Acceptar les limitacions

Normalment, dalt dels cims on sòlen anar els excursionistes hi ha un llibre de signatures i cadascú hi posa els seus pensaments o les seves impressions. Ja fa uns quants anys, en una muntanya de la "sierra madrileña" que es diu "los siete picos" vaig trobar escrita aquesta frase en castellà: "La aventura puede ser loca pero el aventurero debe ser cuerdo".

Amb el temps, m'ha vingut al cap moltes vegades. L'última va ser la setmana passada, quan havíem de fer una travessa pel Pirineu i ens van arreplegar les pluges, pedra, tormentes, llamps i trons al capdamunt d'un 3.000. Ens en vam entornar per on havíem vingut i vam deixar l'excursió per un altre dia. Crec que no desmereix l'excursionista si, davant d'una dificultat, posa per davant la seguretat i la prudència en comptes de la tossuderia per continuar.

De la mateixa manera, i en altres aspectes de la vida, podem tenir il·lusions molt grans, enormes inquietuts, projectes magnífics pel futur, però cal conèixer les pròpies limitacions i acceptar que hi ha coses que no les podem fer perquè ens falta capacitat. Amb la voluntat sola no s'aconsegueixen les fites. El seny ens ha de fer veure fins on podem arribar, però no podem renunciar a aventures boges. Com per exemple posar-me en política i ser regidora. Refio que si perdo el seny quedarà algun amic de veritat que em posarà al meu lloc.

Realment, l'aventura és boja però jo he de tenir seny!