Felicitació de Nadal

HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA

Ho sap tothom, i és profecia.

la meva mare ho va dir un dia

quan m'acotxava amb blats lleugers;

enllà del somni ho repetia

l'aigua dels astres mitjancers

i els vidres balbs d'una establia

tota d'arrels, al fosc d'un prat:

A cal fuster hi ha novetat.

J.V.Foix

Us desitjo un Bon Nadal i un millor any (dos mil) Nou!

Llençar pedres al riu

Fa poc ha aparegut als diaris una notícia ben curiosa: el govern de Catalunya vol prohibir llençar pedres al riu.

Dit així sembla una bestiesa, perquè els rius estan plens de pedres. Què hi fa si hi ha una pedra més o menys? Si no deixessin llençar pedres als embassaments ho entendria, perquè els embassaments han de contenir aigua i si hi posem pedres hi cap menys aigua, però què li fa al riu?

La prohibició està emmarcada dins la modificació de la llei de pesca en aigües continentals i fa referència a tècniques de pesca que s'ajuden d'espantar els peixos i conduir-los cap una trampa. Amb aquesta llei també es prohibeix picar a l'aigua i altres estratègies per espantar els peixos. Potser seria millor prohibir directament aquestes pesqueres i no prohibir genèricament llençar pedres al riu.

Sembla que a algú li molesta que hi hagi qui es diverteixi amb un entreteniment tan senzill.

Nova edició del "Ranxets"

Ahir vam presentar la nova edició del "Ranxets. La cuina a Torredembarra". Aquesta vegada l'edició és a través de l'Editorial Cossetània de Valls, que l'inclou dins la col·lecció "El cullerot".

No cal dir que els autors i les autores estem molt satisfets de tornar a trobar a les llibreries aquesta obra que està sent un best seller de les publicacions locals, des de fa 21 anys.

Ara ja no hi ha excusa per no regalar-lo.

Campanya de seguiment de la posidònia 2008

Com cada any, i ja en fa sis, a l'estiu he fet el seguiment de les praderies de posidònia de la Barra de Tres a set punts de mostreig de la platja. Enguany, per problemes tècnics, no he pogut fer dos dels mostrejos. La dada més interessant sempre és la densitat dels feixos dins la praderia.
La taula mostra els resultats de densitat dels sis anys en cada un dels punts.
Els valors d'aquest estiu milloren els de l'any passat en els tres punts a prop de Baix a Mar (A1, B1 i A2) i empitjoren els valors a prop de Creixell (C1 i C2). Tot i així les diferències són petites. Cal analitzar més detingudament del dades abans de treure conclusions, però a primer cop d'ull sembla que estem en una situació en la que es manté la qualitat de la praderia d'un any a l'altre.
Aviat serà el moment de tornar a fer una cartografia per veure si l'extensió de la praderia ha patit variacions des del 2003. Però aquesta és una empresa que no puc fer jo sola. A veure qui m'ajudarà.

Parheli

He estat endreçant fotos i he trobat aquestes de l'octubre. En general m'agrada observar la natura, i en particular m'agraden el mar i el cel i per això procuro fer fotos quan hi ha algun fenomen especial.

Un parheli és un fenomen òptic que, de vegades, fa el sol quan hi ha núvols alts. També s'anomena "fals sol" perquè al costat del Sol s'hi veu un disc brillant més petit que sembla un solet. Si els núvols enteranyinen tot el cel, es pot veure un parheli a cada costat i en disposició simètrica. No és fàcil de veure i en canvi tot sovint hi ha núvols alts. Em va fer il·lusió poder fer la foto.

El paper de les posidònies a la platja

Un comentari anònim a l'escrit anterior suggeria la instal·lació d'un "mur verd" per protegir el passeig marítim de l'embat dels temporals i minimitzar la pèrdua de sorra. Aquesta solució ja existeix a la naturalesa (que és més sàvia del que volem creure) i es tracta de les fulles mortes de la posidònia.

A final d'estiu la posidònia perd part de les fulles i els temporals de tardor les treuen a la platja. Si no retirem les fulles de vora mar, amb successius tràngols les onades poden erosionar la muntanya de fulles o se'n poden amuntegar més. Mica en mica la sorra es va barrejant amb les fulles mortes i aquestes es pudreixen, deixant la característica olor de mar i sent lloc de proliferació d'insectes i bacteris. L'arquetip de platja mediterrània està format per l'acumulació successiva de capes de sorra i fulles de posidònia, amb una estructura més ferma que si fos sorra sola. D'aquestes platges n'hi ha a les Balears (les fotografies són de platges de Formentera).
A casa nostra no tenim grans praderies de posidònia que proporcionin fulles en abundància, a penes si trobem algun gallot de tant en tant a la part de Baix a Mar i els Muntanyans i alguna raconada de fulles a la platja de la Paella. Temps enrera, quan arribava la tardor es posaven feixos de joncs i d'altres herbes a vora mar, davant dels Muntanyans i Baix a Mar i s'evitava que la platja s'estrenyés massa. Un cop passat l'hivern, els joncs estaven tan barrejats amb la sorra que no es podien separar.

Actualment no tenim prou fulles de posidònia per esperar aquest fenomen de manera natural. Si posem herbes o joncs durant l'hivern no podem pretendre treure-les a l'estiu, que segur que ens faran nosa per a l'aprofitament turístic de la platja. També ens podem plantejar repoblar amb posidònia l'Antina i les Roquetes, però aquesta és una empresa molt ambiciosa, a llarg termini i que no té l'èxit assegurat.

Després del tràngol

Aquests dies passats hi ha hagut temporal a la platja. Com sempre, es va negar el passeig i la sorra va arribar a la via. En veure Baix a Mar tot ple de sorra alguns es pregunten per què encara no hem fet un muret que delimiti la platja del passeig i així protegiríem els carrers i el passeig.

No em cansaré de dir que aquesta construcció és inapropiada per la platja de Baix a Mar. No és que sigui una mania meva, sinó que altres que en saben més que jo i ho han estudiat abastament han demostrat que les onades que xoquen en un mur dur no dissipen la seva energia i quan reculen mar endins s'emporten els granets de sorra. I la platja de Baix a Mar és prou estreta com per no permetre que es dissipi l'energia de les onades abans d'arribar al passeig.

Certament, és una molèstia escombrar els carrers després del tràngol i retornar la sorra a la platja amb una excavadora. Però és millor això que no que les onades s'enduguin la sorra mar endins. Almenys la podem recollir i no la perdem per sempre!

La Cerdanya des de l'aire

Diumenge vaig pujar fins als núvols. Bé això és un dir, perquè feia un dia ras amb una visibilitat magnífica.

A gairebé 2.000 metres sobre la plana ceretana la tardor es veia així de bé. Va ser un dia rodó!

Uns dies fora

Acabo d'arribar de Belfort, d'un intercanvi amb estudiants. Que freds són aquests francesos!! Això sí, tenen unes muntanyes... i uns boscos... i uns rius...

La tardor és molt fotogènica als boscos caducifolis centreeuropeus, però prefereixo la gent típicament mediterrània.

Fent amics a la Pobla

Com cada 12 d'octubre des de fa 5 anys, els companys d'ERC de la Pobla de Montornès han pujat al Pic de la Mola per penjar l'estelada.

Avui el temps ha aguantat fins al final i no ens ha plogut, encara que el cel era força amenaçador.

Boletus edulis

El cep és una de les espècies de bolets comestibles més apreciades. Es pot trobar en boscos caducifolis -fagedes, rouredes...- i en alzinars. El capell té forma convexa i pot tenir coloracions variades en diversos tons de marró. Per sota no té làmines, sinó porus que formen una esponja. El peu és abombat de color gris-marró i nu (sense anelles).

Hem d'anar amb compte de no confondre'l amb el mataparents (Boletus satanas) que, com indica el seu nom, és tòxic i pot donar algun disgust gros. La carn del mataparents es torna blavosa al cap d'una estona de tallar-la, en canvi la carn del cep és blanca i de sabor molt fi. Als individus vells cal retirar-los l'esponja, i de vegades cal treure´ls la pell.

Els ceps són bons de moltes maneres, fins i tot crus. Per fer carpaccio de ceps:

Tallem els ceps (nets i crus) en làmines molt fines i les escampem en un plat. Al damunt hi espolsem una mica de sal i formatge parmesà. Ho amanim amb oli d'oliva i ho deixem reposar almenys una hora.

Escapada

Aquest cap de setmana m'he pogut escapar al Pirineu i practicar l'esport de no fer res. Només passejar per la muntanya, gaudir del paisatge i caçar núvols. És molt relaxant!

Hi havia qui arriscava més dalt d'un globus. Aviat seré jo qui hi pugi!

Lectures

Està bé llegir. A mi m'agrada, llàstima que no sempre tinc prou temps! Normalment prefereixo llegir per aprendre coses noves: textos científics o assajos. A l'estiu, que tinc més temps, també m'embolico amb alguna novel·la llarga d'aquestes de 800 pàgines. Però també m'agrada molt el teatre.

Llegir teatre no és fàcil. No hi ha tantes descripcions com a la novel·la i t'has d'imaginar els personatges i les situacions. Quan es fa una lectura dramatitzada, com que hi ha diversos lectors és més fàcil de posar-te en situació, però quan llegeixes per tu és fàcil perdre't i sovint cal rellegir dues o tres vegades alguna escena per acabar d'entendre alguna situació.

Aquests dies, alguns de l'elenc hem llegit una desena d'obres per trobar-ne una per representar: Pirandello, Dario Fo, Woody Allen, De Filippo, ... i finalment ens hem quedat a casa i hem triat "Mareig" de Jordi Sánchez, el de "Plats Bruts". Aquesta setmana ja hem començat amb els preparatius i espero que a l'estiu estarem en condicions d'estrenar.

Diada Nacional

El gegant de Prats de Lluçanès sempre porta l'estelada, encara que això li hagi ocasionat més d'un problema.
Aquí queda la foto, en el centenari d'aquesta senyera.


Més lluny, hem d’anar més lluny,
dels arbres caiguts que ara ens empresonen
i quan, els haurem guanyat
tinguem ben present no aturar-nos.

(del Viatge a Ítaca)

25 anys

No me n'he pogut estar. Avui el Mario i jo fem les "bodes de plata". Com passa el temps!!



28 d'agost de 1983

Erem joves i guapos, No?

Resum de la neteja

La neteja submarina de dissabte va ser un gran èxit:

40 submarinistes

341 kg de brossa recollida

7 embarcacions de suport

Moltes gràcies a totes i a tots!! especialment al Jesús Molné que és l'ànima del projecte.

Codium vermilara

Aquesta alga verda d'aspecte molsut i ramificat és força abundant des de les Roquetes fins al Brut, però és més freqüent a la Barra de Tres. Els individus solen estar escampats per la roca sense formar aglomeracions, sinó que es troba barrejada amb altres algues fotòfiles (les que necessiten molta llum) com Codium bursa i Cystoseira sp.


Quan hi ha temporal, sobretot a la tardor, aquestes algues s'arrenquen i surten a la platja. A Baix a Mar, de petits, en dèiem "perruquetes", perquè jugàvem posant-nos-les al cap com si fos una perruca. No sé si encara n'hi diuen.

Neteja del fons marí

Qui vulgui participar a la neteja del fons marí que passi per la Botiga del Mar a reservar l'ampolla d'aire.

Per donar suport moral, només cal presentar-se a Cal Bofill dissabte a les 10 del matí.

Ens hi veiem!!

Homo ... sapiens?

Que l'home (en sentit genèric: home i dona) és un animal no ho dubta ningú: és pluricel·lular, amb cèl·lules eucariotes, heteròtrofes, sense paret cel·lular; té coordinació nerviosa i hormonal, sensibilitat (en sentit genèric: capta estímuls exteriors) i moviment.

Per definició, l'home és un animal racional. Té un complex cervell que li permet fer funcions tan complicades com expressar emocions, desenvolupar i utilitzar la tecnologia, crear art i utilitzar el llenguatge.


En la funció del llenguatge es posa en marxa un complex mecanisme d'abstracció d'idees i la seva transmissió a través de lletres escrites o l'articulació de sons. Però el llenguatge és més que això: són les paraules amb doble sentit, les frases fetes, el to i el context de les frases, el sentit de l'humor... En aquests aspectes és on es manifesta realment la intel·ligència i el bagatge cultural de cadascú.

Però, i si l'acudit no s'entén? I si només es pren de forma literal el que diuen les paraules? I si es treu de context la ironia? Llavors sí que estem ben posats! I si no, mira l'embolic que li han muntat al Lluís Suñé per un comentari sobre les balances fiscals.

El sentit de l'humor enriqueix l'ésser humà i és una llàstima que alguns individus, com Daniel Tercero de "la voz de Barcelona", en tinguin tan poc.

Tempus fugit

Aquest cap de setmana ha fet un any que vaig encetar aquest bloc.

La veritat és que ha passat volant! He estat capaç de penjar 42 post en 52 setmanes (una mitjana una mica inferior a un post setmanal). Ja m'està bé! Potser els temes que tracto no desperten gaire interès, però escriure m'ajuda a endreçar les idees i amb això ja en tinc prou.

Apa, encetem el segon any!

Padina pavonica

Tot i ser una alga bruna té color blanquinós. La seva forma enrotllada com una paperina és molt característica i no es pot confondre amb cap altra alga; com a molt et pots pensar que és la posta d'ous d'algun animal.

La Padina pavonica és una alga que viu en ambients molt il·luminats (fotòfila), agafada a les roques i pedres, tant en superfícies verticals com horitzontals. Moltes vegades entra en competència amb Acetabularia acetabulum i entre les dues ocupen bona part de les roques més superficials a l'espigó del port de la Torre. També en trobem a les Roquetes barrejades amb altres espècies d'algues brunes. És pròpia del Mediterrani i d'algunes zones de l'Atlàntic, a les platges de La Palma n´hi vaig veure.

Tenir consciència

Cada any per Nadal l'Agrupament Escolta "Els Salats" de la Torre engega una campanya de recollida d'ampolles de cava. Els nens i les nenes, acompanyats pels caps, passen pels carrers del poble a la recerca d'ampolles buides. També durant l'any, són molts els veïns i veïnes que recullen les ampolles per tal que els escoltes puguin obtenir uns petits ingressos amb la seva venda. Realment, al cap dels anys, s'ha creat una consciència col·lectiva per al reciclatge d'aquest material.



Però...
les ampolles de l'any passat no s'han portat a cap cava. Per motius organitzatius o logístics o estructurals (o per oblit) algunes ampolles de cava recollides l'últim Nadal han quedat emmagatzemades a una casa particular. Potser els escoltes desvetllen consciències ecològiques i solidàries, però tenir 1.246 ampolles de cava al garatge en dipòsit és un acte de solidaritat amb els escoltes que com a mínim es mereix un reconeixement. Demano un fort aplaudiment pel Jordi i la Maria i una estirada d'orelles als Caps Escoltes responsables de la recollida.

Si les voleu comptar són 27 ampolles d'ample per 10 files d'alçada i per 4 fileres de gruix, més les del davant que encara estan dretes i unes 50 més que estan per rentar (que sinó fan pudor).

Això sí. Arrenglerades i netes fan molt de goig!

Acetabularia acetabulum

Aquesta alga correspon al grup de les algues verdes, encara que sigui de color blanquinós. Té forma de paraigua segmentat d'un centímetre de diàmetre i normalment es troba formant rotllos. És freqüent que tingui altres algues calcàries més petites al damunt.

Vista al microscopi s'aprecien els segments del disc i les ramificacions de les algues epífites.

Viu en zones molt il·luminades, al damunt de roques i en aigües tranquil·les. A la platja de la Torre la podem trobar a les Roquetes i l'Antina, però també a les roques de l'espigó del port. Apareix cap el mes de juny i dura tot l'estiu. Després es mor fins l'any següent. És endèmica de la Mediterrània.

Algues

Les algues són uns organismes eucariotes i fotosintètics que viuen en el medi aquàtic. Hi ha algues marines i d'altres d'aigua dolça. N'hi ha d'unicel·lulars i d'altres de pluricel·lulars. Les algues unicel·lulars (i les formades per poques cèl·lules) formen part del plàncton i tenen vida lliure en la massa d'aigua. D'altres algues pluricel·lulars formen part del bentos i viuen agafades al substracte. Només unes poques espècies, com els sargassos, viuen a la deriva tot i tenir grans dimensions.

Totes les algues disposen de clorofil·la per tal de realitzar la fotosíntesi, però algunes tenen, a més, altres pigments que els permeten captar la llum. Segons quins siguin aquests pigments parlarem d'algues verdes (si només tenen clorofil·la), algues brunes (si tenen fucoxantina) i algues vermelles (amb ficocianina i ficoeritrina). Un altre grup són les algues diatomees, que són unicel·lulars i cada individu està envoltat d'una teca de sílice, una mena de capseta amb forma característica per a cada espècie. Un altre grup d'algues són els dinoflagel·lats, que també són unicel·lulars i tenen moviment propi gràcies a un flagel.


La majoria d'algues tenen una paret cel·lular d'agar-agar, una substància mucilaginosa que els ajuda a mantenir aigua al voltant de la cèl·lula i té diverses aplicacions en alimentació, farmàcia i cosmètica.




Les algues s'han classificat tradicionalment dins del món vegetal, encara que actualment aquesta classificació està superada. Actualment, atenent al nombre i característiques de les cèl·lules, els organismes es consideren agrupats en 5 regnes: animals, vegetals, fongs, protoctists i moneres.


El regne vegetal es reserva per aquells organismes fotosintètics pluricel·lulars que tenen les cèl·lules envoltades d'una paret de cel·lulosa. Els més senzills (les molses i les falgueres) no tenen teixits ben diferenciats, però els vegetals més complexos (les fanerògames) tenen diferents tipus de teixits que duen a terme funcions específiques (protecció, transport, magatzem, ...).

El regne dels protoctists està format per organismes unicel·lulars o pluricel·lulars que no tenen diferenciació en teixits. Les cèl·lules d'aquests organismes són eucariotes, poden ser autòtrofes o heteròtrofes i poden tenir paret cel·lular o no, i si en tenen poden ser de composició diversa segons els grups. Aquesta definició pot semblar molt àmplia, però serveix sobretot per poder agrupar aquells organismes més senzills que havíen estat classificats dins el regne vegetal o el regne animal ( les algues i els protozous) perquè hi tenen semblances i diferenciar-los dels bacteris (formats per cèl·lules procariotes i classificats en el regne dels moneres).


En successius posts aniré descrivint les principals algues del nostre litoral.

De vacances al paradís

He estat uns dies fora, de vacances al paradís. Com a mínim és un paradís per a una profe de ciències com jo.

He pogut veure en directe colades basàltiques, lapilli, malpaís, tubs volcànics, laurisilva, bosc de pins, codesos, observatori astrofísic, cons volcànics, mar de núvols, pluja horitzontal, vents alisis sobre l'Atlàntic, mar encalmada (a l'Atlàntic), sargantanes, chorvas piquirrojas, falgueres, platges de sorra, platges de conadells, platges de roca, caldera volcànica, meteorització, tiles, cactus, atzavares, dragos, ...

Amb raó a l'illa de La Palma li diuen la isla bonita.

Gestió de la platja (2a part): el "muret" del passeig

El mar i l'aire es comporten com una màquina de gran potència. L'energia prové sobretot de la calor del sol. La terra i l'aigua s'escalfen i es refreden de manera diferent al llarg del dia i la nit i el resultat són les onades i els vents. A més, el sistema també està afectat per la pressió atmosfèrica, l'estació de l'any, i altres factors. Per la seva part, la platja està formada per molts granets de sorra que es poden moure de forma independent els uns dels altres quan reben l'embat de les onades o dels cops d'aire.

L'aigua en moviment empeny els granets de sorra cap el mig de la platja seca fins que l'onada ha dissipat l'energia que portava, deixa tot allò que arrossegava i llavors recula l'aigua sola perquè ja no té energia per arrossegar res. Per això, la mar ens torna els plàstics i deixalles sòlides que li hem abocat.

Si el recorregut que pot fer l'aigua és petit en comparació amb l'energia que porta, quan recula encara té prou energia per emportar-se els grans de sorra mar endins, i es produeix l'erosió.


En les platges estretes, com davant de Baix a mar, cal que deixem espai de sobres per tal que les onades més grosses dissipin l'energia, encara que sigui pel damunt del passeig i s'escampi la sorra pels carrers. En aquest cas, es pot recollir amb l'escombra i retornar-la a la platja. Si en aquests casos posem un mur dur que delimiti la platja del passeig, quan les onades hi arriben, reboten i fan la platja encara més estreta.

En les platges amples, com davant de la Paella, ni tan sols les onades més grosses es queden sense platja per córrer i sempre acaben dissipant l'energia. En aquest cas no tindria importància la presència del mur dur si no fos que el vent també juga el seu paper.

El moviment de l'aire també desplaça els grans de sorra, de vegades fent petits saltets i de vegades "volant" diversos metres. Quan els grans de sorra xoquen amb un objecte sòlid es deturen de cop i s'amunteguen a sobrevent de l'objecte, que pot ser una petita irregularitat del terreny o un mur. Els muntanyans es formen així.

Precisament, aquest hivern hem comprovat l'eficàcia de les xarxes de la platja de Paella per a retenir la sorra que arrossega el vent.

*La imatge és del llibre de text de 2n de batxillerat de ciències de la terra i del medi ambient d'editorial Castellnou.

Lectures

Ara que es comença a respirar l'aire de l'estiu ve molt de gust triar un llibre per entretenir-se. Em sembla que rellegiré "Diez negritos" de l'Àgatha Christie. Té un argument que em resulta familiar i últimament està de moda a la Torre.

Gestió de la platja (1a part): "planxat" de la sorra

Ningú no pot negar que el valor amb més atractiu turístic de la Torre és la seva platja, i per això es dediquen tants diners i esforços en el seu manteniment i millora. De vegades, però, les actuacions sobre la platja es fan amb molt bona voluntat però pocs coneixements tècnics, per exemple la neteja de la sorra.

Evidentment una platja que aspiri a ser turística i tenir una bandera blava ha de tenir un sistema de neteja eficaç. I els treballadors de la neteja han de tenir unes condicions laborals dignes. En aquest sentit, la neteja mecànica de la sorra és un avenç difícil de renunciar-hi.

Però sovint veiem "la màquina" que passa platja amunt i platja avall pentinant la sorra i deixant-la ben llisa (sense que això vulgui dir que està més neta que abans). Aquesta és una posició "antinatural" de la sorra, ja que el moviment de l'aire i les onades modelen petites dunes que alhora eviten moviments més grans de la sorra i al final pemeten que els granets de sediment no marxin gaire lluny i segueixin a la platja. Si "planxem" aquestes petites ondulacions, el vent no troba obstacle i s'endú els grans de sorra fins el passeig i més enllà. La solució a aquest problema passa per permetre que es formi un petit muntanyà a mitja platja i s'escombri el passeig marítim retornant la sorra a la platja.

Aquesta era la situació a Baix a mar abans de la construcció del passeig. Recordo perfectament que des de la vorera de les cases de primera línia no es veia la vora del mar perquè la sorra de mitja platja t'ho tapava.

Algú pot pensar que el problema també es pot solucionar posant un "muret" entre el passeig i la sorra, però aquesta no és una bona solució i serà el tema d'un altre post.

Per què no escric sobre política municipal

Últimament m'han preguntat per què no utilitzo el bloc per parlar de política municipal, amb el munt de coses que estan passant a l'ajuntament (i més que en vindran). La resposta és molt senzilla: no m'agrada fer safareig. Certament el govern municipal trontolla i pertot hi ha moviments i reunions, però la discreció és una virtud que aprecio i no la vull trair.

Si vaig crear aquest bloc va ser per parlar en cada moment de les coses que em vinguessin de gust, aquelles on et sents més còmoda i en pots parlar lliurement. Com indica el mateix títol, m'interessa molt la biologia però també m'agrada saltar de tema en tema i així continuaré.

La columna de Winogradsky

Fa un parell de mesos vaig anar al Cosmocaixa amb els alumnes de 4rt d'ESO i vaig quedar embadalida davant dues columnes de Winogradsky. Això són unes provetes de vidre d'un metre d'alçada que contenen terra, aigua i aire i que reprodueixen les condicions ambientals al fons d'un llac d'aigua dolça.

Al sistema només hi entra energia en forma de llum, i tota la matèria es recicla. Al llarg dels dies, el sistema evoluciona fins a trobar el seu equilibri i es pot mantenir així indefinidament, ja que està constituït per bacteris, algues i fongs representants de tots els nivells tròfics. Normalment triga de 6 a 8 setmanes a trobar l'equilibri.

Com que sóc com sóc, em vaig quedar amb les ganes de provar-ho. Fa tres setmanes una alumna de batxillerat va treure el tema i vam decidir muntar una columna d'aquestes al laboratori del col·legi. De moment els canvis són notables però encara no s'ha estabilitzat.

Aquest és l'aspecte que tenia el primer dia.

Al cap de 19 dies les algues han espessit molt l'aigua i la terra s'ha començat a enfosquir.