Un comentari anònim a l'escrit anterior suggeria la instal·lació d'un "mur verd" per protegir el passeig marítim de l'embat dels temporals i minimitzar la pèrdua de sorra. Aquesta solució ja existeix a la naturalesa (que és més sàvia del que volem creure) i es tracta de les fulles mortes de la posidònia.
A final d'estiu la posidònia perd part de les fulles i els temporals de tardor les treuen a la platja. Si no retirem les fulles de vora mar, amb successius tràngols les onades poden erosionar la muntanya de fulles o se'n poden amuntegar més. Mica en mica la sorra es va barrejant amb les fulles mortes i aquestes es pudreixen, deixant la característica olor de mar i sent lloc de proliferació d'insectes i bacteris. L'arquetip de platja mediterrània està format per l'acumulació successiva de capes de sorra i fulles de posidònia, amb una estructura més ferma que si fos sorra sola. D'aquestes platges n'hi ha a les Balears (les fotografies són de platges de Formentera).
A casa nostra no tenim grans praderies de posidònia que proporcionin fulles en abundància, a penes si trobem algun gallot de tant en tant a la part de Baix a Mar i els Muntanyans i alguna raconada de fulles a la platja de la Paella. Temps enrera, quan arribava la tardor es posaven feixos de joncs i d'altres herbes a vora mar, davant dels Muntanyans i Baix a Mar i s'evitava que la platja s'estrenyés massa. Un cop passat l'hivern, els joncs estaven tan barrejats amb la sorra que no es podien separar.
Actualment no tenim prou fulles de posidònia per esperar aquest fenomen de manera natural. Si posem herbes o joncs durant l'hivern no podem pretendre treure-les a l'estiu, que segur que ens faran nosa per a l'aprofitament turístic de la platja. També ens podem plantejar repoblar amb posidònia l'Antina i les Roquetes, però aquesta és una empresa molt ambiciosa, a llarg termini i que no té l'èxit assegurat.
2 comentaris:
he sentit a dir que la posidònia té efectes positius per a la salut humana, i que estan relacionats amb el iode que desprenen quan estan esteses sobre la sorra, i que per això el Sr. Bofill, que estava malalt, es va fer una casa al costat mateix de la platja. Fins a quin punt és cert, això?
Efectivament, els començaments del turisme a Baix a Mar van ser de "balneari". No sé si el doctor Bofill o algun familiar seu estava malalt, però va ser un gran promotor de l'estiueig a Baix a Mar buscant les bondats del sol i el iode que la platja oferia.
Quan he buscat evidències i referències científiques de les quantitats de iode que podem obtenir de les posidònies només he trobat referències vagues sobre l'elevada concentració de iode que tenen les aigües on hi ha moltes algues i posidònies. Quan he buscat valors numèrics i comparatius de diferents mars no ha trobat res.
Seguiré buscant.
Publica un comentari a l'entrada