Canvi climàtic i planificació territorial

Diuen que l'altre dia va plore tant! Potser sí que 50 litres per metre quadrat en mitja hora és molt, però després es va suavitzar molt i al cap del dia "només" eren 75 l/m2. Com que jo sóc com sóc, m'agrada contrastar les dades i analitzar-les racionalment. Fins a quin punt la pluja del dia 12 d'agost va ser excepcional?

He buscat dades històriques al Centre d'Estudis Sinibald de Mas i he trobat un treball de l'any 1989 del Jordi Juan on analitza les dades meteorològiques recollides pel Sr. Manuel Orriols entre els anys 1926 i 1982, i les observacions del Sr. Francesc Rovira Call entre els anys 1952 i 1980. De totes les dades m'he quedat amb la de la intensitat de pluja més gran en 24 hores. Doncs bé, resulta que aquestes pluges són d'allò més normal en un clima mediterrani litoral com el nostre.

Cada 5 o 6 anys hi ha almenys un dia a l'any que se superen els 80 l/m2. Normalment és un dia de setembre o d'octubre, però de vegades és al maig o a l'agost. Cada 17 anys, aproximadament, hi ha un dia en el qual se superen els 150 l/m2 (l'últim va ser a l'octubre de 2003). Com que la sèrie de dades "només" abarca 80 anys (i encara amb llacunes), amb aquestes dades no es poden establir els màxims d'intensitat amb un temps de retorn de 500 anys, que és la dada que necessiten els enginyers per dimensionar les xarxes de clavegueres i de pluvials.

De totes maneres, amb el canvi climàtic que estem "gaudint" totes aquestes dades poden resultar anecdòtiques. Diuen els entesos que el clima s'està "radicalitzant", que les sequeres seran cada cop més agudes i les pluges cada cop més torrencials. Ens hi haurem d'anar acostumant!

Per cert, com ho han fet els nostres enginyers per fer els càlculs de les xarxes del carrer Nou i la plaça de la Font? Quins paràmetres han usat per preveure l'escolament superficial de Sant Jordi que desguassa a la zona esportiva? Com han calculat la potència de les bombes que han d'eixugar els passos subterranis després de les pluges?

No patiu, torrencs, tenim el millor equip de tècnics de Catalunya que vetlla per la qualitat de les infrastructures públiques. Segur que ells tenen en compte el canvi climàtic i han previst que es puguin superar les inclemències meteorològiques.

Acceptar les limitacions

Normalment, dalt dels cims on sòlen anar els excursionistes hi ha un llibre de signatures i cadascú hi posa els seus pensaments o les seves impressions. Ja fa uns quants anys, en una muntanya de la "sierra madrileña" que es diu "los siete picos" vaig trobar escrita aquesta frase en castellà: "La aventura puede ser loca pero el aventurero debe ser cuerdo".

Amb el temps, m'ha vingut al cap moltes vegades. L'última va ser la setmana passada, quan havíem de fer una travessa pel Pirineu i ens van arreplegar les pluges, pedra, tormentes, llamps i trons al capdamunt d'un 3.000. Ens en vam entornar per on havíem vingut i vam deixar l'excursió per un altre dia. Crec que no desmereix l'excursionista si, davant d'una dificultat, posa per davant la seguretat i la prudència en comptes de la tossuderia per continuar.

De la mateixa manera, i en altres aspectes de la vida, podem tenir il·lusions molt grans, enormes inquietuts, projectes magnífics pel futur, però cal conèixer les pròpies limitacions i acceptar que hi ha coses que no les podem fer perquè ens falta capacitat. Amb la voluntat sola no s'aconsegueixen les fites. El seny ens ha de fer veure fins on podem arribar, però no podem renunciar a aventures boges. Com per exemple posar-me en política i ser regidora. Refio que si perdo el seny quedarà algun amic de veritat que em posarà al meu lloc.

Realment, l'aventura és boja però jo he de tenir seny!

Fishwatching

Els propers 17 i 18 d'agost anem a veure peixos i moltes coses més a l'Antina.

Activitats de vacances

Les vacances són una època estupenda per fer activitats inusuals. A mi m'agrada anar d'excursió per la muntanya, entre d'altres coses.

Això de caminar per l'aire lliure amb una motxilla a l'esquena tota la vida n'havíem dit "anar d'excursió" o fins i tot "fer una travessa", quan feies nit pel camí; però ara n'hem de dir trekking, sinó no resulta prou potent. És com si dient el nom en anglès allò que fas sigui més exòtic, i fins i tot més agosarat.

Als catàlegs d'esports d'aventura hi ha moltes activitats d'aquestes: rafting, kaiak, hidrospeed, barranquisme, ... que semblen molt perilloses (i en algunes circumstàncies ho són) però que quan t'hi poses veus que, com en tot, si tens la mida de les teves possibilitats són fàcils i divertides.

Pels dies 17 i 18 d'agost el Centre d'Estudis Sinibald de Mas ha organitzat una activitat a la qual us convido especialment a tots i totes, es tracta de fer snorkel sobre els beachrocks de Baix a Mar per tal de practicar fishwatching. (Traduït vol dir "anar a mirar peixos a l'Antina"). Només cal saber nedar i portar-se les ulleres i el tub. Ens hi veurem!

El Congost de Mont-Rebei

Acabo d'arribar de la muntanya. He estat a un lloc ESPECTACULAR, el congost de Mont-Rebei. És la frontera natural entre Aragó i Catalunya, el riu Noguera Ribagorçana quan travessa el Prepirineu. El congost és un tall brutal al massís del Montsec. El riu passa pel fons (tal com és de suposar) i a uns 10 metres de l'aigua s'hi va excavar un camí a la roca. Quan van fer el pantà de Canelles el camí va quedar cobert per l'aigua i se'n va excavar un altre uns 80 metres més amunt.

Com que és estiu, el pantà està molt baix i vam poder anar pel camí de dalt i tornar pel de baix. Els camins tenen una amplada de poc més d'un metre. El camí nou està condicionat amb uns cables a la paret a manera de barana i en els llocs una mica més amples hi ha bancs de fusta per descansar i contemplar el paisatge tan espectacular. El camí vell està més deteriorat i costa trobar el seu inici. Al fons l'aigua es mou ràpidament i el soroll ressona pel congost.

Cal tenir la ment preparada per fer aquesta excursió. Sortint des de Corçà (Àger, la Noguera) són 17 quilòmetres a peu. El tram del congost són uns 2 Km d'anada i dos més de tornada. A l'inici trobem l'ermita de la Pertusa, enfilada al cap d'amunt d'una roca. Al final trobem el pont penjat, que també és un element impressionant perquè es mou tot quan el travesses.

Els qui patiu vertigen o no us agradin els senderons massa estrets conformeu-vos mirant les fotos. A tots els altres us recomano aquesta excursió.