Els adolescents i la "teoria de les mares"

Quan erem petits, amb els germans i cosins, sempre dèiem que la mare dels altres és millor que la teva.

La mare pròpia sòl ser aquella dona que t'està a sobre contínuament donant ordres (pentina't! vés a buscar això! no toquis!...) i et tracta sempre com si fossis una criatura. En canvi la tieta és una dona que et tracta amb més condescendència i amb la que hi pots parlar com una persona adulta.

Més d'una vegada hagués canviat de mare amb la meva cosina Cristina, o amb la Laura, perquè a elles els passava el mateix però amb la seva mare.

Ja ho diu ma germana: les mares són com les cartes, el bon joc sempre el tenen els altres.

No és una qüestió objectiva, sinó de percepció. La canalla i els adolescents volen ser tractats com adults, però als pares i mares ens costa d'acceptar que els fills creixen i ja no són uns nens. De fet és més fàcil tractar com adult als amics i amigues dels teus fills que als teus fills propis.

El problema és que això no ho veus fins que no estas a l'altre costat i et toca fer de mare.

Per una agenda d'educació

Torredembarra s'està convertint en una petita ciutat amb un gran potencial humà i cultural. A més dels estudis reglats que cursen els joves des de l'educació infantil fins el batxillerat, hi ha nombroses entitats culturals, acadèmies i fins i tot l'Ajuntament des de les regidories o des del Patronat de Cultura que al llarg de l'any organitzen cursos de tota mena: des de ioga a balls de saló, passant per classes d'idiomes, tallers ocupacionals, català per a nouvinguts, teatre, dansa, graduat escolar per adults, manualitats, gralles,... tant per a infants com per a adults.

D'altra banda, tot i aquesta gran oferta, moltes vegades la informació no arriba als destinataris. Quan ens interessa algun d'aquests cursos no sabem on dirigir-nos ni quin és el període d'inscripció, ni quins requisits es necessiten i aquesta falta d'informació fa que aquests recursos estiguin desaprofitats.

Des de l'Alternativa Baix Gaià proposem que la regidoria d'educació vertebri d'alguna manera tota aquesta informació i en faci difusió. Seria molt interessant tenir una base de dades amb tots els cursos que es fan al nostre municipi, començat pels ensenyaments reglats que ofereixen els Centres d'Educació Infantil i Primària i els Instituts d'Ensenyament Secundari de la nostra vila, amb tota l'oferta de Cicles Formatius i Programes de Transició al Treball. També les Llars d'Infants, públiques i privades, que hi ha a la vila. Així com els cursos que ofereix l'Escola Municipal de Música. Quantes places ofereixen, les dates d'inscripció, els requisists de matrícula, els preus...de tots aquests centres.

En aquesta agenda d'educació també hi ha d'haver l'oferta privada de les acadèmies d'idiomes, dansa, teatre, reforç escolar... i les entitats culturals que organitzen cursos pels seus associats o oberts al públic, com el Grup de Dones o els Grallers.
Tota aquesta informació pot estar disponible a la Web de l'Ajuntament o editada en forma de llibret. Només cadria actualitzar-la anualment i seria una eina molt útil per a tota la població.

Des de l'ABG animem a la Regidoria d'Educació que faci seva la proposta i reculli i difongui tota aquesta informació com més aviat millor, i si pot ser abans del període de preinscripció als centres escolars (març-abril de 2008).

Bon Nadal

Com que no podem estrenar l'obra de teatre perquè tenim un actor malalt, us deixo la poesia del Pep Rosanes-Creus que recita una actriu dins l'obra "El Nadal de Totpercà S.A."

Per Nadal cada ovella al seu corral!
Tots ho deien: els galls i les gallines,
els nens, les iaies i les noies fines.
I ara el corral s'ha fet industrial!

Per Nadal, cada ovella al seu corral!
Ho cantava el despatx, també les mines,
i és cant dels àngels, com si fossin nines.
I ara el corral s'ha fet industrial!

On tenim el corral, és un misteri,
els homes pensen en el seu tiberi.
I de fet no deixa de ser normal.

Ja veieu si tenim bona fortuna
mentre els fluorescents ens fan de lluna.
Perquè el corral ara és industrial! (Pep Rosanes-Creus)

Patronat de Turisme

Molts estarem d'acord que Torredembarra és una localitat turística, amb una població que es multiplica a l'estiu gràcies als visitants. Si bé és cert que hi ha una bona part d'aquests visitants que són habitants de segones residències, també hi ha un gruix de turistes que només estan de passada un dia, o bé que pernocten en els pocs establiments turístics de la població.

Els turistes a Torredembarra sobretot busquen platja i activitats aquàtiques, però també un ambient distès, aire pur, música, cinema, teatre, esports, menjar bé, anar de festa, passejar, comprar, ... Són moltes i molt variades les activitats que poden agradar als visitants i que nosaltres, com a població turística, els podem oferir. En aquest sentit, és la iniciativa privada qui ha de jugar fort oferint restaurants, bars, concerts, botigues, activitats esportives i culturals ... El sector econòmic que viu del turisme és qui s'ha d'arriscar i oferir uns productes atractius, tant pels torrencs i torrenques com per atreure els visitants cap a Torredembarra.

En aquest context, el paper del Patronat de Turisme ha de ser la promoció de la població i del sector turístic local, ha de tenir un paper dinamitzador de l'economia divulgant arreu les bondats del nostre paisatge, dels nostres establiments, de les nostres activitats, de la nostra gastronomia, de les nostres festes... El Patronat de Turisme, i la Regidoria de Turisme, no han de basar la seva acció en l'organització d'activitats, sinó que han de promocionar les activitats que organitzen les altres regidories, les entitats culturals i esportives, promoure esdeveniments organitzats per agrupacions d'empresaris i comerciants, facilitar als gremis o associacions que organitzin fires i mercats... Només en el cas que les entitats turístiques es vegin molt limitades han de recórrer al Patronat per organitzar les activitats.

Aquest plantejament no és nou ja que els estatuts del Patronat de Turisme recullen com a objectius del Patronat un seguit d'actuacions de promoció i divulgació turística del municipi, però no contemplen com a objectiu l'organització d'esdeveniments de cap mena. En definitiva, el Patronat de Turisme només ha de facilitar i divulgar les activitats que es desenvolupen a Torredembarra fent d'aparador d'aquest poble viu, amb l'antelació necessària a fi d'arribar al públic al qual s'adreça la promoció.

No hablaré en clase

Ahir hi va haver sessió de teatre al casal. L'elenc de la Cala ens va presentar "No hablaré en clase", una adaptació teatral que ens parla de l'escola a l'època franquista. Em vaig fer un tip de riure des del principi fins al final, tot i que la realitat que reflecteix és força agre.

Hi vaig reconèixer la meva escola, tant al col·legi Antoni Roig com a l'institut. Des del decorat: aquelles parets pintades la meitat de dalt blanques i la meitat de baix marrons, la pissarra amb la "consigna" i la data, el mapa d'España, la bandera amb el gallinot, les files de pupitres... Fins els personatges: em va semblar reconèixer la senyoreta Viñas, i el Sr. Montón de León, i aquella xiqueta (que no posaré el nom) que sempre ho feia tot malament i rebia les pitjors clatellades... També vaig reconèixer algunes situacions, els problemes surrealistes de matemàtiques, les lectures amb un vocabulari incomprensible,... i les cançons!

Vist amb ulls de criatura no em semblava tan terrible, potser perquè no teníem amb què comparar, nosaltres només erem canalla, havíem d'anar a l'escola i l'escola era així. Però ara, vist amb la distància de l'edat i amb l'experiència de professora sí que puc comparar i trobo que realment era una menjada de coco molt gran, no és estrany que molts perdessin les ganes d'estudiar... i ja ens n'hem sortit prou bé.

La collita del 57

Ahir vam anar de festa!

Tota una colla de iaios del 57 van celebrar que enguany n'han fet 50. Jo hi vaig anar d'acompanyant (perquè sóc més jove, eh!).

Aquestes són les fotos de quaranta i pico torreros, torreres, baix-a-marins i baix-a-marines que estan a la ratlla dels 50. Com que són tants no caben en una sola foto.


Per molts anys ho pugueu celebrar amb tant de bon rotllo!

El Siscu de la Muralla ha fet un blog comemoratiu que he lincat aquí al costat.

Muntanyans II, enèssim capítol

Per fi tenim bones notícies pels Muntanyans! La partida de 10 milions d'euros del pressupost de l'estat són un bon motiu per seure i negociar una paralització de la urbanització.
Dimarts passat, Jordi Valls, exregidor de Vilanova i la Geltrú, ens va explicar com ho van fer a la seva platja llarga. Les semblances del seu cas amb el nostre són molt grans: un pla parcial aprovat i en vies d'execució, un espai que és zona humida encara que no estigui en cap catàleg, pressió popular... fins i tot les fotos que va mostrar semblaven els Muntanyans de la Torre! També hi ha la gran diferència de la unanimitat del consistori vilanoví que no es dóna en el consistori torrenc, però que esperem que mica en mica hi sigui.
Aquesta setmana tots els diaris s'han fet ressò de la notícia, tot i que alguna informació apareguda no pot ser certa. El Punt de dimarts 6 de novembre deia:

"Les hectàrees en joc. Els terrenys que es puguin comprar s'haurien d'incorporar a l'espai d'interès natural (EIN) de la platja de Torredembarra i Creixell.(...) Va ser aquest darrer partit qui va dur a la comissió de Medi Ambient i Habitatge una sèrie d'esmenes per incorporar a l'EIN, de manera immediata, més de 95.000 hectàrees, més de la meitat de les 168.248 afectades per la polèmica. (...)"

Si una hectàrea són 100m X 100m, 95.000 Ha són 950.000.000 de m2. Ve a ser com una franja d'1 km d'amplada al llarg de 950 km de costa. No està mal que l'ampliació de l'EIN ocupi gairebé tota la costa mediterrània de la península!