El bot

A la primera visita de l'any al Brut de Viló he trobat un habitant inesperat: un bot (Mola mola). Els bots són uns peixos grossos (poden fer fins a 3 m de llarg) però aquest no ho era gaire, no arribava als 50 cm. La seva forma és molt curiosa, són gairebé rodons, en forma de disc, amb una aleta dorsal semblant a un tauró, una aleta caudal ampla i curta que sembla que no tingui cua, i unes aletes pectorals força petites. La pell és dura com una cuirassa.



És un mal nedador i normalment està a prop de la superfície de l'aigua deixant-se portar pels corrents. El seu nom científic, Mola mola, fa referència a què sembla una pedra de molí (que en llatí es diu mola). No és habitual trobar bots tan aprop de la platja, però tampoc és un cas únic.

És un peix comestible. Abans de cuinar-lo cal treure'n la closca i el greix, i només s'aprofita la musculatura lateral i el budell. O sigui que d'un peix d'uns cinc quilos a penes se'n treu mig quilo de tall. Abans de guisar-lo, la part comestible s'ha de rentar bé i deixar-la 24 hores en sal. Després es bull una mica i es treuen les boletes de greix que queden. La musculatura ja es pot cuinar, però el budell s'ha de deixar unes hores en vinagre i escaldar. Normalment es cou amb romesco o es bull amb patates i allioli.

Ara feia molts anys que no en veia cap, ni viu ni mort, i tan aprop de terra no n'havia vist mai. Em sembla que l'últim el vaig veure en una cassola amb romesco.