Campanya electoral

Hi ha una cosa que no acabo d'entendre d'aquesta campanya electoral que ja s'acaba. El lògic i normal és que cada partit polític promocioni el cap de llista de la seva circumscripció, però perquè hi ha cartells amb la Carme Chacón o amb el Duran i Lleida per tot el poble?

Els experts en màrqueting deuen haver arribat a la conclusió que cal posar cares conegudes al cartell, però, què hi pinten l'Herrera i el Ridao si tampoc els podem votar? I a més, com coneixerem els candidats de Tarragona si no els promocionen? En aquest tema tenen tanta culpa els partits com els periodistes perquè a les falques publicitàries i a les notícies no surten els caps de llista de Girona o Tarragona, només els de Barcelona. I després ens queixarem del centralisme de Madrid!

Potser es tracta del primer pas per canviar la llei electoral i fer de Catalunya circumscripció única!

Jo ja sé que votaré el Lluís Suñé, perquè és proper, perquè estic d'acord amb els seus plantejaments, i perquè quan no hi estic d'acord ho podem discutir tranquil·lament, i també perquè és de la Torre.

Divendres!!

Avui tinc complexe d'Obelix. No, no m'he menjat cap senglar rostit, però porto tota la setmana barallant-me amb la col·lecció de roques i minerals de col·legi. He canviat els cartellets identificatius de les roques, els fòssils i els minerals de les vitrines del col·legi.

Sembla una tonteria, però primer s'han d'escriure a mà la llarga llista de noms; alguns són impronunciables, sobretot els fòssils. Després s'han d'escriure a l'ordinador per imprimir-los. Després retallar els cartellets. Per altra banda s'han de treure de les vitrines per poder netejar els vidres i treure la pols de les pedres. El més entretingut és substituir la cartolina de cada peana. Finalment s'han de tornar a posar bé. Com que estic parlant de 30 prestatges amb 8 o 10 pedres cada un, venen a ser entre 250 i 300 cartellets. Quasi res.

Tot això ho he fet per renta-li una mica la cara al laboratori de cole. Demà tenim portes obertes i esperem visita. Això vol dir que toca treballar. Si voleu venir el Sagrat Cor estarà obert al matí d'11 h a 13 h.

Projecte Comenius

Fa molts dies que no actualitzo el bloc. Ja em semblava que no era fàcil posar un post setmanal. Però vaja. El que ara em roba el temps és el Projecte Comenius "Ser jove en una ciutat antiga" que fem a col·legi.

Un projecte Comenius és un conjunt d'activitats educatives amb un fil conductor que es realitzen en diversos centres educatius de diferents països europeus simultàniament. Cada projecte es du a terme amb els socis que et poses d'acord. La durada d'un projecte és de tres anys, tot i que a partir d'ara seran de dos. Els temes i les activitats s'acorden entre els centres participants. Si l'oficina Comenius europea aprova el projecte, es poden rebre subvencions. Evidentment s'han de complir uns terminis i uns protocols i omplir una paperassa per tal d'acollir-s'hi.

El projecte que fem al Col·legi Sagrat Cor és sobre aspectes turístics de les ciutats implicades: Tarragona, Lemgo (Alemanya) i Flen (Suècia). Els alumnes que hi participen són de secundària (4rt d'ESO i 1r de batxillerat). Els idiomes de comunicació són l'anglès (principalment) i l'espanyol, ja que tots tres centres els tenen com a segona i tercera llengua. Les activitats es distribueixen entre els dos cursos, però el més esperat és l'intercanvi dels alumnes de 1r de batxillerat.

Els professors i professores també fem intercanvi. A part de viatjar per veure els centres educatius en directe, també compartim experiències (educatives, naturalment) en la resolució de conflictes escolars, organització, ... salvant les grans distàncies que marquen els diferents sistemes educatius. En tot plegat el correu electrònic és una gran eina i encara que no vulguis t'has d'espavilar amb els idiomes.

Poc m'ho pensava fa deu o quinze anys que fent de professora tombaria per Europa, parlaria en anglès i em comunicaria amb l'ordinador com si ho hagués fet tota la vida!

Les sueques i els suecs

Aquesta setmana passada he estat a Flen, a uns 120 km a l'oest d'Estocolm, i he pogut veure com viuen i treballen els suecs. M'han xocat moltes coses, la primera la tranquil·litat que tenen per tot. La primera impressió és que gasten molta "catxassa". No tenen pressa per res, ni per caminar, ni per parlar, ni per complir els teminis, ni per acabar les reunions... Però això no vol dir que no facin la feina, perquè la fan i bé.

També m'han sorprès els horaris. Al matí es lleven com nosaltres, entre les set i les vuit segons les activitats del dia. Comencen a l'institut a dos quarts de nou. Paren a les 11 per dinar. És sorprenent que a l'hora del pati s'entaulin per menjar un plat de sopa i unes mandonguilles o uns arengs. De fet, només tenen mitja hora, que l'aprofiten menjant. Les classes segueixen fins la una, o les dues o les tres, segons els cursos i els dies de la setmana. A les sis el sopar i després vida familiar, perquè al carrer és fosc i negre des de les quatre de la tarda i fa un fred que pela.

Una altra impressió que m'he emportat de l'institut és la sensació de caos i desordre. Els grups d'alumnes varien en cada assignatura i canvien d'aula. A més, no fan tots el mateix horari perquè hi ha classes d'una hora i d'una hora i mitja. Sempre veus gent amunt i avall. Molts professors manen la feina als seus alumnes i els deixen el temps lliure per fer-ho en grups o en treball individual. Aquest sistema aquí seria impensable.

Això sí, fa un fred que pela. A les cases i a l'institut la temperatura és agradable, però al carrer no s´hi pot estar.

Records des de Flen

Records des de Flen.

És mentida que Suècia sempre estigui tota nevada. He hagut d'anar molt lluny per poder fer aquesta foto. A la part central del país no ha nevat en tot l'hivern i ara només estan a 0ºC. Sembla que el canvi climàtic arriba a tot arreu.

Els adolescents i la "teoria de les mares"

Quan erem petits, amb els germans i cosins, sempre dèiem que la mare dels altres és millor que la teva.

La mare pròpia sòl ser aquella dona que t'està a sobre contínuament donant ordres (pentina't! vés a buscar això! no toquis!...) i et tracta sempre com si fossis una criatura. En canvi la tieta és una dona que et tracta amb més condescendència i amb la que hi pots parlar com una persona adulta.

Més d'una vegada hagués canviat de mare amb la meva cosina Cristina, o amb la Laura, perquè a elles els passava el mateix però amb la seva mare.

Ja ho diu ma germana: les mares són com les cartes, el bon joc sempre el tenen els altres.

No és una qüestió objectiva, sinó de percepció. La canalla i els adolescents volen ser tractats com adults, però als pares i mares ens costa d'acceptar que els fills creixen i ja no són uns nens. De fet és més fàcil tractar com adult als amics i amigues dels teus fills que als teus fills propis.

El problema és que això no ho veus fins que no estas a l'altre costat i et toca fer de mare.

Per una agenda d'educació

Torredembarra s'està convertint en una petita ciutat amb un gran potencial humà i cultural. A més dels estudis reglats que cursen els joves des de l'educació infantil fins el batxillerat, hi ha nombroses entitats culturals, acadèmies i fins i tot l'Ajuntament des de les regidories o des del Patronat de Cultura que al llarg de l'any organitzen cursos de tota mena: des de ioga a balls de saló, passant per classes d'idiomes, tallers ocupacionals, català per a nouvinguts, teatre, dansa, graduat escolar per adults, manualitats, gralles,... tant per a infants com per a adults.

D'altra banda, tot i aquesta gran oferta, moltes vegades la informació no arriba als destinataris. Quan ens interessa algun d'aquests cursos no sabem on dirigir-nos ni quin és el període d'inscripció, ni quins requisits es necessiten i aquesta falta d'informació fa que aquests recursos estiguin desaprofitats.

Des de l'Alternativa Baix Gaià proposem que la regidoria d'educació vertebri d'alguna manera tota aquesta informació i en faci difusió. Seria molt interessant tenir una base de dades amb tots els cursos que es fan al nostre municipi, començat pels ensenyaments reglats que ofereixen els Centres d'Educació Infantil i Primària i els Instituts d'Ensenyament Secundari de la nostra vila, amb tota l'oferta de Cicles Formatius i Programes de Transició al Treball. També les Llars d'Infants, públiques i privades, que hi ha a la vila. Així com els cursos que ofereix l'Escola Municipal de Música. Quantes places ofereixen, les dates d'inscripció, els requisists de matrícula, els preus...de tots aquests centres.

En aquesta agenda d'educació també hi ha d'haver l'oferta privada de les acadèmies d'idiomes, dansa, teatre, reforç escolar... i les entitats culturals que organitzen cursos pels seus associats o oberts al públic, com el Grup de Dones o els Grallers.
Tota aquesta informació pot estar disponible a la Web de l'Ajuntament o editada en forma de llibret. Només cadria actualitzar-la anualment i seria una eina molt útil per a tota la població.

Des de l'ABG animem a la Regidoria d'Educació que faci seva la proposta i reculli i difongui tota aquesta informació com més aviat millor, i si pot ser abans del període de preinscripció als centres escolars (març-abril de 2008).