La veritable història de l'Arc de Sant Martí

Sempre m'havien explicat, i jo m'havia cregut, que l'arc de Sant Martí era un fenomen òptic de refracció de la llum. Que els diferents colors són els diferents tipus de radiacions electromagnètiques de diferent longitud d'ona que formen la llum blanca i que el nostre ull ho identifica com a colors diferents.

Fins i tot, la professora de cultura clàssica em va explicar una vegada que l'arc de Sant Martí és el camí que Iris (la missatgera de les bones notícies) utilitza per anar a trobar als déus de l'Olimp.

L'altre dia, buscant una altra cosa per internet, em vaig trobar amb una historieta la mar de bonica sobre l'arc de Sant Martí. Joan Moreira Ramos, en el llibre "Del folklore tortosí", recull la següent història i ara no en tinc cap dubte: aquesta és la veritable història d'aquest meteor.

Quan els homes fan bondat a la terra, al cel estan de festa, i els que més xalen són els angelets. Dancen, salten, corren i de vegades es tiren flors. Amb fones fetes de fil d'or es tiren clavells, roses, lliris blaus, ginesta, conillets i flors de tots colors, posant-se uns a una banda del sol i els altres a l'altra. Però un dia es van engrescar massa i es tiraven taronges, trencant un o dos estels.

Empipat Nostre Senyor, i perquè no tornés a passar, va cridar a Sant Martí, que havia sigut soldat, el va fer pujar a cavall i el va enviar a senyalar fins on els angelets tenien permís per tirar flors. Quan Sant Martí arriba al lloc, es treu l'espasa i amb la punta marca una gran rodona i els va dir "d'aquí no es passa!"

El camí que fan les flors és la ratlla de Sant Martí. Si els angelets tiren flors al matí, com que estan plenes de rosada, plou; i si les tiren a la tarda, com que estan eixutes, no.

Les llàgrimes de Sant Llorenç

Cada any, entre mig juliol i mig agost, l'òrbita de la Terra travessa el rastre deixat per la cua d'un cometa, que és una zona on hi ha molta pols còsmica. A causa de la força de la gravetat terrestre, alguns fragments rocosos es precipiten sobre el planeta i es posen incandescents en entrar a l'atmosfera, convertint-se en meteorits. Com que són de mida petita cremen completament mentre són a l'atmosfera i només deixen un rastre de llum en forma d'estrella fugaç.

Aquest fenomen rep el nom popular de pluja d'estrelles o les llàgrimes de Sant Llorenç, perquè la festivitat del Sant s'escau el dia 10 d'agost, i al voltant d'aquesta data és quan el fenomen és més acusat.

Enguany està anunciat pels dies 11 i 12, i no es preveu que sigui tan vistós com altres vegades, ja que la lluna està en fase minvant però encara fa molta llum i només es podran veure els meteorits més grossos.

Això si no hi ha núvols!

Núvols de col·lecció

Dissabte vaig caçar un núvol que encara no tenia a la col·lecció. Es tracta d'un cumulonimbus amb mamma.



Aquest tipus de núvol sol anunciar pluja, ja que la seva evolució normal és créixer fins que descarrega. Els cumulonimbus són núvols potents, molt gruixuts que no deixen passar gaire llum i per això a sota és molt fosc. Les mammes són com bosses penjants, amenaçadores. Com diria l'Obèlix: sembla que el cel vulgui caure sobre els nostres caps. Per sort dissabte no va arribar a ploure, sinó que es va girar vent i es va endur la nuvolada. I encara sort! perquè erem molt lluny d'un sopluig.

La foto és de l'ermita de Santa Llúcia a Sobremunt (Lluçanès, Osona).

Què se n'ha fet de les "minves de gener"?

Les minves de gener és el nom que rep una situació marítima pròpia de l'hivern que consisteix en un període llarg de pressions atmosfèriques molt altes i falta de vent, que provoca que la mar estigui molt plana i reculi. Als pescadors artesanals de Baix a Mar ja els agraden aquest períodes de bonança!

A la platja de la Torre hi ha diversos símptomes que indiquen les minves. Una és que augmenta l'amplada de la platja. Però el Bloc també es veu diferent perquè es pot apreciar molt bé l'esglaó que normalment queda al nivell del mar i en canvi amb les minves sobresurt ben bé mig metre, o més. Al Roquer dels Munts també es nota el descens del nivell del mar, sobretot en llocs com el Codolar, però quan no hi havia port encara es veia millor.

Enguany no hi ha hagut minves, i si no s'espavila ja no hi serà a temps! Em sembla recordar que l'any passat tampoc n'hi va haver. Deu ser cosa del canvi climàtic, que fa variar la posició de les baixes pressions i les altes pressions de tot l'hemisferi nord.

Aquesta foto és de les Roques Arriades, al costat de la Roca Foradada, abans de la construcció del port. És de l'any 1993 i per on passa aquest home caminant normalment hi havia un metre d'aigua.

Parheli

He estat endreçant fotos i he trobat aquestes de l'octubre. En general m'agrada observar la natura, i en particular m'agraden el mar i el cel i per això procuro fer fotos quan hi ha algun fenomen especial.

Un parheli és un fenomen òptic que, de vegades, fa el sol quan hi ha núvols alts. També s'anomena "fals sol" perquè al costat del Sol s'hi veu un disc brillant més petit que sembla un solet. Si els núvols enteranyinen tot el cel, es pot veure un parheli a cada costat i en disposició simètrica. No és fàcil de veure i en canvi tot sovint hi ha núvols alts. Em va fer il·lusió poder fer la foto.