Com que no podem estrenar l'obra de teatre perquè tenim un actor malalt, us deixo la poesia del Pep Rosanes-Creus que recita una actriu dins l'obra "El Nadal de Totpercà S.A."
Per Nadal cada ovella al seu corral!
Tots ho deien: els galls i les gallines,
els nens, les iaies i les noies fines.
I ara el corral s'ha fet industrial!
Per Nadal, cada ovella al seu corral!
Ho cantava el despatx, també les mines,
i és cant dels àngels, com si fossin nines.
I ara el corral s'ha fet industrial!
On tenim el corral, és un misteri,
els homes pensen en el seu tiberi.
I de fet no deixa de ser normal.
Ja veieu si tenim bona fortuna
mentre els fluorescents ens fan de lluna.
Perquè el corral ara és industrial! (Pep Rosanes-Creus)
diumenge, 23 de desembre del 2007
dimarts, 18 de desembre del 2007
Patronat de Turisme
Molts estarem d'acord que Torredembarra és una localitat turística, amb una població que es multiplica a l'estiu gràcies als visitants. Si bé és cert que hi ha una bona part d'aquests visitants que són habitants de segones residències, també hi ha un gruix de turistes que només estan de passada un dia, o bé que pernocten en els pocs establiments turístics de la població.
Els turistes a Torredembarra sobretot busquen platja i activitats aquàtiques, però també un ambient distès, aire pur, música, cinema, teatre, esports, menjar bé, anar de festa, passejar, comprar, ... Són moltes i molt variades les activitats que poden agradar als visitants i que nosaltres, com a població turística, els podem oferir. En aquest sentit, és la iniciativa privada qui ha de jugar fort oferint restaurants, bars, concerts, botigues, activitats esportives i culturals ... El sector econòmic que viu del turisme és qui s'ha d'arriscar i oferir uns productes atractius, tant pels torrencs i torrenques com per atreure els visitants cap a Torredembarra.
En aquest context, el paper del Patronat de Turisme ha de ser la promoció de la població i del sector turístic local, ha de tenir un paper dinamitzador de l'economia divulgant arreu les bondats del nostre paisatge, dels nostres establiments, de les nostres activitats, de la nostra gastronomia, de les nostres festes... El Patronat de Turisme, i la Regidoria de Turisme, no han de basar la seva acció en l'organització d'activitats, sinó que han de promocionar les activitats que organitzen les altres regidories, les entitats culturals i esportives, promoure esdeveniments organitzats per agrupacions d'empresaris i comerciants, facilitar als gremis o associacions que organitzin fires i mercats... Només en el cas que les entitats turístiques es vegin molt limitades han de recórrer al Patronat per organitzar les activitats.
Aquest plantejament no és nou ja que els estatuts del Patronat de Turisme recullen com a objectius del Patronat un seguit d'actuacions de promoció i divulgació turística del municipi, però no contemplen com a objectiu l'organització d'esdeveniments de cap mena. En definitiva, el Patronat de Turisme només ha de facilitar i divulgar les activitats que es desenvolupen a Torredembarra fent d'aparador d'aquest poble viu, amb l'antelació necessària a fi d'arribar al públic al qual s'adreça la promoció.
Els turistes a Torredembarra sobretot busquen platja i activitats aquàtiques, però també un ambient distès, aire pur, música, cinema, teatre, esports, menjar bé, anar de festa, passejar, comprar, ... Són moltes i molt variades les activitats que poden agradar als visitants i que nosaltres, com a població turística, els podem oferir. En aquest sentit, és la iniciativa privada qui ha de jugar fort oferint restaurants, bars, concerts, botigues, activitats esportives i culturals ... El sector econòmic que viu del turisme és qui s'ha d'arriscar i oferir uns productes atractius, tant pels torrencs i torrenques com per atreure els visitants cap a Torredembarra.
En aquest context, el paper del Patronat de Turisme ha de ser la promoció de la població i del sector turístic local, ha de tenir un paper dinamitzador de l'economia divulgant arreu les bondats del nostre paisatge, dels nostres establiments, de les nostres activitats, de la nostra gastronomia, de les nostres festes... El Patronat de Turisme, i la Regidoria de Turisme, no han de basar la seva acció en l'organització d'activitats, sinó que han de promocionar les activitats que organitzen les altres regidories, les entitats culturals i esportives, promoure esdeveniments organitzats per agrupacions d'empresaris i comerciants, facilitar als gremis o associacions que organitzin fires i mercats... Només en el cas que les entitats turístiques es vegin molt limitades han de recórrer al Patronat per organitzar les activitats.
Aquest plantejament no és nou ja que els estatuts del Patronat de Turisme recullen com a objectius del Patronat un seguit d'actuacions de promoció i divulgació turística del municipi, però no contemplen com a objectiu l'organització d'esdeveniments de cap mena. En definitiva, el Patronat de Turisme només ha de facilitar i divulgar les activitats que es desenvolupen a Torredembarra fent d'aparador d'aquest poble viu, amb l'antelació necessària a fi d'arribar al públic al qual s'adreça la promoció.
diumenge, 2 de desembre del 2007
No hablaré en clase
Ahir hi va haver sessió de teatre al casal. L'elenc de la Cala ens va presentar "No hablaré en clase", una adaptació teatral que ens parla de l'escola a l'època franquista. Em vaig fer un tip de riure des del principi fins al final, tot i que la realitat que reflecteix és força agre.
Hi vaig reconèixer la meva escola, tant al col·legi Antoni Roig com a l'institut. Des del decorat: aquelles parets pintades la meitat de dalt blanques i la meitat de baix marrons, la pissarra amb la "consigna" i la data, el mapa d'España, la bandera amb el gallinot, les files de pupitres... Fins els personatges: em va semblar reconèixer la senyoreta Viñas, i el Sr. Montón de León, i aquella xiqueta (que no posaré el nom) que sempre ho feia tot malament i rebia les pitjors clatellades... També vaig reconèixer algunes situacions, els problemes surrealistes de matemàtiques, les lectures amb un vocabulari incomprensible,... i les cançons!
Vist amb ulls de criatura no em semblava tan terrible, potser perquè no teníem amb què comparar, nosaltres només erem canalla, havíem d'anar a l'escola i l'escola era així. Però ara, vist amb la distància de l'edat i amb l'experiència de professora sí que puc comparar i trobo que realment era una menjada de coco molt gran, no és estrany que molts perdessin les ganes d'estudiar... i ja ens n'hem sortit prou bé.
diumenge, 25 de novembre del 2007
La collita del 57
Ahir vam anar de festa!
Tota una colla de iaios del 57 van celebrar que enguany n'han fet 50. Jo hi vaig anar d'acompanyant (perquè sóc més jove, eh!).
Aquestes són les fotos de quaranta i pico torreros, torreres, baix-a-marins i baix-a-marines que estan a la ratlla dels 50. Com que són tants no caben en una sola foto.
Per molts anys ho pugueu celebrar amb tant de bon rotllo!
El Siscu de la Muralla ha fet un blog comemoratiu que he lincat aquí al costat.
Tota una colla de iaios del 57 van celebrar que enguany n'han fet 50. Jo hi vaig anar d'acompanyant (perquè sóc més jove, eh!).
Aquestes són les fotos de quaranta i pico torreros, torreres, baix-a-marins i baix-a-marines que estan a la ratlla dels 50. Com que són tants no caben en una sola foto.
Per molts anys ho pugueu celebrar amb tant de bon rotllo!
El Siscu de la Muralla ha fet un blog comemoratiu que he lincat aquí al costat.
dijous, 8 de novembre del 2007
Muntanyans II, enèssim capítol
Per fi tenim bones notícies pels Muntanyans! La partida de 10 milions d'euros del pressupost de l'estat són un bon motiu per seure i negociar una paralització de la urbanització.
Dimarts passat, Jordi Valls, exregidor de Vilanova i la Geltrú, ens va explicar com ho van fer a la seva platja llarga. Les semblances del seu cas amb el nostre són molt grans: un pla parcial aprovat i en vies d'execució, un espai que és zona humida encara que no estigui en cap catàleg, pressió popular... fins i tot les fotos que va mostrar semblaven els Muntanyans de la Torre! També hi ha la gran diferència de la unanimitat del consistori vilanoví que no es dóna en el consistori torrenc, però que esperem que mica en mica hi sigui.
Aquesta setmana tots els diaris s'han fet ressò de la notícia, tot i que alguna informació apareguda no pot ser certa. El Punt de dimarts 6 de novembre deia:
"Les hectàrees en joc. Els terrenys que es puguin comprar s'haurien d'incorporar a l'espai d'interès natural (EIN) de la platja de Torredembarra i Creixell.(...) Va ser aquest darrer partit qui va dur a la comissió de Medi Ambient i Habitatge una sèrie d'esmenes per incorporar a l'EIN, de manera immediata, més de 95.000 hectàrees, més de la meitat de les 168.248 afectades per la polèmica. (...)"
Si una hectàrea són 100m X 100m, 95.000 Ha són 950.000.000 de m2. Ve a ser com una franja d'1 km d'amplada al llarg de 950 km de costa. No està mal que l'ampliació de l'EIN ocupi gairebé tota la costa mediterrània de la península!
dilluns, 29 d’octubre del 2007
El ple de les ordenances fiscals
Avui al ple de l'Ajuntament s'han aprovat les ordenances fiscals del 2008. L'augment de l'IBI era el tema calent i era previsible que l'equip de govern estés a favor i l'oposició en contra. CIU ha proposat que l'IBI pugés només un 2'4% en comptes del 4'5% proposat pel govern i que altres impostos que no varien també pugessin el 2'4%, raonament recolzat pel representant del PP.
Per la seva part l'Agrupació ha argumentat que l'augment era abusiu. Per la nostra part, a l'ABG considerem que l'augment seria correcte si darrera hi hagués un pla de mandat amb uns objectius clars, però com que no és el cas hem votat en contra.
A part del propi tema de debat s'han vist uns moviments sospitosos d'acostament de CIU al govern. ¿O no és sospitós que després de la proposta "sorpresa" de CIU l'alcalde ja portava els càlculs fets del quoficient que representava la variació del percentatge? ¿O no és sospitós que faltés un membre del grup de CIU i l'ordenança s'aprovés pel vot de qualitat de l'alcalde?
M'estic tornant molt malpensada i em sembla que l'entrada de CIU al govern només és qüestió de dies.
De totes maneres la perla l'ha posat el Sr. Ripoll quan ha dit que el pla de mandat i el model de ciutat l'havia de fer l'oposició.
Manda huevos!
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Què és i què no és un pla de mandat
Quan l'equip de govern va anunciar que havia preparat un pla de mandat pel termini 2007-2011 ens en vam alegrar perquè s'estava fent un esforç de planificació. Analitzant el document presentat i la proposta de pla quadriennal d'inversions podem veure que només és això: un pla d'inversions a quatre anys. Per començar no està malament, però necessita millorar.
Un pla estratègic, o pla de mandat, és una visió a mig i llarg termini del que volem que sigui el nostre poble. Partim de la situació present i volem arribar a una situació ideal, per això cal analitzar la situació actual sospesant els punts forts i els punts febles, les oportunitats i les amenaces, els aspectes positius i els negatius de la nostra realitat, en definitiva, allò que tenim i allò que ens falta com a poble. També cal tenir molt clar on volem arribar, el nostre poble ideal, sense oblidar que s'han de cobrir les necessitats de la població. Un cop feta aquesta anàlisi cal marcar-se uns objectius generals que s'han de concretar en diversos projectes.
Durant els mesos previs a les eleccions municipals cada partit i cada agrupació d'electors ha fet aquest treball de reflexió i anàlisi, (o almenys l'hauria d'haver fet) i l'ha concretat en un programa electoral. Però, i l'equip de govern? Si l'equip està format per tres grups, quin és el programa que han consensuat? Encara que la reflexió s'hagi fet per separat cal que hi hagi una anàlisi comuna per tal de perseguir un mateix futur per la Torre. Aquesta anàlisi és la que ha de definir els objectius del mandat, i quan hi hagi els objectius clars es podrà parlar de projectes concrets. A més, aquests objectius i aquests projectes els ha de compartir amb la resta de forces de l'ajuntament; sinó, com tindrà el recolzament necessari per dur-los a terme un govern que està en minoria?
Tots els projectes necessiten un finançament i cal fer un pla d'inversions. Això és fer un pla financer amb una política impositiva i una política d'endeutament que constitueixen els pressupostos anuals del període en qüestió. Evidentment dins del marc legal que regeix l'economia municipal. També és important la participació ciutadana en els diferents moments del procés: des de la definició dels objectius en projectes fins a l'elaboració del pressupost anual. A més, com en qualsevol gestió, hem de tenir indicadors de seguiment per comprovar que s'estan complint els objectius i els projectes seguint el pla financer en els terminis temporals previstos.
Als regidors de l'oposició se'ns demana ara que aprovem un pla financer per a quatre anys basat en uns projectes que no estan lligats a cap objectiu general i amb poques garanties de què siguin aquests i no uns altres els projectes que es duguin a terme. Els regidors de l'Alternativa Baix Gaià trobem a faltar tot el treball previ que ens porta a aquesta política impositiva i d'endeutament, allò que justifica aquesta recaptació de diners. Trobem a faltar uns objectius clars pel futur pròxim de la Torre. Sense aquests objectius, el pla financer és un xec en blanc que no estem disposats a signar.
De tota manera el temps encara no s'ha acabat. El pla de mandat necessita millorar i esperem que l'equip de govern el puleixi prou com per poder-li donar suport des de l'Alternativa.
dijous, 27 de setembre del 2007
Pressupostos municipals
La tardor és temporada de pressupostos. Els de l'Ajuntament també comencen a estar sobre la taula. L'equip de govern municipal ja ha començat a fer els comptes, l'oposició tindrà l'oportunitat de replicar properament i la ciutadania té ocasió de dir-hi la seva amb els pressupostos participatius. Al final ha de sortir una declaració d'intencions, econòmicament parlant, que respongui al model de poble que volem ser.
Enguany es vol anar una mica més lluny i es proposa un "pla de mandat", que és una cosa així com una previsió de pressupost a quatre anys vista. Això està bé. És força assenyat planificar les actuacions, sobretot si parlem d'inversions municipals. La segona part és pactar (consensuar, acordar...) aquest pla amb la majoria de la població, tant amb els representants de l'oposició com amb altres entitats del poble. I la tercera part serà la més complicada: aplicar el pla i procurar no desviar-se'n gaire.
En un pla d'aquest tipus el més bonic és triar en què es faran les inversions: un mercat o un tanatori o una plaça o una sala de concerts... Però el que ja no agrada tant és d'on sortiran els diners: augment dels impostos, contribucions especials... Hauríem de ser una mica més imaginatius i buscar subvencions i altres recursos econòmics que no repercuteixin només en la butxaca dels contribuents.
Estem davant l'oportunitat de dibuixar el model de poble pels propers anys. És important participar-hi. Estic segura que si les coses s'expliquen bé i abastament la major part de la població portarem idees i acceptarem l'aportació econòmica que ens correspongui.
dimarts, 11 de setembre del 2007
La Diada Nacional de Catalunya
Avui, 11 de setembre, us recordo les paraules del poeta Salvador Espriu, que pel fet de tenir 47 anys no han perdut vigència (sic):
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
(Del llibre La pell de brau, 1960)
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
(Del llibre La pell de brau, 1960)
dimecres, 5 de setembre del 2007
S'ha acabat la Festa Major
Ja està. S'ha acabat la festa i l'estiu. El dia 5 de setembre, com cada any, és el primer dia de les rutines de l'hivern.
Enguany la festa ha estat llarga, variada, i sobretot amb molta música. Felicitats als i les responsables. Com sempre, la festa s'acaba amb el castell de focs. No sé si em torno massa exigent, però em va semblar curt.
A l'hora del castell de focs m'agafa com un mal rotllo, perquè la festa s'acaba..., perquè demà s'ha d'anar a treballar... i quan tiren els coets a l'aigua penso en els pobres peixets, que estaven tan tranquils, i uns brètols els ataquen amb unes ones expansives! Diuen que els coets peten a la superfície i que a dins l'aigua ni se n'enteren. No ho sé, no ho tinc tan clar. Si quan busseges sents els motors de les barques allí mateix, suposo que un petard d'aquests ha de ser impressionant.
En tot cas, la festa s'ha acabat.
Enguany la festa ha estat llarga, variada, i sobretot amb molta música. Felicitats als i les responsables. Com sempre, la festa s'acaba amb el castell de focs. No sé si em torno massa exigent, però em va semblar curt.
A l'hora del castell de focs m'agafa com un mal rotllo, perquè la festa s'acaba..., perquè demà s'ha d'anar a treballar... i quan tiren els coets a l'aigua penso en els pobres peixets, que estaven tan tranquils, i uns brètols els ataquen amb unes ones expansives! Diuen que els coets peten a la superfície i que a dins l'aigua ni se n'enteren. No ho sé, no ho tinc tan clar. Si quan busseges sents els motors de les barques allí mateix, suposo que un petard d'aquests ha de ser impressionant.
En tot cas, la festa s'ha acabat.
dimarts, 28 d’agost del 2007
Canvi climàtic i planificació territorial
Diuen que l'altre dia va plore tant! Potser sí que 50 litres per metre quadrat en mitja hora és molt, però després es va suavitzar molt i al cap del dia "només" eren 75 l/m2. Com que jo sóc com sóc, m'agrada contrastar les dades i analitzar-les racionalment. Fins a quin punt la pluja del dia 12 d'agost va ser excepcional?
He buscat dades històriques al Centre d'Estudis Sinibald de Mas i he trobat un treball de l'any 1989 del Jordi Juan on analitza les dades meteorològiques recollides pel Sr. Manuel Orriols entre els anys 1926 i 1982, i les observacions del Sr. Francesc Rovira Call entre els anys 1952 i 1980. De totes les dades m'he quedat amb la de la intensitat de pluja més gran en 24 hores. Doncs bé, resulta que aquestes pluges són d'allò més normal en un clima mediterrani litoral com el nostre.
Cada 5 o 6 anys hi ha almenys un dia a l'any que se superen els 80 l/m2. Normalment és un dia de setembre o d'octubre, però de vegades és al maig o a l'agost. Cada 17 anys, aproximadament, hi ha un dia en el qual se superen els 150 l/m2 (l'últim va ser a l'octubre de 2003). Com que la sèrie de dades "només" abarca 80 anys (i encara amb llacunes), amb aquestes dades no es poden establir els màxims d'intensitat amb un temps de retorn de 500 anys, que és la dada que necessiten els enginyers per dimensionar les xarxes de clavegueres i de pluvials.
De totes maneres, amb el canvi climàtic que estem "gaudint" totes aquestes dades poden resultar anecdòtiques. Diuen els entesos que el clima s'està "radicalitzant", que les sequeres seran cada cop més agudes i les pluges cada cop més torrencials. Ens hi haurem d'anar acostumant!
Per cert, com ho han fet els nostres enginyers per fer els càlculs de les xarxes del carrer Nou i la plaça de la Font? Quins paràmetres han usat per preveure l'escolament superficial de Sant Jordi que desguassa a la zona esportiva? Com han calculat la potència de les bombes que han d'eixugar els passos subterranis després de les pluges?
No patiu, torrencs, tenim el millor equip de tècnics de Catalunya que vetlla per la qualitat de les infrastructures públiques. Segur que ells tenen en compte el canvi climàtic i han previst que es puguin superar les inclemències meteorològiques.
He buscat dades històriques al Centre d'Estudis Sinibald de Mas i he trobat un treball de l'any 1989 del Jordi Juan on analitza les dades meteorològiques recollides pel Sr. Manuel Orriols entre els anys 1926 i 1982, i les observacions del Sr. Francesc Rovira Call entre els anys 1952 i 1980. De totes les dades m'he quedat amb la de la intensitat de pluja més gran en 24 hores. Doncs bé, resulta que aquestes pluges són d'allò més normal en un clima mediterrani litoral com el nostre.
Cada 5 o 6 anys hi ha almenys un dia a l'any que se superen els 80 l/m2. Normalment és un dia de setembre o d'octubre, però de vegades és al maig o a l'agost. Cada 17 anys, aproximadament, hi ha un dia en el qual se superen els 150 l/m2 (l'últim va ser a l'octubre de 2003). Com que la sèrie de dades "només" abarca 80 anys (i encara amb llacunes), amb aquestes dades no es poden establir els màxims d'intensitat amb un temps de retorn de 500 anys, que és la dada que necessiten els enginyers per dimensionar les xarxes de clavegueres i de pluvials.
De totes maneres, amb el canvi climàtic que estem "gaudint" totes aquestes dades poden resultar anecdòtiques. Diuen els entesos que el clima s'està "radicalitzant", que les sequeres seran cada cop més agudes i les pluges cada cop més torrencials. Ens hi haurem d'anar acostumant!
Per cert, com ho han fet els nostres enginyers per fer els càlculs de les xarxes del carrer Nou i la plaça de la Font? Quins paràmetres han usat per preveure l'escolament superficial de Sant Jordi que desguassa a la zona esportiva? Com han calculat la potència de les bombes que han d'eixugar els passos subterranis després de les pluges?
No patiu, torrencs, tenim el millor equip de tècnics de Catalunya que vetlla per la qualitat de les infrastructures públiques. Segur que ells tenen en compte el canvi climàtic i han previst que es puguin superar les inclemències meteorològiques.
dilluns, 20 d’agost del 2007
Acceptar les limitacions
Normalment, dalt dels cims on sòlen anar els excursionistes hi ha un llibre de signatures i cadascú hi posa els seus pensaments o les seves impressions. Ja fa uns quants anys, en una muntanya de la "sierra madrileña" que es diu "los siete picos" vaig trobar escrita aquesta frase en castellà: "La aventura puede ser loca pero el aventurero debe ser cuerdo".
Amb el temps, m'ha vingut al cap moltes vegades. L'última va ser la setmana passada, quan havíem de fer una travessa pel Pirineu i ens van arreplegar les pluges, pedra, tormentes, llamps i trons al capdamunt d'un 3.000. Ens en vam entornar per on havíem vingut i vam deixar l'excursió per un altre dia. Crec que no desmereix l'excursionista si, davant d'una dificultat, posa per davant la seguretat i la prudència en comptes de la tossuderia per continuar.
De la mateixa manera, i en altres aspectes de la vida, podem tenir il·lusions molt grans, enormes inquietuts, projectes magnífics pel futur, però cal conèixer les pròpies limitacions i acceptar que hi ha coses que no les podem fer perquè ens falta capacitat. Amb la voluntat sola no s'aconsegueixen les fites. El seny ens ha de fer veure fins on podem arribar, però no podem renunciar a aventures boges. Com per exemple posar-me en política i ser regidora. Refio que si perdo el seny quedarà algun amic de veritat que em posarà al meu lloc.
Amb el temps, m'ha vingut al cap moltes vegades. L'última va ser la setmana passada, quan havíem de fer una travessa pel Pirineu i ens van arreplegar les pluges, pedra, tormentes, llamps i trons al capdamunt d'un 3.000. Ens en vam entornar per on havíem vingut i vam deixar l'excursió per un altre dia. Crec que no desmereix l'excursionista si, davant d'una dificultat, posa per davant la seguretat i la prudència en comptes de la tossuderia per continuar.
De la mateixa manera, i en altres aspectes de la vida, podem tenir il·lusions molt grans, enormes inquietuts, projectes magnífics pel futur, però cal conèixer les pròpies limitacions i acceptar que hi ha coses que no les podem fer perquè ens falta capacitat. Amb la voluntat sola no s'aconsegueixen les fites. El seny ens ha de fer veure fins on podem arribar, però no podem renunciar a aventures boges. Com per exemple posar-me en política i ser regidora. Refio que si perdo el seny quedarà algun amic de veritat que em posarà al meu lloc.
Realment, l'aventura és boja però jo he de tenir seny!
diumenge, 12 d’agost del 2007
dijous, 9 d’agost del 2007
Activitats de vacances
Les vacances són una època estupenda per fer activitats inusuals. A mi m'agrada anar d'excursió per la muntanya, entre d'altres coses.
Això de caminar per l'aire lliure amb una motxilla a l'esquena tota la vida n'havíem dit "anar d'excursió" o fins i tot "fer una travessa", quan feies nit pel camí; però ara n'hem de dir trekking, sinó no resulta prou potent. És com si dient el nom en anglès allò que fas sigui més exòtic, i fins i tot més agosarat.
Als catàlegs d'esports d'aventura hi ha moltes activitats d'aquestes: rafting, kaiak, hidrospeed, barranquisme, ... que semblen molt perilloses (i en algunes circumstàncies ho són) però que quan t'hi poses veus que, com en tot, si tens la mida de les teves possibilitats són fàcils i divertides.
Pels dies 17 i 18 d'agost el Centre d'Estudis Sinibald de Mas ha organitzat una activitat a la qual us convido especialment a tots i totes, es tracta de fer snorkel sobre els beachrocks de Baix a Mar per tal de practicar fishwatching. (Traduït vol dir "anar a mirar peixos a l'Antina"). Només cal saber nedar i portar-se les ulleres i el tub. Ens hi veurem!
dimecres, 1 d’agost del 2007
El Congost de Mont-Rebei
Acabo d'arribar de la muntanya. He estat a un lloc ESPECTACULAR, el congost de Mont-Rebei. És la frontera natural entre Aragó i Catalunya, el riu Noguera Ribagorçana quan travessa el Prepirineu. El congost és un tall brutal al massís del Montsec. El riu passa pel fons (tal com és de suposar) i a uns 10 metres de l'aigua s'hi va excavar un camí a la roca. Quan van fer el pantà de Canelles el camí va quedar cobert per l'aigua i se'n va excavar un altre uns 80 metres més amunt. 
Com que és estiu, el pantà està molt baix i vam poder anar pel camí de dalt i tornar pel de baix. Els camins tenen una amplada de poc més d'un metre. El camí nou està condicionat amb uns cables a la paret a manera de barana i en els llocs una mica més amples hi ha bancs de fusta per descansar i contemplar el paisatge tan espectacular. El camí vell està més deteriorat i costa trobar el seu inici. Al fons l'aigua es mou ràpidament i el soroll ressona pel congost.
Cal tenir la ment preparada per fer aquesta excursió. Sortint des de Corçà (Àger, la Noguera) són 17 quilòmetres a peu. El tram del congost són uns 2 Km d'anada i dos més de tornada. A l'inici trobem l'ermita de la Pertusa, enfilada al cap d'amunt d'una roca. Al final trobem el pont penjat, que també és un element impressionant perquè es mou tot quan el travesses.
Els qui patiu vertigen o no us agradin els senderons massa estrets conformeu-vos mirant les fotos. A tots els altres us recomano aquesta excursió.
Com que és estiu, el pantà està molt baix i vam poder anar pel camí de dalt i tornar pel de baix. Els camins tenen una amplada de poc més d'un metre. El camí nou està condicionat amb uns cables a la paret a manera de barana i en els llocs una mica més amples hi ha bancs de fusta per descansar i contemplar el paisatge tan espectacular. El camí vell està més deteriorat i costa trobar el seu inici. Al fons l'aigua es mou ràpidament i el soroll ressona pel congost.
Cal tenir la ment preparada per fer aquesta excursió. Sortint des de Corçà (Àger, la Noguera) són 17 quilòmetres a peu. El tram del congost són uns 2 Km d'anada i dos més de tornada. A l'inici trobem l'ermita de la Pertusa, enfilada al cap d'amunt d'una roca. Al final trobem el pont penjat, que també és un element impressionant perquè es mou tot quan el travesses.
Els qui patiu vertigen o no us agradin els senderons massa estrets conformeu-vos mirant les fotos. A tots els altres us recomano aquesta excursió.
dissabte, 28 de juliol del 2007
La posidònia
La posidònia (Posidonia oceanica) és l'herba marina de les nostres platges mediterrànies. A Baix a Mar sempre n'havíem dit "cintes", en català també se l'anomena "altina" o "alga dels vidriers", però a la universitat vaig aprendre que les plantes tenen un nom científic que serveix per dir-ho igual en tots els idiomes.
El nom científic de les cintes és Posidonia oceanica, així, en cursiva i sense accents. Curiosament aquesta planta no es troba a l'oceà, a cap oceà, només a la mar Mediterrània. El nom de "posidonia" és més apropiat que el de "oceanica", en el sentit que Posidó és el déu del mar segons els grecs. En altres mars hi ha altres plantes que fan una funció ecològica semblant.
Contràriament al que puguis pensar, no es tracta d'una alga sinó d'una planta fanerògama més semblant a la gespa que a les algues verdes o brunes que entapissen les roques del roquer o de la Barra de Tres (botànicament parlant, és clar).
A principis del segle XX i fins els anys 70 hi havia moltes mates de cintes sobre l'Antina i entre les Roquetes de Baix a Mar. Avui has de nedar fins la Barra de Tres o anar al Brut de Creixell per veure-les. La contaminació associada al turisme dels anys 70 i 80 van matar moltes plantes i encara no s'ha recuperat.
Des de l'any 2002 tinc una certa passió per aquesta planta i segueixo la seva evolució a la nostra platja de Baix a Mar, estiu rera estiu. Fins ara manté un aspecte saludable i una extensió limitada però constant.
El nom científic de les cintes és Posidonia oceanica, així, en cursiva i sense accents. Curiosament aquesta planta no es troba a l'oceà, a cap oceà, només a la mar Mediterrània. El nom de "posidonia" és més apropiat que el de "oceanica", en el sentit que Posidó és el déu del mar segons els grecs. En altres mars hi ha altres plantes que fan una funció ecològica semblant.
Contràriament al que puguis pensar, no es tracta d'una alga sinó d'una planta fanerògama més semblant a la gespa que a les algues verdes o brunes que entapissen les roques del roquer o de la Barra de Tres (botànicament parlant, és clar).
A principis del segle XX i fins els anys 70 hi havia moltes mates de cintes sobre l'Antina i entre les Roquetes de Baix a Mar. Avui has de nedar fins la Barra de Tres o anar al Brut de Creixell per veure-les. La contaminació associada al turisme dels anys 70 i 80 van matar moltes plantes i encara no s'ha recuperat.
Des de l'any 2002 tinc una certa passió per aquesta planta i segueixo la seva evolució a la nostra platja de Baix a Mar, estiu rera estiu. Fins ara manté un aspecte saludable i una extensió limitada però constant.
divendres, 27 de juliol del 2007
En marxa!
Feia dies que em ballava pel cap de fer un bloc. Avui m'he decidit. Sóc dona d'escriure poc, o sigui que no sé si el mantindré gaire temps. De moment em tiro de cap a la piscina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)