Anem a veure peixos!

Aquest cap de setmana anirem per quart any consecutiu a veure peixos a l'Antina.

L'activitat té una primera part teòrica, que serà divendres dia 13 a les 7 del vespre a la sala de reunions del casal municipal on revisarem les característiques ecològiques de les Roquetes i l'Antina i els detalls que ens permeten distingir les diferents espècies de peixos més comunes de la zona.

La segona part és la sortida al mar per veure els peixos en viu i intentar identificar-los. Aquesta segona part es durà a terme dissabte dia 14 a les 10 del matí davant de Cal Bofill. Cal dur ulleres, tub i aletes.

Les activitats són gratuïtes i hi esteu tots convidats!

Organitza el Centre d'Estudis Sinibald de Mas.

Nedant entre coralls

Un dels llocs més bonics que he visitat durant les vacances és el fons marí del parc de Cahuita, a la riba caribenya de Costa Rica. Aquest és un parc natural marí i terrestre. La part terrestre consisteix en una selva molt frondosa que arriba a la costa i acaba en unes platges de sorra blanca, flanquejades de palmeres que s'arriben a mullar amb la marea alta.

A la part submarina hi ha "el arrecife". Pròpiament no és un escull coral·lí, sinó que és un fons de grava i roques sobre les quals hi ha una gran varietat de coralls. Naturalment els animals que s'hi troben no tenen res a veure amb els que veiem a l'Antina ni a la Barra de Tres: peixos de colors, eriçons de pues llargues, taurons...

Com que té molt poca fondària qualsevol que sàpiga nedar pot contemplar l'espectacle amb les ulleres i el tub. És talment com nedar en un aquari!

També vam poder veure el temible peix-lleó, que encara que sigui de mida petita té unes pues molt verinoses i és molt voraç.

Tortuguero (1a part)

El que més m'ha impressionat de les vacances ha estat veure en directe la reproducció de les tortugues marines. Des de la còpula, dins el mar, fins la posta d'ous a la platja i el neixement de les petites tortuguetes.

Tant la tortuga verda com la tortuga llaüt són uns animals esplèndids! Amb una closca de més d'un metre de llargada són molt matusseres per caminar per la platja, però molt elegants quan "volen" pel mar. Poder veure en directe, i a tocar, alguns d'aquests animals em va impressionar més del que em pensava.

El Parc Nacional de Tortuguero, a la riba caribenya de Costa Rica, és una reserva on es protegeixen especialment les tortugues marines ja que és un dels llocs de reproducció de diverses espècies. L'estudi de les tortugues es fa en coordinació amb diverses entitats científiques internacionals, ja que les tortugues marines són migratòries i visiten mars molt allunyats del lloc de neixement. Per això l'interès científic que desperten també té un abast internacional.

Bona part del turisme de la zona està dedicat a l'observació d'aquests animals. Per poder veure la posta d'ous cal anar a la platja a la nit, i sempre acompanyat d'un guia acreditat. Quan la tortuga arriba a la sorra no se l'ha de molestar, cal deixar que trii un lloc per fer el niu, que faci el clot a la sorra i que comenci a pondre els ous. Aquests moments inicials són importants perquè estigui confiada i decideixi fer la posta. Si hi ha alguna cosa que l'espanta o se sent amenaçada marxarà sense pondre els ous i es perdrà aquella descendència. Per això cal que els observadors vagin vestits de color fosc, sense llanternes i en silenci. Un cop ha començat a deixar els ous al niu, ja ens hi podem acostar, naturalment sense fer gaire soroll.

Llavors els turistes ens posem darrera l'animal i el guia se situa al costat de la tortuga, i amb una llanterna de llum vermella molt tènue il·lumina la part posterior de l'animal i pots veure els ous que van caient dins el niu. Són uns ous rodons i tous, una mica més grossos que els de gallina. En una temporada, una mateixa tortuga verda pot fer quatre o cinc postes amb intervals d'uns quinze dies. En la primera posta pot arribar a deixar uns 200 ous a la platja i en les successives cada vegada menys, fent una mitjana d'uns 100 ous per posta. És impressionant veure com un darrera l'altre van caient els ous i el niu s'omple fins al capdamunt!

Després, amb les potes del darrera, tapa la part superior del niu, escampa sorra al voltant i fa un altre clot que despisti els depredadors; encara que en aquest procés de vegades fa malbé els nius d'altres tortugues que han vingut abans. Aquest fet no fa intervenir als científics que les estudien, diuen que és llei de la naturalesa!

Quan la tortuga ja ha acabat i comença el retorn al mar, els científics les agafen per mesurar-les, marcar-les i fins i tot posar-los algun dispositiu GPS per comprovar els llocs de migració. Després de molestar-la una estona es deixa que retorni al mar.

Al cap d'unes setmanes (entre 45 i 70 dies, segons les espècies) els ous eclosionen i les tortuguetes surten en direcció al mar. Aquest viatge el fan de nit, però tot i així la taxa de mortalitat és molt elevada perquè aquest moment és quan són més vulnerables als depredadors. Els mascles no tornaran mai més a terra, i les femelles poden trigar fins a 20 o 50 anys (segons les espècies) a ser fèrtils i tenir la necessitat de pondre els ous. Això sí, sempre tornen a la mateixa platja on han nascut!

Vaig tenir la sort de veure diverses tortugues verdes ponent ous a Tortuguero i, al cap d'un parell de dies, una desena de tortuguetes llaüt recent nascudes anaven cap el mar a una platja de Cahuita, més al sud.

Els fruits de la posidònia

Avui a vora mar he trobat això:

Sembla una oliva o una gla tova, però jo diria que és un fruit de la posidònia perquè s'assembla molt a les referències que he trobat. I ho dic així perquè em pensava que els fruits de les posidònies eren més petits i de color fosc.

L'he tallat pel mig i he vist que no té pinyol, sinó que és una baia. És un fruit carnós amb una llavor que sembla una pipa grossa i verda.

 

Aquesta cosa de color clar que té adherida és una colònia de briozous, uns animalons que sovint es troben al damunt de les fulles de la planta.

Fanals més respectuosos

Quan l'any 1994 es va construir el passeig marítim s'hi van posar uns fanals amb forma de chupa-chups que enviaven la llum cap a tot arreu, amb la clara infracció de qualsevol normativa sobre contaminació lumínica.

Des que l'any 2001 va començar a caminar el Consell de Sostenibilitat, que demanem canvis en la il·luminació d'aquest passeig; tant si és competència de l'ajuntament com si és la demarcació de Costes qui posa el mobiliari urbà. De sempre se'ns ha dit que hi havia molts fanals de recanvi i que a mesura que s'haguessin de comprar ja s'anirien canviant.

Es veu que aquest dia ja ha arribat i des d'aquest gener tenim fanals nous al passeig! Tan se val que sigui per la insistència d'alguns o per les sancions que poden caure si no es compleix la normativa. La qüestió és que tenim uns fanals més respectuosos que, evidentment, fan menys llum que els anteriors. Però ja se sap que a la nit és fosc, no?

N'hem trobat!

Avui dissabte he baixat al Brut de Viló i he trobat flors de posidònia!

Des de Cap d'any que sé que ha florit la posidònia d'aquí, però fins avui no hi he pogut anar, entre la feina, el mal temps i el refredat han passat tres setmanes llargues. Ahir va fer més sol, la mar estava més quieta i l'aigua més transparent, però era dia de calces velles i jo havia de treballar! Avui ha vingut el Xavi de Vilafranca i hem anat nedant des de la platja fins la Barra de Tres.
La praderia en aquesta època està IMPRESSIONANT! Les fulles de posidònia són més curtes però més tendres, tenen un verd viu, gairebé translúcid i pocs epífits. Hi ha moltes nacres i molts, moltíssims eriçons, tant els Paracentrotus lividus ( que són els comuns) com els Sphaerechinus granularis de color lila (que normalment estan a més fondària). En canvi hem trobat pocs peixos i tots estaven encauats, com si els féssim nosa.
Les fotos no són res de l'altre món perquè amb la màquina nova encara no m'aclareixo i una cosa és fer fotos a terra i l'altre és sota l'aigua, amb els guants i a només 12ºC!
Però així que pugui hi tornaré.

Ha florit la posidònia!

El canvi d'any ha portat una molt bona notícia, enguany la posidònia ha florit a les nostres costes!
La posidònia és una planta fanerògama que té totes les estructures típiques de les plantes terrestres (arrel, tija, fulles, flors i fruits), però la vida submarina té característiques peculiars.

La reproducció, per exemple, normalment es produeix de manera asexual a través d'esqueixos o de brots que surten del rizoma principal. Però també pot ser a través de flors i fruits, tal com correspon a una planta fanerògama. En aquest cas, la pol·linització no es pot deixar al càrrec dels insectes ja que sota l'aigua no n'hi ha i per aquest motiu no cal que les flors siguin vistoses, ni que desprenguin aromes intenses.

Els grans de pol·len que surten dels estams s'agrupen en uns filaments mucosos que afavoreixen que siguin capturats pels pistils, on fecundaran les cèl·lules femenines i formaran els fruits. Les flors són de color verd i estan agrupades en unes inflorescències que semblen un manyoc de fulles més estretes que la resta. Entre aquestes fulles hi ha els estams i els pistils.

La floració de la posidònia és un fenomen excepcional a la costa catalana, i una mica menys rar a les Illes Balears. Per produir-se calen unes condicions ambientals determinades que encara no es coneixen prou, tot i que s'apunta que un dels factors pugui ser l'elevada temperatura de l'aigua del mar. En aquest cas, potser el canvi climàtic els portarà floracions més sovint a les nostres platges.

Aquestes flors que hem trobat han sortit de les xarxes d'una barca de la Torre, segurament ja estaves arrencades quan les van pescar i per això tenien aquest aspecte pansit, però no poden haver vingut de gaire lluny. Seguiré la pista per veure si en puc fotografiar alguna de viva al seu ambient!

Neteja submarina

El dissabte 7 de novembre vam dur a terme la quarta edició de la neteja submarina del litoral torrenc. Dissabte al matí ens vam aplegar una vintena de submarinistes amb quatre barques i ens vam llançar a la mar, en el sentit més literal. L'aigua estava força freda, en comparació amb la setmana passada, però en qüestió de moments ja estavem millor dins l'aigua que a fora.

Enguany hem netejat la part submarina del Roquer dels Munts i hem tingut poca feina perquè no hi havia gaire runa. Cada any, dels quatre, s'ha netejat una part diferent del litoral de la Torre. El 2006 es va netejar l'Antina des de davant de l'estació fins a Baix a Mar; el 2007 va fer mala mar i vam anar per terra a netejar el Roquer des del Réc de Sant Joan al Canyadell; el 2008, l'Antina, les Roquetes i la Barra de Tres des del Bloc fins el Club Marítim; i enguany la part submergida del Roquer.

La neteja submarina l'organitza la policia local i la regidoria d'esports. De fet, és el Jesús Molné qui va al capdavant i es cuida de coordinar els bussejadors, cossos de seguretat, brigada de neteja per reciclar el que es reculli, periodistes... i tothom que faci falta. La Patrícia, des de la regidoria d'esports, s'ocupa de la logística dels cartells, esmorzar, documentació,... i diplomes de participació. Entre tots dos fan un bon treball en equip. Moltes felicitats per la feina ben feta i moltes gràcies als submarinistes i barquers que han participat. L'any vinent hi tornarem, i espero que sigui a l'estiu perquè l'aigua no està tant freda i com que hi ha més gent a la platja tot plegat té més ressò.

El biòtop submarí de la Torre

Avui s'ha fet la presentació de l'estudi per a la creació d'un biòtop submarí davant la platja de Torredembarra. El projecte de biòtop presenta alguns aspectes innovadors molt interessants.

Per començar, el material que el formarà serà roca calcària calcítica en forma de lumaquel·la, que és una roca calcària molt pura, amb el 98% de carbonat càlcic i nombroses restes de petxines, que ja estaven a sota el mar fa uns 25 milions d'anys. Aquesta roca és relativament porosa i permet l'establiment d'una comunitat bacteriana que facilita la colonització per algues, però prou compacta com per aguantar la pressió dels 30 metres d'aigua sense deformar-se.

Un altre aspecte novedós és que tindrà forma de muntanya. L'obra consistirà en amuntegar blocs de roca d'un metre cúbic cada un fins a formar una muntanya d'uns 80 metres d'ample a la base i uns 15 metres d'alçada sobre el fons de sorra i fang a uns 30 metres de fondària. Donada la mida grossa dels blocs de roca, cal esperar que hi quedaran nombrosos forats que podran servir de refugi dels animals.

A la presentació d'avui s'ha donat a conèixer el resultat d'un any d'estudis del lloc on s'ha d'ubicar aquesta estructura, que és a una milla de terra davant de Clarà, aproximadament. La memòria tècnica és molt més extensa que les exigències legals d'avaluació d'impacte ambiental, i aporten dades científiques sobre corrents, dinàmica de sediments i dispersió de contaminants d'una zona poc estudiada. Només per això ja val la pena l'esforç realitzat fins ara!

Per fer la presentació s'ha fletat un catamarà amb totes les "patums" a bord: alcalde, regidors de la Torre, Creixell i Altafulla, representants del Departament d'agricultura i pesca, representants de costes, capitania del port, confraria de pescadors, patronat de turisme, patrocinadors particulars... i segur que me'n deixo alguns! I a més un núvol de periodistes.

Desitjo de veritat que aquest projecte arribi a bon port. Serà una ocasió magnífica per estudiar l'establiment de les comunitats biològiques en un ambient "natural" i segur que dóna un impuls a un tipus de turisme submarinista que ara no tenim.

Seguiment dels eriçons 2009

En la campanya de seguiment de la posidònia també fem el seguiment dels eriçons de mar comuns, perquè es tracta d'una altra espècie bioindicadora de l'estat de salut d'un ecosistema. Els eriçons de mar comuns (Paracentrotus lividus) són uns equinoderms que toleren petites quantitats de contaminació per matèria orgànica a l'aigua.

S'alimenten d'algues, fulles de posidònia i petits animalons que hi viuen. Principalment els trobem entre les escletxes de les roques de poca fondària (les Roquetes i l'Antina), però també poden viure entre els brots de posidònia al mig de la praderia.

El nombre d'eriçons de mar dins la praderia presenta fortes oscil·lacions d'un any a l'altre. Sembla que aquests animals prefereixen la zona de la Barra de Tres (A1, B1 i C1) que les praderies mitjanes sobre la sorra (A2, B2 i C2). Potser el motiu és que alternen ecosistemes de praderia amb ecosistemes d'algues fotòfiles. A més fondària (Barra del Brut, 16 metres de fondària) són inexistents i en canvi trobem l'eriçó violeta (Sphaerechinus granularis).

Aquest any 2009 hem trobat significativament menys eriçons que l'any passat a totes les zones, excepte davant de Clarà (zona B1) on s'han recuperat els valors de l'any 2006 després de dos anys molt pobres.

Enguany també hem comptat els eriçons de les Roquetes entre Cal Bofill i el Pes. La densitat mitjana obtinguda és de 0'4 eriçons per metre quadrat, força menor que els valors dins la praderia. És significatiu que la densitat augmenta on la roca és més ampla i per tant hi poden haver més escletxes. També és significatiu que en els primers 50 metres des de Cal Bofill no hi hagi ni un eriçó, malgrat a la roca hi hagi escletxes. L'explicació l'hem de buscar en l'activitat depredadora humana, ja que mentres nosaltres comptavem eriçons (era el mes d'agost) vam trobar dos grups de gent que n'havien recol·lectat unes bosses per al consum propi.

Vull recordar que aquesta espècie està regulada i el marisqueig d'eriçons només es pot fer durant l'hivern i fins el mes de març ja que a l'estiu és època de cria i no es poden pescar.

Campanya de seguiment de la posidònia 2009

Aquest estiu del 2009, i ja en fa set, he fet el seguiment de l'estat de les praderies de posidònia de la platja de la Torre.

La posidònia (Posidonia oceanica) és molt important tant pel seu paper com a lloc de cria de molts animals marins, com a clarificadora de l'aigua, com esmorteïdora del poder erosiu de les onades... per això es considera que és un bioindicador de l'estat del fons marí.

El seguiment es fa en 5 punts a l'atzar de cada una de les 7 zones preestablertes, que cada any són les mateixes. Els paràmetres que es mesuren són la densitat dels brots de posidònia (en nombre de plantes per metre quadrat), el percentatge de cobertura del fons (tenint en compte que les fulles recobreixen uns 10 cm de diàmetre al voltant del peu), el nombre d'eriçons per metre quadrat dins la praderia i el nombre de caralls de Jan per metre quadrat dins la praderia. De totes aquestes variables estudiades la més m'interessa és la densitat de brots a cada zona.

En general la densitat de fulles és menor a més fondària (zona C3) , però aquesta és una característica que es produeix sempre, ja que a menys fondària (zones A1 i B1) hi arriba més llum i la planta pot fer la fotosíntesi amb més facilitat. Per altra banda, les zones a prop de Creixell (C1, C2 i C3) estan més a prop de l'emissari de la depuradora i això dificulta el creixement de la posidònia i està més esclarissada. Les zones més denses (B1 i B2) corresponen a la part de la platja davant de Clarà, on no hi ha tanta concurrència de banyistes. Finalment, davant les cases de Baix a Mar hi trobem posidònies amb una situació intermèdia.

Quan comparem els resultats d'enguany amb els de l'any passat podem veure que els valors obtinguts no són tan bons, sembla que hi ha hagut un empitjorament de la praderia a totes les zones respecte de l'any 2008. I aquestes diferències són significatives estadísticament. Això fa pensar que últimament ha empitjorat la qualitat del fons marí i el mar s'ha ressentit de l'activitat humana, per exemple amb les emissions de la depuradora.

Si fem la comparació amb les dades de 2003 (les primeres de la sèrie), trobem que les diferències són insignificants en la majoria de zones, excepte les B2 i C2 que actualment estan millor que fa set anys.

Pins per al record

Aquesta setmana passada no ha fet massa vent, però n'ha fet prou com per trencar dos pins enormes del Roquer.

La foto parla per sí sola. És com si hagués caigut una gran pedra sobre la capçada d'aquests arbres i el tronc no hagués aguantat el pes. Però en realitat l'únic pes que han hagut de suportar és el pes dels anys.



Aquests pins en concret els coneixia molt bé. Quan era petita veníem molts dissabtes amb la família. La mare i la canalla jugàvem a la platja del Canyadell tot el dia, el pare venia en acabar de treballar i dinàvem de picnic sota els pins, després anàvem a fer musclos o el pare pescava amb canya des del Rellotge o la Bramadora.

Amb la urbanització d'aquesta zona i, sobretot, quan van obrir el carrer, ja van desaparèixer altres pins que acompanyaven a aquests. Ara ja en queden dos menys!

Preparatius de vacances

Aquest és l'entrenament per les vacances: gent, calor, caminar i... paella!

Ens hem guanyat una paella caminant de l'Ametlla a l'Ampolla. No hem estat gaire originals perquè hem trobat una gentada que feia el mateix camí que nosaltres. Però l'esforç val la pena, perquè aquesta part de la costa és impressionant!

Després de l'esforç: cabussó i cervesa fresqueta.

Ja tenim guia submergible

Ahir dissabte, amb una mica de retard sobre l'horari previst vam fer la presentació de la guia submergible de la vida marina de la platja de la Torre.

Avui comença l'estiu, ja tenim la guia dels peixos i només falta tenir vacances per poder-ne treure tot el profit!

El bot

A la primera visita de l'any al Brut de Viló he trobat un habitant inesperat: un bot (Mola mola). Els bots són uns peixos grossos (poden fer fins a 3 m de llarg) però aquest no ho era gaire, no arribava als 50 cm. La seva forma és molt curiosa, són gairebé rodons, en forma de disc, amb una aleta dorsal semblant a un tauró, una aleta caudal ampla i curta que sembla que no tingui cua, i unes aletes pectorals força petites. La pell és dura com una cuirassa.



És un mal nedador i normalment està a prop de la superfície de l'aigua deixant-se portar pels corrents. El seu nom científic, Mola mola, fa referència a què sembla una pedra de molí (que en llatí es diu mola). No és habitual trobar bots tan aprop de la platja, però tampoc és un cas únic.

És un peix comestible. Abans de cuinar-lo cal treure'n la closca i el greix, i només s'aprofita la musculatura lateral i el budell. O sigui que d'un peix d'uns cinc quilos a penes se'n treu mig quilo de tall. Abans de guisar-lo, la part comestible s'ha de rentar bé i deixar-la 24 hores en sal. Després es bull una mica i es treuen les boletes de greix que queden. La musculatura ja es pot cuinar, però el budell s'ha de deixar unes hores en vinagre i escaldar. Normalment es cou amb romesco o es bull amb patates i allioli.

Ara feia molts anys que no en veia cap, ni viu ni mort, i tan aprop de terra no n'havia vist mai. Em sembla que l'últim el vaig veure en una cassola amb romesco.

Comença la temporada

Encara que les dutxes de la platja no estiguin instal·lades, encara que no hi hagi socorristes, encara que no hagi passat la màquina a netejar la sorra, encara que la platja dels Muntanyans no tingui Bandera Blava, encara que no hagi arribat Sant Joan... com que fa "sol i sípies" comença la temporada de bany!!

Avui a la platja hi havia força gent i l'aigua estava estupenda. He estat més de mitja hora passant revista al fons del mar (només a les Roquetes i l'Antina) i tot era al seu lloc: juvenils d'oblades nedant en petites moles al mig de l'aigua, serrans, donzelles, mabretes i variades una mica més aprop del fons, eriçons a les escletxes de les roques, algun burret desafiant defensant el seu territori, les primeres Acetabularia encara sense disc, algunes Padina pavonica petitonetes (ja creixeran) i una dotzena de brots de posidònia, que, com cada any, són la promesa de què poden tornar a poblar l'Antina però no ho acaben de fer.


Ja tinc ganes de "passar revista" al Brut de Viló per veure si les posidònies de la Barra de Tres s'han malmès gaire amb els temporals d'aquest hivern!

Què se n'ha fet de les "minves de gener"?

Les minves de gener és el nom que rep una situació marítima pròpia de l'hivern que consisteix en un període llarg de pressions atmosfèriques molt altes i falta de vent, que provoca que la mar estigui molt plana i reculi. Als pescadors artesanals de Baix a Mar ja els agraden aquest períodes de bonança!

A la platja de la Torre hi ha diversos símptomes que indiquen les minves. Una és que augmenta l'amplada de la platja. Però el Bloc també es veu diferent perquè es pot apreciar molt bé l'esglaó que normalment queda al nivell del mar i en canvi amb les minves sobresurt ben bé mig metre, o més. Al Roquer dels Munts també es nota el descens del nivell del mar, sobretot en llocs com el Codolar, però quan no hi havia port encara es veia millor.

Enguany no hi ha hagut minves, i si no s'espavila ja no hi serà a temps! Em sembla recordar que l'any passat tampoc n'hi va haver. Deu ser cosa del canvi climàtic, que fa variar la posició de les baixes pressions i les altes pressions de tot l'hemisferi nord.

Aquesta foto és de les Roques Arriades, al costat de la Roca Foradada, abans de la construcció del port. És de l'any 1993 i per on passa aquest home caminant normalment hi havia un metre d'aigua.

Campanya de seguiment de la posidònia 2008

Com cada any, i ja en fa sis, a l'estiu he fet el seguiment de les praderies de posidònia de la Barra de Tres a set punts de mostreig de la platja. Enguany, per problemes tècnics, no he pogut fer dos dels mostrejos. La dada més interessant sempre és la densitat dels feixos dins la praderia.
La taula mostra els resultats de densitat dels sis anys en cada un dels punts.
Els valors d'aquest estiu milloren els de l'any passat en els tres punts a prop de Baix a Mar (A1, B1 i A2) i empitjoren els valors a prop de Creixell (C1 i C2). Tot i així les diferències són petites. Cal analitzar més detingudament del dades abans de treure conclusions, però a primer cop d'ull sembla que estem en una situació en la que es manté la qualitat de la praderia d'un any a l'altre.
Aviat serà el moment de tornar a fer una cartografia per veure si l'extensió de la praderia ha patit variacions des del 2003. Però aquesta és una empresa que no puc fer jo sola. A veure qui m'ajudarà.

El paper de les posidònies a la platja

Un comentari anònim a l'escrit anterior suggeria la instal·lació d'un "mur verd" per protegir el passeig marítim de l'embat dels temporals i minimitzar la pèrdua de sorra. Aquesta solució ja existeix a la naturalesa (que és més sàvia del que volem creure) i es tracta de les fulles mortes de la posidònia.

A final d'estiu la posidònia perd part de les fulles i els temporals de tardor les treuen a la platja. Si no retirem les fulles de vora mar, amb successius tràngols les onades poden erosionar la muntanya de fulles o se'n poden amuntegar més. Mica en mica la sorra es va barrejant amb les fulles mortes i aquestes es pudreixen, deixant la característica olor de mar i sent lloc de proliferació d'insectes i bacteris. L'arquetip de platja mediterrània està format per l'acumulació successiva de capes de sorra i fulles de posidònia, amb una estructura més ferma que si fos sorra sola. D'aquestes platges n'hi ha a les Balears (les fotografies són de platges de Formentera).
A casa nostra no tenim grans praderies de posidònia que proporcionin fulles en abundància, a penes si trobem algun gallot de tant en tant a la part de Baix a Mar i els Muntanyans i alguna raconada de fulles a la platja de la Paella. Temps enrera, quan arribava la tardor es posaven feixos de joncs i d'altres herbes a vora mar, davant dels Muntanyans i Baix a Mar i s'evitava que la platja s'estrenyés massa. Un cop passat l'hivern, els joncs estaven tan barrejats amb la sorra que no es podien separar.

Actualment no tenim prou fulles de posidònia per esperar aquest fenomen de manera natural. Si posem herbes o joncs durant l'hivern no podem pretendre treure-les a l'estiu, que segur que ens faran nosa per a l'aprofitament turístic de la platja. També ens podem plantejar repoblar amb posidònia l'Antina i les Roquetes, però aquesta és una empresa molt ambiciosa, a llarg termini i que no té l'èxit assegurat.

Després del tràngol

Aquests dies passats hi ha hagut temporal a la platja. Com sempre, es va negar el passeig i la sorra va arribar a la via. En veure Baix a Mar tot ple de sorra alguns es pregunten per què encara no hem fet un muret que delimiti la platja del passeig i així protegiríem els carrers i el passeig.

No em cansaré de dir que aquesta construcció és inapropiada per la platja de Baix a Mar. No és que sigui una mania meva, sinó que altres que en saben més que jo i ho han estudiat abastament han demostrat que les onades que xoquen en un mur dur no dissipen la seva energia i quan reculen mar endins s'emporten els granets de sorra. I la platja de Baix a Mar és prou estreta com per no permetre que es dissipi l'energia de les onades abans d'arribar al passeig.

Certament, és una molèstia escombrar els carrers després del tràngol i retornar la sorra a la platja amb una excavadora. Però és millor això que no que les onades s'enduguin la sorra mar endins. Almenys la podem recollir i no la perdem per sempre!