dilluns, 1 de novembre del 2010

Redescobrint el Montsant

Feia molt de temps que no anava al Montsant, i encara més a la zona de la Morera. Avui l'Eli ens ha portat a fer una via ferrata a la Morera del Montsant.



L'Elisabet és una habitual dels raids de muntanya i coneix molt bé les tècniques de l'escalada, l'orientació, la btt, ... i moltes altres activitats emocionants. Avui ens ha fet de guia i ens ha portat a fer la cabra pel Montsant.

 Això de les vies ferrates requereix més preparació física de la que sembla. Segurament demà em faran mal tots els músculs, els que sé que tinc i els que desconec! Però ha estat molt divertit i he redescobert el Montsant. L'he trobat molt net i molt viu. Els colors de la tardor destaquen els diferents tipus d'arbres i la diversitat encara semblava més exagerada.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Anem a veure peixos!

Aquest cap de setmana anirem per quart any consecutiu a veure peixos a l'Antina.
L'activitat té una primera part teòrica, que serà divendres dia 13 a les 7 del vespre a la sala de reunions del casal municipal on revisarem les característiques ecològiques de les Roquetes i l'Antina i els detalls que ens permeten distingir les diferents espècies de peixos més comunes de la zona.


La segona part és la sortida al mar per veure els peixos en viu i intentar identificar-los. Aquesta segona part es durà a terme dissabte dia 14 a les 10 del matí davant de Cal Bofill. Cal dur ulleres, tub i aletes.
Les activitats són gratuïtes i hi esteu tots convidats!
Organitza el Centre d'Estudis Sinibald de Mas.

dilluns, 2 d’agost del 2010

Nedant entre coralls

Un dels llocs més bonics que he visitat durant les vacances és el fons marí del parc de Cahuita, a la riba caribenya de Costa Rica. Aquest és un parc natural marí i terrestre. La part terrestre consisteix en una selva molt frondosa que arriba a la costa i acaba en unes platges de sorra blanca, flanquejades de palmeres que s'arriben a mullar amb la marea alta.

A la part submarina hi ha "el arrecife". Pròpiament no és un escull coral·lí, sinó que és un fons de grava i roques sobre les quals hi ha una gran varietat de coralls. Naturalment els animals que s'hi troben no tenen res a veure amb els que veiem a l'Antina ni a la Barra de Tres: peixos de colors, eriçons de pues llargues, taurons...

Com que té molt poca fondària qualsevol que sàpiga nedar pot contemplar l'espectacle amb les ulleres i el tub. És talment com nedar en un aquari!

També vam poder veure el temible peix-lleó, que encara que sigui de mida petita té unes pues molt verinoses i és molt voraç.

diumenge, 25 de juliol del 2010

Tortuguero (1a part)

El que més m'ha impressionat de les vacances ha estat veure en directe la reproducció de les tortugues marines. Des de la còpula, dins el mar, fins la posta d'ous a la platja i el neixement de les petites tortuguetes.

Tant la tortuga verda com la tortuga llaüt són uns animals esplèndids! Amb una closca de més d'un metre de llargada són molt matusseres per caminar per la platja, però molt elegants quan "volen" pel mar. Poder veure en directe, i a tocar, alguns d'aquests animals em va impressionar més del que em pensava.

El Parc Nacional de Tortuguero, a la riba caribenya de Costa Rica, és una reserva on es protegeixen especialment les tortugues marines ja que és un dels llocs de reproducció de diverses espècies. L'estudi de les tortugues es fa en coordinació amb diverses entitats científiques internacionals, ja que les tortugues marines són migratòries i visiten mars molt allunyats del lloc de neixement. Per això l'interès científic que desperten també té un abast internacional.

Bona part del turisme de la zona està dedicat a l'observació d'aquests animals. Per poder veure la posta d'ous cal anar a la platja a la nit, i sempre acompanyat d'un guia acreditat. Quan la tortuga arriba a la sorra no se l'ha de molestar, cal deixar que trii un lloc per fer el niu, que faci el clot a la sorra i que comenci a pondre els ous. Aquests moments inicials són importants perquè estigui confiada i decideixi fer la posta. Si hi ha alguna cosa que l'espanta o se sent amenaçada marxarà sense pondre els ous i es perdrà aquella descendència. Per això cal que els observadors vagin vestits de color fosc, sense llanternes i en silenci. Un cop ha començat a deixar els ous al niu, ja ens hi podem acostar, naturalment sense fer gaire soroll.

Llavors els turistes ens posem darrera l'animal i el guia se situa al costat de la tortuga, i amb una llanterna de llum vermella molt tènue il·lumina la part posterior de l'animal i pots veure els ous que van caient dins el niu. Són uns ous rodons i tous, una mica més grossos que els de gallina. En una temporada, una mateixa tortuga verda pot fer quatre o cinc postes amb intervals d'uns quinze dies. En la primera posta pot arribar a deixar uns 200 ous a la platja i en les successives cada vegada menys, fent una mitjana d'uns 100 ous per posta. És impressionant veure com un darrera l'altre van caient els ous i el niu s'omple fins al capdamunt!

Després, amb les potes del darrera, tapa la part superior del niu, escampa sorra al voltant i fa un altre clot que despisti els depredadors; encara que en aquest procés de vegades fa malbé els nius d'altres tortugues que han vingut abans. Aquest fet no fa intervenir als científics que les estudien, diuen que és llei de la naturalesa!

Quan la tortuga ja ha acabat i comença el retorn al mar, els científics les agafen per mesurar-les, marcar-les i fins i tot posar-los algun dispositiu GPS per comprovar els llocs de migració. Després de molestar-la una estona es deixa que retorni al mar.

Al cap d'unes setmanes (entre 45 i 70 dies, segons les espècies) els ous eclosionen i les tortuguetes surten en direcció al mar. Aquest viatge el fan de nit, però tot i així la taxa de mortalitat és molt elevada perquè aquest moment és quan són més vulnerables als depredadors. Els mascles no tornaran mai més a terra, i les femelles poden trigar fins a 20 o 50 anys (segons les espècies) a ser fèrtils i tenir la necessitat de pondre els ous. Això sí, sempre tornen a la mateixa platja on han nascut!

Vaig tenir la sort de veure diverses tortugues verdes ponent ous a Tortuguero i, al cap d'un parell de dies, una desena de tortuguetes llaüt recent nascudes anaven cap el mar a una platja de Cahuita, més al sud.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Doncs sí, he anat de vacances!

A hores d'ara tothom sap que he marxat uns dies de vacances. Sembla que a l'Ajuntament feia nosa i l'alcalde ha esperat que marxés per aprovar els pressupostos. Potser m'hauria d'enfadar per la poca consideració que té a la meva persona i al meu vot, però les coses tenen la importància que se'ls dóna i ara mateix estic molt satisfeta de les meves merescudes vacances i no em puc enfadar.

He anat a un lloc fantàstic, amb una naturalesa exhuberant on he gaudit (i molt) d'uns dies de tranquil·litat i contemplació d'un país on la vida transcorre a un altre ritme i la gent és molt amable.

Costa Rica, amb un territori que no arriba a ser el doble de Catalunya, és un mosaic de paisatges i ecosistemes que fan les delícies de qualsevol naturalista. En un parell de setmanes hem fet unes dues mil fotos de flors, ocells, peixos, muntanyes, gent, cocodrils, ... Tot és bonic, tot és diferent,... tot val la pena ser fotografiat!

Com diuen allí: ¡¡PURA VIDA!!

diumenge, 13 de juny del 2010

Els fruits de la posidònia

Avui a vora mar he trobat això:

Sembla una oliva o una gla tova, però jo diria que és un fruit de la posidònia perquè s'assembla molt a les referències que he trobat. I ho dic així perquè em pensava que els fruits de les posidònies eren més petits i de color fosc.








L'he tallat pel mig i he vist que no té pinyol, sinó que és una baia. És un fruit carnós amb una llavor que sembla una pipa grossa i verda.










 
Aquesta cosa de color clar que té adherida és una colònia de briozous, uns animalons que sovint es troben al damunt de les fulles de la planta.

dissabte, 5 de juny del 2010

Tàperes

Avui he après que les tàperes són les poncelles de la planta taperera (Capparis spinosa). Sempre m'havia semblat que era un fruit, però resulta que el fruit s'anomena taperot i també és comestible.
Tant les tàperes com els taperots es conserven uns dies en salmorra o en vinagre i després es mengen en amanides.
Avui n'he collit unes quantes i provaré de deixar-les uns dies amb aigua i sal, perquè n'he tastat una directament i li he trobat un gust massa fort i picant.

La planta és una mena d'arbust de fulles carnoses i branques espinoses que creix sovint sobre les parets. Aquesta es troba a la Muralla Romana de Tarragona.