Pressupostos municipals

La tardor és temporada de pressupostos. Els de l'Ajuntament també comencen a estar sobre la taula. L'equip de govern municipal ja ha començat a fer els comptes, l'oposició tindrà l'oportunitat de replicar properament i la ciutadania té ocasió de dir-hi la seva amb els pressupostos participatius. Al final ha de sortir una declaració d'intencions, econòmicament parlant, que respongui al model de poble que volem ser.

Enguany es vol anar una mica més lluny i es proposa un "pla de mandat", que és una cosa així com una previsió de pressupost a quatre anys vista. Això està bé. És força assenyat planificar les actuacions, sobretot si parlem d'inversions municipals. La segona part és pactar (consensuar, acordar...) aquest pla amb la majoria de la població, tant amb els representants de l'oposició com amb altres entitats del poble. I la tercera part serà la més complicada: aplicar el pla i procurar no desviar-se'n gaire.

En un pla d'aquest tipus el més bonic és triar en què es faran les inversions: un mercat o un tanatori o una plaça o una sala de concerts... Però el que ja no agrada tant és d'on sortiran els diners: augment dels impostos, contribucions especials... Hauríem de ser una mica més imaginatius i buscar subvencions i altres recursos econòmics que no repercuteixin només en la butxaca dels contribuents.

Estem davant l'oportunitat de dibuixar el model de poble pels propers anys. És important participar-hi. Estic segura que si les coses s'expliquen bé i abastament la major part de la població portarem idees i acceptarem l'aportació econòmica que ens correspongui.

La Diada Nacional de Catalunya

Avui, 11 de setembre, us recordo les paraules del poeta Salvador Espriu, que pel fet de tenir 47 anys no han perdut vigència (sic):

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

(Del llibre La pell de brau, 1960)

S'ha acabat la Festa Major

Ja està. S'ha acabat la festa i l'estiu. El dia 5 de setembre, com cada any, és el primer dia de les rutines de l'hivern.

Enguany la festa ha estat llarga, variada, i sobretot amb molta música. Felicitats als i les responsables. Com sempre, la festa s'acaba amb el castell de focs. No sé si em torno massa exigent, però em va semblar curt.

A l'hora del castell de focs m'agafa com un mal rotllo, perquè la festa s'acaba..., perquè demà s'ha d'anar a treballar... i quan tiren els coets a l'aigua penso en els pobres peixets, que estaven tan tranquils, i uns brètols els ataquen amb unes ones expansives! Diuen que els coets peten a la superfície i que a dins l'aigua ni se n'enteren. No ho sé, no ho tinc tan clar. Si quan busseges sents els motors de les barques allí mateix, suposo que un petard d'aquests ha de ser impressionant.

En tot cas, la festa s'ha acabat.