Campanya de seguiment de la posidònia 2009

Aquest estiu del 2009, i ja en fa set, he fet el seguiment de l'estat de les praderies de posidònia de la platja de la Torre.

La posidònia (Posidonia oceanica) és molt important tant pel seu paper com a lloc de cria de molts animals marins, com a clarificadora de l'aigua, com esmorteïdora del poder erosiu de les onades... per això es considera que és un bioindicador de l'estat del fons marí.

El seguiment es fa en 5 punts a l'atzar de cada una de les 7 zones preestablertes, que cada any són les mateixes. Els paràmetres que es mesuren són la densitat dels brots de posidònia (en nombre de plantes per metre quadrat), el percentatge de cobertura del fons (tenint en compte que les fulles recobreixen uns 10 cm de diàmetre al voltant del peu), el nombre d'eriçons per metre quadrat dins la praderia i el nombre de caralls de Jan per metre quadrat dins la praderia. De totes aquestes variables estudiades la més m'interessa és la densitat de brots a cada zona.

En general la densitat de fulles és menor a més fondària (zona C3) , però aquesta és una característica que es produeix sempre, ja que a menys fondària (zones A1 i B1) hi arriba més llum i la planta pot fer la fotosíntesi amb més facilitat. Per altra banda, les zones a prop de Creixell (C1, C2 i C3) estan més a prop de l'emissari de la depuradora i això dificulta el creixement de la posidònia i està més esclarissada. Les zones més denses (B1 i B2) corresponen a la part de la platja davant de Clarà, on no hi ha tanta concurrència de banyistes. Finalment, davant les cases de Baix a Mar hi trobem posidònies amb una situació intermèdia.

Quan comparem els resultats d'enguany amb els de l'any passat podem veure que els valors obtinguts no són tan bons, sembla que hi ha hagut un empitjorament de la praderia a totes les zones respecte de l'any 2008. I aquestes diferències són significatives estadísticament. Això fa pensar que últimament ha empitjorat la qualitat del fons marí i el mar s'ha ressentit de l'activitat humana, per exemple amb les emissions de la depuradora.

Si fem la comparació amb les dades de 2003 (les primeres de la sèrie), trobem que les diferències són insignificants en la majoria de zones, excepte les B2 i C2 que actualment estan millor que fa set anys.

El sostre del Tarragonès

Un any més, els amics d'ERC de la Pobla de Montornès han organitzat una caminada fins el Pic de la Mola per penjar l'estelada.

El Pic de la Mola, amb 318 metres d'alçada és el sostre del Tarragonès i fa partió entre els termes de Creixell, Bonastre i la Pobla de Montornès.
Sortint de la Pobla, hem seguit el GR-92 fins a prop del Mas de Mercadé i l'hem deixat per atravessar la urbanització del Castell de Montornès. A la dreta de la urbanització hem agafat un camí força esborrat que segueix la carena que pràcticament fa la partió de terme entre Creixell i la Pobla. Quan arribes dalt, trobes el camí que ve de Mas Gibert i has de seguir a l'esquerra. Segueix pujant, i aviat trobes una pedra molt grossa que és la fita de la partió de termes. Just abans d'arribar al cim, el camí passa molt a la vora del penya-segat i tens unes vistes magnífiques del Baix Penedès, cap a llevant, i del Tarragonès, cap a garbí.

Avui ha fet un dia radiant amb molt bona visibilitat i hem pogut gaudir d'una lliçó de geografia en directe. Es veien les muntanyes del Montsià, Cap de Salou, Serra de Llaberia, Mola de Colldejou, La Mussara, Miramar, Montmell ..., els pobles de La Torre, Altafulla, Tarragona, la Riera, el Catllar, Bràfim, Rodonyà, Roda, Creixell... i les masies de més aprop.
Hem tornat pel mas de la Trunyella i la urbanització del Castell de Montornès.

Vermut literari

Els del Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'han empescat una nova manera de promoure la literatura i els autors locals. En diuen Patrimoni literari i consisteix en fer lectures de textos d'autors locals en el mateix lloc que descriuen o que situen la seva obra.

El primer va ser el Josep Gual, que ens va portar pel Roquer dels Munts i vam repassar els noms de les roques, des del Racó de l'Art fins la platja del Canyadell. També vam aprofitar per llegir un poema de Mossèn Joaquim Boronat sobre el Cap Gros i un fragment de la Geografia de les veus del David Nel·lo que parla dels Munts. Era el mes de juny i feia bo de fer un capbussó en arribar al final del trajecte.


En aquesta ocasió serà la Maria Rosa Riambau qui ens porti literàriament dels Muntanyans a Turquia, passant per un món interior molt particular. Com que els llocs on se situa la seva obra són molt variats, ens quedarem a Cal Coca a fer un vermut. Els textos més coneguts de la Maria Rosa són els Itineraris que va publicar a la revista La Sínia al llarg dels 50 números de la primera època. Però també té cròniques de viatges, petits contes i poesies.



Des del Centre d'Estudis s'ha fet una selecció i s'ha recollit en un petit llibret sota el títol Maria Rosa Riambau: Retalls d'una vida i que llegirem el diumenge 4 d'octubre a les 12 del migdia a la plaça de les Monges, davant de Cal Coca. Hi haurà vermut, pel mòdic preu de 5 euros.

Diada Nacional de Catalunya

L'estelada del Bloc (alies Alfa-omega)

Teatre per la Festa Major

El Grup d'Aficionats a l'Art ha estrenat obra per la Festa Major!

Dissabte 29 es va estrenar l'obra "Mareig" de Jordi Sánchez a la sala del Casal de Torredembarra, dins els actes de la Festa Major de Santa Rosalia.

En aquesta ocasió, l'elenc de la Torre, sota la direcció de Carles Marquès, ens ofereix aquesta "òpera prima" del conegut actor i guionista de "Plats Bruts". L'obra és un embolic de relacions entre uns personatges de procedència diversa que coincideixen en un vaixell de vacances a Mallorca. El ritme del guió exigeix molta concentració dels actors i actrius, sobretot del Joan Maria Vidal i del Martí Martí, que han de doblar personatges.

A l'estrena de dissabte es van exhaurir les localitats i al Casal no hi cabia ningú més. Els qui volgueu veure l'espectacle podeu triar entre divendres 4 de setembre a les 11 de la nit i diumenge 6 a dos quarts de vuit del vespre.

Les llàgrimes de Sant Llorenç

Cada any, entre mig juliol i mig agost, l'òrbita de la Terra travessa el rastre deixat per la cua d'un cometa, que és una zona on hi ha molta pols còsmica. A causa de la força de la gravetat terrestre, alguns fragments rocosos es precipiten sobre el planeta i es posen incandescents en entrar a l'atmosfera, convertint-se en meteorits. Com que són de mida petita cremen completament mentre són a l'atmosfera i només deixen un rastre de llum en forma d'estrella fugaç.

Aquest fenomen rep el nom popular de pluja d'estrelles o les llàgrimes de Sant Llorenç, perquè la festivitat del Sant s'escau el dia 10 d'agost, i al voltant d'aquesta data és quan el fenomen és més acusat.

Enguany està anunciat pels dies 11 i 12, i no es preveu que sigui tan vistós com altres vegades, ja que la lluna està en fase minvant però encara fa molta llum i només es podran veure els meteorits més grossos.

Això si no hi ha núvols!

Pins per al record

Aquesta setmana passada no ha fet massa vent, però n'ha fet prou com per trencar dos pins enormes del Roquer.

La foto parla per sí sola. És com si hagués caigut una gran pedra sobre la capçada d'aquests arbres i el tronc no hagués aguantat el pes. Però en realitat l'únic pes que han hagut de suportar és el pes dels anys.



Aquests pins en concret els coneixia molt bé. Quan era petita veníem molts dissabtes amb la família. La mare i la canalla jugàvem a la platja del Canyadell tot el dia, el pare venia en acabar de treballar i dinàvem de picnic sota els pins, després anàvem a fer musclos o el pare pescava amb canya des del Rellotge o la Bramadora.

Amb la urbanització d'aquesta zona i, sobretot, quan van obrir el carrer, ja van desaparèixer altres pins que acompanyaven a aquests. Ara ja en queden dos menys!