Bon Nadal

Com que no podem estrenar l'obra de teatre perquè tenim un actor malalt, us deixo la poesia del Pep Rosanes-Creus que recita una actriu dins l'obra "El Nadal de Totpercà S.A."

Per Nadal cada ovella al seu corral!
Tots ho deien: els galls i les gallines,
els nens, les iaies i les noies fines.
I ara el corral s'ha fet industrial!

Per Nadal, cada ovella al seu corral!
Ho cantava el despatx, també les mines,
i és cant dels àngels, com si fossin nines.
I ara el corral s'ha fet industrial!

On tenim el corral, és un misteri,
els homes pensen en el seu tiberi.
I de fet no deixa de ser normal.

Ja veieu si tenim bona fortuna
mentre els fluorescents ens fan de lluna.
Perquè el corral ara és industrial! (Pep Rosanes-Creus)

Patronat de Turisme

Molts estarem d'acord que Torredembarra és una localitat turística, amb una població que es multiplica a l'estiu gràcies als visitants. Si bé és cert que hi ha una bona part d'aquests visitants que són habitants de segones residències, també hi ha un gruix de turistes que només estan de passada un dia, o bé que pernocten en els pocs establiments turístics de la població.

Els turistes a Torredembarra sobretot busquen platja i activitats aquàtiques, però també un ambient distès, aire pur, música, cinema, teatre, esports, menjar bé, anar de festa, passejar, comprar, ... Són moltes i molt variades les activitats que poden agradar als visitants i que nosaltres, com a població turística, els podem oferir. En aquest sentit, és la iniciativa privada qui ha de jugar fort oferint restaurants, bars, concerts, botigues, activitats esportives i culturals ... El sector econòmic que viu del turisme és qui s'ha d'arriscar i oferir uns productes atractius, tant pels torrencs i torrenques com per atreure els visitants cap a Torredembarra.

En aquest context, el paper del Patronat de Turisme ha de ser la promoció de la població i del sector turístic local, ha de tenir un paper dinamitzador de l'economia divulgant arreu les bondats del nostre paisatge, dels nostres establiments, de les nostres activitats, de la nostra gastronomia, de les nostres festes... El Patronat de Turisme, i la Regidoria de Turisme, no han de basar la seva acció en l'organització d'activitats, sinó que han de promocionar les activitats que organitzen les altres regidories, les entitats culturals i esportives, promoure esdeveniments organitzats per agrupacions d'empresaris i comerciants, facilitar als gremis o associacions que organitzin fires i mercats... Només en el cas que les entitats turístiques es vegin molt limitades han de recórrer al Patronat per organitzar les activitats.

Aquest plantejament no és nou ja que els estatuts del Patronat de Turisme recullen com a objectius del Patronat un seguit d'actuacions de promoció i divulgació turística del municipi, però no contemplen com a objectiu l'organització d'esdeveniments de cap mena. En definitiva, el Patronat de Turisme només ha de facilitar i divulgar les activitats que es desenvolupen a Torredembarra fent d'aparador d'aquest poble viu, amb l'antelació necessària a fi d'arribar al públic al qual s'adreça la promoció.

No hablaré en clase

Ahir hi va haver sessió de teatre al casal. L'elenc de la Cala ens va presentar "No hablaré en clase", una adaptació teatral que ens parla de l'escola a l'època franquista. Em vaig fer un tip de riure des del principi fins al final, tot i que la realitat que reflecteix és força agre.

Hi vaig reconèixer la meva escola, tant al col·legi Antoni Roig com a l'institut. Des del decorat: aquelles parets pintades la meitat de dalt blanques i la meitat de baix marrons, la pissarra amb la "consigna" i la data, el mapa d'España, la bandera amb el gallinot, les files de pupitres... Fins els personatges: em va semblar reconèixer la senyoreta Viñas, i el Sr. Montón de León, i aquella xiqueta (que no posaré el nom) que sempre ho feia tot malament i rebia les pitjors clatellades... També vaig reconèixer algunes situacions, els problemes surrealistes de matemàtiques, les lectures amb un vocabulari incomprensible,... i les cançons!

Vist amb ulls de criatura no em semblava tan terrible, potser perquè no teníem amb què comparar, nosaltres només erem canalla, havíem d'anar a l'escola i l'escola era així. Però ara, vist amb la distància de l'edat i amb l'experiència de professora sí que puc comparar i trobo que realment era una menjada de coco molt gran, no és estrany que molts perdessin les ganes d'estudiar... i ja ens n'hem sortit prou bé.

La collita del 57

Ahir vam anar de festa!

Tota una colla de iaios del 57 van celebrar que enguany n'han fet 50. Jo hi vaig anar d'acompanyant (perquè sóc més jove, eh!).

Aquestes són les fotos de quaranta i pico torreros, torreres, baix-a-marins i baix-a-marines que estan a la ratlla dels 50. Com que són tants no caben en una sola foto.


Per molts anys ho pugueu celebrar amb tant de bon rotllo!

El Siscu de la Muralla ha fet un blog comemoratiu que he lincat aquí al costat.

Muntanyans II, enèssim capítol

Per fi tenim bones notícies pels Muntanyans! La partida de 10 milions d'euros del pressupost de l'estat són un bon motiu per seure i negociar una paralització de la urbanització.
Dimarts passat, Jordi Valls, exregidor de Vilanova i la Geltrú, ens va explicar com ho van fer a la seva platja llarga. Les semblances del seu cas amb el nostre són molt grans: un pla parcial aprovat i en vies d'execució, un espai que és zona humida encara que no estigui en cap catàleg, pressió popular... fins i tot les fotos que va mostrar semblaven els Muntanyans de la Torre! També hi ha la gran diferència de la unanimitat del consistori vilanoví que no es dóna en el consistori torrenc, però que esperem que mica en mica hi sigui.
Aquesta setmana tots els diaris s'han fet ressò de la notícia, tot i que alguna informació apareguda no pot ser certa. El Punt de dimarts 6 de novembre deia:

"Les hectàrees en joc. Els terrenys que es puguin comprar s'haurien d'incorporar a l'espai d'interès natural (EIN) de la platja de Torredembarra i Creixell.(...) Va ser aquest darrer partit qui va dur a la comissió de Medi Ambient i Habitatge una sèrie d'esmenes per incorporar a l'EIN, de manera immediata, més de 95.000 hectàrees, més de la meitat de les 168.248 afectades per la polèmica. (...)"

Si una hectàrea són 100m X 100m, 95.000 Ha són 950.000.000 de m2. Ve a ser com una franja d'1 km d'amplada al llarg de 950 km de costa. No està mal que l'ampliació de l'EIN ocupi gairebé tota la costa mediterrània de la península!

El ple de les ordenances fiscals

Avui al ple de l'Ajuntament s'han aprovat les ordenances fiscals del 2008. L'augment de l'IBI era el tema calent i era previsible que l'equip de govern estés a favor i l'oposició en contra. CIU ha proposat que l'IBI pugés només un 2'4% en comptes del 4'5% proposat pel govern i que altres impostos que no varien també pugessin el 2'4%, raonament recolzat pel representant del PP.

Per la seva part l'Agrupació ha argumentat que l'augment era abusiu. Per la nostra part, a l'ABG considerem que l'augment seria correcte si darrera hi hagués un pla de mandat amb uns objectius clars, però com que no és el cas hem votat en contra.

A part del propi tema de debat s'han vist uns moviments sospitosos d'acostament de CIU al govern. ¿O no és sospitós que després de la proposta "sorpresa" de CIU l'alcalde ja portava els càlculs fets del quoficient que representava la variació del percentatge? ¿O no és sospitós que faltés un membre del grup de CIU i l'ordenança s'aprovés pel vot de qualitat de l'alcalde?

M'estic tornant molt malpensada i em sembla que l'entrada de CIU al govern només és qüestió de dies.

De totes maneres la perla l'ha posat el Sr. Ripoll quan ha dit que el pla de mandat i el model de ciutat l'havia de fer l'oposició.

Manda huevos!

Què és i què no és un pla de mandat

Quan l'equip de govern va anunciar que havia preparat un pla de mandat pel termini 2007-2011 ens en vam alegrar perquè s'estava fent un esforç de planificació. Analitzant el document presentat i la proposta de pla quadriennal d'inversions podem veure que només és això: un pla d'inversions a quatre anys. Per començar no està malament, però necessita millorar.

Un pla estratègic, o pla de mandat, és una visió a mig i llarg termini del que volem que sigui el nostre poble. Partim de la situació present i volem arribar a una situació ideal, per això cal analitzar la situació actual sospesant els punts forts i els punts febles, les oportunitats i les amenaces, els aspectes positius i els negatius de la nostra realitat, en definitiva, allò que tenim i allò que ens falta com a poble. També cal tenir molt clar on volem arribar, el nostre poble ideal, sense oblidar que s'han de cobrir les necessitats de la població. Un cop feta aquesta anàlisi cal marcar-se uns objectius generals que s'han de concretar en diversos projectes.

Durant els mesos previs a les eleccions municipals cada partit i cada agrupació d'electors ha fet aquest treball de reflexió i anàlisi, (o almenys l'hauria d'haver fet) i l'ha concretat en un programa electoral. Però, i l'equip de govern? Si l'equip està format per tres grups, quin és el programa que han consensuat? Encara que la reflexió s'hagi fet per separat cal que hi hagi una anàlisi comuna per tal de perseguir un mateix futur per la Torre. Aquesta anàlisi és la que ha de definir els objectius del mandat, i quan hi hagi els objectius clars es podrà parlar de projectes concrets. A més, aquests objectius i aquests projectes els ha de compartir amb la resta de forces de l'ajuntament; sinó, com tindrà el recolzament necessari per dur-los a terme un govern que està en minoria?

Tots els projectes necessiten un finançament i cal fer un pla d'inversions. Això és fer un pla financer amb una política impositiva i una política d'endeutament que constitueixen els pressupostos anuals del període en qüestió. Evidentment dins del marc legal que regeix l'economia municipal. També és important la participació ciutadana en els diferents moments del procés: des de la definició dels objectius en projectes fins a l'elaboració del pressupost anual. A més, com en qualsevol gestió, hem de tenir indicadors de seguiment per comprovar que s'estan complint els objectius i els projectes seguint el pla financer en els terminis temporals previstos.

Als regidors de l'oposició se'ns demana ara que aprovem un pla financer per a quatre anys basat en uns projectes que no estan lligats a cap objectiu general i amb poques garanties de què siguin aquests i no uns altres els projectes que es duguin a terme. Els regidors de l'Alternativa Baix Gaià trobem a faltar tot el treball previ que ens porta a aquesta política impositiva i d'endeutament, allò que justifica aquesta recaptació de diners. Trobem a faltar uns objectius clars pel futur pròxim de la Torre. Sense aquests objectius, el pla financer és un xec en blanc que no estem disposats a signar.

De tota manera el temps encara no s'ha acabat. El pla de mandat necessita millorar i esperem que l'equip de govern el puleixi prou com per poder-li donar suport des de l'Alternativa.