Tortuguero (1a part)

El que més m'ha impressionat de les vacances ha estat veure en directe la reproducció de les tortugues marines. Des de la còpula, dins el mar, fins la posta d'ous a la platja i el neixement de les petites tortuguetes.

Tant la tortuga verda com la tortuga llaüt són uns animals esplèndids! Amb una closca de més d'un metre de llargada són molt matusseres per caminar per la platja, però molt elegants quan "volen" pel mar. Poder veure en directe, i a tocar, alguns d'aquests animals em va impressionar més del que em pensava.

El Parc Nacional de Tortuguero, a la riba caribenya de Costa Rica, és una reserva on es protegeixen especialment les tortugues marines ja que és un dels llocs de reproducció de diverses espècies. L'estudi de les tortugues es fa en coordinació amb diverses entitats científiques internacionals, ja que les tortugues marines són migratòries i visiten mars molt allunyats del lloc de neixement. Per això l'interès científic que desperten també té un abast internacional.

Bona part del turisme de la zona està dedicat a l'observació d'aquests animals. Per poder veure la posta d'ous cal anar a la platja a la nit, i sempre acompanyat d'un guia acreditat. Quan la tortuga arriba a la sorra no se l'ha de molestar, cal deixar que trii un lloc per fer el niu, que faci el clot a la sorra i que comenci a pondre els ous. Aquests moments inicials són importants perquè estigui confiada i decideixi fer la posta. Si hi ha alguna cosa que l'espanta o se sent amenaçada marxarà sense pondre els ous i es perdrà aquella descendència. Per això cal que els observadors vagin vestits de color fosc, sense llanternes i en silenci. Un cop ha començat a deixar els ous al niu, ja ens hi podem acostar, naturalment sense fer gaire soroll.

Llavors els turistes ens posem darrera l'animal i el guia se situa al costat de la tortuga, i amb una llanterna de llum vermella molt tènue il·lumina la part posterior de l'animal i pots veure els ous que van caient dins el niu. Són uns ous rodons i tous, una mica més grossos que els de gallina. En una temporada, una mateixa tortuga verda pot fer quatre o cinc postes amb intervals d'uns quinze dies. En la primera posta pot arribar a deixar uns 200 ous a la platja i en les successives cada vegada menys, fent una mitjana d'uns 100 ous per posta. És impressionant veure com un darrera l'altre van caient els ous i el niu s'omple fins al capdamunt!

Després, amb les potes del darrera, tapa la part superior del niu, escampa sorra al voltant i fa un altre clot que despisti els depredadors; encara que en aquest procés de vegades fa malbé els nius d'altres tortugues que han vingut abans. Aquest fet no fa intervenir als científics que les estudien, diuen que és llei de la naturalesa!

Quan la tortuga ja ha acabat i comença el retorn al mar, els científics les agafen per mesurar-les, marcar-les i fins i tot posar-los algun dispositiu GPS per comprovar els llocs de migració. Després de molestar-la una estona es deixa que retorni al mar.

Al cap d'unes setmanes (entre 45 i 70 dies, segons les espècies) els ous eclosionen i les tortuguetes surten en direcció al mar. Aquest viatge el fan de nit, però tot i així la taxa de mortalitat és molt elevada perquè aquest moment és quan són més vulnerables als depredadors. Els mascles no tornaran mai més a terra, i les femelles poden trigar fins a 20 o 50 anys (segons les espècies) a ser fèrtils i tenir la necessitat de pondre els ous. Això sí, sempre tornen a la mateixa platja on han nascut!

Vaig tenir la sort de veure diverses tortugues verdes ponent ous a Tortuguero i, al cap d'un parell de dies, una desena de tortuguetes llaüt recent nascudes anaven cap el mar a una platja de Cahuita, més al sud.

Doncs sí, he anat de vacances!

A hores d'ara tothom sap que he marxat uns dies de vacances. Sembla que a l'Ajuntament feia nosa i l'alcalde ha esperat que marxés per aprovar els pressupostos. Potser m'hauria d'enfadar per la poca consideració que té a la meva persona i al meu vot, però les coses tenen la importància que se'ls dóna i ara mateix estic molt satisfeta de les meves merescudes vacances i no em puc enfadar.

He anat a un lloc fantàstic, amb una naturalesa exhuberant on he gaudit (i molt) d'uns dies de tranquil·litat i contemplació d'un país on la vida transcorre a un altre ritme i la gent és molt amable.

Costa Rica, amb un territori que no arriba a ser el doble de Catalunya, és un mosaic de paisatges i ecosistemes que fan les delícies de qualsevol naturalista. En un parell de setmanes hem fet unes dues mil fotos de flors, ocells, peixos, muntanyes, gent, cocodrils, ... Tot és bonic, tot és diferent,... tot val la pena ser fotografiat!

Com diuen allí: ¡¡PURA VIDA!!