Les Guilleries

Aquest diumenge hem anat quasi tota la "germanor" a la caminada de les Guilleries. Quan arriba el mes de maig és cita obligada anar a Osona a aquesta activitat.

La caminada popular per les Guilleries, que ja va per l'edició número 27, surt i arriba del Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. L'itinerari és diferent cada any, però els camins per on discorre sempre valen la pena. Són uns 18 quilòmetres per la muntanya, amb cinc avituallament i uns 700 participants que al llarg del matí gaudim de l'activitat a l'aire lliure.

Està molt ben organitzat, es nota l'experiència dels anys. Tu vas caminant i no t'has de preocupar de res, perquè el camí està molt ben indicat, si tens set trobes aigua, als avituallaments hi ha sucs de fruita i galetes per picar i quan penses que ja és hora d'esmorzar arribes a una masia on t'han preparat uns entrepans de butifarra amb un porró de vi.

Enguany hem trobat força fang, tot i que és un terreny amb poca argila, però aquests últims 15 dies havia plogut molt. Bé, tot l'hivern que plou molt!

Sakura

 En un comentari de l'entrada anterior la Rosalia m'ha recordat uns versos que llegia l'àvia Rosalia quan jo era petita:

Cirerer petit, Cirerer florit que fas arracades
Diga’m: Quina mà te les ve a cercar quan les tens granades?
Diga’m sense por qui et cull la dolçor d’aquesta florida?
El què ara és tan blanc després serà sang que allarga la vida.
...
Quan arriba el mes d’abril ni les oques són tant blanques
Sóc un cirerer tranquil sense frissament de branques
...
Joan Maria Guasch
 

Ja ho diuen: "Cada cosa al seu temps i les cireres pel juny". Doncs... abans de les cireres hi ha les flors del cirerer i l'abril és el moment.

Els cirerers, al igual que altres arbres de la mateixa família, treuen les flors abans que les fulles i ens ofereixen un espectacle de la naturalesa que els japonesos han convertit en una festa nacional i que anomenen sakura.

Un cirerer florit és un espectacle efímer, ja que les flors perden els pètals ben aviat i el vent els escampa deixant el terra blanc, com si es tractés d'una nevada tardana. De seguida surten les fulles i es van formant les cireres.

La florida dels cirerers anuncia l'arribada del bon temps i un canvi en el ritme de vida, o no?

Un poema per Sant Jordi

Fa tants dies que no actualitzo el bloc que em sembla que ja no el llegirà ningú! Però vaja...
Com que demà és Sant Jordi, aquí deixo uns versos del meu poeta preferit: en Joan Salvat-Papasseit (Sí, ja sé que no és precisament un poeta actual i que sona una mica carrincló, però què vols que et digui... a mi m'agrada!)

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
                          envejosa
                                         a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
—qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
                         i el cantarà l'alosa.

Poema de la rosa als llavis (1923)

Fanals més respectuosos

Quan l'any 1994 es va construir el passeig marítim s'hi van posar uns fanals amb forma de chupa-chups que enviaven la llum cap a tot arreu, amb la clara infracció de qualsevol normativa sobre contaminació lumínica.

Des que l'any 2001 va començar a caminar el Consell de Sostenibilitat, que demanem canvis en la il·luminació d'aquest passeig; tant si és competència de l'ajuntament com si és la demarcació de Costes qui posa el mobiliari urbà. De sempre se'ns ha dit que hi havia molts fanals de recanvi i que a mesura que s'haguessin de comprar ja s'anirien canviant.

Es veu que aquest dia ja ha arribat i des d'aquest gener tenim fanals nous al passeig! Tan se val que sigui per la insistència d'alguns o per les sancions que poden caure si no es compleix la normativa. La qüestió és que tenim uns fanals més respectuosos que, evidentment, fan menys llum que els anteriors. Però ja se sap que a la nit és fosc, no?

N'hem trobat!

Avui dissabte he baixat al Brut de Viló i he trobat flors de posidònia!

Des de Cap d'any que sé que ha florit la posidònia d'aquí, però fins avui no hi he pogut anar, entre la feina, el mal temps i el refredat han passat tres setmanes llargues. Ahir va fer més sol, la mar estava més quieta i l'aigua més transparent, però era dia de calces velles i jo havia de treballar! Avui ha vingut el Xavi de Vilafranca i hem anat nedant des de la platja fins la Barra de Tres.
La praderia en aquesta època està IMPRESSIONANT! Les fulles de posidònia són més curtes però més tendres, tenen un verd viu, gairebé translúcid i pocs epífits. Hi ha moltes nacres i molts, moltíssims eriçons, tant els Paracentrotus lividus ( que són els comuns) com els Sphaerechinus granularis de color lila (que normalment estan a més fondària). En canvi hem trobat pocs peixos i tots estaven encauats, com si els féssim nosa.
Les fotos no són res de l'altre món perquè amb la màquina nova encara no m'aclareixo i una cosa és fer fotos a terra i l'altre és sota l'aigua, amb els guants i a només 12ºC!
Però així que pugui hi tornaré.

Ha florit la posidònia!

El canvi d'any ha portat una molt bona notícia, enguany la posidònia ha florit a les nostres costes!
La posidònia és una planta fanerògama que té totes les estructures típiques de les plantes terrestres (arrel, tija, fulles, flors i fruits), però la vida submarina té característiques peculiars.

La reproducció, per exemple, normalment es produeix de manera asexual a través d'esqueixos o de brots que surten del rizoma principal. Però també pot ser a través de flors i fruits, tal com correspon a una planta fanerògama. En aquest cas, la pol·linització no es pot deixar al càrrec dels insectes ja que sota l'aigua no n'hi ha i per aquest motiu no cal que les flors siguin vistoses, ni que desprenguin aromes intenses.

Els grans de pol·len que surten dels estams s'agrupen en uns filaments mucosos que afavoreixen que siguin capturats pels pistils, on fecundaran les cèl·lules femenines i formaran els fruits. Les flors són de color verd i estan agrupades en unes inflorescències que semblen un manyoc de fulles més estretes que la resta. Entre aquestes fulles hi ha els estams i els pistils.

La floració de la posidònia és un fenomen excepcional a la costa catalana, i una mica menys rar a les Illes Balears. Per produir-se calen unes condicions ambientals determinades que encara no es coneixen prou, tot i que s'apunta que un dels factors pugui ser l'elevada temperatura de l'aigua del mar. En aquest cas, potser el canvi climàtic els portarà floracions més sovint a les nostres platges.

Aquestes flors que hem trobat han sortit de les xarxes d'una barca de la Torre, segurament ja estaves arrencades quan les van pescar i per això tenien aquest aspecte pansit, però no poden haver vingut de gaire lluny. Seguiré la pista per veure si en puc fotografiar alguna de viva al seu ambient!

Realitat virtual

Aquesta emblemàtica obra de René Magritte és una al·legoria de la relació que establim moltes vegades amb el món virtual d'internet: les xarxes socials, els jocs d'ordinador, ... Moltes vegades en tenim prou amb un viatge virtual a través del ciberespai a un lloc que voldríem conèixer. De vegades ens conformem amb un contacte a través del facebook en comptes de trobar-nos amb els amics. És una llàstima que aquest espai virtual ens faci perdre l'espai real! Perquè això no és una pipa!

Per cert, què fa un madridista després de guanyar copa, lliga i champions?

Evidentment, tanca la play-station.