava un plat de sopa de farigola per sopar) que les úniques farigoles bones eren les dels Munts o les de Sant Antoni, perquè les de Montornès ja eren massa fluixes.

dijous, 14 de maig del 2009

La Nicole, per exemple


La Nicole és una nena de quatre anys que pateix un tipus de leucèmia i a la seva edat ja s'ha sotmès a dues operacions de transplantament de moll de l'òs. Aquestes dues intervencions no han tingut èxit perquè entre la família no hi ha ningú que sigui més del 50% compatible amb ella per poder donar-li teixit sa per al transplantament.

Davant d'aquesta situació, els oncòlegs han apuntat la possibilitat que els pares tinguin un altre fill genèticament compatible amb la Nicole que li pugui proporcionar cèl·lules mare del cordó umbilical. Aquestes cèl·lules transplantades al moll de l'òs normalitzaran la formació de les cèl·lules sanguínies i la Nicole podrà superar la leucèmia.

Però la Nicole no necessita un germà qualsevol, sinó que ha de tenir unes característiques histològiques determinades. Des de 2006 les lleis espanyoles permeten l'aplicació de tècniques de selecció d'embrions amb finalitats terapèutiques, però no és fins a l'octubre de 2008 que es va obtenir el primer "nen-medicament" a Espanya.

La qüestió no és mèdica, doncs diversos hospitals espanyols tenen els equips tècnics i humans necessaris per fer aquest tipus d'anàlisis i teràpies de reproducció assistida. Es tracta d'una qüestió legal, ja que la Secretaría de la Comisión Nacional de Reproducción Humana Asistida del Ministerio de Sanidad y Consumo ha de donar el vist-i-plau a tots i cada un dels casos.

En el cas de la Nicole, el mes de novembre de 2008 es van començar els tràmits de sol·licitud dels permisos, la documentació completa va arribar al Ministerio de Sanidad y Consumo el mes de gener i no s'ha resolt fins el mes de maig. I a més s'ha resolt de manera negativa: els metges i els pares de la Nicole NO tenen autorització per a fer un nen-medicament per a la Nicole. La recomanació és un tercer transplantament de medul·la òssia d'un altre donant.

Els pares, i també els metges que atenen la Nicole, creuen que la opció d'un germà "a la carta" és la que resoldrà de manera definitiva la leucèmia de la nena i per això s'han decidit per anar a l'estranger a realitzar aquest tractament de reproducció assistida. Sortosament la Nicole està estable i respon bé a la medicació, de manera que encara pot esperar uns mesos que neixi el seu germà (o germana).

I jo em pregunto, per què hi ha d'haver un comité d'experts al ministeri de sanitat que dictamini qui pot beneficiar-se d'aquestes teràpies i qui no? Els metges que atenen cada pacient no tenen prou criteri per determinar la conveniència o no d'un tractament? Si a l'estranger no hi han posat pegues, perquè en posen a Madrid? Que entri o no a la seguritat social es pot discutir, però per què negar una teràpia mèdica? I a més, com poden trigar 4 mesos a decidir una cosa de vida o mort? I l'angoixa dels pares de veure que passen els dies i no s'aclareix res? I la Nicole? No hi pensen en la Nicole?

La Nicole està malalta i la tecnologia ha de servir per millorar la qualitat de vida de tothom.

dissabte, 9 de maig del 2009

Premi pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas


El Centre d'Estudis Sinibald de Mas ha estat guardonat per l'Institut Ramon Muntaner amb el premi RECERCAT 2009 com a entitat cultural de recerca i difusió de la cultura.

El veredicte es va fer públic el passat dimarts 5 de maig i el reconeixement es durà a terme el proper dissabte 16 de maig a Figueres, en el marc de la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana que se celebra anualment dins dels actes de la Capital de la Cultura Catalana.

Moltes felicitats a tots els socis (uns 200) i especialment a l'Esteve Morros com a president i a tota la junta, que amb el seu saber fer difonen els valors culturals en l'àmbit local i porten el nom de la Torre a tot Catalunya.