Parheli

He estat endreçant fotos i he trobat aquestes de l'octubre. En general m'agrada observar la natura, i en particular m'agraden el mar i el cel i per això procuro fer fotos quan hi ha algun fenomen especial.

Un parheli és un fenomen òptic que, de vegades, fa el sol quan hi ha núvols alts. També s'anomena "fals sol" perquè al costat del Sol s'hi veu un disc brillant més petit que sembla un solet. Si els núvols enteranyinen tot el cel, es pot veure un parheli a cada costat i en disposició simètrica. No és fàcil de veure i en canvi tot sovint hi ha núvols alts. Em va fer il·lusió poder fer la foto.

El paper de les posidònies a la platja

Un comentari anònim a l'escrit anterior suggeria la instal·lació d'un "mur verd" per protegir el passeig marítim de l'embat dels temporals i minimitzar la pèrdua de sorra. Aquesta solució ja existeix a la naturalesa (que és més sàvia del que volem creure) i es tracta de les fulles mortes de la posidònia.

A final d'estiu la posidònia perd part de les fulles i els temporals de tardor les treuen a la platja. Si no retirem les fulles de vora mar, amb successius tràngols les onades poden erosionar la muntanya de fulles o se'n poden amuntegar més. Mica en mica la sorra es va barrejant amb les fulles mortes i aquestes es pudreixen, deixant la característica olor de mar i sent lloc de proliferació d'insectes i bacteris. L'arquetip de platja mediterrània està format per l'acumulació successiva de capes de sorra i fulles de posidònia, amb una estructura més ferma que si fos sorra sola. D'aquestes platges n'hi ha a les Balears (les fotografies són de platges de Formentera).
A casa nostra no tenim grans praderies de posidònia que proporcionin fulles en abundància, a penes si trobem algun gallot de tant en tant a la part de Baix a Mar i els Muntanyans i alguna raconada de fulles a la platja de la Paella. Temps enrera, quan arribava la tardor es posaven feixos de joncs i d'altres herbes a vora mar, davant dels Muntanyans i Baix a Mar i s'evitava que la platja s'estrenyés massa. Un cop passat l'hivern, els joncs estaven tan barrejats amb la sorra que no es podien separar.

Actualment no tenim prou fulles de posidònia per esperar aquest fenomen de manera natural. Si posem herbes o joncs durant l'hivern no podem pretendre treure-les a l'estiu, que segur que ens faran nosa per a l'aprofitament turístic de la platja. També ens podem plantejar repoblar amb posidònia l'Antina i les Roquetes, però aquesta és una empresa molt ambiciosa, a llarg termini i que no té l'èxit assegurat.

Després del tràngol

Aquests dies passats hi ha hagut temporal a la platja. Com sempre, es va negar el passeig i la sorra va arribar a la via. En veure Baix a Mar tot ple de sorra alguns es pregunten per què encara no hem fet un muret que delimiti la platja del passeig i així protegiríem els carrers i el passeig.

No em cansaré de dir que aquesta construcció és inapropiada per la platja de Baix a Mar. No és que sigui una mania meva, sinó que altres que en saben més que jo i ho han estudiat abastament han demostrat que les onades que xoquen en un mur dur no dissipen la seva energia i quan reculen mar endins s'emporten els granets de sorra. I la platja de Baix a Mar és prou estreta com per no permetre que es dissipi l'energia de les onades abans d'arribar al passeig.

Certament, és una molèstia escombrar els carrers després del tràngol i retornar la sorra a la platja amb una excavadora. Però és millor això que no que les onades s'enduguin la sorra mar endins. Almenys la podem recollir i no la perdem per sempre!