El primer va ser el Josep Gual, que ens va portar pel Roquer dels Munts i vam repassar els noms de les roques, des del Racó de l'Art fins la platja del Canyadell. També vam aprofitar per llegir un poema de Mossèn Joaquim Boronat sobre el Cap Gros i un fragment de la Geografia de les veus del David Nel·lo que parla dels Munts. Era el mes de juny i feia bo de fer un capbussó en arribar al final del trajecte.
En aquesta ocasió serà la Maria Rosa Riambau qui ens porti literàriament dels Muntanyans a Turquia, passant per un món interior molt particular. Com que els llocs on se situa la seva obra són molt variats, ens quedarem a Cal Coca a fer un vermut. Els textos més coneguts de la Maria Rosa són els Itineraris que va publicar a la revista La Sínia al llarg dels 50 números de la primera època. Però també té cròniques de viatges, petits contes i poesies.
Des del Centre d'Estudis s'ha fet una selecció i s'ha recollit en un petit llibret sota el títol Maria Rosa Riambau: Retalls d'una vida i que llegirem el diumenge 4 d'octubre a les 12 del migdia a la plaça de les Monges, davant de Cal Coca. Hi haurà vermut, pel mòdic preu de 5 euros.
5 comentaris:
Iris, bonica, ja que tu no vols ésser filla de Torrebandarra, sinó de Torrdembarra, i ja que se suposa defenses àmbits lliures i alhora espais nets i sense contaminació, em podries fer cinc cèntims de com s'està desenvolupant des de l'ajuntamnet el tema dels sorolls i de la contaminació acústica provinent del Casal Municipal? De ben segur es tracta d'un tema tancat però que està produïnt molts mals de cap i pot tenir repercussions negtives per al consistori. Petons
Al ple de l'Ajuntament del 17 de setembre vam aprovar una "actualització del mapa de capacitat acústica del municipi de Torredembarra", o sigui que els tècnics han actualizat les zones del poble i els sorolls admesos a cada una, que datava de l'any 1997. Com que des d'aquesta data fins ara ha canviat la legislació i ha canviat el poble, ha calgut adequar els nivells de soroll permesos a la nova situació.
A partir d'aquest punt hi ha la segona part que és fer complir la llei. Qui fa les medicions de soroll i posa les denúncies és la policia local.
Si es produeix una situació puntual d'excés de soroll cal dirigir-se a la policia. Val a dir que segons l'hora del dia i la zona del poble, els nivells de soroll admesos són diferents. Així com no és el mateix dins les cases que al carrer.
El tema del casal no el conec directament, però no és cap excepció i s'ha de moure dins els marges que permet la llei. Entenc que hi ha persones a qui els sorolls no els molesten i es poden abstreure, en canvi hi ha qui és més sensible a aquest tema i de seguida li fa mal de cap. Però jo amb això no hi puc fer res. Si el soroll supera els límits permesos s'ha de denunciar, encara que el responsable del soroll sigui l'ajuntament.
Espero que aquesta explicació serveixi d'alguna cosa. Petons.
Hola, maca
Sóc jo una altra vegada. T'agraeixo molt, de debò, les teves paraules; malgrat això. no m'aclareixen res que no sàpiga ja.
Però, donat que ets regidora d'aquest Ajuntament, crec que hauríeu d'estar-ne més assabentats tots-totes perquè, pel que a mi respecta, fa cosa de tres anys que estic en plena baralla amb els estaments encarregats del Casal en les seves múltiples àrees.
Què diries si et comento que sobre els sorolls que s'hi produeixen s'ham fet una pila de sonometries, que totes han sortir positives i que no només ningú no ha fet res, sino que els sorolls i les activitats s'han incrementat? De res no han valgut les denúncies presentades.
Ah, sí, sí que han fet alguna cosa: ampliar el límit de tolerància perque el soroll pugui ser més gran i -alhora- legal i l'Ajuntament estigui cobert una mica més. Fin ara, la zona del Casal era Zona A (on es permeten 5 db menys de soroll tant de dia com de nit); crec que ara la equiparan a una Zona B, com la resta del poble. Aquesta ha estat la resposta dictatorial dels governants davant les queixes, denúncies i escrits presentats (als quals no han contestat mai).
Potser, en endavant, el teu grup sigui la meva referència envers les properes eleccions.
Molt bé, Iris, ets com les altres ocupants de seients consistorials: toco l' aigua però no em mollo; molt bé, així romandràs més temps. Això, no onstant, mo fa mèrits per al càrrec que representeu: NO TOQUEM EL PODER ESTABLERT!!!!!! Així en va a tots a la vila
hem llegit el comentari que fa el Suñe al seu blog, parlant de la denúncia que han posat als bars del carrer Ample per sobreocupació de via pública amb les taules de la terrassa.
Us heu fixat que a la plaça de la Font hi passa el mateix? les taules ocupen un 80% de la plaça, la qual de plaça pública no en te res. Aquí també s'excedeixen dels permès, i podeu negar desconaixement per que cada dia us hi asenteu..... feu-s'ho mirar.
Publica un comentari a l'entrada