Avui, 11 de setembre, us recordo les paraules del poeta Salvador Espriu, que pel fet de tenir 47 anys no han perdut vigència (sic):
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
(Del llibre La pell de brau, 1960)
11 comentaris:
JA NO PLOU A SEPHARAD....
Exacte, aquesta remor que se sent no és de pluja...
ESCOLTA, SEPHARAD.....
UN HOME POT MORIR PER UN POBLE, PERO MAI UN POBLE PER UN HOME....SEPHARAD.
Doncs que s'ho apliquin els/les regidors/res d'aquesta pobre, bruta, trista, disortada Torre. I no ens obliguin a allunyar-nos nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
veig que porteu una conversa força interesant.....
aque ua dediqueu a la vida real?
SOC ADVOCAT LABORALISTA (CNT).
Los abogados laboralistas, son mas peligrosos, que un mono con una pistola. besitos
TODO EL MUNDO ES PELIGROSO,FANTASMA....
DONDE MENOS LO ESPERAS, SALTA LA LIEBRE.
IRIS: DICEN QUE EN UN LUGAR...,CREO QUE EN BRASIL, HAY UN HOMBRE FELIZ. (V.MAYAKOSWKY)
noi del sucre, emprar la llengua castellana en aquesta conversa lapidària et posa amb el que treballen per fer créixer Sepharad, és a dir al séu servei. Aquí us diem botiflers.
AL PALLÚS LLAMINAIRE, NOMES DIRL-HI:
A LA GENT QUE TE EL TEU PROBLEMA, ELS ANOMENO " CATETOS".
Publica un comentari a l'entrada