Algues

Les algues són uns organismes eucariotes i fotosintètics que viuen en el medi aquàtic. Hi ha algues marines i d'altres d'aigua dolça. N'hi ha d'unicel·lulars i d'altres de pluricel·lulars. Les algues unicel·lulars (i les formades per poques cèl·lules) formen part del plàncton i tenen vida lliure en la massa d'aigua. D'altres algues pluricel·lulars formen part del bentos i viuen agafades al substracte. Només unes poques espècies, com els sargassos, viuen a la deriva tot i tenir grans dimensions.

Totes les algues disposen de clorofil·la per tal de realitzar la fotosíntesi, però algunes tenen, a més, altres pigments que els permeten captar la llum. Segons quins siguin aquests pigments parlarem d'algues verdes (si només tenen clorofil·la), algues brunes (si tenen fucoxantina) i algues vermelles (amb ficocianina i ficoeritrina). Un altre grup són les algues diatomees, que són unicel·lulars i cada individu està envoltat d'una teca de sílice, una mena de capseta amb forma característica per a cada espècie. Un altre grup d'algues són els dinoflagel·lats, que també són unicel·lulars i tenen moviment propi gràcies a un flagel.


La majoria d'algues tenen una paret cel·lular d'agar-agar, una substància mucilaginosa que els ajuda a mantenir aigua al voltant de la cèl·lula i té diverses aplicacions en alimentació, farmàcia i cosmètica.




Les algues s'han classificat tradicionalment dins del món vegetal, encara que actualment aquesta classificació està superada. Actualment, atenent al nombre i característiques de les cèl·lules, els organismes es consideren agrupats en 5 regnes: animals, vegetals, fongs, protoctists i moneres.


El regne vegetal es reserva per aquells organismes fotosintètics pluricel·lulars que tenen les cèl·lules envoltades d'una paret de cel·lulosa. Els més senzills (les molses i les falgueres) no tenen teixits ben diferenciats, però els vegetals més complexos (les fanerògames) tenen diferents tipus de teixits que duen a terme funcions específiques (protecció, transport, magatzem, ...).

El regne dels protoctists està format per organismes unicel·lulars o pluricel·lulars que no tenen diferenciació en teixits. Les cèl·lules d'aquests organismes són eucariotes, poden ser autòtrofes o heteròtrofes i poden tenir paret cel·lular o no, i si en tenen poden ser de composició diversa segons els grups. Aquesta definició pot semblar molt àmplia, però serveix sobretot per poder agrupar aquells organismes més senzills que havíen estat classificats dins el regne vegetal o el regne animal ( les algues i els protozous) perquè hi tenen semblances i diferenciar-los dels bacteris (formats per cèl·lules procariotes i classificats en el regne dels moneres).


En successius posts aniré descrivint les principals algues del nostre litoral.