dimecres, 5 de setembre del 2007

S'ha acabat la Festa Major

Ja està. S'ha acabat la festa i l'estiu. El dia 5 de setembre, com cada any, és el primer dia de les rutines de l'hivern.

Enguany la festa ha estat llarga, variada, i sobretot amb molta música. Felicitats als i les responsables. Com sempre, la festa s'acaba amb el castell de focs. No sé si em torno massa exigent, però em va semblar curt.

A l'hora del castell de focs m'agafa com un mal rotllo, perquè la festa s'acaba..., perquè demà s'ha d'anar a treballar... i quan tiren els coets a l'aigua penso en els pobres peixets, que estaven tan tranquils, i uns brètols els ataquen amb unes ones expansives! Diuen que els coets peten a la superfície i que a dins l'aigua ni se n'enteren. No ho sé, no ho tinc tan clar. Si quan busseges sents els motors de les barques allí mateix, suposo que un petard d'aquests ha de ser impressionant.

En tot cas, la festa s'ha acabat.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Llavors potser que tampoc tirem coets a l'aire, no sigui que augmenti el nivell de sofre atmosfèric i contamini més, i els ocells comencin a caure.
I què dir de la sorra, les cendres que s'hi dipositen potser acabarien afectant la qualitat d'aquesta i ens retirarien la bandera blava.

;)de bon rollo, Iris.

Si els volcans submarins no han acabat amb cap espècie, espero que el castell de focs de les festes majors del litoral mediterrani tampoc ho facin. Com a molt crec que dispersaria els peixets i faria que les rajades tornessin mar endins.

Tot i que estic d'acord amb la curta durada del castell de focs.

Per cert,l'única regidora que ha comentat algo de la festa major, sembla com si en general es polítics no els interessi el tema. Bueno, potser això vol dir que ha anat bé...mirem'ho pel costat positiu.

rafael ha dit...

Querida Iris, la verdadera fiesta y jarana, empieza ahora, con el curso politico.. Te acuerdas??
de Gabi, Fofo y Miliki; Habia una vez, un circo que alegraba siempre el corazon, la, la, la, la, la, la.
besitos

Anònim ha dit...

S'acaba l'estiu i retornen vells costums de casa nostra, un d'ells la tradicional picabaralla sobre les seleccions nacionals. Permeteu-me que et digui que tot plegat ratlla la ridiculesa.
No puc acabar d'entendre com hi pot haver gent amb tan poc autoestima que es presta a jugar el paper de dolent, m'imagino que per pressions polítiques nacionalistes. S'entén del nacionalisme espanyol.
El senyor Angel Maria Villar, president de la Federació Espanyola de Futbol, és d'aquelles persones que sembla que li toca fer tots els papers de dolent, però que li van com l'anell al dit. Aquesta manera de ser pot molt ben ser la garantia per perpetuar-se al capdavant de la Federació, com a personatge fidel a les voluntats de l'estat centralista.
Una vegada més la Federació espanyola actua contra els interessos de la catalana, i en definitiva contra l'anhel de molts catalans de poder veure actuar la seva selecció. Ridícul perquè ha deixat de ser original, perquè no aporta res de positiu, ni té cap justificació que no sigui política, disfressada de tot allò que vulgueu, però que no enreda a ningú.
Tinc els meus dubtes que l'esdeveniment es mereixi massa dedicació fins i tot en el blog, ni crec que, en cas de jugar-se el partit, em quedés davant la televisió per veure'l, però aquests dies que els ànims sobiranistes passen una bona ratxa, la posició de la Federació espanyola encara els dóna més força i més motius per justificar les accions reivindicatives.

Anònim ha dit...

Com tothom sap el partit Catalunya vs. EE.UU. ha estat censurat per el Sr. Villar, president de la federació espanyola de futbol, qui afeblit de la raó s’ha disfressat de carallot i ha provocat la vergonya pública del poble català.
La resposta de suport al president de la federació Catalana, el Sr. Jordi Roche, ha estat pràcticament unànime a tota l’esfera política del país, i concretament des d'ERC , el Sr. Ridau ha dit que s’ha de jugar el partit i considerar-ho un “gest de sobirania”.
Hi estic totalment d’acord, però no s’ha d’acabar amb un gest, després de jugar aquest partit no poden posar-se una medalla i saltar cofois d’alegria, hi ha molta feina a fer Srs. del govern i de la oposició. S’ha d’entendre com un assumpte greu de país que convé resoldre aviat.
S’ha d’aconseguir l’oficialitat de les seleccions i no lluitar per fer partits de costellada i calçotades.
No s’ha de perseguir omplir el camp de catalans emprenyats que creuen que així donen resposta a les banderes hissades del caciquisme més ranci de Madrid.
Apel-lo al seny de tots, es tracta d’un destí indefugible, el reconeixement internacional dels nostres esportistes no es pot demorar més, és hora d’alçar-se i parlar en veu alta.
Senyors del govern català està en les seves mans.

Anònim ha dit...

Iris si por ti fuera estariamos siempre de fiesta loca, centrate un poquito mujer y haz lo deberes, que los años no perdonan a nadie.

Iris Gual ha dit...

Ara m'has deixat en fora de joc. De quins deures parles? Normalment compleixo els compromisos amb més o menys puntualitat. Dona'm més pistes. Per cert, parlar de l'edat en aquest to no és gaire elegant.