dilluns, 13 de juliol de 2009

GR-11

Als qui ens agrada caminar esperem les vacances per fer llargues travesses de diversos dies. I per no perdre's el millor és seguir un camí ben senyalitzat. Alguns camins són temàtics com la Ruta del Císter, que ens descobreix els monestirs cistercencs de la Catalunya Nova; altres posen l'accent en el punt d'arribada com el Camí de Santiago; i d'altres senzillament ens van descobrint les belleses al nostre pas. Els GR (senders de gran recorregut) són camins d'aquest últim grup, no tenen res d'espectacular però ens mostren el millor dels llocs per on passen, ja sigui un castell, una font, un arbre centenari o una estructura geològica particular.
La senyalització dels GR sempre és una marca de pintura blanca i vermella a la vora del camí, ja sigui sobre una pedra o un arbre, i quan es creua amb altres camins també hi pot haver un pal indicador. Hi ha una xarxa de senders GR que recorre tot Europa unint pobles i nacions.
De tots els GR que tenim aprop n'hi ha un que em sedueix especialment, és el GR-11 o sender del Pirineu. Aquest camí transcorre del Mediterrani a l'Atlàntic seguint els Pirineus pel vessant sud, tot passant per Euskadi, Navarra, Aragó, Andorra i Catalunya. Uns 500 km de camí senyalitzat per passar pels llocs més emblemàtics del Pirineu, des del Cap d'Híger a Irún al Cap de Creus a Cadaqués.
D'aquest sender ja n'havia recorregut diversos trams abans, però sempre de la part del mig: Vall d'Aran, Andorra, Ripollès, Pallars, Aragó... però, com és l'inici? quina és la primera (o l'última) senyal del camí? Doncs aquestes vacances he anat al Cap de Creus per començar el GR-11 des de l'extrem i aquesta és la primera marca que ens indica el camí.
Efectivament és diferent de les altres!

2 comentaris:

exterlin ha dit...

Hey! Sempre m'havia preguntat com seria la primera marca d'un GR!! Gràcies Iris!! :)

GRs, PRs, motxilles, tendes i sacs de dormir...quins records... espero que t'ho hagis passat molt rebé!! Ja explicaràs!!

Petons!

Iris Gual ha dit...

Hola Exterlin, quan vulguis fem juntes un tros de camí. Aquest cop he hagut de plegar abans d'hora perquè m'han quedat els peus rebullits de la calor, però ja tinc ganes de continuar!!

Petons!