El gegant de Prats de Lluçanès sempre porta l'estelada, encara que això li hagi ocasionat més d'un problema.
Aquí queda la foto, en el centenari d'aquesta senyera.
Més lluny, hem d’anar més lluny,
dels arbres caiguts que ara ens empresonen
i quan, els haurem guanyat
tinguem ben present no aturar-nos.
(del Viatge a Ítaca)
5 comentaris:
Carai tu!
Una amiga gegantera, té una companya de feina que resulta que és la teva germana. A partir d'ella, ens ha arribat aquest post, encapçalat per una foto dels gegants del nostre poble.
Tot un honor!!
Seguirem lluitant!!!
quina patxoca, si és Artés, vatua l'olla!
el proper correllengua espero que no falteu, eh!
visca la terra lliure!
Petons i abraçades pels amics del Lluçanès i rodalies.
Qualsevol lloc és un bon lloc per penjar l'estelada i reivindicar la independència dels Països Catalans, i més en els temps actuals. Sé que n'hi ha una que oneja durant tot l'any en un lloc curiós i que, fins i tot, quan les condicions meteorològiques la malmeten, la substitueixen per una de nova. És a dins del mar, davant una platja d'un poblet de la Costa Daurada, que curiosament és el teu, però que pel que sembla no mereix cap fotografia, cap comentari ni cap homenatge en el centenari d'aquesta senyera.....
Doncs sí que tens raó! De vegades mirem massa lluny i no veiem allò que hi ha davant dels nassos.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada