La veritable història de l'Arc de Sant Martí

Sempre m'havien explicat, i jo m'havia cregut, que l'arc de Sant Martí era un fenomen òptic de refracció de la llum. Que els diferents colors són els diferents tipus de radiacions electromagnètiques de diferent longitud d'ona que formen la llum blanca i que el nostre ull ho identifica com a colors diferents.

Fins i tot, la professora de cultura clàssica em va explicar una vegada que l'arc de Sant Martí és el camí que Iris (la missatgera de les bones notícies) utilitza per anar a trobar als déus de l'Olimp.

L'altre dia, buscant una altra cosa per internet, em vaig trobar amb una historieta la mar de bonica sobre l'arc de Sant Martí. Joan Moreira Ramos, en el llibre "Del folklore tortosí", recull la següent història i ara no en tinc cap dubte: aquesta és la veritable història d'aquest meteor.

Quan els homes fan bondat a la terra, al cel estan de festa, i els que més xalen són els angelets. Dancen, salten, corren i de vegades es tiren flors. Amb fones fetes de fil d'or es tiren clavells, roses, lliris blaus, ginesta, conillets i flors de tots colors, posant-se uns a una banda del sol i els altres a l'altra. Però un dia es van engrescar massa i es tiraven taronges, trencant un o dos estels.

Empipat Nostre Senyor, i perquè no tornés a passar, va cridar a Sant Martí, que havia sigut soldat, el va fer pujar a cavall i el va enviar a senyalar fins on els angelets tenien permís per tirar flors. Quan Sant Martí arriba al lloc, es treu l'espasa i amb la punta marca una gran rodona i els va dir "d'aquí no es passa!"

El camí que fan les flors és la ratlla de Sant Martí. Si els angelets tiren flors al matí, com que estan plenes de rosada, plou; i si les tiren a la tarda, com que estan eixutes, no.