dilluns, 1 de novembre del 2010

Redescobrint el Montsant

Feia molt de temps que no anava al Montsant, i encara més a la zona de la Morera. Avui l'Eli ens ha portat a fer una via ferrata a la Morera del Montsant.



L'Elisabet és una habitual dels raids de muntanya i coneix molt bé les tècniques de l'escalada, l'orientació, la btt, ... i moltes altres activitats emocionants. Avui ens ha fet de guia i ens ha portat a fer la cabra pel Montsant.

 Això de les vies ferrates requereix més preparació física de la que sembla. Segurament demà em faran mal tots els músculs, els que sé que tinc i els que desconec! Però ha estat molt divertit i he redescobert el Montsant. L'he trobat molt net i molt viu. Els colors de la tardor destaquen els diferents tipus d'arbres i la diversitat encara semblava més exagerada.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Anem a veure peixos!

Aquest cap de setmana anirem per quart any consecutiu a veure peixos a l'Antina.
L'activitat té una primera part teòrica, que serà divendres dia 13 a les 7 del vespre a la sala de reunions del casal municipal on revisarem les característiques ecològiques de les Roquetes i l'Antina i els detalls que ens permeten distingir les diferents espècies de peixos més comunes de la zona.


La segona part és la sortida al mar per veure els peixos en viu i intentar identificar-los. Aquesta segona part es durà a terme dissabte dia 14 a les 10 del matí davant de Cal Bofill. Cal dur ulleres, tub i aletes.
Les activitats són gratuïtes i hi esteu tots convidats!
Organitza el Centre d'Estudis Sinibald de Mas.

dilluns, 2 d’agost del 2010

Nedant entre coralls

Un dels llocs més bonics que he visitat durant les vacances és el fons marí del parc de Cahuita, a la riba caribenya de Costa Rica. Aquest és un parc natural marí i terrestre. La part terrestre consisteix en una selva molt frondosa que arriba a la costa i acaba en unes platges de sorra blanca, flanquejades de palmeres que s'arriben a mullar amb la marea alta.

A la part submarina hi ha "el arrecife". Pròpiament no és un escull coral·lí, sinó que és un fons de grava i roques sobre les quals hi ha una gran varietat de coralls. Naturalment els animals que s'hi troben no tenen res a veure amb els que veiem a l'Antina ni a la Barra de Tres: peixos de colors, eriçons de pues llargues, taurons...

Com que té molt poca fondària qualsevol que sàpiga nedar pot contemplar l'espectacle amb les ulleres i el tub. És talment com nedar en un aquari!

També vam poder veure el temible peix-lleó, que encara que sigui de mida petita té unes pues molt verinoses i és molt voraç.

diumenge, 25 de juliol del 2010

Tortuguero (1a part)

El que més m'ha impressionat de les vacances ha estat veure en directe la reproducció de les tortugues marines. Des de la còpula, dins el mar, fins la posta d'ous a la platja i el neixement de les petites tortuguetes.

Tant la tortuga verda com la tortuga llaüt són uns animals esplèndids! Amb una closca de més d'un metre de llargada són molt matusseres per caminar per la platja, però molt elegants quan "volen" pel mar. Poder veure en directe, i a tocar, alguns d'aquests animals em va impressionar més del que em pensava.

El Parc Nacional de Tortuguero, a la riba caribenya de Costa Rica, és una reserva on es protegeixen especialment les tortugues marines ja que és un dels llocs de reproducció de diverses espècies. L'estudi de les tortugues es fa en coordinació amb diverses entitats científiques internacionals, ja que les tortugues marines són migratòries i visiten mars molt allunyats del lloc de neixement. Per això l'interès científic que desperten també té un abast internacional.

Bona part del turisme de la zona està dedicat a l'observació d'aquests animals. Per poder veure la posta d'ous cal anar a la platja a la nit, i sempre acompanyat d'un guia acreditat. Quan la tortuga arriba a la sorra no se l'ha de molestar, cal deixar que trii un lloc per fer el niu, que faci el clot a la sorra i que comenci a pondre els ous. Aquests moments inicials són importants perquè estigui confiada i decideixi fer la posta. Si hi ha alguna cosa que l'espanta o se sent amenaçada marxarà sense pondre els ous i es perdrà aquella descendència. Per això cal que els observadors vagin vestits de color fosc, sense llanternes i en silenci. Un cop ha començat a deixar els ous al niu, ja ens hi podem acostar, naturalment sense fer gaire soroll.

Llavors els turistes ens posem darrera l'animal i el guia se situa al costat de la tortuga, i amb una llanterna de llum vermella molt tènue il·lumina la part posterior de l'animal i pots veure els ous que van caient dins el niu. Són uns ous rodons i tous, una mica més grossos que els de gallina. En una temporada, una mateixa tortuga verda pot fer quatre o cinc postes amb intervals d'uns quinze dies. En la primera posta pot arribar a deixar uns 200 ous a la platja i en les successives cada vegada menys, fent una mitjana d'uns 100 ous per posta. És impressionant veure com un darrera l'altre van caient els ous i el niu s'omple fins al capdamunt!

Després, amb les potes del darrera, tapa la part superior del niu, escampa sorra al voltant i fa un altre clot que despisti els depredadors; encara que en aquest procés de vegades fa malbé els nius d'altres tortugues que han vingut abans. Aquest fet no fa intervenir als científics que les estudien, diuen que és llei de la naturalesa!

Quan la tortuga ja ha acabat i comença el retorn al mar, els científics les agafen per mesurar-les, marcar-les i fins i tot posar-los algun dispositiu GPS per comprovar els llocs de migració. Després de molestar-la una estona es deixa que retorni al mar.

Al cap d'unes setmanes (entre 45 i 70 dies, segons les espècies) els ous eclosionen i les tortuguetes surten en direcció al mar. Aquest viatge el fan de nit, però tot i així la taxa de mortalitat és molt elevada perquè aquest moment és quan són més vulnerables als depredadors. Els mascles no tornaran mai més a terra, i les femelles poden trigar fins a 20 o 50 anys (segons les espècies) a ser fèrtils i tenir la necessitat de pondre els ous. Això sí, sempre tornen a la mateixa platja on han nascut!

Vaig tenir la sort de veure diverses tortugues verdes ponent ous a Tortuguero i, al cap d'un parell de dies, una desena de tortuguetes llaüt recent nascudes anaven cap el mar a una platja de Cahuita, més al sud.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Doncs sí, he anat de vacances!

A hores d'ara tothom sap que he marxat uns dies de vacances. Sembla que a l'Ajuntament feia nosa i l'alcalde ha esperat que marxés per aprovar els pressupostos. Potser m'hauria d'enfadar per la poca consideració que té a la meva persona i al meu vot, però les coses tenen la importància que se'ls dóna i ara mateix estic molt satisfeta de les meves merescudes vacances i no em puc enfadar.

He anat a un lloc fantàstic, amb una naturalesa exhuberant on he gaudit (i molt) d'uns dies de tranquil·litat i contemplació d'un país on la vida transcorre a un altre ritme i la gent és molt amable.

Costa Rica, amb un territori que no arriba a ser el doble de Catalunya, és un mosaic de paisatges i ecosistemes que fan les delícies de qualsevol naturalista. En un parell de setmanes hem fet unes dues mil fotos de flors, ocells, peixos, muntanyes, gent, cocodrils, ... Tot és bonic, tot és diferent,... tot val la pena ser fotografiat!

Com diuen allí: ¡¡PURA VIDA!!

diumenge, 13 de juny del 2010

Els fruits de la posidònia

Avui a vora mar he trobat això:

Sembla una oliva o una gla tova, però jo diria que és un fruit de la posidònia perquè s'assembla molt a les referències que he trobat. I ho dic així perquè em pensava que els fruits de les posidònies eren més petits i de color fosc.








L'he tallat pel mig i he vist que no té pinyol, sinó que és una baia. És un fruit carnós amb una llavor que sembla una pipa grossa i verda.










 
Aquesta cosa de color clar que té adherida és una colònia de briozous, uns animalons que sovint es troben al damunt de les fulles de la planta.

dissabte, 5 de juny del 2010

Tàperes

Avui he après que les tàperes són les poncelles de la planta taperera (Capparis spinosa). Sempre m'havia semblat que era un fruit, però resulta que el fruit s'anomena taperot i també és comestible.
Tant les tàperes com els taperots es conserven uns dies en salmorra o en vinagre i després es mengen en amanides.
Avui n'he collit unes quantes i provaré de deixar-les uns dies amb aigua i sal, perquè n'he tastat una directament i li he trobat un gust massa fort i picant.

La planta és una mena d'arbust de fulles carnoses i branques espinoses que creix sovint sobre les parets. Aquesta es troba a la Muralla Romana de Tarragona.

dimarts, 18 de maig del 2010

Les Guilleries

Aquest diumenge hem anat quasi tota la "germanor" a la caminada de les Guilleries. Quan arriba el mes de maig és cita obligada anar a Osona a aquesta activitat.

La caminada popular per les Guilleries, que ja va per l'edició número 27, surt i arriba del Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. L'itinerari és diferent cada any, però els camins per on discorre sempre valen la pena. Són uns 18 quilòmetres per la muntanya, amb cinc avituallament i uns 700 participants que al llarg del matí gaudim de l'activitat a l'aire lliure.

Està molt ben organitzat, es nota l'experiència dels anys. Tu vas caminant i no t'has de preocupar de res, perquè el camí està molt ben indicat, si tens set trobes aigua, als avituallaments hi ha sucs de fruita i galetes per picar i quan penses que ja és hora d'esmorzar arribes a una masia on t'han preparat uns entrepans de butifarra amb un porró de vi.

Enguany hem trobat força fang, tot i que és un terreny amb poca argila, però aquests últims 15 dies havia plogut molt. Bé, tot l'hivern que plou molt!

divendres, 30 d’abril del 2010

Sakura

 En un comentari de l'entrada anterior la Rosalia m'ha recordat uns versos que llegia l'àvia Rosalia quan jo era petita:

Cirerer petit, Cirerer florit que fas arracades
Diga’m: Quina mà te les ve a cercar quan les tens granades?
Diga’m sense por qui et cull la dolçor d’aquesta florida?

El què ara és tan blanc després serà sang que allarga la vida.
...
Quan arriba el mes d’abril ni les oques són tant blanques

Sóc un cirerer tranquil sense frissament de branques
...

Joan Maria Guasch
 
Ja ho diuen: "Cada cosa al seu temps i les cireres pel juny". Doncs... abans de les cireres hi ha les flors del cirerer i l'abril és el moment.

Els cirerers, al igual que altres arbres de la mateixa família, treuen les flors abans que les fulles i ens ofereixen un espectacle de la naturalesa que els japonesos han convertit en una festa nacional i que anomenen sakura.

Un cirerer florit és un espectacle efímer, ja que les flors perden els pètals ben aviat i el vent els escampa deixant el terra blanc, com si es tractés d'una nevada tardana. De seguida surten les fulles i es van formant les cireres.
La florida dels cirerers anuncia l'arribada del bon temps i un canvi en el ritme de vida, o no?

dijous, 22 d’abril del 2010

Un poema per Sant Jordi

Fa tants dies que no actualitzo el bloc que em sembla que ja no el llegirà ningú! Però vaja...
Com que demà és Sant Jordi, aquí deixo uns versos del meu poeta preferit: en Joan Salvat-Papasseit (Sí, ja sé que no és precisament un poeta actual i que sona una mica carrincló, però què vols que et digui... a mi m'agrada!)


Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
                          envejosa
                                         a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
—qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
                         i el cantarà l'alosa.

Poema de la rosa als llavis (1923)

dimarts, 2 de febrer del 2010

Fanals més respectuosos

Quan l'any 1994 es va construir el passeig marítim s'hi van posar uns fanals amb forma de chupa-chups que enviaven la llum cap a tot arreu, amb la clara infracció de qualsevol normativa sobre contaminació lumínica.


Des que l'any 2001 va començar a caminar el Consell de Sostenibilitat, que demanem canvis en la il·luminació d'aquest passeig; tant si és competència de l'ajuntament com si és la demarcació de Costes qui posa el mobiliari urbà. De sempre se'ns ha dit que hi havia molts fanals de recanvi i que a mesura que s'haguessin de comprar ja s'anirien canviant.

Es veu que aquest dia ja ha arribat i des d'aquest gener tenim fanals nous al passeig! Tan se val que sigui per la insistència d'alguns o per les sancions que poden caure si no es compleix la normativa. La qüestió és que tenim uns fanals més respectuosos que, evidentment, fan menys llum que els anteriors. Però ja se sap que a la nit és fosc, no?

dissabte, 23 de gener del 2010

N'hem trobat!

Avui dissabte he baixat al Brut de Viló i he trobat flors de posidònia!

Des de Cap d'any que sé que ha florit la posidònia d'aquí, però fins avui no hi he pogut anar, entre la feina, el mal temps i el refredat han passat tres setmanes llargues. Ahir va fer més sol, la mar estava més quieta i l'aigua més transparent, però era dia de calces velles i jo havia de treballar! Avui ha vingut el Xavi de Vilafranca i hem anat nedant des de la platja fins la Barra de Tres.
La praderia en aquesta època està IMPRESSIONANT! Les fulles de posidònia són més curtes però més tendres, tenen un verd viu, gairebé translúcid i pocs epífits. Hi ha moltes nacres i molts, moltíssims eriçons, tant els Paracentrotus lividus ( que són els comuns) com els Sphaerechinus granularis de color lila (que normalment estan a més fondària). En canvi hem trobat pocs peixos i tots estaven encauats, com si els féssim nosa.
Les fotos no són res de l'altre món perquè amb la màquina nova encara no m'aclareixo i una cosa és fer fotos a terra i l'altre és sota l'aigua, amb els guants i a només 12ºC!
Però així que pugui hi tornaré.

dimecres, 6 de gener del 2010

Ha florit la posidònia!

El canvi d'any ha portat una molt bona notícia, enguany la posidònia ha florit a les nostres costes!
La posidònia és una planta fanerògama que té totes les estructures típiques de les plantes terrestres (arrel, tija, fulles, flors i fruits), però la vida submarina té característiques peculiars.

La reproducció, per exemple, normalment es produeix de manera asexual a través d'esqueixos o de brots que surten del rizoma principal. Però també pot ser a través de flors i fruits, tal com correspon a una planta fanerògama. En aquest cas, la pol·linització no es pot deixar al càrrec dels insectes ja que sota l'aigua no n'hi ha i per aquest motiu no cal que les flors siguin vistoses, ni que desprenguin aromes intenses.

Els grans de pol·len que surten dels estams s'agrupen en uns filaments mucosos que afavoreixen que siguin capturats pels pistils, on fecundaran les cèl·lules femenines i formaran els fruits. Les flors són de color verd i estan agrupades en unes inflorescències que semblen un manyoc de fulles més estretes que la resta. Entre aquestes fulles hi ha els estams i els pistils.

La floració de la posidònia és un fenomen excepcional a la costa catalana, i una mica menys rar a les Illes Balears. Per produir-se calen unes condicions ambientals determinades que encara no es coneixen prou, tot i que s'apunta que un dels factors pugui ser l'elevada temperatura de l'aigua del mar. En aquest cas, potser el canvi climàtic els portarà floracions més sovint a les nostres platges.

Aquestes flors que hem trobat han sortit de les xarxes d'una barca de la Torre, segurament ja estaves arrencades quan les van pescar i per això tenien aquest aspecte pansit, però no poden haver vingut de gaire lluny. Seguiré la pista per veure si en puc fotografiar alguna de viva al seu ambient!