La columna de Winogradsky

Fa un parell de mesos vaig anar al Cosmocaixa amb els alumnes de 4rt d'ESO i vaig quedar embadalida davant dues columnes de Winogradsky. Això són unes provetes de vidre d'un metre d'alçada que contenen terra, aigua i aire i que reprodueixen les condicions ambientals al fons d'un llac d'aigua dolça.

Al sistema només hi entra energia en forma de llum, i tota la matèria es recicla. Al llarg dels dies, el sistema evoluciona fins a trobar el seu equilibri i es pot mantenir així indefinidament, ja que està constituït per bacteris, algues i fongs representants de tots els nivells tròfics. Normalment triga de 6 a 8 setmanes a trobar l'equilibri.

Com que sóc com sóc, em vaig quedar amb les ganes de provar-ho. Fa tres setmanes una alumna de batxillerat va treure el tema i vam decidir muntar una columna d'aquestes al laboratori del col·legi. De moment els canvis són notables però encara no s'ha estabilitzat.

Aquest és l'aspecte que tenia el primer dia.

Al cap de 19 dies les algues han espessit molt l'aigua i la terra s'ha començat a enfosquir.