El cep és una de les espècies de bolets comestibles més apreciades. Es pot trobar en boscos caducifolis -fagedes, rouredes...- i en alzinars. El capell té forma convexa i pot tenir coloracions variades en diversos tons de marró. Per sota no té làmines, sinó porus que formen una esponja. El peu és abombat de color gris-marró i nu (sense anelles).
Hem d'anar amb compte de no confondre'l amb el mataparents (Boletus satanas) que, com indica el seu nom, és tòxic i pot donar algun disgust gros. La carn del mataparents es torna blavosa al cap d'una estona de tallar-la, en canvi la carn del cep és blanca i de sabor molt fi. Als individus vells cal retirar-los l'esponja, i de vegades cal treure´ls la pell.
Els ceps són bons de moltes maneres, fins i tot crus. Per fer carpaccio de ceps:
Tallem els ceps (nets i crus) en làmines molt fines i les escampem en un plat. Al damunt hi espolsem una mica de sal i formatge parmesà. Ho amanim amb oli d'oliva i ho deixem reposar almenys una hora.
5 comentaris:
Muy interesante, Iris el cep es dificil de encontrar por esta parte de Cataluña, por aqui tenemos la lengua de buey, el fredolic, la llanega, algun que otro rosinyol, el camagroc, la pota de perdiu, el pebras y quiza me deje aguno, aparte del ya famoso rovellón, responsable indirecto de la destrucción de los bosques por la falta de cultura de algunos buscadores.
El asado domingo el bosque parecia la calle Antoni Roig un sabado por la tarde llegue a ver incluso a uno con muletas, lo levantan todo, lo recogen todo y no hay más intoxicaciones por casualidad. Una lastima, a pesar de que no soy partidario de limitar l acceso al bosque, al final se tendran que tomar medidas, al tiempo.
És cert que per aquí no hi ha els boscos apropiats perquè es facin ceps i ens hem de "conformar" amb espècies més pròpies de les pinedes. Però els ceps són molt bons, fins i tot crus.
Referent a la gent que no sap anar pel bosc, passa com en moltes altres activitats. Com que és fàcil agafar el cotxe, pujar qualsevol carretera i posar-te a caminar, tothom s'hi veu amb cor i no sempre es respecten els mínims de seguretat, higiene i convivència. Igual passa amb els excursionistes, els que passegen en barca de motor o van en bici de muntanya.
El colmo del colmo, lo vi en las montañas de Prades, en plena montaña me encontre con un sillon, y mira que era complicado subirlo hasta donde estaba, siendo más comodo tirarlo por tirarlo, en cualquier otro lado, pero hay gente que no tiene medida.
Devia ser per contemplar el paisatge!
Iris, la gente se supera, este pasado fin de semana, he añadido el carlet a la colecta anual, pero me he encontrado un water en pleno bosque a más de 1.200 metros de altura, debe ser para comodidad de los usuarios del bosque, saludos.
Publica un comentari a l'entrada