Preparatius de vacances

Aquest és l'entrenament per les vacances: gent, calor, caminar i... paella!

Ens hem guanyat una paella caminant de l'Ametlla a l'Ampolla. No hem estat gaire originals perquè hem trobat una gentada que feia el mateix camí que nosaltres. Però l'esforç val la pena, perquè aquesta part de la costa és impressionant!

Després de l'esforç: cabussó i cervesa fresqueta.

Ja tenim guia submergible

Ahir dissabte, amb una mica de retard sobre l'horari previst vam fer la presentació de la guia submergible de la vida marina de la platja de la Torre.

Avui comença l'estiu, ja tenim la guia dels peixos i només falta tenir vacances per poder-ne treure tot el profit!

El bot

A la primera visita de l'any al Brut de Viló he trobat un habitant inesperat: un bot (Mola mola). Els bots són uns peixos grossos (poden fer fins a 3 m de llarg) però aquest no ho era gaire, no arribava als 50 cm. La seva forma és molt curiosa, són gairebé rodons, en forma de disc, amb una aleta dorsal semblant a un tauró, una aleta caudal ampla i curta que sembla que no tingui cua, i unes aletes pectorals força petites. La pell és dura com una cuirassa.



És un mal nedador i normalment està a prop de la superfície de l'aigua deixant-se portar pels corrents. El seu nom científic, Mola mola, fa referència a què sembla una pedra de molí (que en llatí es diu mola). No és habitual trobar bots tan aprop de la platja, però tampoc és un cas únic.

És un peix comestible. Abans de cuinar-lo cal treure'n la closca i el greix, i només s'aprofita la musculatura lateral i el budell. O sigui que d'un peix d'uns cinc quilos a penes se'n treu mig quilo de tall. Abans de guisar-lo, la part comestible s'ha de rentar bé i deixar-la 24 hores en sal. Després es bull una mica i es treuen les boletes de greix que queden. La musculatura ja es pot cuinar, però el budell s'ha de deixar unes hores en vinagre i escaldar. Normalment es cou amb romesco o es bull amb patates i allioli.

Ara feia molts anys que no en veia cap, ni viu ni mort, i tan aprop de terra no n'havia vist mai. Em sembla que l'últim el vaig veure en una cassola amb romesco.

Un nou bloc

Avui dia 5 de juny, dia mundial del Medi Ambient, és el dia que engega un nou projecte en forma de bloc d'internet: la secció de ciències i tecnologia del Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'ha incorporat a la blogosfera.

Amb la intenció de fer una actualització setmanal, en aquest bloc hi podrem trobar apunts sobre diferents temes de ciència, sostenibilitat, nutrició, tecnologia, botànica, zoologia... més o menys relacionats amb la Torre. Aquest és un bloc col·lectiu i cal esperar que sigui divers.

El trobareu a http://sinibald.cat/ciencies/ i també en un apartat del web del Centre d'Estudis http://www.sinibald.cat/

Bona sort i llarga vida!

Comença la temporada

Encara que les dutxes de la platja no estiguin instal·lades, encara que no hi hagi socorristes, encara que no hagi passat la màquina a netejar la sorra, encara que la platja dels Muntanyans no tingui Bandera Blava, encara que no hagi arribat Sant Joan... com que fa "sol i sípies" comença la temporada de bany!!

Avui a la platja hi havia força gent i l'aigua estava estupenda. He estat més de mitja hora passant revista al fons del mar (només a les Roquetes i l'Antina) i tot era al seu lloc: juvenils d'oblades nedant en petites moles al mig de l'aigua, serrans, donzelles, mabretes i variades una mica més aprop del fons, eriçons a les escletxes de les roques, algun burret desafiant defensant el seu territori, les primeres Acetabularia encara sense disc, algunes Padina pavonica petitonetes (ja creixeran) i una dotzena de brots de posidònia, que, com cada any, són la promesa de què poden tornar a poblar l'Antina però no ho acaben de fer.


Ja tinc ganes de "passar revista" al Brut de Viló per veure si les posidònies de la Barra de Tres s'han malmès gaire amb els temporals d'aquest hivern!

Núvols de col·lecció

Dissabte vaig caçar un núvol que encara no tenia a la col·lecció. Es tracta d'un cumulonimbus amb mamma.



Aquest tipus de núvol sol anunciar pluja, ja que la seva evolució normal és créixer fins que descarrega. Els cumulonimbus són núvols potents, molt gruixuts que no deixen passar gaire llum i per això a sota és molt fosc. Les mammes són com bosses penjants, amenaçadores. Com diria l'Obèlix: sembla que el cel vulgui caure sobre els nostres caps. Per sort dissabte no va arribar a ploure, sinó que es va girar vent i es va endur la nuvolada. I encara sort! perquè erem molt lluny d'un sopluig.

La foto és de l'ermita de Santa Llúcia a Sobremunt (Lluçanès, Osona).

Herbes remeieres

Quan arriba final de curs i veus perillar la integritat mental el millor que es pot fer és desconnectar.

Doncs això, aquest cap de setmana he fugit del món i m'he passejat per les Guilleries buscant herbes remeieres amb un grup de gent que en saben molt. A les vores de les rieres (a Osona les rieres tenen aigua, no com aquí!), dels rius i dels embassaments hi ha mil plantes de tota mena que serveixen per cinquantamil aplicacions.

He descobert la saponània o herba sabonera, de la qual havia sentit a parlar però no la coneixia. Viu en llocs humits, a la vora dels rius i rieres i segurament per això no l'havia vista abans. Les seves propietats la fan útil tant per a ús extern (acné, caiguda del cabell...) com per a ús intern per tractar problemes de fetge o bronquitis. Però el més representatiu, i que per això té aquest nom, és que produeix escuma i es pot usar com a sabó per rentar.

Una altra cosa que he comprovat és que les plantes en llocs humits creixen més que al secà. Les farigoles feien més de dos pams d'alçada! Però feien una olor més suau, diluïda.

Ja ho deia el meu avi Jaume (que cada dia es menjava un plat de sopa de farigola per sopar) que les úniques farigoles bones eren les dels Munts o les de Sant Antoni, perquè les de Montornès ja eren massa fluixes.