diumenge, 2 de desembre de 2007

No hablaré en clase

Ahir hi va haver sessió de teatre al casal. L'elenc de la Cala ens va presentar "No hablaré en clase", una adaptació teatral que ens parla de l'escola a l'època franquista. Em vaig fer un tip de riure des del principi fins al final, tot i que la realitat que reflecteix és força agre.
Hi vaig reconèixer la meva escola, tant al col·legi Antoni Roig com a l'institut. Des del decorat: aquelles parets pintades la meitat de dalt blanques i la meitat de baix marrons, la pissarra amb la "consigna" i la data, el mapa d'España, la bandera amb el gallinot, les files de pupitres... Fins els personatges: em va semblar reconèixer la senyoreta Viñas, i el Sr. Montón de León, i aquella xiqueta (que no posaré el nom) que sempre ho feia tot malament i rebia les pitjors clatellades... També vaig reconèixer algunes situacions, els problemes surrealistes de matemàtiques, les lectures amb un vocabulari incomprensible,... i les cançons!
Vist amb ulls de criatura no em semblava tan terrible, potser perquè no teníem amb què comparar, nosaltres només erem canalla, havíem d'anar a l'escola i l'escola era així. Però ara, vist amb la distància de l'edat i amb l'experiència de professora sí que puc comparar i trobo que realment era una menjada de coco molt gran, no és estrany que molts perdessin les ganes d'estudiar... i ja ens n'hem sortit prou bé.

12 comentaris:

rafael ha dit...

Iris, yo tengo un buen recuerdo de ese tiempo, aunque me gane muchos tirones de patillas y reglazos en la mano con los dedos de punta. besitos

Anònim ha dit...

Supongo que no eres nacida de la decada de los 70, pues yo no lo viví el "GALLINOT" como dices tú, claro que tu partido es el de la bandera del greenpeace, ¿no? Sou patétics! Alternativa a ¿que? a fumar porros y a poner palos a las ruedas.

Anònim ha dit...

Dius que no vas viure el "GALLINOT", però per la frase que fas em fa l'efecte que t'hauria agradat... pues te jodes.

rafael ha dit...

Bueno, bueno, como esta el patio. besitos

Anònim ha dit...

Joder amb el feixista!, ell deu tenir una GALLINOT, el de la bandera franquista.

JOTAKE!

Iris Gual ha dit...

Vaja amb l'anònim insultador! Efectivament vaig anar a un col·legi i a un institut com el que es retrata a l'obra de teatre, o sigui que quan es va morir el Franco jo era una adolescent, com a mínim.
Referent al gallinot, no ho havíeu sentit mai? Aquesta expressió no me l'he inventada, des de petita que l'he sentit a dir a la família i als amics. Em pensava que era d'ús comú! És cert que té un to despectiu, però tampoc em mereix cap respecte.

Anònim ha dit...

AL ANONIMO FASCISTA: ¿ NO TE DA VERGUENZA, SER TAN REACCIONARIO?.
FELIZ NAVIDAD, JULAI.

Anònim ha dit...

Ja n'hi ha prou de ridiculitzar aquella escola. Jo tinc un gran record dels mestres de l'Antoni Roig: el senyor Mir, el senyor Puertas, la senyoreta Pilar Serés, la molt estimada senyoreta Pepita Salort (al cel sigui). Potser que no presumeixis tant, Iris, de la situació d'avui perquè el nivell educatiu actual és llastimós (llegeix els informes Jaume Bofill i Pisa)i tu avui ets professora, per tant també deus ser un mica responsable del desastre actual

Iris Gual ha dit...

L'escola que vaig viure de nena era com la de l'obra de teatre. Això és un fet i no presumeixo ni de l'escola que vaig tenir ni de la que dono als meus alumnes. A l'escola es pot educar sempre que tota la societat es posi de la mateixa banda. Quan a casa es predica una cosa i a l'escola una altra, les criatures només es fixen en allò que els convé.
Ja ho diu un refrany africà "per educar una criatura cal tota la tribu".
Si els informes PISA ens posen mala nota, qui suspèn és tota la comunitat educativa, els pares i mares també hi estan inclosos, i la tele, i els governants, i tothom.

Anònim ha dit...

Vas sortir educada, Iris?. Sí.
Els teus alumnes surten i sortiran educats? Està per veure, però més aviat sembla que no.

Iris Gual ha dit...

Mira anònim, per mi el fi NO justifica els mitjans.

Anònim ha dit...

Suposo que els teus alumnes als 10 anys ja saben com follar, i han provat els porros. El 33% dels estudiants actuals fracassen.
Jo, al institut de Tarragona portava uniforme (pantalons grisos, corbata granada, camisa blanca i americana blava), igual que els fills de pagesos, o de obrers pobres.
Tots érem iguals, i tots vam estudiar i vam sortir endavant. Per cert las classes eren mixtes (nois i noies). Avui, dons això saben follar i fumar-se porros. Mal saben llegir un text, i molt menys interpretar-ho, i els fa s redactar en castellà i fan riure. tot això, però mestres com aquesta "espavilada", pobres alumnes seus.
Un record afectuós per en Sánchez Real, el director i expert arqueòleg, per na Cabré, una professora mal compresa, i per en Montón de León, un home de immensa cultura, expert en les llengües llatina i grega, una persona molt honrada, gran motorista, i conseqüent amb les seves idees. Jo penso diferent que en Rafael, però mereix el meu record i admiració.