El mar i l'aire es comporten com una màquina de gran potència. L'energia prové sobretot de la calor del sol. La terra i l'aigua s'escalfen i es refreden de manera diferent al llarg del dia i la nit i el resultat són les onades i els vents. A més, el sistema també està afectat per la pressió atmosfèrica, l'estació de l'any, i altres factors. Per la seva part, la platja està formada per molts granets de sorra que es poden moure de forma independent els uns dels altres quan reben l'embat de les onades o dels cops d'aire.
L'aigua en moviment empeny els granets de sorra cap el mig de la platja seca fins que l'onada ha dissipat l'energia que portava, deixa tot allò que arrossegava i llavors recula l'aigua sola perquè ja no té energia per arrossegar res. Per això, la mar ens torna els plàstics i deixalles sòlides que li hem abocat.
Si el recorregut que pot fer l'aigua és petit en comparació amb l'energia que porta, quan recula encara té prou energia per emportar-se els grans de sorra mar endins, i es produeix l'erosió.
En les platges estretes, com davant de Baix a mar, cal que deixem espai de sobres per tal que les onades més grosses dissipin l'energia, encara que sigui pel damunt del passeig i s'escampi la sorra pels carrers. En aquest cas, es pot recollir amb l'escombra i retornar-la a la platja. Si en aquests casos posem un mur dur que delimiti la platja del passeig, quan les onades hi arriben, reboten i fan la platja encara més estreta.
En les platges amples, com davant de la Paella, ni tan sols les onades més grosses es queden sense platja per córrer i sempre acaben dissipant l'energia. En aquest cas no tindria importància la presència del mur dur si no fos que el vent també juga el seu paper.
El moviment de l'aire també desplaça els grans de sorra, de vegades fent petits saltets i de vegades "volant" diversos metres. Quan els grans de sorra xoquen amb un objecte sòlid es deturen de cop i s'amunteguen a sobrevent de l'objecte, que pot ser una petita irregularitat del terreny o un mur. Els muntanyans es formen així.
Precisament, aquest hivern hem comprovat l'eficàcia de les xarxes de la platja de Paella per a retenir la sorra que arrossega el vent.
*La imatge és del llibre de text de 2n de batxillerat de ciències de la terra i del medi ambient d'editorial Castellnou.
Ara que es comença a respirar l'aire de l'estiu ve molt de gust triar un llibre per entretenir-se. Em sembla que rellegiré "Diez negritos" de l'Àgatha Christie. Té un argument que em resulta familiar i últimament està de moda a la Torre.
Però sovint veiem "la màquina" que passa platja amunt i platja avall pentinant la sorra i deixant-la ben llisa (sense que això vulgui dir que està més neta que abans). Aquesta és una posició "antinatural" de la sorra, ja que el moviment de l'aire i les onades modelen petites dunes que alhora eviten moviments més grans de la sorra i al final pemeten que els granets de sediment no marxin gaire lluny i segueixin a la platja. Si "planxem" aquestes petites ondulacions, el vent no troba obstacle i s'endú els grans de sorra fins el passeig i més enllà. La solució a aquest problema passa per permetre que es formi un petit muntanyà a mitja platja i s'escombri el passeig marítim retornant la sorra a la platja.
