Fanals més respectuosos

Quan l'any 1994 es va construir el passeig marítim s'hi van posar uns fanals amb forma de chupa-chups que enviaven la llum cap a tot arreu, amb la clara infracció de qualsevol normativa sobre contaminació lumínica.

Des que l'any 2001 va començar a caminar el Consell de Sostenibilitat, que demanem canvis en la il·luminació d'aquest passeig; tant si és competència de l'ajuntament com si és la demarcació de Costes qui posa el mobiliari urbà. De sempre se'ns ha dit que hi havia molts fanals de recanvi i que a mesura que s'haguessin de comprar ja s'anirien canviant.

Es veu que aquest dia ja ha arribat i des d'aquest gener tenim fanals nous al passeig! Tan se val que sigui per la insistència d'alguns o per les sancions que poden caure si no es compleix la normativa. La qüestió és que tenim uns fanals més respectuosos que, evidentment, fan menys llum que els anteriors. Però ja se sap que a la nit és fosc, no?

Contradiccions

De vegades la senyalització del trànsit és ben curiosa. El carrer nou és zona peatonal i els cotxes només poden creuar-lo o hi poden transitar vehicles autoritzats en l'horari establert, tot i així a l'hivern hi han posat aquests senyals. Si véns del carrer Francesc Moragas, a l'esquerra de la foto, creues recte amunt i ja està. Si se t'acut girar cap a la plaça de la Font trobes la prohibició de passar. Però si véns de la plaça de les monges et trobes la obligatorietat de seguir recte i al cap de pocs metres ja no pots passar.

Potser a la cruïlla han d'instal·lar un aspirador que xucli els vehicles cap a la xarxa de pluvials o un teletransportador com a Star Treck.

El Bull

El bull és l'estómac de tonyina sec que es cuina amb romesco o allipebre. Seria l'equivalent als "callos"però amb bèstia de mar i cuinat a l'estil mariner.

La cuina a l'allipebre, o al romesco, és una manera de guisar que és bona per a quasi tot. Es tracta de fer una picada amb alls crus i/o escalivats, pebrot de romesco escaldat, una llesca de pa torrat (o sense torrar, o xopa de vi, o sense pa...), un grapat d'ametlles torrades (o crues, o fregides, o sense ametlles...) i un tomàquet escalivat (o sense tomàquet).

Es deixata la picada amb una mica d'aigua i es tira a la cassola amb oli ben calent (compte que espatega!). A continuació s'hi tira el tall (que pot ser bull, pop, peix...) i les patates tallades, en l'ordre que convingui segons el temps de cocció que necessiti el tall, es cobreix d'aigua i es deixa fer xup-xup. Quan les patates són quasi cuites, s'hi tira un grapadet de fesols bullits (sempre hi ha qui no n'hi posa...).

Per la recepta que he donat ja s'entén que a cada casa es fa d'una manera, i fins i tot se li canvia el nom entre romesco i allipebre. En el sentit estricte, la picada de l'allipebre només porta alls i pebrot sec.

Demà se celebrarà la desena diada del bull. Aquesta festa ha rebut moltes crítiques perquè diuen que es fa per promoure el turisme, però a l'hora de la veritat l'aforament és força limitat i s'han de reservar els tiquets amb antelació, cosa que provoca que quasi tots els comensals siguin de la Torre o de l'entorn de les cuineres. I això no és precisament promoció turística!

Enguany també es recupera la tercera mostra del bull, que és la versió més popular de la diada i sembla que en el futur tindrà més continuitat.

Per cert, en el cartell d'enguany es fa referència a l'allipebre amb desencert. Al cartell s'hi veu una cabeça d'alls i un molinet de pebre, donant a entendre que són dos dels ingredients fonamentals. En realitat hi hauria d'haver els alls i un pebrot de romesco, ja que quan els pescadors i la gent gran de Baix a Mar diuen "pebre" volen dir "pebrot sec". I aquests sí que són els ingredients fonamentals!

El paper de les posidònies a la platja

Un comentari anònim a l'escrit anterior suggeria la instal·lació d'un "mur verd" per protegir el passeig marítim de l'embat dels temporals i minimitzar la pèrdua de sorra. Aquesta solució ja existeix a la naturalesa (que és més sàvia del que volem creure) i es tracta de les fulles mortes de la posidònia.

A final d'estiu la posidònia perd part de les fulles i els temporals de tardor les treuen a la platja. Si no retirem les fulles de vora mar, amb successius tràngols les onades poden erosionar la muntanya de fulles o se'n poden amuntegar més. Mica en mica la sorra es va barrejant amb les fulles mortes i aquestes es pudreixen, deixant la característica olor de mar i sent lloc de proliferació d'insectes i bacteris. L'arquetip de platja mediterrània està format per l'acumulació successiva de capes de sorra i fulles de posidònia, amb una estructura més ferma que si fos sorra sola. D'aquestes platges n'hi ha a les Balears (les fotografies són de platges de Formentera).
A casa nostra no tenim grans praderies de posidònia que proporcionin fulles en abundància, a penes si trobem algun gallot de tant en tant a la part de Baix a Mar i els Muntanyans i alguna raconada de fulles a la platja de la Paella. Temps enrera, quan arribava la tardor es posaven feixos de joncs i d'altres herbes a vora mar, davant dels Muntanyans i Baix a Mar i s'evitava que la platja s'estrenyés massa. Un cop passat l'hivern, els joncs estaven tan barrejats amb la sorra que no es podien separar.

Actualment no tenim prou fulles de posidònia per esperar aquest fenomen de manera natural. Si posem herbes o joncs durant l'hivern no podem pretendre treure-les a l'estiu, que segur que ens faran nosa per a l'aprofitament turístic de la platja. També ens podem plantejar repoblar amb posidònia l'Antina i les Roquetes, però aquesta és una empresa molt ambiciosa, a llarg termini i que no té l'èxit assegurat.

Després del tràngol

Aquests dies passats hi ha hagut temporal a la platja. Com sempre, es va negar el passeig i la sorra va arribar a la via. En veure Baix a Mar tot ple de sorra alguns es pregunten per què encara no hem fet un muret que delimiti la platja del passeig i així protegiríem els carrers i el passeig.

No em cansaré de dir que aquesta construcció és inapropiada per la platja de Baix a Mar. No és que sigui una mania meva, sinó que altres que en saben més que jo i ho han estudiat abastament han demostrat que les onades que xoquen en un mur dur no dissipen la seva energia i quan reculen mar endins s'emporten els granets de sorra. I la platja de Baix a Mar és prou estreta com per no permetre que es dissipi l'energia de les onades abans d'arribar al passeig.

Certament, és una molèstia escombrar els carrers després del tràngol i retornar la sorra a la platja amb una excavadora. Però és millor això que no que les onades s'enduguin la sorra mar endins. Almenys la podem recollir i no la perdem per sempre!

Gestió de la platja (2a part): el "muret" del passeig

El mar i l'aire es comporten com una màquina de gran potència. L'energia prové sobretot de la calor del sol. La terra i l'aigua s'escalfen i es refreden de manera diferent al llarg del dia i la nit i el resultat són les onades i els vents. A més, el sistema també està afectat per la pressió atmosfèrica, l'estació de l'any, i altres factors. Per la seva part, la platja està formada per molts granets de sorra que es poden moure de forma independent els uns dels altres quan reben l'embat de les onades o dels cops d'aire.

L'aigua en moviment empeny els granets de sorra cap el mig de la platja seca fins que l'onada ha dissipat l'energia que portava, deixa tot allò que arrossegava i llavors recula l'aigua sola perquè ja no té energia per arrossegar res. Per això, la mar ens torna els plàstics i deixalles sòlides que li hem abocat.

Si el recorregut que pot fer l'aigua és petit en comparació amb l'energia que porta, quan recula encara té prou energia per emportar-se els grans de sorra mar endins, i es produeix l'erosió.


En les platges estretes, com davant de Baix a mar, cal que deixem espai de sobres per tal que les onades més grosses dissipin l'energia, encara que sigui pel damunt del passeig i s'escampi la sorra pels carrers. En aquest cas, es pot recollir amb l'escombra i retornar-la a la platja. Si en aquests casos posem un mur dur que delimiti la platja del passeig, quan les onades hi arriben, reboten i fan la platja encara més estreta.

En les platges amples, com davant de la Paella, ni tan sols les onades més grosses es queden sense platja per córrer i sempre acaben dissipant l'energia. En aquest cas no tindria importància la presència del mur dur si no fos que el vent també juga el seu paper.

El moviment de l'aire també desplaça els grans de sorra, de vegades fent petits saltets i de vegades "volant" diversos metres. Quan els grans de sorra xoquen amb un objecte sòlid es deturen de cop i s'amunteguen a sobrevent de l'objecte, que pot ser una petita irregularitat del terreny o un mur. Els muntanyans es formen així.

Precisament, aquest hivern hem comprovat l'eficàcia de les xarxes de la platja de Paella per a retenir la sorra que arrossega el vent.

*La imatge és del llibre de text de 2n de batxillerat de ciències de la terra i del medi ambient d'editorial Castellnou.

Gestió de la platja (1a part): "planxat" de la sorra

Ningú no pot negar que el valor amb més atractiu turístic de la Torre és la seva platja, i per això es dediquen tants diners i esforços en el seu manteniment i millora. De vegades, però, les actuacions sobre la platja es fan amb molt bona voluntat però pocs coneixements tècnics, per exemple la neteja de la sorra.

Evidentment una platja que aspiri a ser turística i tenir una bandera blava ha de tenir un sistema de neteja eficaç. I els treballadors de la neteja han de tenir unes condicions laborals dignes. En aquest sentit, la neteja mecànica de la sorra és un avenç difícil de renunciar-hi.

Però sovint veiem "la màquina" que passa platja amunt i platja avall pentinant la sorra i deixant-la ben llisa (sense que això vulgui dir que està més neta que abans). Aquesta és una posició "antinatural" de la sorra, ja que el moviment de l'aire i les onades modelen petites dunes que alhora eviten moviments més grans de la sorra i al final pemeten que els granets de sediment no marxin gaire lluny i segueixin a la platja. Si "planxem" aquestes petites ondulacions, el vent no troba obstacle i s'endú els grans de sorra fins el passeig i més enllà. La solució a aquest problema passa per permetre que es formi un petit muntanyà a mitja platja i s'escombri el passeig marítim retornant la sorra a la platja.

Aquesta era la situació a Baix a mar abans de la construcció del passeig. Recordo perfectament que des de la vorera de les cases de primera línia no es veia la vora del mar perquè la sorra de mitja platja t'ho tapava.

Algú pot pensar que el problema també es pot solucionar posant un "muret" entre el passeig i la sorra, però aquesta no és una bona solució i serà el tema d'un altre post.

Per què no escric sobre política municipal

Últimament m'han preguntat per què no utilitzo el bloc per parlar de política municipal, amb el munt de coses que estan passant a l'ajuntament (i més que en vindran). La resposta és molt senzilla: no m'agrada fer safareig. Certament el govern municipal trontolla i pertot hi ha moviments i reunions, però la discreció és una virtud que aprecio i no la vull trair.

Si vaig crear aquest bloc va ser per parlar en cada moment de les coses que em vinguessin de gust, aquelles on et sents més còmoda i en pots parlar lliurement. Com indica el mateix títol, m'interessa molt la biologia però també m'agrada saltar de tema en tema i així continuaré.

Biblioteca nova!!

Diuen que tot el que val, costa. La nova biblioteca municipal no escapa a aquesta dita. Ha costat molts anys de promeses i tres anys més d'obres, però realment ha valgut la pena. La biblioteca Mestra Maria Antònia és un equipament modern que compta amb llibres, revistes, mediateca i internet. Com que forma part de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya es poden demanar volums que es trobin en altres biblioteques de la xarxa.



Les arcades que contenien la bòbila de la fàbrica de refractaris ara són el cos principal de la biblioteca. L'espai és ampli i lluminós. També hi ha un espai reservat per als més petits (fins a 12 anys) amb les taules i cadires de la seva mida i tot tipus de llibres, tant de consulta com literatura i còmics. Al costat hi ha l'edifici de nova planta on hi trobem la sala de lectura informal de diaris i revistes; a la planta superior té una sala per poder fer treballs en grup, una aula multimèdia i l'arxiu.



Dóna la impressió que té poques taules i pocs punts de lectura, comparat amb el gran nombre de volums que conté i l'espai que ocupa. Però les biblioteques modernes estan més pensades pel préstec de llibres, que per ser sala de lectura.



Enhorabona a tots els torrencs i torrenques, sobretot a l'Anna, que n'és la directora, i a la resta de treballadores que veuran molt dignificada la seva dedicació.

Per una agenda d'educació

Torredembarra s'està convertint en una petita ciutat amb un gran potencial humà i cultural. A més dels estudis reglats que cursen els joves des de l'educació infantil fins el batxillerat, hi ha nombroses entitats culturals, acadèmies i fins i tot l'Ajuntament des de les regidories o des del Patronat de Cultura que al llarg de l'any organitzen cursos de tota mena: des de ioga a balls de saló, passant per classes d'idiomes, tallers ocupacionals, català per a nouvinguts, teatre, dansa, graduat escolar per adults, manualitats, gralles,... tant per a infants com per a adults.

D'altra banda, tot i aquesta gran oferta, moltes vegades la informació no arriba als destinataris. Quan ens interessa algun d'aquests cursos no sabem on dirigir-nos ni quin és el període d'inscripció, ni quins requisits es necessiten i aquesta falta d'informació fa que aquests recursos estiguin desaprofitats.

Des de l'Alternativa Baix Gaià proposem que la regidoria d'educació vertebri d'alguna manera tota aquesta informació i en faci difusió. Seria molt interessant tenir una base de dades amb tots els cursos que es fan al nostre municipi, començat pels ensenyaments reglats que ofereixen els Centres d'Educació Infantil i Primària i els Instituts d'Ensenyament Secundari de la nostra vila, amb tota l'oferta de Cicles Formatius i Programes de Transició al Treball. També les Llars d'Infants, públiques i privades, que hi ha a la vila. Així com els cursos que ofereix l'Escola Municipal de Música. Quantes places ofereixen, les dates d'inscripció, els requisists de matrícula, els preus...de tots aquests centres.

En aquesta agenda d'educació també hi ha d'haver l'oferta privada de les acadèmies d'idiomes, dansa, teatre, reforç escolar... i les entitats culturals que organitzen cursos pels seus associats o oberts al públic, com el Grup de Dones o els Grallers.
Tota aquesta informació pot estar disponible a la Web de l'Ajuntament o editada en forma de llibret. Només cadria actualitzar-la anualment i seria una eina molt útil per a tota la població.

Des de l'ABG animem a la Regidoria d'Educació que faci seva la proposta i reculli i difongui tota aquesta informació com més aviat millor, i si pot ser abans del període de preinscripció als centres escolars (març-abril de 2008).

Patronat de Turisme

Molts estarem d'acord que Torredembarra és una localitat turística, amb una població que es multiplica a l'estiu gràcies als visitants. Si bé és cert que hi ha una bona part d'aquests visitants que són habitants de segones residències, també hi ha un gruix de turistes que només estan de passada un dia, o bé que pernocten en els pocs establiments turístics de la població.

Els turistes a Torredembarra sobretot busquen platja i activitats aquàtiques, però també un ambient distès, aire pur, música, cinema, teatre, esports, menjar bé, anar de festa, passejar, comprar, ... Són moltes i molt variades les activitats que poden agradar als visitants i que nosaltres, com a població turística, els podem oferir. En aquest sentit, és la iniciativa privada qui ha de jugar fort oferint restaurants, bars, concerts, botigues, activitats esportives i culturals ... El sector econòmic que viu del turisme és qui s'ha d'arriscar i oferir uns productes atractius, tant pels torrencs i torrenques com per atreure els visitants cap a Torredembarra.

En aquest context, el paper del Patronat de Turisme ha de ser la promoció de la població i del sector turístic local, ha de tenir un paper dinamitzador de l'economia divulgant arreu les bondats del nostre paisatge, dels nostres establiments, de les nostres activitats, de la nostra gastronomia, de les nostres festes... El Patronat de Turisme, i la Regidoria de Turisme, no han de basar la seva acció en l'organització d'activitats, sinó que han de promocionar les activitats que organitzen les altres regidories, les entitats culturals i esportives, promoure esdeveniments organitzats per agrupacions d'empresaris i comerciants, facilitar als gremis o associacions que organitzin fires i mercats... Només en el cas que les entitats turístiques es vegin molt limitades han de recórrer al Patronat per organitzar les activitats.

Aquest plantejament no és nou ja que els estatuts del Patronat de Turisme recullen com a objectius del Patronat un seguit d'actuacions de promoció i divulgació turística del municipi, però no contemplen com a objectiu l'organització d'esdeveniments de cap mena. En definitiva, el Patronat de Turisme només ha de facilitar i divulgar les activitats que es desenvolupen a Torredembarra fent d'aparador d'aquest poble viu, amb l'antelació necessària a fi d'arribar al públic al qual s'adreça la promoció.

Muntanyans II, enèssim capítol

Per fi tenim bones notícies pels Muntanyans! La partida de 10 milions d'euros del pressupost de l'estat són un bon motiu per seure i negociar una paralització de la urbanització.
Dimarts passat, Jordi Valls, exregidor de Vilanova i la Geltrú, ens va explicar com ho van fer a la seva platja llarga. Les semblances del seu cas amb el nostre són molt grans: un pla parcial aprovat i en vies d'execució, un espai que és zona humida encara que no estigui en cap catàleg, pressió popular... fins i tot les fotos que va mostrar semblaven els Muntanyans de la Torre! També hi ha la gran diferència de la unanimitat del consistori vilanoví que no es dóna en el consistori torrenc, però que esperem que mica en mica hi sigui.
Aquesta setmana tots els diaris s'han fet ressò de la notícia, tot i que alguna informació apareguda no pot ser certa. El Punt de dimarts 6 de novembre deia:

"Les hectàrees en joc. Els terrenys que es puguin comprar s'haurien d'incorporar a l'espai d'interès natural (EIN) de la platja de Torredembarra i Creixell.(...) Va ser aquest darrer partit qui va dur a la comissió de Medi Ambient i Habitatge una sèrie d'esmenes per incorporar a l'EIN, de manera immediata, més de 95.000 hectàrees, més de la meitat de les 168.248 afectades per la polèmica. (...)"

Si una hectàrea són 100m X 100m, 95.000 Ha són 950.000.000 de m2. Ve a ser com una franja d'1 km d'amplada al llarg de 950 km de costa. No està mal que l'ampliació de l'EIN ocupi gairebé tota la costa mediterrània de la península!

El ple de les ordenances fiscals

Avui al ple de l'Ajuntament s'han aprovat les ordenances fiscals del 2008. L'augment de l'IBI era el tema calent i era previsible que l'equip de govern estés a favor i l'oposició en contra. CIU ha proposat que l'IBI pugés només un 2'4% en comptes del 4'5% proposat pel govern i que altres impostos que no varien també pugessin el 2'4%, raonament recolzat pel representant del PP.

Per la seva part l'Agrupació ha argumentat que l'augment era abusiu. Per la nostra part, a l'ABG considerem que l'augment seria correcte si darrera hi hagués un pla de mandat amb uns objectius clars, però com que no és el cas hem votat en contra.

A part del propi tema de debat s'han vist uns moviments sospitosos d'acostament de CIU al govern. ¿O no és sospitós que després de la proposta "sorpresa" de CIU l'alcalde ja portava els càlculs fets del quoficient que representava la variació del percentatge? ¿O no és sospitós que faltés un membre del grup de CIU i l'ordenança s'aprovés pel vot de qualitat de l'alcalde?

M'estic tornant molt malpensada i em sembla que l'entrada de CIU al govern només és qüestió de dies.

De totes maneres la perla l'ha posat el Sr. Ripoll quan ha dit que el pla de mandat i el model de ciutat l'havia de fer l'oposició.

Manda huevos!

Què és i què no és un pla de mandat

Quan l'equip de govern va anunciar que havia preparat un pla de mandat pel termini 2007-2011 ens en vam alegrar perquè s'estava fent un esforç de planificació. Analitzant el document presentat i la proposta de pla quadriennal d'inversions podem veure que només és això: un pla d'inversions a quatre anys. Per començar no està malament, però necessita millorar.

Un pla estratègic, o pla de mandat, és una visió a mig i llarg termini del que volem que sigui el nostre poble. Partim de la situació present i volem arribar a una situació ideal, per això cal analitzar la situació actual sospesant els punts forts i els punts febles, les oportunitats i les amenaces, els aspectes positius i els negatius de la nostra realitat, en definitiva, allò que tenim i allò que ens falta com a poble. També cal tenir molt clar on volem arribar, el nostre poble ideal, sense oblidar que s'han de cobrir les necessitats de la població. Un cop feta aquesta anàlisi cal marcar-se uns objectius generals que s'han de concretar en diversos projectes.

Durant els mesos previs a les eleccions municipals cada partit i cada agrupació d'electors ha fet aquest treball de reflexió i anàlisi, (o almenys l'hauria d'haver fet) i l'ha concretat en un programa electoral. Però, i l'equip de govern? Si l'equip està format per tres grups, quin és el programa que han consensuat? Encara que la reflexió s'hagi fet per separat cal que hi hagi una anàlisi comuna per tal de perseguir un mateix futur per la Torre. Aquesta anàlisi és la que ha de definir els objectius del mandat, i quan hi hagi els objectius clars es podrà parlar de projectes concrets. A més, aquests objectius i aquests projectes els ha de compartir amb la resta de forces de l'ajuntament; sinó, com tindrà el recolzament necessari per dur-los a terme un govern que està en minoria?

Tots els projectes necessiten un finançament i cal fer un pla d'inversions. Això és fer un pla financer amb una política impositiva i una política d'endeutament que constitueixen els pressupostos anuals del període en qüestió. Evidentment dins del marc legal que regeix l'economia municipal. També és important la participació ciutadana en els diferents moments del procés: des de la definició dels objectius en projectes fins a l'elaboració del pressupost anual. A més, com en qualsevol gestió, hem de tenir indicadors de seguiment per comprovar que s'estan complint els objectius i els projectes seguint el pla financer en els terminis temporals previstos.

Als regidors de l'oposició se'ns demana ara que aprovem un pla financer per a quatre anys basat en uns projectes que no estan lligats a cap objectiu general i amb poques garanties de què siguin aquests i no uns altres els projectes que es duguin a terme. Els regidors de l'Alternativa Baix Gaià trobem a faltar tot el treball previ que ens porta a aquesta política impositiva i d'endeutament, allò que justifica aquesta recaptació de diners. Trobem a faltar uns objectius clars pel futur pròxim de la Torre. Sense aquests objectius, el pla financer és un xec en blanc que no estem disposats a signar.

De tota manera el temps encara no s'ha acabat. El pla de mandat necessita millorar i esperem que l'equip de govern el puleixi prou com per poder-li donar suport des de l'Alternativa.

Pressupostos municipals

La tardor és temporada de pressupostos. Els de l'Ajuntament també comencen a estar sobre la taula. L'equip de govern municipal ja ha començat a fer els comptes, l'oposició tindrà l'oportunitat de replicar properament i la ciutadania té ocasió de dir-hi la seva amb els pressupostos participatius. Al final ha de sortir una declaració d'intencions, econòmicament parlant, que respongui al model de poble que volem ser.

Enguany es vol anar una mica més lluny i es proposa un "pla de mandat", que és una cosa així com una previsió de pressupost a quatre anys vista. Això està bé. És força assenyat planificar les actuacions, sobretot si parlem d'inversions municipals. La segona part és pactar (consensuar, acordar...) aquest pla amb la majoria de la població, tant amb els representants de l'oposició com amb altres entitats del poble. I la tercera part serà la més complicada: aplicar el pla i procurar no desviar-se'n gaire.

En un pla d'aquest tipus el més bonic és triar en què es faran les inversions: un mercat o un tanatori o una plaça o una sala de concerts... Però el que ja no agrada tant és d'on sortiran els diners: augment dels impostos, contribucions especials... Hauríem de ser una mica més imaginatius i buscar subvencions i altres recursos econòmics que no repercuteixin només en la butxaca dels contribuents.

Estem davant l'oportunitat de dibuixar el model de poble pels propers anys. És important participar-hi. Estic segura que si les coses s'expliquen bé i abastament la major part de la població portarem idees i acceptarem l'aportació econòmica que ens correspongui.