dimarts, 21 de juliol de 2009

El manteniment dels camins

Alguns anys, quan plou a la primavera, les branques dels esbarzers, els fonolls i altres les plantes de la vora del camí, mica en mica envaeixen el lloc de pas i els camins es desdibuixen i acaben per desaparèixer. Els senders i els camins de carro normalment es mantenen nets de passar-hi. En aquest sentit, els excursionistes a peu, a cavall o en bicicleta tenen un paper importantíssim (les motos, els quads i altres vehicles de motor solen erosionar el sòl i encara és pitjor).

Hi ha alguns camins, però, que queden abandonats a trams. Potser perquè les obres d'una carretera l'han tallat i ja no porten a cap banda, potser perquè hi ha una pista més ampla a prop que va al mateix lloc... La qüestió és que comences a seguir-ne un i en sec et trobes sense camí i enmig del no-res.

A la xarxa de senders GR (i també els PR) hi ha persones encarregades del manteniment del camí. Normalment cada grup excursionista local es cuida de mantenir un o diversos camins. Ells són els encarregats de resseguir les marques de pintura que ens diuen la direcció correcta, també es cuiden de tallar les branques, apartar els troncs o les pedres grosses que han caigut al mig, fins i tot n'hi ha que refan els marges de les vores.

El GR-92 al seu pas pel Baix Gaià, com a mínim per La Pobla de Montornès, Torredembarra i Altafulla, està sota la tutela del grup excursionista de Puigpelat. Recentment han fet una labor de manteniment i des d'aquí vull agrair públicament aquesta feina anònima, però molt valorada per qui camina.
Els camins rurals són alguna cosa més que enllaços entre els pobles; en sí mateixos tenen tot el valor de les històries dels llocs i les persones que els transiten. Segur que val la pena conservar-los!