Redescobrint el Montsant

Feia molt de temps que no anava al Montsant, i encara més a la zona de la Morera. Avui l'Eli ens ha portat a fer una via ferrata a la Morera del Montsant.

L'Elisabet és una habitual dels raids de muntanya i coneix molt bé les tècniques de l'escalada, l'orientació, la btt, ... i moltes altres activitats emocionants. Avui ens ha fet de guia i ens ha portat a fer la cabra pel Montsant.

 

 Això de les vies ferrates requereix més preparació física de la que sembla. Segurament demà em faran mal tots els músculs, els que sé que tinc i els que desconec! Però ha estat molt divertit i he redescobert el Montsant. L'he trobat molt net i molt viu. Els colors de la tardor destaquen els diferents tipus d'arbres i la diversitat encara semblava més exagerada.

Anem a veure peixos!

Aquest cap de setmana anirem per quart any consecutiu a veure peixos a l'Antina.

L'activitat té una primera part teòrica, que serà divendres dia 13 a les 7 del vespre a la sala de reunions del casal municipal on revisarem les característiques ecològiques de les Roquetes i l'Antina i els detalls que ens permeten distingir les diferents espècies de peixos més comunes de la zona.

La segona part és la sortida al mar per veure els peixos en viu i intentar identificar-los. Aquesta segona part es durà a terme dissabte dia 14 a les 10 del matí davant de Cal Bofill. Cal dur ulleres, tub i aletes.

Les activitats són gratuïtes i hi esteu tots convidats!

Organitza el Centre d'Estudis Sinibald de Mas.

Nedant entre coralls

Un dels llocs més bonics que he visitat durant les vacances és el fons marí del parc de Cahuita, a la riba caribenya de Costa Rica. Aquest és un parc natural marí i terrestre. La part terrestre consisteix en una selva molt frondosa que arriba a la costa i acaba en unes platges de sorra blanca, flanquejades de palmeres que s'arriben a mullar amb la marea alta.

A la part submarina hi ha "el arrecife". Pròpiament no és un escull coral·lí, sinó que és un fons de grava i roques sobre les quals hi ha una gran varietat de coralls. Naturalment els animals que s'hi troben no tenen res a veure amb els que veiem a l'Antina ni a la Barra de Tres: peixos de colors, eriçons de pues llargues, taurons...

Com que té molt poca fondària qualsevol que sàpiga nedar pot contemplar l'espectacle amb les ulleres i el tub. És talment com nedar en un aquari!

També vam poder veure el temible peix-lleó, que encara que sigui de mida petita té unes pues molt verinoses i és molt voraç.

Tortuguero (1a part)

El que més m'ha impressionat de les vacances ha estat veure en directe la reproducció de les tortugues marines. Des de la còpula, dins el mar, fins la posta d'ous a la platja i el neixement de les petites tortuguetes.

Tant la tortuga verda com la tortuga llaüt són uns animals esplèndids! Amb una closca de més d'un metre de llargada són molt matusseres per caminar per la platja, però molt elegants quan "volen" pel mar. Poder veure en directe, i a tocar, alguns d'aquests animals em va impressionar més del que em pensava.

El Parc Nacional de Tortuguero, a la riba caribenya de Costa Rica, és una reserva on es protegeixen especialment les tortugues marines ja que és un dels llocs de reproducció de diverses espècies. L'estudi de les tortugues es fa en coordinació amb diverses entitats científiques internacionals, ja que les tortugues marines són migratòries i visiten mars molt allunyats del lloc de neixement. Per això l'interès científic que desperten també té un abast internacional.

Bona part del turisme de la zona està dedicat a l'observació d'aquests animals. Per poder veure la posta d'ous cal anar a la platja a la nit, i sempre acompanyat d'un guia acreditat. Quan la tortuga arriba a la sorra no se l'ha de molestar, cal deixar que trii un lloc per fer el niu, que faci el clot a la sorra i que comenci a pondre els ous. Aquests moments inicials són importants perquè estigui confiada i decideixi fer la posta. Si hi ha alguna cosa que l'espanta o se sent amenaçada marxarà sense pondre els ous i es perdrà aquella descendència. Per això cal que els observadors vagin vestits de color fosc, sense llanternes i en silenci. Un cop ha començat a deixar els ous al niu, ja ens hi podem acostar, naturalment sense fer gaire soroll.

Llavors els turistes ens posem darrera l'animal i el guia se situa al costat de la tortuga, i amb una llanterna de llum vermella molt tènue il·lumina la part posterior de l'animal i pots veure els ous que van caient dins el niu. Són uns ous rodons i tous, una mica més grossos que els de gallina. En una temporada, una mateixa tortuga verda pot fer quatre o cinc postes amb intervals d'uns quinze dies. En la primera posta pot arribar a deixar uns 200 ous a la platja i en les successives cada vegada menys, fent una mitjana d'uns 100 ous per posta. És impressionant veure com un darrera l'altre van caient els ous i el niu s'omple fins al capdamunt!

Després, amb les potes del darrera, tapa la part superior del niu, escampa sorra al voltant i fa un altre clot que despisti els depredadors; encara que en aquest procés de vegades fa malbé els nius d'altres tortugues que han vingut abans. Aquest fet no fa intervenir als científics que les estudien, diuen que és llei de la naturalesa!

Quan la tortuga ja ha acabat i comença el retorn al mar, els científics les agafen per mesurar-les, marcar-les i fins i tot posar-los algun dispositiu GPS per comprovar els llocs de migració. Després de molestar-la una estona es deixa que retorni al mar.

Al cap d'unes setmanes (entre 45 i 70 dies, segons les espècies) els ous eclosionen i les tortuguetes surten en direcció al mar. Aquest viatge el fan de nit, però tot i així la taxa de mortalitat és molt elevada perquè aquest moment és quan són més vulnerables als depredadors. Els mascles no tornaran mai més a terra, i les femelles poden trigar fins a 20 o 50 anys (segons les espècies) a ser fèrtils i tenir la necessitat de pondre els ous. Això sí, sempre tornen a la mateixa platja on han nascut!

Vaig tenir la sort de veure diverses tortugues verdes ponent ous a Tortuguero i, al cap d'un parell de dies, una desena de tortuguetes llaüt recent nascudes anaven cap el mar a una platja de Cahuita, més al sud.

Doncs sí, he anat de vacances!

A hores d'ara tothom sap que he marxat uns dies de vacances. Sembla que a l'Ajuntament feia nosa i l'alcalde ha esperat que marxés per aprovar els pressupostos. Potser m'hauria d'enfadar per la poca consideració que té a la meva persona i al meu vot, però les coses tenen la importància que se'ls dóna i ara mateix estic molt satisfeta de les meves merescudes vacances i no em puc enfadar.

He anat a un lloc fantàstic, amb una naturalesa exhuberant on he gaudit (i molt) d'uns dies de tranquil·litat i contemplació d'un país on la vida transcorre a un altre ritme i la gent és molt amable.

Costa Rica, amb un territori que no arriba a ser el doble de Catalunya, és un mosaic de paisatges i ecosistemes que fan les delícies de qualsevol naturalista. En un parell de setmanes hem fet unes dues mil fotos de flors, ocells, peixos, muntanyes, gent, cocodrils, ... Tot és bonic, tot és diferent,... tot val la pena ser fotografiat!

Com diuen allí: ¡¡PURA VIDA!!

Els fruits de la posidònia

Avui a vora mar he trobat això:

Sembla una oliva o una gla tova, però jo diria que és un fruit de la posidònia perquè s'assembla molt a les referències que he trobat. I ho dic així perquè em pensava que els fruits de les posidònies eren més petits i de color fosc.

L'he tallat pel mig i he vist que no té pinyol, sinó que és una baia. És un fruit carnós amb una llavor que sembla una pipa grossa i verda.

 

Aquesta cosa de color clar que té adherida és una colònia de briozous, uns animalons que sovint es troben al damunt de les fulles de la planta.

Tàperes

Avui he après que les tàperes són les poncelles de la planta taperera (Capparis spinosa). Sempre m'havia semblat que era un fruit, però resulta que el fruit s'anomena taperot i també és comestible.
Tant les tàperes com els taperots es conserven uns dies en salmorra o en vinagre i després es mengen en amanides.
Avui n'he collit unes quantes i provaré de deixar-les uns dies amb aigua i sal, perquè n'he tastat una directament i li he trobat un gust massa fort i picant.

La planta és una mena d'arbust de fulles carnoses i branques espinoses que creix sovint sobre les parets. Aquesta es troba a la Muralla Romana de Tarragona.

Les Guilleries

Aquest diumenge hem anat quasi tota la "germanor" a la caminada de les Guilleries. Quan arriba el mes de maig és cita obligada anar a Osona a aquesta activitat.

La caminada popular per les Guilleries, que ja va per l'edició número 27, surt i arriba del Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. L'itinerari és diferent cada any, però els camins per on discorre sempre valen la pena. Són uns 18 quilòmetres per la muntanya, amb cinc avituallament i uns 700 participants que al llarg del matí gaudim de l'activitat a l'aire lliure.

Està molt ben organitzat, es nota l'experiència dels anys. Tu vas caminant i no t'has de preocupar de res, perquè el camí està molt ben indicat, si tens set trobes aigua, als avituallaments hi ha sucs de fruita i galetes per picar i quan penses que ja és hora d'esmorzar arribes a una masia on t'han preparat uns entrepans de butifarra amb un porró de vi.

Enguany hem trobat força fang, tot i que és un terreny amb poca argila, però aquests últims 15 dies havia plogut molt. Bé, tot l'hivern que plou molt!

Sakura

 En un comentari de l'entrada anterior la Rosalia m'ha recordat uns versos que llegia l'àvia Rosalia quan jo era petita:

Cirerer petit, Cirerer florit que fas arracades
Diga’m: Quina mà te les ve a cercar quan les tens granades?
Diga’m sense por qui et cull la dolçor d’aquesta florida?
El què ara és tan blanc després serà sang que allarga la vida.
...
Quan arriba el mes d’abril ni les oques són tant blanques
Sóc un cirerer tranquil sense frissament de branques
...
Joan Maria Guasch
 

Ja ho diuen: "Cada cosa al seu temps i les cireres pel juny". Doncs... abans de les cireres hi ha les flors del cirerer i l'abril és el moment.

Els cirerers, al igual que altres arbres de la mateixa família, treuen les flors abans que les fulles i ens ofereixen un espectacle de la naturalesa que els japonesos han convertit en una festa nacional i que anomenen sakura.

Un cirerer florit és un espectacle efímer, ja que les flors perden els pètals ben aviat i el vent els escampa deixant el terra blanc, com si es tractés d'una nevada tardana. De seguida surten les fulles i es van formant les cireres.

La florida dels cirerers anuncia l'arribada del bon temps i un canvi en el ritme de vida, o no?

Un poema per Sant Jordi

Fa tants dies que no actualitzo el bloc que em sembla que ja no el llegirà ningú! Però vaja...
Com que demà és Sant Jordi, aquí deixo uns versos del meu poeta preferit: en Joan Salvat-Papasseit (Sí, ja sé que no és precisament un poeta actual i que sona una mica carrincló, però què vols que et digui... a mi m'agrada!)

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
                          envejosa
                                         a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
—qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
                         i el cantarà l'alosa.

Poema de la rosa als llavis (1923)

Fanals més respectuosos

Quan l'any 1994 es va construir el passeig marítim s'hi van posar uns fanals amb forma de chupa-chups que enviaven la llum cap a tot arreu, amb la clara infracció de qualsevol normativa sobre contaminació lumínica.

Des que l'any 2001 va començar a caminar el Consell de Sostenibilitat, que demanem canvis en la il·luminació d'aquest passeig; tant si és competència de l'ajuntament com si és la demarcació de Costes qui posa el mobiliari urbà. De sempre se'ns ha dit que hi havia molts fanals de recanvi i que a mesura que s'haguessin de comprar ja s'anirien canviant.

Es veu que aquest dia ja ha arribat i des d'aquest gener tenim fanals nous al passeig! Tan se val que sigui per la insistència d'alguns o per les sancions que poden caure si no es compleix la normativa. La qüestió és que tenim uns fanals més respectuosos que, evidentment, fan menys llum que els anteriors. Però ja se sap que a la nit és fosc, no?

N'hem trobat!

Avui dissabte he baixat al Brut de Viló i he trobat flors de posidònia!

Des de Cap d'any que sé que ha florit la posidònia d'aquí, però fins avui no hi he pogut anar, entre la feina, el mal temps i el refredat han passat tres setmanes llargues. Ahir va fer més sol, la mar estava més quieta i l'aigua més transparent, però era dia de calces velles i jo havia de treballar! Avui ha vingut el Xavi de Vilafranca i hem anat nedant des de la platja fins la Barra de Tres.
La praderia en aquesta època està IMPRESSIONANT! Les fulles de posidònia són més curtes però més tendres, tenen un verd viu, gairebé translúcid i pocs epífits. Hi ha moltes nacres i molts, moltíssims eriçons, tant els Paracentrotus lividus ( que són els comuns) com els Sphaerechinus granularis de color lila (que normalment estan a més fondària). En canvi hem trobat pocs peixos i tots estaven encauats, com si els féssim nosa.
Les fotos no són res de l'altre món perquè amb la màquina nova encara no m'aclareixo i una cosa és fer fotos a terra i l'altre és sota l'aigua, amb els guants i a només 12ºC!
Però així que pugui hi tornaré.

Ha florit la posidònia!

El canvi d'any ha portat una molt bona notícia, enguany la posidònia ha florit a les nostres costes!
La posidònia és una planta fanerògama que té totes les estructures típiques de les plantes terrestres (arrel, tija, fulles, flors i fruits), però la vida submarina té característiques peculiars.

La reproducció, per exemple, normalment es produeix de manera asexual a través d'esqueixos o de brots que surten del rizoma principal. Però també pot ser a través de flors i fruits, tal com correspon a una planta fanerògama. En aquest cas, la pol·linització no es pot deixar al càrrec dels insectes ja que sota l'aigua no n'hi ha i per aquest motiu no cal que les flors siguin vistoses, ni que desprenguin aromes intenses.

Els grans de pol·len que surten dels estams s'agrupen en uns filaments mucosos que afavoreixen que siguin capturats pels pistils, on fecundaran les cèl·lules femenines i formaran els fruits. Les flors són de color verd i estan agrupades en unes inflorescències que semblen un manyoc de fulles més estretes que la resta. Entre aquestes fulles hi ha els estams i els pistils.

La floració de la posidònia és un fenomen excepcional a la costa catalana, i una mica menys rar a les Illes Balears. Per produir-se calen unes condicions ambientals determinades que encara no es coneixen prou, tot i que s'apunta que un dels factors pugui ser l'elevada temperatura de l'aigua del mar. En aquest cas, potser el canvi climàtic els portarà floracions més sovint a les nostres platges.

Aquestes flors que hem trobat han sortit de les xarxes d'una barca de la Torre, segurament ja estaves arrencades quan les van pescar i per això tenien aquest aspecte pansit, però no poden haver vingut de gaire lluny. Seguiré la pista per veure si en puc fotografiar alguna de viva al seu ambient!

Realitat virtual

Aquesta emblemàtica obra de René Magritte és una al·legoria de la relació que establim moltes vegades amb el món virtual d'internet: les xarxes socials, els jocs d'ordinador, ... Moltes vegades en tenim prou amb un viatge virtual a través del ciberespai a un lloc que voldríem conèixer. De vegades ens conformem amb un contacte a través del facebook en comptes de trobar-nos amb els amics. És una llàstima que aquest espai virtual ens faci perdre l'espai real! Perquè això no és una pipa!

Per cert, què fa un madridista després de guanyar copa, lliga i champions?

Evidentment, tanca la play-station.

La veritable història de l'Arc de Sant Martí

Sempre m'havien explicat, i jo m'havia cregut, que l'arc de Sant Martí era un fenomen òptic de refracció de la llum. Que els diferents colors són els diferents tipus de radiacions electromagnètiques de diferent longitud d'ona que formen la llum blanca i que el nostre ull ho identifica com a colors diferents.

Fins i tot, la professora de cultura clàssica em va explicar una vegada que l'arc de Sant Martí és el camí que Iris (la missatgera de les bones notícies) utilitza per anar a trobar als déus de l'Olimp.

L'altre dia, buscant una altra cosa per internet, em vaig trobar amb una historieta la mar de bonica sobre l'arc de Sant Martí. Joan Moreira Ramos, en el llibre "Del folklore tortosí", recull la següent història i ara no en tinc cap dubte: aquesta és la veritable història d'aquest meteor.

Quan els homes fan bondat a la terra, al cel estan de festa, i els que més xalen són els angelets. Dancen, salten, corren i de vegades es tiren flors. Amb fones fetes de fil d'or es tiren clavells, roses, lliris blaus, ginesta, conillets i flors de tots colors, posant-se uns a una banda del sol i els altres a l'altra. Però un dia es van engrescar massa i es tiraven taronges, trencant un o dos estels.

Empipat Nostre Senyor, i perquè no tornés a passar, va cridar a Sant Martí, que havia sigut soldat, el va fer pujar a cavall i el va enviar a senyalar fins on els angelets tenien permís per tirar flors. Quan Sant Martí arriba al lloc, es treu l'espasa i amb la punta marca una gran rodona i els va dir "d'aquí no es passa!"

El camí que fan les flors és la ratlla de Sant Martí. Si els angelets tiren flors al matí, com que estan plenes de rosada, plou; i si les tiren a la tarda, com que estan eixutes, no.

Neteja submarina

El dissabte 7 de novembre vam dur a terme la quarta edició de la neteja submarina del litoral torrenc. Dissabte al matí ens vam aplegar una vintena de submarinistes amb quatre barques i ens vam llançar a la mar, en el sentit més literal. L'aigua estava força freda, en comparació amb la setmana passada, però en qüestió de moments ja estavem millor dins l'aigua que a fora.

Enguany hem netejat la part submarina del Roquer dels Munts i hem tingut poca feina perquè no hi havia gaire runa. Cada any, dels quatre, s'ha netejat una part diferent del litoral de la Torre. El 2006 es va netejar l'Antina des de davant de l'estació fins a Baix a Mar; el 2007 va fer mala mar i vam anar per terra a netejar el Roquer des del Réc de Sant Joan al Canyadell; el 2008, l'Antina, les Roquetes i la Barra de Tres des del Bloc fins el Club Marítim; i enguany la part submergida del Roquer.

La neteja submarina l'organitza la policia local i la regidoria d'esports. De fet, és el Jesús Molné qui va al capdavant i es cuida de coordinar els bussejadors, cossos de seguretat, brigada de neteja per reciclar el que es reculli, periodistes... i tothom que faci falta. La Patrícia, des de la regidoria d'esports, s'ocupa de la logística dels cartells, esmorzar, documentació,... i diplomes de participació. Entre tots dos fan un bon treball en equip. Moltes felicitats per la feina ben feta i moltes gràcies als submarinistes i barquers que han participat. L'any vinent hi tornarem, i espero que sigui a l'estiu perquè l'aigua no està tant freda i com que hi ha més gent a la platja tot plegat té més ressò.

Tabús i eufemismes

Resulta que hi ha coses que no es poden dir pel seu nom, perquè fa lleig, perquè és una grolleria o perquè creen alarma social.
Tots sabem que si tens calfreds, febre, mal de cap, dolors articulars, tos i mocs és molt probable que sigui grip. Però no patiu, que si aneu al metge us dirà que teniu una viriasi o un procés viral, que feu repòs i que és qüestió d'una setmana o vuit dies.

Aquests dies que ha començat a canviar el temps moltes criatures han caigut malaltes amb refredats, mals de coll i processos virals. Les aules de les escoles estan en quadre, però ningú reconeix que hi hagi casos de grip, i molt menys de grip A. És clar, com que no s'analiza!
Comentaven unes mares a la porta d'un col·legi que a Sanitat de Tarragona reconeixen que el 36% dels casos de grip són del tipus A (o grip nova), però que només fan anàlisis aleatòries dels malalts i que es tracta d'una estimació aproximada. Els pediatres tenen més interès en veure les criatures al final del procés per comprovar que no hi ha complicacions, que no pas quan comencen a tenir febre.
En fi, si aquesta grip és tan poc virulenta com sembla i hem d'acabar tenint-la tothom (encara que sigui sota un eufemisme) potser algú s'ha passat creant una alarma injustificada.
A veure si serà veritat que es tracta de distreure l'atenció de temes econòmics?

El biòtop submarí de la Torre

Avui s'ha fet la presentació de l'estudi per a la creació d'un biòtop submarí davant la platja de Torredembarra. El projecte de biòtop presenta alguns aspectes innovadors molt interessants.

Per començar, el material que el formarà serà roca calcària calcítica en forma de lumaquel·la, que és una roca calcària molt pura, amb el 98% de carbonat càlcic i nombroses restes de petxines, que ja estaven a sota el mar fa uns 25 milions d'anys. Aquesta roca és relativament porosa i permet l'establiment d'una comunitat bacteriana que facilita la colonització per algues, però prou compacta com per aguantar la pressió dels 30 metres d'aigua sense deformar-se.

Un altre aspecte novedós és que tindrà forma de muntanya. L'obra consistirà en amuntegar blocs de roca d'un metre cúbic cada un fins a formar una muntanya d'uns 80 metres d'ample a la base i uns 15 metres d'alçada sobre el fons de sorra i fang a uns 30 metres de fondària. Donada la mida grossa dels blocs de roca, cal esperar que hi quedaran nombrosos forats que podran servir de refugi dels animals.

A la presentació d'avui s'ha donat a conèixer el resultat d'un any d'estudis del lloc on s'ha d'ubicar aquesta estructura, que és a una milla de terra davant de Clarà, aproximadament. La memòria tècnica és molt més extensa que les exigències legals d'avaluació d'impacte ambiental, i aporten dades científiques sobre corrents, dinàmica de sediments i dispersió de contaminants d'una zona poc estudiada. Només per això ja val la pena l'esforç realitzat fins ara!

Per fer la presentació s'ha fletat un catamarà amb totes les "patums" a bord: alcalde, regidors de la Torre, Creixell i Altafulla, representants del Departament d'agricultura i pesca, representants de costes, capitania del port, confraria de pescadors, patronat de turisme, patrocinadors particulars... i segur que me'n deixo alguns! I a més un núvol de periodistes.

Desitjo de veritat que aquest projecte arribi a bon port. Serà una ocasió magnífica per estudiar l'establiment de les comunitats biològiques en un ambient "natural" i segur que dóna un impuls a un tipus de turisme submarinista que ara no tenim.

Seguiment dels eriçons 2009

En la campanya de seguiment de la posidònia també fem el seguiment dels eriçons de mar comuns, perquè es tracta d'una altra espècie bioindicadora de l'estat de salut d'un ecosistema. Els eriçons de mar comuns (Paracentrotus lividus) són uns equinoderms que toleren petites quantitats de contaminació per matèria orgànica a l'aigua.

S'alimenten d'algues, fulles de posidònia i petits animalons que hi viuen. Principalment els trobem entre les escletxes de les roques de poca fondària (les Roquetes i l'Antina), però també poden viure entre els brots de posidònia al mig de la praderia.

El nombre d'eriçons de mar dins la praderia presenta fortes oscil·lacions d'un any a l'altre. Sembla que aquests animals prefereixen la zona de la Barra de Tres (A1, B1 i C1) que les praderies mitjanes sobre la sorra (A2, B2 i C2). Potser el motiu és que alternen ecosistemes de praderia amb ecosistemes d'algues fotòfiles. A més fondària (Barra del Brut, 16 metres de fondària) són inexistents i en canvi trobem l'eriçó violeta (Sphaerechinus granularis).

Aquest any 2009 hem trobat significativament menys eriçons que l'any passat a totes les zones, excepte davant de Clarà (zona B1) on s'han recuperat els valors de l'any 2006 després de dos anys molt pobres.

Enguany també hem comptat els eriçons de les Roquetes entre Cal Bofill i el Pes. La densitat mitjana obtinguda és de 0'4 eriçons per metre quadrat, força menor que els valors dins la praderia. És significatiu que la densitat augmenta on la roca és més ampla i per tant hi poden haver més escletxes. També és significatiu que en els primers 50 metres des de Cal Bofill no hi hagi ni un eriçó, malgrat a la roca hi hagi escletxes. L'explicació l'hem de buscar en l'activitat depredadora humana, ja que mentres nosaltres comptavem eriçons (era el mes d'agost) vam trobar dos grups de gent que n'havien recol·lectat unes bosses per al consum propi.

Vull recordar que aquesta espècie està regulada i el marisqueig d'eriçons només es pot fer durant l'hivern i fins el mes de març ja que a l'estiu és època de cria i no es poden pescar.

Campanya de seguiment de la posidònia 2009

Aquest estiu del 2009, i ja en fa set, he fet el seguiment de l'estat de les praderies de posidònia de la platja de la Torre.

La posidònia (Posidonia oceanica) és molt important tant pel seu paper com a lloc de cria de molts animals marins, com a clarificadora de l'aigua, com esmorteïdora del poder erosiu de les onades... per això es considera que és un bioindicador de l'estat del fons marí.

El seguiment es fa en 5 punts a l'atzar de cada una de les 7 zones preestablertes, que cada any són les mateixes. Els paràmetres que es mesuren són la densitat dels brots de posidònia (en nombre de plantes per metre quadrat), el percentatge de cobertura del fons (tenint en compte que les fulles recobreixen uns 10 cm de diàmetre al voltant del peu), el nombre d'eriçons per metre quadrat dins la praderia i el nombre de caralls de Jan per metre quadrat dins la praderia. De totes aquestes variables estudiades la més m'interessa és la densitat de brots a cada zona.

En general la densitat de fulles és menor a més fondària (zona C3) , però aquesta és una característica que es produeix sempre, ja que a menys fondària (zones A1 i B1) hi arriba més llum i la planta pot fer la fotosíntesi amb més facilitat. Per altra banda, les zones a prop de Creixell (C1, C2 i C3) estan més a prop de l'emissari de la depuradora i això dificulta el creixement de la posidònia i està més esclarissada. Les zones més denses (B1 i B2) corresponen a la part de la platja davant de Clarà, on no hi ha tanta concurrència de banyistes. Finalment, davant les cases de Baix a Mar hi trobem posidònies amb una situació intermèdia.

Quan comparem els resultats d'enguany amb els de l'any passat podem veure que els valors obtinguts no són tan bons, sembla que hi ha hagut un empitjorament de la praderia a totes les zones respecte de l'any 2008. I aquestes diferències són significatives estadísticament. Això fa pensar que últimament ha empitjorat la qualitat del fons marí i el mar s'ha ressentit de l'activitat humana, per exemple amb les emissions de la depuradora.

Si fem la comparació amb les dades de 2003 (les primeres de la sèrie), trobem que les diferències són insignificants en la majoria de zones, excepte les B2 i C2 que actualment estan millor que fa set anys.