S'alimenten d'algues, fulles de posidònia i petits animalons que hi viuen. Principalment els trobem entre les escletxes de les roques de poca fondària (les Roquetes i l'Antina), però també poden viure entre els brots de posidònia al mig de la praderia.El nombre d'eriçons de mar dins la praderia presenta fortes oscil·lacions d'un any a l'altre. Sembla que aquests animals prefereixen la zona de la Barra de Tres (A1, B1 i C1) que les praderies mitjanes sobre la sorra (A2, B2 i C2). Potser el motiu és que alternen ecosistemes de praderia amb ecosistemes d'algues fotòfiles. A més fondària (Barra del Brut, 16 metres de fondària) són inexistents i en canvi trobem l'eriçó violeta (Sphaerechinus granularis).
Aquest any 2009 hem trobat significativament menys eriçons que l'any passat a totes les zones, excepte davant de Clarà (zona B1) on s'han recuperat els valors de l'any 2006 després de dos anys molt pobres.Enguany també hem comptat els eriçons de les Roquetes entre Cal Bofill i el Pes. La densitat mitjana obtinguda és de 0'4 eriçons per metre quadrat, força menor que els valors dins la praderia. És significatiu que la densitat augmenta on la roca és més ampla i per tant hi poden haver més escletxes. També és significatiu que en els primers 50 metres des de Cal Bofill no hi hagi ni un eriçó, malgrat a la roca hi hagi escletxes. L'explicació l'hem de buscar en l'activitat depredadora humana, ja que mentres nosaltres comptavem eriçons (era el mes d'agost) vam trobar dos grups de gent que n'havien recol·lectat unes bosses per al consum propi.
Vull recordar que aquesta espècie està regulada i el marisqueig d'eriçons només es pot fer durant l'hivern i fins el mes de març ja que a l'estiu és època de cria i no es poden pescar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada