No em cansaré de dir que aquesta construcció és inapropiada per la platja de Baix a Mar. No és que sigui una mania meva, sinó que altres que en saben més que jo i ho han estudiat abastament han demostrat que les onades que xoquen en un mur dur no dissipen la seva energia i quan reculen mar endins s'emporten els granets de sorra. I la platja de Baix a Mar és prou estreta com per no permetre que es dissipi l'energia de les onades abans d'arribar al passeig.
Certament, és una molèstia escombrar els carrers després del tràngol i retornar la sorra a la platja amb una excavadora. Però és millor això que no que les onades s'enduguin la sorra mar endins. Almenys la podem recollir i no la perdem per sempre! 
2 comentaris:
I no es podria posar un "mur verd"?, el suficientment dens com per a que no deixi passar tanta sorra però alhora que no sigui tant compacte com per disipar correctament l'energia de les onades ... ?
No conec cap mecanisme artificial per fer de "mur tou", però aquesta és la funció natural de les fulles mortes de posidònia. Quan a la tardor cauen les fulles de les posidònies, la mar les arrossega cap a la vora on s'acumulen. Poden formar gruixos de més d'un metre d'alçada, en funció de l'extensió de les praderies de posidònia properes. Quan els temporals castiguen el litoral, les fulles mortes esmorteeixen l'embat de les onades i la sorra queda entrelligada fent un bon tou a vora mar.
Llàstima que aquest sistema estigui renyit amb l'aprofitament turístic de la platja.
Anònim m'has donat un bon tema per un altre escrit!
Publica un comentari a l'entrada