Teatre per la Festa Major

El Grup d'Aficionats a l'Art ha estrenat obra per la Festa Major!

Dissabte 29 es va estrenar l'obra "Mareig" de Jordi Sánchez a la sala del Casal de Torredembarra, dins els actes de la Festa Major de Santa Rosalia.

En aquesta ocasió, l'elenc de la Torre, sota la direcció de Carles Marquès, ens ofereix aquesta "òpera prima" del conegut actor i guionista de "Plats Bruts". L'obra és un embolic de relacions entre uns personatges de procedència diversa que coincideixen en un vaixell de vacances a Mallorca. El ritme del guió exigeix molta concentració dels actors i actrius, sobretot del Joan Maria Vidal i del Martí Martí, que han de doblar personatges.

A l'estrena de dissabte es van exhaurir les localitats i al Casal no hi cabia ningú més. Els qui volgueu veure l'espectacle podeu triar entre divendres 4 de setembre a les 11 de la nit i diumenge 6 a dos quarts de vuit del vespre.

Les llàgrimes de Sant Llorenç

Cada any, entre mig juliol i mig agost, l'òrbita de la Terra travessa el rastre deixat per la cua d'un cometa, que és una zona on hi ha molta pols còsmica. A causa de la força de la gravetat terrestre, alguns fragments rocosos es precipiten sobre el planeta i es posen incandescents en entrar a l'atmosfera, convertint-se en meteorits. Com que són de mida petita cremen completament mentre són a l'atmosfera i només deixen un rastre de llum en forma d'estrella fugaç.

Aquest fenomen rep el nom popular de pluja d'estrelles o les llàgrimes de Sant Llorenç, perquè la festivitat del Sant s'escau el dia 10 d'agost, i al voltant d'aquesta data és quan el fenomen és més acusat.

Enguany està anunciat pels dies 11 i 12, i no es preveu que sigui tan vistós com altres vegades, ja que la lluna està en fase minvant però encara fa molta llum i només es podran veure els meteorits més grossos.

Això si no hi ha núvols!

Pins per al record

Aquesta setmana passada no ha fet massa vent, però n'ha fet prou com per trencar dos pins enormes del Roquer.

La foto parla per sí sola. És com si hagués caigut una gran pedra sobre la capçada d'aquests arbres i el tronc no hagués aguantat el pes. Però en realitat l'únic pes que han hagut de suportar és el pes dels anys.



Aquests pins en concret els coneixia molt bé. Quan era petita veníem molts dissabtes amb la família. La mare i la canalla jugàvem a la platja del Canyadell tot el dia, el pare venia en acabar de treballar i dinàvem de picnic sota els pins, després anàvem a fer musclos o el pare pescava amb canya des del Rellotge o la Bramadora.

Amb la urbanització d'aquesta zona i, sobretot, quan van obrir el carrer, ja van desaparèixer altres pins que acompanyaven a aquests. Ara ja en queden dos menys!