dissabte, 19 d’abril de 2008

Post-estrena teatral


He trigat més d'una setmana a refer-me de l'estrena de l'obra. El Nadal de Totperca S.A. ha estat un èxit de públic i de crítica. La veritat és que els membres de l'elenc també estem molt contents amb el resultat.

La Maria-Rosa Wennberg diu que plega de directora. Més ben dit, la família li prohibeix que continui. Està a punt de complir 90 anys i més val que no tingui l'obligació de l'assaig setmanal i la responsabilitat de coordinar una altra obra teatral. M'ha proposat com a directora de l'elenc i de moment no ho he acceptat. Crec que la persona que dirigeixi l'elenc s'ha de consensuar entre tots i ha de ser acceptada per tothom.

És cert que m'afalaga que pensi en mi per aquesta feina, i crec que soc capaç de dirigir una obra de teatre, però cadascú és com és i jo soc exigent i disciplinada, però no tinc gaire "intel·ligència emocional", o sigui que amb el tracte amb les persones de vegades tinc "un pronto" que em fa desagradable. És quan la virtud es torna defecte.

Si al final entre tots em trien com a directora que recordin els versos del Serrat:

No tomes solo una parte,
tómame como me doy
enter@ y tal como soy
no vayas a equivocarte.

Sinceramente tuy@

1 comentari:

Anònim ha dit...

Brams

Bufar i fer ampolles

Mira que era fàcil,
com bufar i fer ampolles,
i vaig equivocar-me
en l'ordre del procés.

Primer vaig fer ampolles
i vaig bufar després.

Potser sí que l'alè
no em feia olor de roses,
però s'ha de ser molt
collons de primmirat
per una cosa així
fotre gent al jutjat.

I ara m'han retirat
el carnet de conduir.

Ara que no tinc res a perdre
agafaré un bon gat,
a veure si així també em retiren
el d'identitat.

Van sortir de sobte
vora la carretera,
em van fotre un espant
que hauria de ser al revés,
haurien d'estar agraïts
que no els atropellés.

Com que de passada
em van posar una multa,
vaig decidir fer
aquesta cançó,
vejam si ho recupero
amb els drets d'autor.

I ara m'han retirat
el carnet de conduir.

Ara que no tinc res a perdre ... (2)

I això va passar un dissabte que,
justament el dilluns següent,
havia promès deixar
la beguda definitivament,
aconsellat pel meu pare,
el metge, el planxista ben decidit;
però ara m'ho diu un "tricorni":
-Posa'm un vi que me n'he desdit!

I ara m'han retirat
el carnet de conduir.

Ara que no tinc res a perdre ... (2)