Quan erem petits, amb els germans i cosins, sempre dèiem que la mare dels altres és millor que la teva.
La mare pròpia sòl ser aquella dona que t'està a sobre contínuament donant ordres (pentina't! vés a buscar això! no toquis!...) i et tracta sempre com si fossis una criatura. En canvi la tieta és una dona que et tracta amb més condescendència i amb la que hi pots parlar com una persona adulta.
Més d'una vegada hagués canviat de mare amb la meva cosina Cristina, o amb la Laura, perquè a elles els passava el mateix però amb la seva mare.
Ja ho diu ma germana: les mares són com les cartes, el bon joc sempre el tenen els altres.
No és una qüestió objectiva, sinó de percepció. La canalla i els adolescents volen ser tractats com adults, però als pares i mares ens costa d'acceptar que els fills creixen i ja no són uns nens. De fet és més fàcil tractar com adult als amics i amigues dels teus fills que als teus fills propis.
El problema és que això no ho veus fins que no estas a l'altre costat i et toca fer de mare.
4 comentaris:
Querida Iris..Educar a un hijo, es una de las cosas mas dificiles que hay y muchas veces son, las que damos prioridad a que sea esto o lo otro; Olvidandonos de formarlos, principalmente como personas, despues que sea lo que el quiera. besitos
¡¡Mujeres al poder!!
Hace años vino a Torredembarra el Dr. Corbella, de la mano de Nuría Gómez, en aquellos tiempos presidenta de "GRUP DE DONES" Nos hizo mucha gracía a mi marido y a mi echucharle decir que: Si viene un sobrino y dice."tieta, me vou a Indonesia" La "tienta"contesta. Pues..que interesante cariño(porqué sabe que la que va a sufrir, es la que le toca, SU MADRE. Como ya hay alguién sufriendo por él, o ella, la "tieta"se dedica a escuchar, participar e ilusionarse con el futuro proyecto.
Conclusión.- Las madres deberíamos actuar como si fuéramos "tietas"
Yo llevo 40 años de madre y no lo he logrado...aún...??? Eso sí,sigo intentándolo.
PD. A tú madre la veo una persona sumamente inteligente, como para saber actuar de
"tieta" cuando debe.
Fantasma, el problema de ser pare o mare és que els fills venen sense llibre d'instruccions i quan els tens a les mans els has de manejar com pots. És més fàcil fer de tieta.
Estimada anònima, estigues segura que ara valoro molt més els esforços de ma mare que quan era adolescent. No la canvio per cap altre mare del món! Només faltaria!
NOSOTROS DE "FANTASMAS", RES, DE RES..Los "fantasmas" son otros.
Lo que pasa es que, en este momento preferimos ir de anónimos.
Hemos vivido casi 30 años en Torredembarra, hemos disfrutado mucho del pueblo, nos hemos sentido muy queridos en el.
Ahora, es otro momento, vivimos en Tarragona, pero este pueblo lo llevamos en nuestro corazón.¡Ah! Y os seguimos.... a todos....???
Publica un comentari a l'entrada