Pressupostos municipals

La tardor és temporada de pressupostos. Els de l'Ajuntament també comencen a estar sobre la taula. L'equip de govern municipal ja ha començat a fer els comptes, l'oposició tindrà l'oportunitat de replicar properament i la ciutadania té ocasió de dir-hi la seva amb els pressupostos participatius. Al final ha de sortir una declaració d'intencions, econòmicament parlant, que respongui al model de poble que volem ser.

Enguany es vol anar una mica més lluny i es proposa un "pla de mandat", que és una cosa així com una previsió de pressupost a quatre anys vista. Això està bé. És força assenyat planificar les actuacions, sobretot si parlem d'inversions municipals. La segona part és pactar (consensuar, acordar...) aquest pla amb la majoria de la població, tant amb els representants de l'oposició com amb altres entitats del poble. I la tercera part serà la més complicada: aplicar el pla i procurar no desviar-se'n gaire.

En un pla d'aquest tipus el més bonic és triar en què es faran les inversions: un mercat o un tanatori o una plaça o una sala de concerts... Però el que ja no agrada tant és d'on sortiran els diners: augment dels impostos, contribucions especials... Hauríem de ser una mica més imaginatius i buscar subvencions i altres recursos econòmics que no repercuteixin només en la butxaca dels contribuents.

Estem davant l'oportunitat de dibuixar el model de poble pels propers anys. És important participar-hi. Estic segura que si les coses s'expliquen bé i abastament la major part de la població portarem idees i acceptarem l'aportació econòmica que ens correspongui.

La Diada Nacional de Catalunya

Avui, 11 de setembre, us recordo les paraules del poeta Salvador Espriu, que pel fet de tenir 47 anys no han perdut vigència (sic):

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

(Del llibre La pell de brau, 1960)

S'ha acabat la Festa Major

Ja està. S'ha acabat la festa i l'estiu. El dia 5 de setembre, com cada any, és el primer dia de les rutines de l'hivern.

Enguany la festa ha estat llarga, variada, i sobretot amb molta música. Felicitats als i les responsables. Com sempre, la festa s'acaba amb el castell de focs. No sé si em torno massa exigent, però em va semblar curt.

A l'hora del castell de focs m'agafa com un mal rotllo, perquè la festa s'acaba..., perquè demà s'ha d'anar a treballar... i quan tiren els coets a l'aigua penso en els pobres peixets, que estaven tan tranquils, i uns brètols els ataquen amb unes ones expansives! Diuen que els coets peten a la superfície i que a dins l'aigua ni se n'enteren. No ho sé, no ho tinc tan clar. Si quan busseges sents els motors de les barques allí mateix, suposo que un petard d'aquests ha de ser impressionant.

En tot cas, la festa s'ha acabat.

Canvi climàtic i planificació territorial

Diuen que l'altre dia va plore tant! Potser sí que 50 litres per metre quadrat en mitja hora és molt, però després es va suavitzar molt i al cap del dia "només" eren 75 l/m2. Com que jo sóc com sóc, m'agrada contrastar les dades i analitzar-les racionalment. Fins a quin punt la pluja del dia 12 d'agost va ser excepcional?

He buscat dades històriques al Centre d'Estudis Sinibald de Mas i he trobat un treball de l'any 1989 del Jordi Juan on analitza les dades meteorològiques recollides pel Sr. Manuel Orriols entre els anys 1926 i 1982, i les observacions del Sr. Francesc Rovira Call entre els anys 1952 i 1980. De totes les dades m'he quedat amb la de la intensitat de pluja més gran en 24 hores. Doncs bé, resulta que aquestes pluges són d'allò més normal en un clima mediterrani litoral com el nostre.

Cada 5 o 6 anys hi ha almenys un dia a l'any que se superen els 80 l/m2. Normalment és un dia de setembre o d'octubre, però de vegades és al maig o a l'agost. Cada 17 anys, aproximadament, hi ha un dia en el qual se superen els 150 l/m2 (l'últim va ser a l'octubre de 2003). Com que la sèrie de dades "només" abarca 80 anys (i encara amb llacunes), amb aquestes dades no es poden establir els màxims d'intensitat amb un temps de retorn de 500 anys, que és la dada que necessiten els enginyers per dimensionar les xarxes de clavegueres i de pluvials.

De totes maneres, amb el canvi climàtic que estem "gaudint" totes aquestes dades poden resultar anecdòtiques. Diuen els entesos que el clima s'està "radicalitzant", que les sequeres seran cada cop més agudes i les pluges cada cop més torrencials. Ens hi haurem d'anar acostumant!

Per cert, com ho han fet els nostres enginyers per fer els càlculs de les xarxes del carrer Nou i la plaça de la Font? Quins paràmetres han usat per preveure l'escolament superficial de Sant Jordi que desguassa a la zona esportiva? Com han calculat la potència de les bombes que han d'eixugar els passos subterranis després de les pluges?

No patiu, torrencs, tenim el millor equip de tècnics de Catalunya que vetlla per la qualitat de les infrastructures públiques. Segur que ells tenen en compte el canvi climàtic i han previst que es puguin superar les inclemències meteorològiques.

Acceptar les limitacions

Normalment, dalt dels cims on sòlen anar els excursionistes hi ha un llibre de signatures i cadascú hi posa els seus pensaments o les seves impressions. Ja fa uns quants anys, en una muntanya de la "sierra madrileña" que es diu "los siete picos" vaig trobar escrita aquesta frase en castellà: "La aventura puede ser loca pero el aventurero debe ser cuerdo".

Amb el temps, m'ha vingut al cap moltes vegades. L'última va ser la setmana passada, quan havíem de fer una travessa pel Pirineu i ens van arreplegar les pluges, pedra, tormentes, llamps i trons al capdamunt d'un 3.000. Ens en vam entornar per on havíem vingut i vam deixar l'excursió per un altre dia. Crec que no desmereix l'excursionista si, davant d'una dificultat, posa per davant la seguretat i la prudència en comptes de la tossuderia per continuar.

De la mateixa manera, i en altres aspectes de la vida, podem tenir il·lusions molt grans, enormes inquietuts, projectes magnífics pel futur, però cal conèixer les pròpies limitacions i acceptar que hi ha coses que no les podem fer perquè ens falta capacitat. Amb la voluntat sola no s'aconsegueixen les fites. El seny ens ha de fer veure fins on podem arribar, però no podem renunciar a aventures boges. Com per exemple posar-me en política i ser regidora. Refio que si perdo el seny quedarà algun amic de veritat que em posarà al meu lloc.

Realment, l'aventura és boja però jo he de tenir seny!

Fishwatching

Els propers 17 i 18 d'agost anem a veure peixos i moltes coses més a l'Antina.

Activitats de vacances

Les vacances són una època estupenda per fer activitats inusuals. A mi m'agrada anar d'excursió per la muntanya, entre d'altres coses.

Això de caminar per l'aire lliure amb una motxilla a l'esquena tota la vida n'havíem dit "anar d'excursió" o fins i tot "fer una travessa", quan feies nit pel camí; però ara n'hem de dir trekking, sinó no resulta prou potent. És com si dient el nom en anglès allò que fas sigui més exòtic, i fins i tot més agosarat.

Als catàlegs d'esports d'aventura hi ha moltes activitats d'aquestes: rafting, kaiak, hidrospeed, barranquisme, ... que semblen molt perilloses (i en algunes circumstàncies ho són) però que quan t'hi poses veus que, com en tot, si tens la mida de les teves possibilitats són fàcils i divertides.

Pels dies 17 i 18 d'agost el Centre d'Estudis Sinibald de Mas ha organitzat una activitat a la qual us convido especialment a tots i totes, es tracta de fer snorkel sobre els beachrocks de Baix a Mar per tal de practicar fishwatching. (Traduït vol dir "anar a mirar peixos a l'Antina"). Només cal saber nedar i portar-se les ulleres i el tub. Ens hi veurem!