Treballs de recerca

He estat molts dies sense actualitzar el bloc, massa dies. Part de la culpa la tenen els treballs de recerca de batxillerat.

Els alumnes de batxillerat tenen la obligació de fer un treball de recerca, com una assignatura més. Aquest treball és una investigació sobre qualsevol tema d'interès de l'alumne que, dirigit per un professor, es pretén que aprengui i apliqui el mètode científic. Al nostre centre, els alumnes comencen a triar el tema cap el mes de febrer del primer curs i els treballs escrits s'entreguen a principis el mes de gener del segon curs i a continuació fan la defensa oral davant d'un tribunal de tres professors. O sigui que ara han acabat uns alumnes i ja n'hi ha uns altres a punt de començar.

He de reconèixer que el treball de recerca m'agrada. És d'aquelles situacions en les quals, com a professora, pots aprendre al mateix temps que els alumnes; i això sempre és un repte.

D'entre els treballs que he avaluat enguany n'hi ha un que m'ha agradat especialment sobre els gels. Amb aquest nom potser d'entrada només ens ve al cap el gel de bany, però aquestes dissolucions tenen característiques extraordinàries i la Sílvia, l'alumna, ha trobat la manera de posar-les de manifest i donar a conèixer algunes aplicacions. La més espectacular és l'esferificació dels aliments líquids. Una passada!

Uns dies fora

Acabo d'arribar de Belfort, d'un intercanvi amb estudiants. Que freds són aquests francesos!! Això sí, tenen unes muntanyes... i uns boscos... i uns rius...

La tardor és molt fotogènica als boscos caducifolis centreeuropeus, però prefereixo la gent típicament mediterrània.

La columna de Winogradsky

Fa un parell de mesos vaig anar al Cosmocaixa amb els alumnes de 4rt d'ESO i vaig quedar embadalida davant dues columnes de Winogradsky. Això són unes provetes de vidre d'un metre d'alçada que contenen terra, aigua i aire i que reprodueixen les condicions ambientals al fons d'un llac d'aigua dolça.

Al sistema només hi entra energia en forma de llum, i tota la matèria es recicla. Al llarg dels dies, el sistema evoluciona fins a trobar el seu equilibri i es pot mantenir així indefinidament, ja que està constituït per bacteris, algues i fongs representants de tots els nivells tròfics. Normalment triga de 6 a 8 setmanes a trobar l'equilibri.

Com que sóc com sóc, em vaig quedar amb les ganes de provar-ho. Fa tres setmanes una alumna de batxillerat va treure el tema i vam decidir muntar una columna d'aquestes al laboratori del col·legi. De moment els canvis són notables però encara no s'ha estabilitzat.

Aquest és l'aspecte que tenia el primer dia.

Al cap de 19 dies les algues han espessit molt l'aigua i la terra s'ha començat a enfosquir.

Divendres!!

Avui tinc complexe d'Obelix. No, no m'he menjat cap senglar rostit, però porto tota la setmana barallant-me amb la col·lecció de roques i minerals de col·legi. He canviat els cartellets identificatius de les roques, els fòssils i els minerals de les vitrines del col·legi.

Sembla una tonteria, però primer s'han d'escriure a mà la llarga llista de noms; alguns són impronunciables, sobretot els fòssils. Després s'han d'escriure a l'ordinador per imprimir-los. Després retallar els cartellets. Per altra banda s'han de treure de les vitrines per poder netejar els vidres i treure la pols de les pedres. El més entretingut és substituir la cartolina de cada peana. Finalment s'han de tornar a posar bé. Com que estic parlant de 30 prestatges amb 8 o 10 pedres cada un, venen a ser entre 250 i 300 cartellets. Quasi res.

Tot això ho he fet per renta-li una mica la cara al laboratori de cole. Demà tenim portes obertes i esperem visita. Això vol dir que toca treballar. Si voleu venir el Sagrat Cor estarà obert al matí d'11 h a 13 h.

Projecte Comenius

Fa molts dies que no actualitzo el bloc. Ja em semblava que no era fàcil posar un post setmanal. Però vaja. El que ara em roba el temps és el Projecte Comenius "Ser jove en una ciutat antiga" que fem a col·legi.

Un projecte Comenius és un conjunt d'activitats educatives amb un fil conductor que es realitzen en diversos centres educatius de diferents països europeus simultàniament. Cada projecte es du a terme amb els socis que et poses d'acord. La durada d'un projecte és de tres anys, tot i que a partir d'ara seran de dos. Els temes i les activitats s'acorden entre els centres participants. Si l'oficina Comenius europea aprova el projecte, es poden rebre subvencions. Evidentment s'han de complir uns terminis i uns protocols i omplir una paperassa per tal d'acollir-s'hi.

El projecte que fem al Col·legi Sagrat Cor és sobre aspectes turístics de les ciutats implicades: Tarragona, Lemgo (Alemanya) i Flen (Suècia). Els alumnes que hi participen són de secundària (4rt d'ESO i 1r de batxillerat). Els idiomes de comunicació són l'anglès (principalment) i l'espanyol, ja que tots tres centres els tenen com a segona i tercera llengua. Les activitats es distribueixen entre els dos cursos, però el més esperat és l'intercanvi dels alumnes de 1r de batxillerat.

Els professors i professores també fem intercanvi. A part de viatjar per veure els centres educatius en directe, també compartim experiències (educatives, naturalment) en la resolució de conflictes escolars, organització, ... salvant les grans distàncies que marquen els diferents sistemes educatius. En tot plegat el correu electrònic és una gran eina i encara que no vulguis t'has d'espavilar amb els idiomes.

Poc m'ho pensava fa deu o quinze anys que fent de professora tombaria per Europa, parlaria en anglès i em comunicaria amb l'ordinador com si ho hagués fet tota la vida!

Les sueques i els suecs

Aquesta setmana passada he estat a Flen, a uns 120 km a l'oest d'Estocolm, i he pogut veure com viuen i treballen els suecs. M'han xocat moltes coses, la primera la tranquil·litat que tenen per tot. La primera impressió és que gasten molta "catxassa". No tenen pressa per res, ni per caminar, ni per parlar, ni per complir els teminis, ni per acabar les reunions... Però això no vol dir que no facin la feina, perquè la fan i bé.

També m'han sorprès els horaris. Al matí es lleven com nosaltres, entre les set i les vuit segons les activitats del dia. Comencen a l'institut a dos quarts de nou. Paren a les 11 per dinar. És sorprenent que a l'hora del pati s'entaulin per menjar un plat de sopa i unes mandonguilles o uns arengs. De fet, només tenen mitja hora, que l'aprofiten menjant. Les classes segueixen fins la una, o les dues o les tres, segons els cursos i els dies de la setmana. A les sis el sopar i després vida familiar, perquè al carrer és fosc i negre des de les quatre de la tarda i fa un fred que pela.

Una altra impressió que m'he emportat de l'institut és la sensació de caos i desordre. Els grups d'alumnes varien en cada assignatura i canvien d'aula. A més, no fan tots el mateix horari perquè hi ha classes d'una hora i d'una hora i mitja. Sempre veus gent amunt i avall. Molts professors manen la feina als seus alumnes i els deixen el temps lliure per fer-ho en grups o en treball individual. Aquest sistema aquí seria impensable.

Això sí, fa un fred que pela. A les cases i a l'institut la temperatura és agradable, però al carrer no s´hi pot estar.