diumenge, 25 de juliol de 2010

Tortuguero (1a part)

El que més m'ha impressionat de les vacances ha estat veure en directe la reproducció de les tortugues marines. Des de la còpula, dins el mar, fins la posta d'ous a la platja i el neixement de les petites tortuguetes.

Tant la tortuga verda com la tortuga llaüt són uns animals esplèndids! Amb una closca de més d'un metre de llargada són molt matusseres per caminar per la platja, però molt elegants quan "volen" pel mar. Poder veure en directe, i a tocar, alguns d'aquests animals em va impressionar més del que em pensava.

El Parc Nacional de Tortuguero, a la riba caribenya de Costa Rica, és una reserva on es protegeixen especialment les tortugues marines ja que és un dels llocs de reproducció de diverses espècies. L'estudi de les tortugues es fa en coordinació amb diverses entitats científiques internacionals, ja que les tortugues marines són migratòries i visiten mars molt allunyats del lloc de neixement. Per això l'interès científic que desperten també té un abast internacional.

Bona part del turisme de la zona està dedicat a l'observació d'aquests animals. Per poder veure la posta d'ous cal anar a la platja a la nit, i sempre acompanyat d'un guia acreditat. Quan la tortuga arriba a la sorra no se l'ha de molestar, cal deixar que trii un lloc per fer el niu, que faci el clot a la sorra i que comenci a pondre els ous. Aquests moments inicials són importants perquè estigui confiada i decideixi fer la posta. Si hi ha alguna cosa que l'espanta o se sent amenaçada marxarà sense pondre els ous i es perdrà aquella descendència. Per això cal que els observadors vagin vestits de color fosc, sense llanternes i en silenci. Un cop ha començat a deixar els ous al niu, ja ens hi podem acostar, naturalment sense fer gaire soroll.

Llavors els turistes ens posem darrera l'animal i el guia se situa al costat de la tortuga, i amb una llanterna de llum vermella molt tènue il·lumina la part posterior de l'animal i pots veure els ous que van caient dins el niu. Són uns ous rodons i tous, una mica més grossos que els de gallina. En una temporada, una mateixa tortuga verda pot fer quatre o cinc postes amb intervals d'uns quinze dies. En la primera posta pot arribar a deixar uns 200 ous a la platja i en les successives cada vegada menys, fent una mitjana d'uns 100 ous per posta. És impressionant veure com un darrera l'altre van caient els ous i el niu s'omple fins al capdamunt!

Després, amb les potes del darrera, tapa la part superior del niu, escampa sorra al voltant i fa un altre clot que despisti els depredadors; encara que en aquest procés de vegades fa malbé els nius d'altres tortugues que han vingut abans. Aquest fet no fa intervenir als científics que les estudien, diuen que és llei de la naturalesa!

Quan la tortuga ja ha acabat i comença el retorn al mar, els científics les agafen per mesurar-les, marcar-les i fins i tot posar-los algun dispositiu GPS per comprovar els llocs de migració. Després de molestar-la una estona es deixa que retorni al mar.

Al cap d'unes setmanes (entre 45 i 70 dies, segons les espècies) els ous eclosionen i les tortuguetes surten en direcció al mar. Aquest viatge el fan de nit, però tot i així la taxa de mortalitat és molt elevada perquè aquest moment és quan són més vulnerables als depredadors. Els mascles no tornaran mai més a terra, i les femelles poden trigar fins a 20 o 50 anys (segons les espècies) a ser fèrtils i tenir la necessitat de pondre els ous. Això sí, sempre tornen a la mateixa platja on han nascut!

Vaig tenir la sort de veure diverses tortugues verdes ponent ous a Tortuguero i, al cap d'un parell de dies, una desena de tortuguetes llaüt recent nascudes anaven cap el mar a una platja de Cahuita, més al sud.

11 comentaris:

Montse ha dit...

Ostres Iris, quina passada poder veure tot això en directe. !!! M'alegro que hagis tornat i ens expliquis mil coses. Gràcies.

Anònim ha dit...

Te podías haber quedado para siempre,de los siglos amén

Iris Gual ha dit...

Montse, la veritat és que no em pensava que fos tan emocionant.
Anònim, si tanta nosa et faig no cal que llegeixis aquest bloc!

aleix ha dit...

uau iris les tortuguetes són super xules et podies haver emportat cap aqui com a mascota jajaja

per cert qui és aquest que t'ha trobat "tant" a faltar?

Anònim ha dit...

Hola Iris, ¿quan t'ha costat el viatge al Carib que has fet, mentres en l'Ajuntament s'estava debatint uns pressupostos antisocials?

Iris Gual ha dit...

Aleix, encara no has après que els animals només poden estar lliures o a la cassola?
Per cert, els anònims tenen això: que no tenen nom, persones que no signen el que escriuen perquè en el fons s'avergonyeixen del que diuen.

Anònim, el viatge a Costa Rica (no al Carib) m'ha costat molts anys de decidir. Per cert, a l'ajuntament NO s'estaven debatent uns pressupostos sinó que s'estaven aprovant, que encara és pitjor!

El fantasma del castillo ha dit...

Perdona Iris..pero tengo que salir en defensa de los anonimos y lo hago yo, que de anonimo tengo poco,aunque me guste jugar con ello. Ningun escrito que leo te insulta, y sobre la rectificacion que haces es cierta SE ESTABAN APROBANDO, por lo que pienso.. que mucho peor y mas avergonzante es la manera que ABG utilizo para aprobarlos, que la verguenza que pueda sentir cualquier anonimo por lo que diga. Quiero que de una vez y por todas te enteres, que hay personas que no tienen blog y si te ponen Fernando o Antonio, es lo mismo...sigues siendo anonimo, como sigamos con estos criterios, pronto tendremos que escribir colocando nuestro DNI. A lo mejor con los criterios y sobre todo la transparencia que los de ABG utilizais,poneis de moda firmar los escritos con el DNI. petonets

Anònim ha dit...

No Iris, no em referia el que t'ha costat de decidir, sino quants euros has pagat pel teu viatge de luxe a Costa Rica tú i la teva família. Ho volem saber persones a les que m'incloc i que ens veiem obligats a picar de porta a porta per demanar una mica d’almoïna per fer front a depeses de primeríssima necessitat , a veïns a qui potser estan pitjor que jo, i que ens veuen plorar . Sóm torrencs que la crisi ens ha fet empessar la DIGNITAT de cop i ens evoca a pidolar.

Parlo amb nom dels drets humans i justícia social que pot ser la teva arrogància fa que no els acabis ni d’entendre. Jo com tú també vaig anar a la Universitat però a diferència , no sóc regidora de l'ABG, i aquí és vés per on, on radica finalment la meva DIGNITAT després d'haver de demanar caritat.

Per cert, em dic Joan I també he picat a casa teva.

Anònim ha dit...

Volia dir Joana, i no Joan.

Iris Gual ha dit...

Fantasma, doncs jo prefereixo que els escrits estiguin firmats amb un nom, encara que no conegui a la persona o que sigui un pseudònim.
Joana, considero que no he de passar comptes amb tú ni amb cap de les persones que represento a l'ajuntament. Els diners que m'he gastat són fruit del meu treball i me'ls gasto com em sembla. Potser et semblo arrogant, però no barregis les coses, perquè també és molt arrogant parlar en nom de la justícia social i els drets humans, com fas tu.

Anònim ha dit...

Quan parlas de "...considero que no he de passar comptes amb tú ni amb cap de les persones que represento a l'ajuntament..." ¿No es cert que vas haver de rendir comptes dels bens i patrimoni davant del Secretari quan vas pendre possessió de l'acte ce regidor i el mateix hauras de fer quan pleguis? Prenda: Es veu que això de fer teatre, i tractar als ciutadans de tontos és molt prequent dins de valtros.

Joana